Aquest matí, el director general del Medi Natural, Ramon Luque, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, acompanyat pel president del Consorci de l’Espai Rural de Gallecs i alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, l’alcalde de Parets del Vallès, Joan Seguer, i l’alcadessa de Palau-solità i Plegamans, Teresa Padrós, han presentat la nova delimitació de l’espai natural de Gallecs, per protegir d’aquesta manera el connector biològic entre les serres del litoral i els espais naturals de l’interior.
Aquesta delimitació permetrà iniciar els tràmits per incloure al Pla d’espais d’interès natural (PEIN) un àmbit d’una gran vàlua natural, agrícola i paisatgística, cosa que ha estat reivindicada durant molts anys pels ciutadans i les ciutadanes de la comarca.
Delimitació del nou PEIN de Gallecs
Un conjunt de carreteres n’estableixen la delimitació: la C-59, la B-147, l’AP7, la B-140 i la carretera de Lliçà d’Amunt a Parets del Vallès.
Comarca Municipi hectàrees
Vallès Oriental Mollet del Vallès 431,15 ha
Vallès Oriental Parets del Vallès 104,45 ha
Vallès Oriental Lliçà d’Amunt 134,92 ha
Vallès Oriental Lliçà de Vall 60,99 ha
Superfície total 731,51 ha
Vallès Occidental Palau-solità i Plegamans 199,69 ha
Vallès Occidental Santa Perpètua de Mogoda 125,29 ha
Vallès Occidental Montcada i Reixac 34,06 ha
Superfície total 359,04 ha
Superfície total
1.090,55 ha
Característiques de l’espai natural de Gallecs
L’espai de Gallecs és un testimoni de la diversitat i riquesa del paisatge vallesà, dominat per l’activitat agrícola, amb clapes de bosc i bosquina que pertanyen al domini climàtic de l’alzinar litoral mediterrani, localitzades principalment a la zona nord de l’espai, i arbredes seguint els cursos d’aigua. També cal destacar-ne l’elevat interès ornitològic, ja que es tracta d’un lloc de pas i parada de moltes espècies d’ocells durant les migracions, en què s’han determinat gran diversitat d’espècies d’ocells.
Tret dels sectors urbanitzats que l’envolten, el paisatge de Gallecs és eminentment agroforestal, i suposa una de les extensions de conreus de cereals més gran del Vallès.
La vegetació es troba actualment modificada pels conreus i l’activitat humana. L’alzinar es barreja amb pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyer (Pinus pinea), i forma la superfície forestal més gran al bosc de Forn de Can Rovira, Ca n’Arimon i Can Cerdà a la meitat nord de l’espai, mentre que els boscos de Can Molar, Can Veire, Can Valls i Can Torres, situats més al sud, ocupen extensions menors. Als boscos de la part nord de Gallecs, a més de pins i alzines, hi ha abundants roures, així com espècies pròpies d’indrets més frescals i humits que al Vallès i al Baix Llobregat donen una variant del bosc que és l’alzinar litoral amb roures (Quercus ilicis galloprovinciale subas. cerrioidetosum).
Les rieres de Caldes, de Caganell i de Marlans conserven una representació de vegetació de ribera, tot i que les alberedes i vernedes han estat fortament substituïdes pel plàtan (Platanus x hispanica) i el canyar. La riera de Caganell presenta el millor potencial per a aquests ambients, on hi ha els aiguamolls de Can Salvi i de Can Benito.
Pel que fa a la fauna, la situació de Gallecs a la plana del Vallès, entre les serralades Litoral i Prelitoral, i la conservació d’una bona superfície agrícola d’explotació no intensiva fan que sigui un lloc de pas i parada de moltes espècies d’ocells durant els passos de les migracions. Per aquesta raó, s’hi ha pogut determinar una gran diversitat d’espècies d’ocells. Gallecs és l’únic lloc del Vallès on s’han citat alguns ocells eminentment estèpics com el sisó (Tetrax tetrax), l’alosa becuda (Cersophilus duponti), la calàndria (Melanocorhypha calandra) o la trenca (Lanius minor). I també és un dels llocs on més s’aturen altres espècies, amb presència regular d’algunes de rares com la piula gola-roja (Anthus cervinus) i el falcó cama-roig (Falco vespertinus). Gallecs és una de les quatre àrees del Vallès on cria la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), en regressió a Catalunya.
Els cultius extensius de cereals i el mosaic agroforestal també afavoreixen una major densitat d’espècies presents arreu de la comarca, com ara la perdiu roja (Alectoris rufa), que són una de les preses principals d’altres espècies protegides i en regressió, com l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). Cal destacar que els camps de conreu, sobretot els de secà, són un dels llocs principals d’alimentació d’una bona part de les espècies que crien al Vallès.
Finalment, l’església de Santa Maria de Gallecs, i masies com Cal Veira, Ca l’Estany, Can Ferran, Can Cruz, Can Jornet i la torre d’en Malla constitueixen un notable patrimoni arquitectònic que valoritzen i identifiquen el paisatge.
Antecedents per a la protecció de Gallecs
[1970] Aprovació de la delimitació de l’Àrea d’actuació urgent (ACTUR) de Santa Maria de Gallecs
[1977] Constitució de la Comissió per a la Defensa de Gallecs, entre d’altres mobilitzacions d’oposició a l’ACTUR
[1987] Declaració d’utilitat pública de les forests de Gallecs
[1988] Declaració del nucli central de Gallecs com a zona de seguretat de caça
[1991-93] Diversos estudis sobre els valors naturals de Gallecs, que coincideixen en la necessitat de la seva conservació
[1992] Durant la informació pública del PEIN, es va presentar una al·legació amb més de 2.000 signatures sol·licitant la inclusió de Gallecs al PEIN que va propiciar la inclusió d’una determinació al Programa de desenvolupament del PEIN sobre la possible inclusió de Gallecs un cop aprovat
[2005] Aprovació definitiva de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs, que preveu la incorporació de l’espai obert de Gallecs al Pla d’espais d’interès natural.
