Les activitats del seguiment de l’estat de les platges s’han iniciat l’1 de juny i finalitzen el 23 de setembre i les de prevenció i neteja de les aigües litorals comencen el 16 de juny i finalitzen el 16 de setembre. Els objectius de la campanya són els següents:
Controlar periòdicament la qualitat sanitària de les aigües de bany i l’estat de les aigües litorals.
Informar durant la temporada de bany sobre l’estat i evolució de la qualitat de les aigües costaneres.
Disposar dels mitjans tècnics i humans necessaris per a dur a terme mesures preventives i pal·liatives davant de les possibles incidències o episodis de contaminació que es puguin produir.
Efectuar tasques de prevenció i neteja a les aigües litorals, mitjançant la recollida de sòlids flotants i altres residus.
Controlar diàriament la franja costanera des de l’aire, a fi de detectar l’aparició d’incidències o d’episodis de contaminació i poder activar les actuacions de resposta que siguin adequades per fer front a cada cas.
Les activitats de la campanya les realitza la Unitat d’Aigües Marines i la coordinació dels mitjans tècnics la realitza el Centre de Coordinació i Control (CCC), integrat a l’Àrea d’Inspecció i Control de l’Agència Catalana de l’Aigua. El CCC està de guàrdia permanent des de les 7 del matí fins a les 6 de la tarda, tots els dies de la setmana, inclosos diumenges i festius, durant el període de durada del Programa. Fora d’aquest horari, es compta amb la Unitat de Guàrdies i Emergències per a qualsevol incidència.
Més de 50 embarcacions i mitjans aeris per controlar l’estat de les platges
Les embarcacions de neteja utilitzades són de dos tipus: 40 embarcacions de platges, que treballen des de la línia de costa fins a aproximadament 0,5 milles, i 12 embarcacions de litoral que tenen com a zona d’actuació prioritària la franja d’aigües litorals localitzades entre 0,5 i 1 milles de la costa.
Aquest any, l’ACA també disposa de mitjans aeris per efectuar un vol diari a tota la costa (l’any passat l’avioneta va efectuar 4,2 hores diàries de vol de mitjana- i de 52 embarcacions de neteja, distribuïdes en 30 ports base.
Els mitjans tècnics desplegats es gestionen des del Centre de Control i Coordinació, el qual manté la comunicació per ràdio amb tots els mitjans tècnics i efectua el control, a temps real, de les seves posicions geogràfiques i dels seus desplaçaments a través d’un sistema informàtic de gestió de flotes i comunicació. Tots els mitjans tècnics porten instal·lat un sistema de comunicació integrat de ràdio i GPS que transmet la seva posició geogràfica i moviments al CCC, per tal que aquest optimitizi la seva operació.
Una de les novetats de la present campanya consisteix en la millora del sistema informàtic de tramesa de dades, el qual possibilita als inspectors enviar la informació de manera àgil i eficaç des de la pròpia platja, via Internet, utilitzant una unitat de PDA.
L’ACA inspecciona les platges i zones de bany interior, controla setmanalment la qualitat sanitària de les aigües de bany i n’emet una qualificació setmanal de l’estat, que es publica tots els divendres al web de l’Agència Catalana de l’Aigua www.gencat.cat/aca. També controla, entre d’altres qüestions, els abocaments d’aigües residuals, les proliferacions de fitoplàncton nociu i tòxic, els episodis d’arribades de bancs de meduses, l’aparició d’escumes, etc.
Així mateix, totes les setmanes, l’ACA envia als ajuntaments litorals una informació completa sobre la qualitat de les seves platges i, si hi ha hagut incidències, inclou també un informe específic sobre la naturalesa i el nivell d’afectació de la incidència.
Amb l’objectiu d’optimitzar la tasca de prevenció, control i neteja de les aigües litorals, l’Agència treballa conjuntament amb els municipis de la costa per aconseguir una millor coordinació de les actuacions durant els possibles episodis d’incidències a les platges. Per aquest motiu, l’Agència va crear una comissió de seguiment sobre el control de les platges formada per representants dels ajuntaments de la costa, dels consells comarcals, i els tècnics i assessors científics de l’ACA. Aquesta comissió té com a objectiu mantenir una comunicació i un seguiment constants de l’evolució de la campanya a fi d’aconseguir-ne la màxima coordinació i eficiència.
Més del 96% de les platges catalanes tenen una qualitat sanitària molt bona
Els resultats de les dues primeres setmanes de control de l'estiu 2007 (del 23 de maig al 5 de juny de 2007) han evidenciat que la qualitat de les nostres platges és excel·lent, ja que el 96,3% tenen una qualitat sanitària molt bona. També els primers controls han certificat que l’aspecte visual de l’aigua és bo en el 95,8% de les nostres platges. En aquest sentit es desenvolupen els controls a 243 punts, corresponents a 213 platges.
Els resultats han estat els següents:
Qualitat sanitària
Categoria Molt Bona: 233 punts de control (95,9%)
Categoria Bona: 8 (3,3%)
Categories Moderada: 2 (0,8%)
Aspecte visual de l'aigua
Categoria Molt Bona: 116 punts de control (47,7%)
Categoria Bona: 116 (47,7%)
Categoria Moderada: 10 (4,2%)
Categoria Deficient: 1 (0,4%)
Aspecte visual de la sorra
Categoria Molt Bona: 20 punts de control (8,2%)
Categoria Bona: 165 (67,9%)
Categoria Moderada: 52 (21,4%)
Categoria Deficient: 5 (2,1%)
Categoria Dolenta: 1 (0,4%)
Catalunya compleix la normativa europea sobre la qualitat sanitària de les aigües de bany al 100%
La qualitat sanitària de les aigües de bany ha millorat progressivament al llarg dels darrers 18 anys. Des de l’any 2003, totes les platges que es controlen a Catalunya són conformes a la Directiva europea (76/160/CEE), i, des de l’any 1996, també compleixen la normativa europea de qualitat sanitària totes les zones de bany interior.
La proliferació de meduses és un fenomen natural, per bé que la seva presència al litoral pot ocasionar problemes als banyistes.
Al llarg dels darrers anys la freqüència d’aquestes proliferacions ha augmentat de forma notòria degut a diversos factors com ara la disminució de les aportacions d’aigües dolces des del continent a través del rius, la qual cosa debilita la formació d’un front costaner que evita l’entrada de les aigües oceàniques i, amb elles, de les meduses; o per altra banda, la disminució dels seus depredadors naturals com a conseqüència de la sobrepesca.
En aquest sentit, les línies d’actuació del Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Agència Catalana de l’Aigua en relació a aquest tema s’estructuren al voltant dels següents eixos:
La necessitat de realitzar una actuació integrada de totes les administracions (estatal, autonòmica i local) així com també amb els professionals i agents del mar i els científics.
Amb tots ells s’articularan mesures i respostes adequades a cadascun dels nivells d’actuació: estudi, informació i prevenció i actuacions pal·liatives.
En primer lloc, es crea una comissió permanent per dur a terme aquesta acció integrada a Catalunya que alhora es coordinarà amb la campanya pilot que ha endegat el Ministeri de Medi Ambient. En aquesta comissió estaran representades les administracions locals i autonòmiques amb competències en l’àmbit de medi ambient, salut pública, pesca i turisme, i els científics experts.
Accions concretes
Dins les línies d’actuació de recerca i desenvolupament que ja porta a terme l’ACA des de fa anys, s’ha establert com a novetat pel 2007 un nou conveni de col·laboració amb especialistes de l’Institut de Ciències del Mar (ICM)-Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), per fer un seguiment i avaluar la presència de les meduses al litoral català, per determinar el seu impacte real sobre l’ecosistema marí, i per elaborar un model de predicció de cara al futur.
Dins el mateix conveni està prevista l’elaboració de Protocols d’actuació preventius a nivell de platja sobre criteris i bones pràctiques per al tractament de les meduses i el condicionament de les platges; aquests protocols es posaran a disposició dels ajuntaments a primers de juliol.
Així mateix, es preveu elaborar materials d’informació, prevenció i sensibilització ambiental sobre el fenomen de les meduses a les platges amb la col·laboració dels Dept. de Salut, Medi Ambient, Turisme i l’Administració Local. També està prevista la realització de cursets de formació monotemàtics sobre meduses adreçats als equips de professionals de les platges que realitzen tasques de vigilància, neteja, salvament i socorrisme.
Pel que respecta a les actuacions i mesures pal·liatives, l’Agència Catalana de l’Aigua està estudiant fórmules per donar suport als ajuntaments que es vegin afectats per situacions considerades excepcionals d’arribada de grans eixams de meduses a les platges, amb concentracions molt més elevades de les habituals. En aquest sentit, i atès que les recollides certament efectives són les que es duen a terme en la zona més propera a la línia de costa, s’està en contacte amb la Direcció General de Pesca i Acció Marítima perquè a través de la confraries de pescadors es puguin activar actuacions de resposta.
Cal insistir, però, amb la importància de la col·laboració de totes les institucions en les campanyes de prevenció i d’informació als ciutadans sobre com actuar davant la presència de meduses.
Els seguiments de l'estat del medi marí litoral a Catalunya
Marc estratègic R+D
El seguiment de l’estat del medi marí a Catalunya s’efectua de forma integrada en el marc estratègic R+D en el que hi participen nombrosos Centres de Recerca i Universitats que treballen a Catalunya des de diferents àmbits del medi marí, i ha resultat clau per a la implementació de la nova legislació europea, com és la Directiva Marc de l’Aigua i la nova Directiva de Bany.
Aquesta estratègia, iniciada l’any 1990 i basada en el treball comú entre l’administració ambiental i els centres de recerca, ha suposat una nova manera de treballar en l’àmbit del seguiment de l’estat del medi ambient, aportant molts bons resultats per ambdues parts i alhora aportant nous coneixements dins l’estudi dels processos del medi marí litoral.
Centres de recerca
Des de 1990 i de forma progressiva, diferents centres d'investigació s’incorporen i participen estretament amb la Unitat d’Aigües Marines de l’Agència Catalana de l’Aigua, en les tasques de seguiment i vigilància de la qualitat de les aigües costaneres. Aquests centres, especialitzats en temàtiques marines, aporten un elevat nivell científic i garanteixen la qualitat i la independència dels resultats.
L’estreta col·laboració entre l’Agència i els centres de recerca conjunta ha permès crear i desenvolupar novedoses metodologies de control pioneres a la Mediterrània –publicades algunes d’elles en prestigioses revistes científiques- a més de participar com experts, en fòrums de debat europeus en la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) i la nova Directiva d’aigües de bany (2006/7/CE), d’aplicació pel 2008.
Tanmateix és important ressaltar que el reconeixement de les tasques que s’efectuen dins el Programa de Vigilància i d’informació de l’estat de les platges iniciades des de l’any 1990, es deu a l’anticipació (en més de quinze anys) de la implementació dels criteris establerts a la nova directiva d’aigües de bany, tant pel que fa a la gestió de la qualitat de les zones de bany com a la informació pública.
En el mateix sentit i pel que fa a la DMA s’estan acomplint dins els terminis tots els requeriments relatius al seguiment de l’estat ecològic i l’estat químic de les masses d’aigua costaneres.
Els Centres de Recerca que col·laboren amb l’ACA són:
- Universitat Rovira i Virgili (URV) Facultat de Medicina des de l’any 1990.
- Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB - CSIC) des de l’any 1992.
- Institut de Ciències del Mar (ICM - CSIC), des del 1994.
- Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona (IIQAB –CSIC), des de l’any 2000.
- Universitat de BarcelonaDepartament d’Ecologia (UB), des de l’any 2002.
Grans línies de treball
L’ACA té establertes dues grans línies de treball:
- Accions preventives adreçades a la protecció de la biodiversitat dels ecosistemes marins i la protecció de la salut de les persones.
Concretament les línies de treball que s’estan duent a terme a través de diferents programes i xarxes de vigilància són les següents:
- Prevenció d’espècies invasores
- Proliferacions algals nocives
- Seguiment de l’estat de les aigües costaneres
Durant la temporada de bany:
QUALITAT MICROBIOLÒGICA
Durant tot l’any:
QUALITAT FISICOQUÍMICA I ESTAT QUÍMIC
QUALITAT BIOLÒGICA: fitoplàncton
macroalgues
fanerògames marines
macrofauna
Les dades i coneixements aportats per aquests programes permeten fer un seguiment acurat de l’estat i evolució de les aigües costaneres, donant alhora compliment als requeriments de la normativa europea establerts per la Directiva d’aigües de bany i la Directiva Marc de l’Aigua.
