El DPTOP sotmet a consulta el Pla director urbanístic de la Cerdanya

query_builder   26 maig 2006 13:05

event_note Nota de premsa

El DPTOP sotmet a consulta el Pla director urbanístic de la Cerdanya

El DPTOP ha sotmès a consulta el document d’objectius i propòsits del Pla director urbanístic de la Cerdanya, el qual ha estat tramès als 17 municipis de la comarca perquè puguin expressar la seva opinió i formular suggeriments. El Pla director és un instrument de coordinació del planejament urbanístic dels diferents municipis de la comarca que concreta i precisa, a una escala més gran de detall, les directrius del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. El document presentat avança, entre d’altres qüestions, les àrees més aptes per al desenvolupament urbanístic, les que es proposa protegir especialment per raons de paisatge i les de reserva d’infraestructures.

El Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran que ara es vol desplegar mitjançant el Pla director va ser aprovat inicialment el passat dia 7 d’abril i comprèn, a més de la Cerdanya, les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran.

El Pla director de la Cerdanya se suma a d’altres plans pirinencs que també, actualment, està promovent el DPTOP i que són els de l’Aran, del Pallars Sobirà i de l’Alta Ribagorça.

Aquest instrument urbanístic té com a objectiu establir:

Les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística dels diferents municipis Determinacions sobre el desenvolupament sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic  Les mesures de protecció del sòl no urbanitzable  La concreció de les reserves de sòl per a les grans infraestructures La programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge, concertades amb els ajuntaments

El Pla director urbanístic de la Cerdanya abasta els 17 municipis de la comarca, que són: Alp, Bellver de Cerdanya, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Lles de Cerdanya, Llívia, Meranges, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans, Puigcerdà, Riu de Cerdanya i Urús. El document d’objectius que ara es remet als ajuntaments avança unes primeres idees que es consideren rellevants per al debat previ a la redacció del projecte.

La informació que el DPTOP ha remès als municipis consta d’una memòria escrita i diversos plànols que delimiten, per a la seva protecció, els elements més valuosos del paisatge de la comarca i els diferents tipus de sòl urbanitzable, localitzen els principals impactes que s’hi registren, apunten el traçat de les futures infraestructures viàries que es proposen i les àrees més adequades per al desenvolupament urbanístic i identifiquen aquells sectors susceptibles de desclassificació o de redelimitació.

Per tal de dur a la pràctica els seus objectius, els plans directors urbanístics estableixen determinacions per a ésser executades directament o bé per a ésser desenvolupades mitjançant plans especials urbanístics. En tot cas, és obligat que el planejament urbanístic municipal s’adapti als continguts del Pla director.

L’impacte de la construcció

La Cerdanya ha estat una de les comarques de muntanya que més fortament ha experimentat el canvi del model de desenvolupament del Pirineu, amb la caiguda del sector primari i l’auge de la construcció, afavorida pel turisme de neu, un paisatge excepcional i les bones comunicacions amb l’àrea metropolitana de Barcelona.

Per tal d’evitar sobrecostos territorials i la degradació del principal actiu de la zona, que és el paisatge, aquesta intensitat constructora requereix un important esforç planificador. La part gironina de la Cerdanya compta des de 1985 amb un pla intermunicipal que, tot i que ha permès endreçar els creixements urbanístics, amb el pas del temps ha posat de manifest una sèrie de mancances.

L’existència del Pla director urbanístic haurà de permetre una certa revisió d’aquesta ordenació supramunicipal de la banda gironina i també incloure-hi els municipis de la Cerdanya lleidatana, de manera que es pugui vertebrar una estratègia comuna per al conjunt de la comarca.

Reptes i objectius

El Pla director de la Cerdanya assumeix com a principals reptes:

Orientar els nous creixements en els nuclis urbans i evitar l’aparició de noves urbanitzacions disperses Potenciar els equipaments turístics i els allotjaments col·lectius en detriment de les segones residències  Situar correctament alguns equipaments comarcals Crear teixits urbans amb barreja d’usos Encaixar correctament al territori els eixos transpirinencs previstos, viaris i ferroviaris Regular les tipologies constructives Situar adequadament sòl per a activitats econòmiques

Distribuir el sòl edificable

El document d’objectius del Pla director urbanístic constata que no hi ha un dèficit general de sòl classificat apte per edificar a la Cerdanya, però sí una distribució del sòl i dels usos permesos poc adequats.

En conseqüència, d’una banda es proposa modificar els usos actuals, bàsicament orientats a la segona residència, a favor de l’activitat econòmica, els equipaments i l’hostaleria. De l’altra, s’estableix que els futurs creixements s’ubiquin contigus als nuclis existents, minimitzant les urbanitzacions aïllades.

En aquest sentit, s’assenyalen els sòls que poden ser aptes per a l’extensió urbana, i dels quals només podrà classificar-se una part, d’acord amb un llindar màxim d’habitatges per municipi que acabarà fixant el Pla director. Entre les qüestions que també ha d’abordar aquest Pla hi ha la relativa a acompassar els creixements i afinar, des del punt de vista arquitectònic, les tipologies edificatòries permeses a la comarca.

El Pla director urbanístic estableix igualment els nuclis que considera idonis per a ubicar equipaments d’interès comarcal i promou la seva gestió plurimunicipal. També defensa aquest treball conjunt dels ens locals a l’hora de concertar les polítiques d’habitatge protegit i de transport públic.

Suspensió de llicències

Coincidint amb la tramesa d’aquest document, el DPTOP ha resolt la suspensió de la tramitació de plans urbanístics derivats i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització a tres sectors urbanitzables, ubicats, respectivament, als municipis de Fontanals de Cerdanya, Ger i Prats i Sansor.

Així mateix, s’ha signat la suspensió de la tramitació de projectes de gestió urbanística i d’urbanització, així com la suspensió de l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, d’instal·lació i de noves activitats als nuclis de Santa Magdalena i de Pedra del municipi de Bellver de Cerdanya.

Pel que fa als sectors ubicats a Fontanals de Cerdanya, Ger i Prats i Sansor, la decisió es justifica perquè es tracta de sectors que no han estat desenvolupats durant prop de dues dècades. A més, estan situats en una posició territorial d’elevat impacte paisatgístic –a mig vessant i enlairats, els dos primers, i enmig de la plana, el tercer—i es tracta de sectors no contigus al teixit urbà preexistent.

Per aquest motiu, si s’arribessin a urbanitzar s’actuaria en contra d’un dels criteris bàsics del planejament territorial que s’està tramitant a la comarca i que ha de recollir el futur Pla director urbanístic de la Cerdanya. En efecte, és desitjable que “les noves trames urbanes estableixin relacions de continuïtat i harmonia formal amb les trames existents, i evitin la fragmentació innecessària del sòl no urbanitzable”. L’observança d’aquests criteris és especialment important en aquelles àrees i nuclis que per la seva visibilitat són components significatius del paisatge.

Pel que fa als dos sòls urbans del municipi de Bellver de Cerdanya, la decisió és justifica pel fet que es tracta de nuclis urbans de molt escassa edificació, de molt febles condicions d’urbanització i d’elevat valor patrimonial als quals el planejament actual permet un potencial de creixement sobredimensionat.

El paisatge, element central

El paisatge cerdà conté, com és ben sabut, importants valors patrimonials i ambientals i és un recurs essencial per al desenvolupament econòmic de la comarca. Per això, al projecte de Pla director urbanístic de la Cerdanya, el paisatge es converteix en un element central de la proposta d’ordenació. La proposta delimita, a escala de detall, els sòls de protecció ecològico-paisatgística i els sòls de protecció específica del paisatge dins dels espais oberts que assenyala el projecte de Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran.

Així, es tenen en compte els espais separadors entre els nuclis, les perspectives visuals del paisatge i els principals impactes potencials. Concretament, es dóna especial valor als corredors fluvials, al bosc caducifoli, a l’espai de transició entre la muntanya i la plana, als prats de dall o als turons de la plana. També inclou els principals impactes potencials sobre el paisatge.

Reserves per a infraestructures

En l’apartat d’infraestructures, estableix com a criteri general, abans de cap nova infraestructura, el reforçament del sistema viari actual i la distribució del trànsit de pas mitjançant l’anomenada anella de circumval·lació de la Cerdanya, és a dir, les carreteres E-9/N-152 i l’N-260, que envolten la plana central cerdana.

Finalment, el document d’objectius i propòsits defensa la millora i ampliació de l’aeròdrom de la Cerdanya, tot mantenint-ne el caràcter esportiu.

Un document previ a l’aprovació inicial

El DPTOP va encarregar a principis de l’any passat la redacció del Pla director urbanístic de la Cerdanya a un equip universitari encapçalat pels arquitectes Miquel Domingo i Alfred Fernández de la Reguera, que s’ha entrevistat amb tots els ajuntaments i consells comarcals implicats.

El document d’objectius i propòsits generals que n’ha sortit es remet ara als ajuntaments en una consulta prèvia d’un mes, perquè puguin formular els suggeriments que considerin oportuns.

Aquestes aportacions serviran per a elaborar un avantprojecte que el conseller del DPTOP aprovarà inicialment per ser exposat a informació pública, junt amb un informe ambiental, per un mes. Una vegada acabat aquest termini, el Pla s’haurà de sotmetre durant un altre mes al tràmit d’informació als ens locals. L’aprovació definitiva correspondrà també al conseller. Es preveu que tot el procés haurà acabat entre finals d’aquest any i principis de l’any vinent.

26 de maig de 2006

undefined
undefined
undefined
undefined