El Departament d’Anàlisi de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja ha tramès els resultats preliminars de les mostres d’aigua preses al parc fluvial de Vilanova del Camí, després de la mortaldat de peixos que es va donar dimecres passat, 3 d’agost. Segons els primers resultats de les proves, els nivells d’oxigen a la bassa estaven al voltant de zero, la qual cosa corrobora la hipòtesi que els sediments anòxics del llit de l’embassament del parc havien estat remoguts a causa de les pluges del dilluns, consumint-ne tot l’oxigen dissolt a l’aigua i provocant la conseqüent mort dels peixos per anòxia (falta d’oxigen a l’aigua).

La resta de paràmetres analitzats i dels quals ja se’n disposa de resultats (metalls, conductivitat, clorurs, fòsfor i pH) no mostren concentracions anòmales. Es resta a l’espera de rebre els resultats dels continguts de matèria orgànica i amoni, paràmetre de gran interès en relació amb la vida aquàtica.

L’ACA segueix la inspecció

En aquests moments un inspector de l’ACA segueix a la zona per inspeccionar i comprovar d’on va sortir l’abocament que, segons l’Ajuntament de Vilanova del Camí  va provocar la mort dels peixos.

Cal destacar que aigües amunt del parc fluvial existeixen col•lectors de les aigües residuals, urbanes i industrials dels municipis, entre d’altres, d’Igualada i Vilanova del Camí; col•lectors que porten un alt contingut de paràmetres contaminants que són conduïts a la depuradora de Vilanova del Camí, situada aigües avall del parc fluvial. Els col•lectors d’aquestes aigües residuals no tenen xarxa separativa, amb la qual cosa quan plou i augmenten els cabals transportats fins que s’omple el col•lector, es produeix l’abocament de les aigües sobrants pels sobreeixidors.

L’escassetat de les pluges, durant les setmanes anteriors als fets, va provocar que els col•lectors acumulessin sediments. Així doncs, les intenses precipitacions dels passats dies a la zona, van remoure i van arrossegar aquestes acumulacions per les aigües que circulaven pels col•lectors, fins a sortir pels sobreeixidors a la superfície.

Habitualment, quan els col•lectors sobresurten, la seva incidència queda minvada per la dilució amb l’aigua del riu, que també es veu incrementada; en aquest cas, com el riu Anoia està pràcticament sec, la dilució de l’aigua que va sobresortir pels col•lectors va ser gairebé nul•la.

La presència de vida piscícola en aquest parc fluvial és molt important, tot i que cal esmentar que les espècies que hi viuen són alòctones i, una bona part, introduïdes per l’home.

Finalment, cal recordar que durant l’estiu s’han produït diversos episodis de mortaldat de peixos per la situació d’estrès hídric que viu el país degut a la sequera.