Aquestes intervencions s’inscriuen en el protocol de col·laboració entre els departaments de Cultura, i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que té per objectiu frenar el progressiu deteriorament dels nuclis antics i els entorns monumentals de diferents poblacions de Catalunya. Les obres compten amb un pressupost d’1,76 milions d’euros. Els interessats a executar les diferents actuacions tenen de termini fins al 17 de juliol per presentar les seves ofertes. L’obertura de pliques tindrà lloc el dia 25 de juliol.
Fortià – Restauració de l’església de Sant Julià El Far d’Empordà – Rehabilitació de les cobertes del castell-església de Sant Martí
Pressupost de licitació – 420.709 €
Termini d’execució – 6 mesos
L’Incasòl ha iniciat el procés de licitació conjunta de la restauració de l’església de Sant Julià i la rehabilitació de les cobertes del castell-església de Sant Martí.
Restauració de l’església de Sant Julià
L’actuació se centra a rehabilitar la coberta i canviar el paviment de la planta principal, formada per la nau central i les capelles laterals de l’església. La patologia més greu de l’edifici són les filtracions a l’interior a causa del mal estat de la teulada. També ocasiona problemes el deteriorament del coronament dels murs. El paviment de l’església, tant de la nau central com de les capelles laterals, és de terratzo molt malmès.
El projecte de restauració preveu la substitució de cinc filades de teules de la coberta principal i la construcció d’un canal perimetral per recollir les aigües pluvials. Els baixants i les gàrgoles seran de coure. També es proposa la modificació de la coberta de l’absis, que serà substituïda per una coberta amb rajola ceràmica, que permeti recollir d’una manera lògica les aigües d’aquest sector. Totes les parets del perímetre es coronaran amb pedra i el paviment de terratzo serà substituït per un de pedra natural amb acabat flamejat.
Els promotors de l’obra són l’Ajuntament de Fortià, la Direcció General de Patrimoni Cultural, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’Ajuntament de Fortià i l’Incasòl finançaran l’actuació a parts iguals.
L’església parroquial de Sant Julià és d’estil gòtic tardà, d’una nau amb capelles laterals i absis poligonal. La portada rectangular porta la data de 1573. El campanar és una torre de planta quadrada amb coberta apiramidada i, a l’altre costat de la façana, hi ha una torre de dimensions més reduïdes. Una sèrie de merlets decoratius coronen l’edifici. La nau es divideix en tres crugies. Les voltes de la nau, el presbiteri i la capella són de creueria. Segurament, l’antiga església va quedar molt malmesa pel gran aiguat de l’any 1421, que va destruir bona part del municipi.
Rehabilitació de les cobertes del castell-església de Sant Martí
L’actuació se centra en la rehabilitació de les cobertes i teulades de l’edifici. Les patologies que s’han de corregir en aquesta intervenció són conseqüència de la permeabilitat de les cobertes que ocasionen filtracions a l’interior de l’església. També s’han deteriorat els merlets de coronament dels murs. L’objecte del projecte és construir noves cobertes i restaurar els merlets perimetrals. Al perímetre dels vessants de la coberta es col·locarà una làmina impermeabilitzant per a la formació del canaló, que es revestirà amb rajola ceràmica. Tots els baixants es protegiran amb una cassoleta de desguàs. Els merlets es coronaran amb una peça de pedra en els extrems i rajola ceràmica a la part central.
Els promotors de l’obra són l’Ajuntament del Far d’Empordà, la Direcció General de Patrimoni Cultural, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’Incasòl finançarà el 50% de l’actuació, i l’Ajuntament del Far d’Empordà i el Bisbat de Girona, el 50% restant.
L’església del Far, catalogada con a conjunt històric nacional (BCIN), té aspecte de fortalesa pels elements defensius que la coronen. La seva integració en el castell es fa evident no només per aquest motiu, sinó pel seu emplaçament a la part alta del turó. La construcció del castell data de l’any 1299. Les característiques formals de l’església i la seva situació dins el conjunt de la fortalesa fan suposar que va ser reconstruïda també en aquella època.
A l’església, d’una sola nau, hi ha elements romànics i gòtics. La porta, les finestres i la decoració en dents de serra són romànics, i les altes voltes apuntades i l’arc triomfal evidencien una clara transició cap al gòtic. La planta quadrada de l’absis s’associa també a aquest pas cap al gòtic.
Les obres de restauració dels dos edificis es basen en projectes de l’arquitecte Joaquim Bover.
Olèrdola – Rehabilitació de la torre Moja
Pressupost de licitació – 400.151 €
Termini d’execució – 12 mesos
L’obra inclou tots els treballs necessaris per a la restauració i el condicionament de la torre Moja i l’edifici annex, amb la voluntat de revalorar i mostrar la torre com un element d’arquitectura monumental de primer ordre. Actualment, tant la torre com l’edifici annex es troben en estat d’abandó i sense cap tipus de manteniment. Les patologies més visibles de la torre Moja són la pèrdua de revestiment exterior, despreniments de pedres, reparacions antigues amb materials inadequats, evacuació d’aigua de pluja en mal estat, l’estructura de fusta dels forjats interiors i de les escales interiors malmeses, revestiments interiors deteriorats, i els merlets i les peces ceràmiques que formen el coronament de la torre es desprenen.
Pel que fa a l’edifici annex, les patologies se centren en l’estructura de fusta i les escales interiors i en reparacions antigues amb materials inadequats. L’actuació de l’Incasòl proposa rehabilitar la torre reforçant els forjats horitzontals, reparant les esquerdes, consolidant els murs i reparant els revestiments exteriors i interiors. També és previst fer un nou accés exterior des de l’espai que queda entre la torre i l’edifici annex, així com reparar la coberta i consolidar els elements de coronament del mur superior.
Per recuperar l’edifici annex, el projecte preveu substituir tots els forjats i construir la coberta paral·lela al carrer inclinada tradicional amb un acabat de teula àrab, i la coberta paral·lela a la mitgera tindrà un pendent mínim i un acabat de xapa de zinc.
Les obres es basen en un projecte de l’arquitecte Lluís Sanz i els promotors són l’Ajuntament d’Olèrdola, la Direcció General de Patrimoni Cultural, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’Ajuntament finançarà el 40% de l’actuació; l’Incasòl, el 23%; i el Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) aportarà el 37% restant.
La torre Moja, catalogada com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), és una construcció de planta circular amb una alçada exterior de 15 metres. Hi té adossada una casa construïda al segle XIX, on hi ha l’únic accés a la torre. El primer document referit a la torre data de l’any 1010, tot i que és molt probable que aquesta edificació hagués format part del sistema defensiu establert durant la conquesta del territori del Penedès al segle X per part dels comtes de Barcelona. Al voltant de la torre es va originar el primitiu nucli de població de Moja.
Castellserà – Rehabilitació de l’edifici de la Garuta
Pressupost de licitació – 819.691 €
Termini d’execució – 12 mesos
L’actuació se centra a rehabilitar l’edifici de la Garuta perquè s’utilitzi com a seu de la biblioteca municipal i museu de Castellserà. L’edifici actual és possiblement el resultat de la unió de dos edificis, un més noble amb façana de carreus de pedra i amb dues crugies perpendiculars, i l’altre, amb una sola crugia a través del qual discorria de manera més o menys rectilínia el Pas de la Garuta.
L’edifici actual té l’accés principal des de la plaça del Sitjar i a la part posterior apareix una planta més com a soterrani, a causa del desnivell del terreny. La planta baixa està formada per dues crugies, corresponents a l’edifici original, i cobertes amb voltes de canó. Aquest espai es destinava a magatzem i estable. La planta primera està formada per tres crugies i entre dues d’aquestes existeixen uns curiosos arcs de carreus, l’alçat dels quals són el·lipses de radis molt semblants truncades pel paviment. El sostre és de bigues de fusta. La planta segona consta de tres crugies i presenta un esplèndid balcó a la façana principal. La planta tercera és sota coberta.
Els treballs previstos per a la seva rehabilitació comprenen l’enderroc d’una part molt important dels sostres i la coberta de l’edifici. Es construirà una coberta nova de teula àrab manual i es revestirà la façana posterior amb pedra natural. També es preveu un sistema d’enllumenat segons cada zona de l’edifici.
Les obres es basen en un projecte de Torrent Brescó Arquitectes Associats i els promotors són l’Ajuntament de Castellserà, la Direcció General de Patrimoni Cultural, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’Incasòl finançarà el 90% de l’actuació i l’Ajuntament de Castellserà n’aportarà el 10% restant.
La Garuta, qualificat com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), és un edifici construït al segle XVI que va estar unit a un altre edifici que servia com a dipòsit dels delmes que els habitants pagaven al monestir de Poblet. Tots els edificis de l’illa amb la façana al carrer del Pont, excepte la Panera i el Pas de la Garuta, han desaparegut per demolició preventiva davant el perill d’ensorrament. Ha quedat a la vista la part posterior dels edificis amb la façana a la plaça del Sitjar.
Abella de la Conca – Restauració de l’església de Sant Esteve
Pressupost de licitació – 119.999 €
Termini d’execució – 4 mesos
L’actuació preveu les obres necessàries per a la recuperació de l’espai arquitectònic original de l’església, l’adequació dels espais per a la recol·locació del retaule del Roser i la consolidació i restauració de les pintures romàniques en una primera fase. La planta de l’església és de tipus basilical amb dues portes d’accés. L’estructura de l’edifici és de tres naus de quatre crugies, tres absis i torre campanar annexa.
Les tres naus estan cobertes amb voltes de canó seguit, sostingudes per arcs torals que es recolzen en columnes semicirculars adossades als pilars. La construcció del temple és romànica llombarda, probablement del segle XII. L’edifici ha patit alguna modificació, com ara la nau de l’Evangeli, que va ser paredada; i el cor, d’estructura de fusta molt malmesa, també és un element afegit entre els segles XVII i XVIII, reformat i reparat el 1940.
El projecte de restauració preveu enderrocar els murs realitzats amb paredat a l’interior de l’edifici, així com l’actual cor d’estructura de fusta. Es farà el buidatge de terres de la nau de l’Evangeli, recuperada per a la col·locació d’un nou paviment. Durant els processos de desparedament i buidatge de terres es farà una inspecció i supervisió arqueològica a l’interior de les naus. També es restauraran i consolidaran les pintures murals, majoritàriament situades a l’absis central i al primer tram de la volta de la nau.
Les obres es basen en un projecte de l’arquitecte Joaquim Font i els promotors són l’Ajuntament d’Abella de la Conca, la Direcció General de Patrimoni Cultural i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’Ajuntament i l’Incasòl finançaran l’actuació a parts iguals.
Les primeres referències de l’assentament d’Abella de la Conca, encara que no precisa l’existència de l’església, són de l’any 1033. L’any 1110 es té coneixement de l’existència del castell d’Abella al testament de Guillem Guitart de Caboet a favor del seu fill Bernat. No és, però, fins a l’any 1151 que se cita textualment l’existència de l’església d’Abella en la butlla atorgada pel Papa Eugeni III a favor de la canònica de Santa Maria de Solsona, que inclou la citada església.
Sobre un brancal lateral a la porta principal de l’entrada es va realitzar una incisió amb la data 1141 amb cal·ligrafia llunyana a l’època expressada. Independentment de les dades documentals existents, l’església estilísticament utilitza un repertori formal molt més proper a les tècniques constructives del segle XI, encara que el sistema d’arcs torals recolzats sobre pilastres semicirculars és més pròpia del segle XII.
