L’Aplec del Cargol i la Festa Major s’adhereixen al projecte de Festes Sostenibles impulsat per l’Agència de Residus de CatalunyaEls dos esdeveniments desplegaran la recollida selectiva i distribuiran vaixella compostableL’Agència Catalana de Residus aporta 88.000 € a l’Ajuntament de Lleida per contribuir a ambientalitzar aquestes festes populars

Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge i president de l’Agència de Residus de Catalunya, i Àngel Ros, alcalde de Lleida, han signat aquest matí a la Paeria un conveni per al foment de les festes sostenibles mitjançant el qual es desplega la recollida selectiva i l’ús de vaixella compostable en l’Aplec del Cargol i la Festa Major.

L’Aplec del Cargol, encontre gastronòmic i tradicional, reuneix més de 300.000 persones durant els tres dies de la seva celebració. Juntament amb la revetlla de la Festa Major, organitzada per les Cases Regionals, els dos esdeveniments apleguen a l’entorn de 400.000 persones.

Mitjançant el conveni, l’Agència de Residus de Catalunya contribueix amb un màxim de 88.000 € al finançament de les festes sostenibles a Lleida. D’aquests diners, 76.000 € es destinen a la compra de vaixella compostable, feta d’un material biodegradable que es pot recollir conjuntament amb la matèria orgànica i compostar-se per fer adob. Els 12.000 € restants serviran per fer el monitoratge i l’avaluació del projecte.

L’Ajuntament de Lleida, per la seva banda, ha de promoure l’ús de la vaixella compostable i equipar les festes amb el material necessari per poder fer la recollida selectiva i garantir que la vaixella compostable es recull i gestiona conjuntament amb la matèria orgànica (restes de menjar) generada durant les celebracions.

Festes sostenibles. Què són?      

Avançar cap a un desenvolupament sostenible exigeix el canvi d’hàbits i d’estils de vida de la població. I això requereix, per part de les administracions públiques, un esforç considerable en temes de sensibilització i educació ambientals.

D’altra banda, les festes populars i els grans esdeveniments lúdics i culturals concentren en molt poc temps un gran consum de recursos i una elevada generació de residus, sobretot d’envasos i estris (plats, gots i coberts) d’un sol ús.

Sens dubte, la manera com vivim el lleure diu molt de nosaltres mateixos, de la nostra cultura i dels nostres valors cívics. En aquest sentit, les festes són una expressió de consens i de participació comunitària. Qui en forma part s’identifica amb els valors que fonamenten la celebració, que esdevé un senyal d’identitat i de pertinença.

Les festes consisteixen, doncs, un entorn idoni per, d’una banda, aplicar mesures d’ambientalització, i, de l’altra, transmetre missatges sobre la necessitat d’adoptar nous comportaments que siguin menys agressius vers l’entorn.

Seguint una tendència internacional, a Catalunya, entre d’altres, la Feria de Abril de Barcelona, la Festa Major de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Festa de la Mercè, també de Barcelona, han adoptat mesures que intenten reduir el seu impacte ambiental. Normalment, aquestes mesures es refereixen als residus (minimització i recollida selectiva) i a accions de comunicació ambiental segons l’estudi Grans esdeveniments festius. Anàlisi i experiències per a la sostenibilitat, elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona i publicat el setembre de 2004. En alguns casos de festes d’altres països, també s’introdueixen mesures per a l’estalvi d’aigua i energia.

• Què se’n fa, dels residus recollits selectivament?

Un dels objectius principals de la recollida selectiva és poder valoritzar els materials recuperats, de manera que els residus deixen de ser-ho i passin a ser recursos. Així:

• Amb el paper/cartró, es fan noves caixes de cartró reciclat i material de papereria

• Amb els plàstics, les llaunes i  els brics es fan altres envasos, mobiliari urbà, material de construcció...

• Amb el vidre es tornen a fer ampolles i pots

• Amb les restes de menjar (i de la vaixella compostable) que es porten a plantes de compostatge, s’obté compost, és a dir, adob.

• Amb l’oli de fregir s’obté biodièsel.