Medi Ambient i Habitatge presenta la situació de Flix després d'un any d'actuacions

query_builder   5 setembre 2005 17:51

event_note Nota de premsa

Medi Ambient i Habitatge presenta la situació de Flix després d'un any d'actuacions

La collaboració de totes les administracions fa avançar els estudis per a la descontaminació i la recuperació de l’embassament de FlixEls resultats de les proves de nivell de contaminació del Racó de la Pubilla estan dins els paràmetres més restrictius de la normativa

Des de fa més d’un any, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha estat treballant per acotar i poder resoldre la problemàtica històrica d’acumulació de residus contaminants provinents d’Erkimia a l’embassament de Flix. Una de les principals fites ha estat destinar més fons del Pla hidrològic nacional per descontaminar el riu sense detreure’ls d’altres actuacions. Per aconseguir-ho, ha estat necessària la col•laboració estreta de totes les administracions implicades, gràcies a la creació de les comissions de seguiment i tècnica. A més, amb la instal•lació de l’estació de control automàtica (en continu i a temps real) a Flix, l’Agència Catalana de l’Aigua garanteix l’abastament d’aigua en quantitat i qualitat del riu Ebre per a tots els seus usos.

D’altra banda, el Departament ha encarregat diferents estudis per caracteritzar el dipòsit controlat de residus industrials del Racó de la Pubilla. El Departament de Medi Ambient i Habitatge, segons totes les anàlisis, confirma que l’explotació actual del Racó de la Pubilla és correcta i s’ajusta als paràmetres més restrictius de les normatives relatives als usos del sòl i de contaminació de sòls.

També s’ha realitzat un esforç, amb reunions periòdiques i l’accés a les dades, per informar totes les administracions locals i comarcals de l’evolució de totes les tasques que s’han anat desenvolupant. 

Actuacions destinades a incrementar el control de la qualitat del riu i millorar la seguretat davant de possibles episodis de contaminació

Amb el Protocol de coordinació i intercanvi d’informació entre les dues administracions hidràuliques competents a Catalunya, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), es va incrementar substancialment la freqüència dels controls analítics de qualitat de les aigües quant a metalls (especialment mercuri) i compostos organoclorats. La coordinació entre la CHE i l’ACA ha permès disposar de controls analítics setmanals de mercuri i quinzenals de compostos organoclorats. El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), per la seva banda, també ha incrementat notablement la freqüència dels seus controls, especialment els de mercuri (tres diaris).

Actuacions de coordinació amb l’Administració de l’Estat destinades a abordar la resolució del problema

Des del moment que el Departament va tenir constància de la situació de l’embassament de Flix es van engegar un conjunt d’actuacions destinades a informar  les administracions competents, així com la societat en general. A partir d’aquests contactes, especialment els que hi va haver entre la Generalitat i l’Administració de l’Estat, es va constituir una comissió conjunta de caràcter polític per seguir el tema (Comissió de Seguiment). I, per donar suport a aquesta Comissió de Seguiment, es va crear una Comissió Tècnica, de la qual formen part representants de la Generalitat, així com l’equip investigador responsable de l’estudi original.

La Comissió de Seguiment va decidir incorporar el tema dels sediments de Flix dins de les obres alternatives al transvasament de l’Ebre, ampliant els fons inicialment previstos, i va encarregar a la societat estatal Acuamed la gestió i execució dels contractes corresponents, sota la seva supervisió. De les actuacions d’aquesta Comissió es poden destacar les tasques següents:

a. Consultoria i assistència per a la redacció del projecte d’eliminació de la contaminació química a l’embassament de Flix

Aquesta consultoria i assistència han tingut el seu punt més rellevant amb la signatura del contracte entre Acuamed i GETINSA-GEOCISA (15 de març 2005). Ara, els treballs de l’adjudicatari estan en execució i s’està finalitzant la fase de sondejos i treballs de caracterització previs (geotècnia, anàlisis, hidrologia, etc.). Aquesta primera fase ha de permetre, abans de finals d’any, exposar les diferents alternatives per eliminar la contaminació química de l’embassament.

b. Estudi de risc

Per desenvolupar aquest estudi de risc, el Consell de Ministres va autoritzar, el passat 26 d’agost, el conveni de col•laboració entre el Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques per al desenvolupament dels treballs i investigacions encarregats per la Comissió de Seguiment de l’embassament de Flix. El pressupost d’aquest conveni és de 2.521.058 euros, i el 30% d’aquest és finançat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Els projectes que es desenvolupen en aquest conveni són els següents:

• L’estudi bibliogràfic del coneixement actual del risc ambiental dels contaminants a l’embassament de Flix.

• L’estudi de la mobilitat dels metalls pesants, compostos organoclorats i radionúclids a l’embassament i la seva capacitat d’acumulació a les cadenes tròfiques.

• El diagnòstic dels efectes contaminants a la fauna del tram baix del riu Ebre.

• L’estudi de les comunitats de macroinvertebrats dels ecosistemes del Baix Ebre.

• L’estudi dels metalls pesants i dels organoclorats en el curs inferior i el delta del riu Ebre, amb l’ornitofauna com a bioindicador.

El programa de l’estudi ha estat elaborat essencialment pel CSIC i ha comptat igualment amb la participació d’altres universitats catalanes, com la UAB, UdG i URV.

Actuacions al dipòsit controlat del Racó de la Pubilla

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) del Departament de Medi Ambient i Habitatge, en col•laboració amb l’Institut de Tècniques Energètiques (INTE) de la UPC, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la UAB, TECSÒL, i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha realitzat un estudi extens de caracterització dels residus dipositats des del 1988 al Racó de la Pubilla, al terme municipal de Flix. Les proves realitzades són múltiples, com ara anàlisis de radioactivitat, de radó 222, de radiació gamma en diferents nivells del recinte i a les diferents terrasses del dipòsit, i la caracterització del material particulat en l’aire. Tot plegat per fer una caracterització radiològica seguint els criteris establerts pel CSN. Així mateix, també s’ha realitzat una caracterització dels contaminants organoclorats del dipòsit. El laboratori de l’ARC ha realitzat anàlisis de metalls pesants i PCB en els residus, i de cadmi i mercuri en els lixiviats.

Un cop avaluats els resultats i prenent com a referència la normativa més estricte d’usos del sòl per a cada component, es pot confirmar que l’explotació actual del Racó de la Pubilla és correcta.

Els metalls pesants

Tots els resultats obtinguts compleixen els criteris per als dipòsits de classe II fixats al Decret 1/1997. En els assaigs de lixiviació realitzats en els laboratoris de l’ARC, cap dels metalls estudiats supera el límit d’admissió per als dipòsits de residus municipals i assimilables.

Els policlorobifenils (PCB)

L’ARC ha realitzat la determinació del PCB a totes les mostres. Els resultats obtinguts posen de manifest que cap dels PCB supera el límit d’admissió que estableix la Decisió 2003/33 per a residus inerts.

Els compostos organoclorats

Els compostos determinats pel CSIC han estat l’hexaclorobenzè, el pentaclorobenzè, els hexaclorociclohexans, 4,4’-DDT, 4,4’-DDE, els policlorobifenils, els policloroestirens i els policloronaftalens, en totes les mostres.

o Els resultats de les anàlisis dels hexaclorociclohexans són baixos en tots els casos.

o Les concentracions dels 4,4’-DDE i 4,4’-DDT són, com a màxim, de 330 ng/g (nanogram/gram) i de 3.600 ng/g, respectivament. Per als DDE, s’ha pres com a referència la normativa de sòls contaminats amb el llindar més restrictiu, 600 ng/g. Per als DDT, la norma més restrictiva estableix els nivells màxims per als sòls d’usos urbans en 2.000 ng/g i per a usos industrials en 20.000 ng/g. En tots dos casos ens ubiquem dins dels llindars més restrictius per als usos del sòl.

o Els policlorobifenils se situen entre 0,5 ng/g i 430 ng/g. Els nivells màxims corresponents a sòls urbans i industrials són de 80 i 800 ng/g, respectivament. Les concentracions màximes que s’han trobat són de 430 ng/g. Per tant, els podem ubicar a nivells inferiors als d’un sòl industrial.

o Les concentracions de l’hexaclorobenzè se situen entre 4,4 i 39.000 ng/g.

o En el pentaclorobenzè s’aplica també la normativa per a sòls industrials. Només una de les 55 mostres analitzades supera el llindar de 1.000 ng/g.

o Els policloroestirens i els policloronaftalens tenen una concentració màxima de 500 i 420, respectivament. Aquesta és inferior a la concentració màxima per a un sòl d’ús industrial (800 ng/g)

El mapa radiològic del dipòsit

La dosi de radioactivitat natural dels residus dipositats al Racó de la Pubilla és inferior a 1 mSv/any en gairebé totes les terrasses amb el supòsit d’una permanència continuada durant un any. Aquesta dada s’ajusta als paràmetres de normalitat, si tenim en compte que la radiació natural a la que estem exposats tots els ciutadans en la vida quotidiana oscil•la entre 1 i 5 mSv/any.

La capa de terra d’espessor variable entre 1 i 2 metres atenua suficientment la radiació originada pels residus i les emissions d’aerosols radioactius fins a assolir uns valors molt propers a la dosi natural. 

Dels resultats obtinguts en aquest treball es pot confirmar que l’explotació actual de l’abocador no presenta riscos radiològics inacceptables per a les persones que hi són presents i per a la ciutadania.

Millores a la capa superficial del dipòsit

Tot i aquestes conclusions, l’estudi de la capa superficial de l’abocador recomana millorar el recobriment final amb inerts. Aquesta és una mesura que a efectes ambientals deixa la part superficial de l’abocador amb els mateixos estàndards de qualitat que un sòl d’altres usos.

L’actuació global de recuperació del meandre del riu Ebre a Flix

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a partir de les propostes presentades per  l’Ajuntament de Flix i del Grup de Natura Freixe, està treballant per a la recuperació de l’espai del PEIN Ribera de l’Ebre a Flix, situat íntegrament al terme municipal de Flix. El projecte d’actuació global al meandre del riu Ebre a Flix és un projecte ambiciós de gestió integral de tot el meandre i inclou, fins i tot, la millora de la part urbana de Flix més propera al riu. Aquest projecte proposa diverses actuacions d’inversió i millora al llarg del meandre, amb un pressupost de més de 6,5 milions d’euros en 5 anys.

Entre les actuacions més importants de gestió d’aquest espai podem destacar la diversificació dels hàbitats per a la millora de la biodiversitat, amb l’ajut de la pastura del canyís amb cavalls de la Camarga, i l’eliminació d’espècies exòtiques o la potenciació de les autòctones, la reintroducció de la cigonya, les tasques de manteniment de canals i llacunes mitjançant el desbrossament en els indrets més atapeïts, la recuperació del patrimoni cultural, la millora de la qualitat de l’aigua i la restauració dels talussos riberencs.