La sentència d’avui del Tribunal de Justícia Europeu avala tot el Pla del Govern, impulsat pel Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, per destinar una gran part dels purins que es produeixen a Catalunya a fertilització agrària i regular les bones pràctiques relacionades amb la fertilització, així com impulsar plantes de tractament de diferents tecnologies per tractar els excedents de purins que no es poden aplicar a l’agricultura.  Tot i això, la sentència confirma la no adequació de les explotacions ramaderes a la normativa referent a l’impacte ambiental instal•lades abans del 1999.

Durant el 2001, moment en què la Comissió Europea va efectuar el dictamen, als termes municipals d’Albons, Parlavà, Rupià i Foixà no es respectava les obligacions que estableix la directiva d’aigües per a consum humà. En aquest sentit, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, ha realitzat dues noves captacions d’aigües per a aquests municipis que han suposat una inversió de 1.894.523,75 €.

La denúncia del Grup de Defensa del Ter l’any 2000 va suposar que la Comissió Europea iniciés un procediment d’infracció que ha conduït posteriorment a un procediment judicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Mesures actuals de prevenció de la contaminació de les aigües per nitrats

1. Taula Sectorial de Fertilització

La Taula Sectorial de Fertilització es va constituir el maig de 2004. La Taula està formada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, la Unió de Pagesos, l’ASAJA, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, l’Asociación Nacional de Productores de Ganado Porcino, l’Associació de Productors de Porcí (PORCAT), la Federació Avícola Catalana (FAC) i l’Associació de Criadors de Boví de Carn (ASOVAC).

La Taula és l’òrgan per assolir el major consens i la consecució de les mesures que adopta el Govern per prevenir la contaminació per nitrats. 

Constitució del Consorci GESFER

En la darrera reunió de Govern del mes de juliol, es va aprovar la constitució del Consorci de Gestió de la Fertilització a Catalunya, GESFER. El Consorci està constituït per tres departaments de l’Administració: el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departament de Treball i Indústria, i també per les entitats representatives del sector ramader que constitueixen actualment la Taula Sectorial de Fertilització.

L’objectiu que es persegueix amb la constitució del Consorci és disposar d’un instrument jurídic de gestió que, tot integrant la imprescindible participació del sector ramader, permeti impulsar i coordinar els diferents esforços públics i privats per resoldre la problemàtica de les dejeccions ramaderes i, alhora, impulsi una nova estratègia de fertilització organicomineral compatible amb les iniciatives territorials de gestió.

2. Delimitació d’aqüífers

L’eina imprescindible per prevenir la contaminació per nitrats és tenir ben delimitades les zones vulnerables i conèixer amb exactitud els aqüífers i les seves zones d’influència. L’Agència Catalana de l’Aigua treballa per delimitar les zones vulnerables i fixar els perímetres de protecció de les aigües subterrànies. 

De moment, i fins que no estiguin definits detalladament els aqüífers, s’han assimilat les zones vulnerables als municipis que són damunt d’un aqüífer. Aquesta assimilació està actualment essent contrastada a partir de la delimitació de les masses d’aigua subterrània en aplicació de la Directiva marc de l’aigua 2000/60/CE.

3. Eines per al tractament de les dejeccions ramaderes

• Guia de tecnologies de tractament de dejeccions ramaderes

A principis d’any, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Agència de Residus de Catalunya, va presentar la Guia de tecnologies de tractament de dejeccions ramaderes. Aquesta Guia constitueix una eina per a la difusió de les tecnologies disponibles per al tractament de les dejeccions ramaderes i dels rendiments experimentals de separació de nitrogen que se’n poden esperar. Aquesta Guia ha estat elaborada per la Universitat de Lleida i la Universitat de Vic, amb la col•laboració tècnica de l’ARC.

La Guia estableix 12 mètodes de tractament de les dejeccions. Cada ramader pot escollir aquella metodologia més adequada a les característiques de la seva explotació.

• Ajuts per a infraestructures de gestió de dejeccions ramaderes

A través de l’Agència de Residus de Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha concedit 1.420.430,3 €, des de l’any 2004, a les explotacions ramaderes per finançar les infraestructures necessàries per a la implantació, el control i el seguiment dels plans de gestió de dejeccions ramaderes. Enguany, ha publicat també l’ordre d’ajuts per a aquestes infraestructures, amb un pressupost disponible de 4.000.000 d’€.

• Bones Pràctiques agrícoles

TRAMA (Tècniques de Reorganització Ambiental Agrària) és un projecte per a la reducció integral de l’impacte ambiental en sistemes econòmics agro-ramaders. A més del Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, en són socis la Fundació Catalana de Cooperació, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la Universitat de Lleida, Indulleida, SA, i Copalme, SCCL.

El Projecte TRAMA té com a missió plantejar, demostrar i difondre noves formes de gestió ambiental de les activitats agràries. En conseqüència, el Projecte ha fet una demostració pràctica de la viabilitat tècnica, econòmica i ambiental; en aquest sentit, també persegueix l’adaptació de la producció a les necessitats del mercat. L’aplicació dels resultats del projecte pot beneficiar i donar resposta a molts dels problemes a què avui fa front el sector agroalimentari, i molt especialment a la gestió sostenible dels residus orgànics.

Mesures actuals d’actuació directa

1. Tractament de l’aigua contaminada

A través l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el Departament treballa en la possibilitat d’aplicar diferents tractaments de desnitrificació de les aigües subterrànies que permetran en alguns casos recuperar els aqüífers contaminats i en d’altres fer tractaments de potabilització de les aigües afectades per nitrats. L’ús d’aquestes noves tecnologies ha de permetre eliminar aquests contaminants in situ mitjançant processos nets que no generin residus posteriors de disposició complexa, econòmicament assumibles, que impliquin les autoritats locals en la preservació del recurs i conscienciïn la població sobre els efectes de la gestió incorrecta dels fertilitzants, la necessitat de mantenir les xarxes de sanejament o la millora de la prevenció dels abocaments accidentals.

En concret, el passat mes d’abril es va presentar d’un sistema per potabilitzar les aigües amb nitrats a l’al•luvial del riu Daró. Aquest sistema consisteix en la construcció d’una planta potabilitzadora al costat de la depuradora de la Bisbal d’Empordà, on es tractaran les aigües de la xarxa dels municipis afectats i es retornaran a aquests municipis. Aquesta planta potabilitzadora utilitza una tecnologia d’oxidació biològica, que ja s’aplica a diverses poblacions de França amb un alt grau d’eficàcia.

2. Pla de definició d’alternatives per al proveïment d’aigua als municipis afectats

L’ACA, en el marc d’aquest Pla, ha dut a terme en primer lloc un reconeixement hidrogeològic de les zones afectades. A la vista dels resultats d’aquests estudis, ha emprès les obres necessàries per a noves captacions o connexions a altres xarxes d’abastament no afectades.

Fins ara, l’ACA ha construït i posat en funcionament noves captacions d’aigües o connexions a altres xarxes d’abastament a diferents nuclis de població del Baix Ter. Finalment, dins del Pla d’abastament de Catalunya, té previst de realitzar estudis hidrològics de reconeixement per millorar l’abastament d’altres nuclis de població.

3. Tractament dels residus

Una altra línia d’actuació directa a Catalunya es basa en l’anàlisi dels sistemes de tractament dels excedents de dejeccions ramaderes. El Govern, mitjançant el Consorci GESFER, planificarà les infraestructures de tractament d’aquests residus que calen, analitzarà els diversos sistemes descrits a la Guia de tractaments i fomentarà la construcció de noves instal•lacions a fi de resoldre l’actual mancança d’infraestructures de tractament.

Sol•licitud de Fons de Cohesió

El Govern de la Generalitat implantarà els mecanismes que faran arribar a l’Administració local la necessitat d’implicar-se en les millores i el cofinançament de les solucions proposades en aquestes xarxes d’abastament.

Així mateix, cal destacar que aquestes actuacions formen part de les iniciatives alternatives a la connexió de la xarxa Cat-Abrera del nou Pla hidrològic nacional, la qual ha estat pressupostada en 23,20 milions d’euros (IVA inclòs). És previst que el Govern de la Generalitat sol•liciti ajuts per finançar-la al Fons de Cohesió de la Unió Europea.