El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, és conscient, des de l’inici del seu mandat, del solapament de les dues figures fiscals sobre l’aigua que es produeix a la conca catalana del riu Ebre. Situació que recau sobre els usuaris que estan pagant el cànon de l’Agència i el nou cànon que estableix la reforma de la Llei d’aigües de l’any 2003. Això ha estat reiteradament exposat pel conseller de Medi Ambient i Habitatge als responsables del ministeri i de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

El 21 de desembre de 2004, el conseller Salvador Milà es va tornar a dirigir a la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, per reiterar-li la seva preocupació per la situació no resolta, malgrat les peticions i propostes fetes des de la Generalitat de Catalunya. Així, el conseller va proposar a la ministra la subscripció d’un conveni  per solucionar aquesta situació i  evitar molèsties als contribuents. 

La proposta formulada a la ministra passa per que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge signin un conveni amb la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE), de forma que n’hi hagi prou amb pagar el cànon català de l’aigua, evitant la duplicitat actual amb el cànon de control d’abocament de l’Estat.

En virtut d’aquesta proposta de conveni, que encara no ha rebut resposta per part del Ministeri de Medi Ambient, l’Agència Catalana de l’Aigua seguirà assumint part de les funcions d’inspecció, control, estudi i sanejament de les aigües residuals de la Conca de l’Ebre a Catalunya –com de fet ja es ve realitzant en bona part-, i rebrà de la CHE una contraprestació econòmica pels serveis prestats, que servirà per finançar una part del cànon de control d’abocament.  L’ACA liquidarà a la CHE la part restant, de forma que quedarà garantida la recaptació total del cànon de control d’abocament. Paral•lelament, es constituiria una comissió mixta integrada per tècnics de cada administració pel seguiment de les actuacions.