El conseller Baltasar visita el Paller d'Antonet, la nova seu central del Parc Natural de l'Alt Pirineu

query_builder   7 maig 2007 13:36

event_note Nota de premsa

El conseller Baltasar visita el Paller d'Antonet, la nova seu central del Parc Natural de l'Alt Pirineu

Es tracta d'un dels pocs edificis de Llavorsí que conserven les característiques de l'arquitectura tradicional pallaresa

El paller optimitza l'aprofitament energètic i exemplifica les possibilitats de les tecnologies actuals per conservar i gaudir, de manera sostenible, del patrimoni arquitectònic sense necessitat de falsejar-ne les característiques essencials

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha visitat aquest matí el Paller d’Antonet, la nova seu del Parc Natural de l’Alt Pirineu. 

El Paller d’Antonet, situat a Llavorsí (Pallars Sobirà), és l’edifici que allotjarà la seu central del Parc i es converteix en el seu primer gran equipament. És situat al casc urbà de la població, i les obres de la seva rehabilitació, que acaben de finalitzar, han durat un any. Es tracta d’un dels pocs edificis d’aquesta vila que conserven les característiques de l’arquitectura tradicional pallaresa i té una història constructiva complexa: inicialment era un edifici destinat a habitatge, aixecat cap al segle XVII, i que presentava les característiques pròpies de l’arquitectura pallaresa d’aquesta època. Posteriorment es va utilitzar com a paller i quadra i s’hi va annexar una sèrie de coberts agraris. 

Del primer edifici, una casa de dues plantes i cap de casa, es conserven les parets en tota la seva alçada, amb les obertures molt alterades, però mantenint elements molt interessants de la seva funció primitiva; hi destaquen un ferradal (aigüera), la volta del foc a terra ( l’antiga xemeneia i cuina), un escudeller (armari mural), una finestra amb festejadors i una teiera. Tots aquests elements es troben al primer pis de la casa, ja que la planta baixa, com és habitual, era destinada a quadra. A la banda nord de la casa se li va afegir un primer cobert, aprofitant el pendent de la penya, i encara posteriorment s’hi va afegir un segon cobert a ponent, que dobla la superfície dels edificis anteriors, unificant totalment els llosats dels tres edificis i donant uniformitat a la façana nord, que és la que es veu des del riu i l’actual carretera.

 

Constructivament, l’edifici és format per murs de càrrega aixecats en pedra del país, lligats amb morter d’argila, i amb coberta de llosa. Les llindes són de fusta, i conserva una gran part de les portes de fusta originals. En resum, es tracta d’un edifici d’elevat interès patrimonial, exemple ben conservat d’un tipus de construccions que han anat desapareixent. 

Els criteris de rehabilitació: la preservació del patrimoni i la sostenibilitat

 

L’elecció del Paller d’Antonet com a seu del parc natural de l’Alt Pirineu permet recuperar un edifici representatiu de l’arquitectura autòctona pallaresa, dotant a la institució d’un marc adequat per al desenvolupament de les seves funcions amb una imatge excepcionalment representativa. A més, permet oferir un exemple de rehabilitació arquitectònica basada, no només en els aspectes formals o decoratius, sinó en la concepció estructural i constructiva del patrimoni arquitectònic a conservar.

 

Dins l’edifici de la seu del Parc Natural de l’Alt Pirineu, se singularitza l’espai de la casa primitiva que dóna origen a tot el conjunt, tractant-lo com un espai únic, destinat a sala d’actes a la planta baixa, i sala de reunions al primer pis, on es restauren i dignifiquen els elements arquitectònics originals que ja hem esmentat (ferradal, foc a terra, etc.) També s’ha conservat la menjadora de fusta i el pilar cilíndric de pedra del paller - quadra annex.

L’eficiència energètica i les condicions ambientals s’han dissenyat de manera que els revestiments dels murs i obertures es realitzen en fusta de les mateixes característiques ecològiques de la fusta estructural, de manera que l’energia generada o introduïda pel sol a les hores diürnes queda retinguda durant les hores nocturnes, per la disposició d’aïllaments i tancaments dels contravents inferiors de les obertures. L’edifici compleix la recent normativa d’ecoeficiència i el codi de la construcció, amb un cost raonable. També s’ha procurat minimitzar al màxim les subcontractacions, i s’ha aconseguit acomplir els terminis d’obra previstos.

 

 

El Parc Natural de l’Alt Pirineu, 70.000 hectàrees de conservació i desenvolupament

 

El Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) és un parc jove, creat pel Decret 194/2003, d’1 d’agost, situat a les comarques del Pallars Sobirà i el nord de l’Alt Urgell (hi són parcialment inclosos 15 municipis d’aquestes  dues comarques), i comprèn bona part del Pirineu axial català. Amb 69.850 hectàrees, és de llarg el parc natural més extens de Catalunya, i en les seves muntanyes es localitzen les alçades màxims del territori català (cal destacar la Pica d’Estats, que assoleix els 3.143 m). És fronterer amb França i amb el Principat d’Andorra.

 

L’objectiu del parc és fer compatibles la conservació de llur ric patrimoni natural i cultural amb el desenvolupament econòmic i el manteniment d’activitats tradicionals, com la ramaderia extensiva, basada en l’aprofitament dels “comuns” (propietats comunals, fonamentalment pastures d’alta muntanya i boscos).

 

La doble condició d’espai d’alt valor natural i alhora d’escenari d’una aprofitaments humans que tradicionalment han contribuït a modelar el paisatge (ramaderia, agricultura, activitats forestals...) ha fet que es consideri que la figura del parc natural és la que millor pot garantir la protecció del patrimoni natural i cultural inclòs en el seu àmbit i l’establiment d’un règim d’ordenació i de gestió adreçat al desenvolupament sostenible d’aquest territori.

 

La necessitat d’aquesta protecció ve donada pel significatiu canvi d’usos del sòl que s’està produint al Pirineu català, i que en les darreres dècades ha suposat un canvi total en l’orientació econòmica, i actualment són  turisme i construcció residencial els motors de l’economia pirinenca. El repte actual que presenta aquesta nova situació és doble: contribuir a mantenir les activitats tradicionals, i potenciar alhora les activitats turístiques sostenibles (agroturisme, ecoturisme, excursionisme, turisme patrimonial, esquí nòrdic...)

 

Per la seva gran extensió, pels valors patrimonials que s’hi troben i per la seva estratègica situació geogràfica, el Parc és un laboratori de sostenibilitat. Les seves dimensions, però, fan que llur desplegament s’hagi de fer en successives etapes, de les quals el Paller d’Antonet n’és la primera baula significativa.

undefined
undefined
undefined
undefined