En el marc de la nova política de l’aigua i el foment de la protecció dels aqüífers com a font de recurs, el Departament de Medi Ambient i Habitatge treballa per atorgar la màxima qualitat a les aigües subterrànies, atès el seu caràcter de veritables embassaments d’aquest recurs escàs. Amb aquest objectiu, i d’acord amb el Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries recentment aprovat, una de les mesures que, pròximament, el DMAH i el DARP presentaran consistirà en la publicació d’un programa d’actuació aplicable en les zones vulnerables, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima eficiència en l’ús del nitrogen com a fertilitzant, tot minimitzant les pèrdues en el sòl i en l’aigua.

El Programa engloba en un únic decret totes aquelles mesures de gestió, infraestructurals, agronòmiques i de foment necessàries que facin possible la prevenció i la reducció de la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries. Així, s’hi inclouen des de recomanacions de dosis de nitrogen a aplicar segons el tipus de conreu fins a càlculs del balanç de fertilitzant per explotació, passant pels sistemes d’emmagatzematge o la gestió de l’aplicació de les dejeccions.

A banda dels treballs elaborats per la Direcció General de Qualitat Ambiental del DMAH i la Direcció General de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries del DARP, l’Agència Catalana de l’Aigua, ACA, del Departament de Medi Ambient i Habitatge finalitzarà en el primer trimestre de 2005 els treballs de delimitació de les masses d’aigua subterrània de les conques internes de Catalunya. Aquesta delimitació és un manament de la Directiva marc de l’aigua 2000/60/CEE; cal entendre les masses d’aigua subterrània com unes unitats de gestió vers les quals els organismes de conca es comprometen a assolir uns índexs de qualitat elevats. El coneixement sobre les aproximadament 40 masses d’aigua subterrània a les conques internes de Catalunya permetrà gestionar millor les zones a protegir per garantir la qualitat de l’aigua, i modular amb més precisió la càrrega de fertilitzant que les àrees de recàrrega d’aquestes masses d’aigua puguin suportar.

El Decret d’ampliació de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats

Amb el treball conjunt dels departaments d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Salut, i de Medi Ambient i Habitatge es va aprovar, el passat 28 de desembre, el Decret d’ampliació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

Aquest Decret sorgeix de l’aplicació de la Directiva 91/676/CEE, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats emprats a l’agricultura. La Directiva estableix que els estats membres han de designar com a zones vulnerables totes aquelles superfícies del seu territori on l’escolament i la infiltració que es produeix provoqui o pugui provocar la contaminació per nitrats d’origen agrari de les aigües continentals i litorals.

D’acord amb la normativa europea, s’han d’examinar, modificar o ampliar les designacions de zones vulnerables en uns terminis adequats, i, en qualsevol cas, com a mínim cada quatre anys. La problemàtica derivada de la contaminació per nitrats a fonts d’abastament d’aigua ha comportat que el Tribunal de Justícia de les Comunitats a Luxemburg hagi obert un expedient sancionador. És força probable que el Tribunal acabi imposant una sanció.

Noves zones vulnerables a la contaminació per nitrats

Les noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries afecten les àrees territorials següents:

• Àrea 1: l’Alt Empordà (l’Armentera, Castelló d’Empúries, Cistella, l’Escala, Figueres, Fortià, Lladó, Peralada, Riumors, Sant Pere Pescador, Vilanant); el Baix Empordà (la Bisbal d’Empordà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Forallac, Palau-sator, Pals, Torroella de Montgrí, Ullà, Ullastret), el Pla de l’Estany (Camós, Crespià, Esponellà, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà)

• Àrea 2: el Maresme (Caldes d’Estrac) i la Selva (Blanes)

• Àrea 3: Osona (Muntanyola, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sora, Tavèrnoles, Tavertet)

• Àrea 4: l’Alt Camp (Alió, Bràfim, Valls, Vilabella), i el Tarragonès (Constantí, Salou, Vila-seca)

• Àrea 5: l’Alt Penedès (Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca) i el Baix Penedès (Albinyana, Bellvei)

• Àrea 6: l’Anoia (Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Montmaneu, Pujalt), la Conca de Barberà (Llorac, Passanant, Savallà del Comtat, Vallfogona de Riucorb), les Garrigues (Arbeca, les Borges Blanques, Juneda, Puiggròs), la Noguera (Balaguer, Bellmunt d’Urgell, Cubells, Montgai, la Sentiu de Sió, parcialment els termes municipals de Menàrguens i Torrelameu), la Segarra (Ivorra), i el Segrià (Alcoletge, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, parcialment els termes municipals d’Aitona, Albatàrrec, Alcarràs, Corbins, la Granja d’Escarp, Lleida, Massalcoreig, Montoliu de Lleida, Seròs, Soses, Sudanell, Torres de Segre)

• Àrea 7: la Garrotxa (Olot, les Preses, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Vall d’en Bas, Vall de Bianya)

• Àrea 8: el Gironès (Aiguaviva, Campllong, Cassà de la Selva, Fornells de la Selva, Llagostera, Llambilles, Sant Andreu Salou, Vilablareix) i la Selva (Caldes de Malavella, Riudellots de la Selva, Vilobí d’Onyar)

• Àrea 9: el Vallès Occidental (Palau-solità i Plegamans) i el Vallès Oriental (l’Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Canovelles, Cànoves i Samalús, Cardedeu, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Granollers, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, la Roca del Vallès, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Vilanova del Vallès).