Aquest divendres, els membres del Consell d’Administració de l’ACA han donat el vist-i-plau definitiu del redactat del Projecte de decret d’emergència que regula el repartiment dels darrers recursos d’aigua de què es disposa

El Decret d’emergència té com a objectiu perllongar les reserves disponibles per garantir l’abastament domiciliari. Les mesures que continuarà aquest Decret se centraran principalment en l’aplicació de restriccions progressives a l’abastament urbà. En el sector industrial, aquesta afectació estaria supeditada a la compatibilitat dels volums alliberats amb el màxim aprofitament per a l’abastament. S’afegeix respecte al Decret de sequera que els titulars del servei d’abastament i els seus gestors, els municipis i els operadors del servei, hauran d’administrar la precarietat d’aquest recurs segons l’especificitat de la seva xarxa de distribució, el seu territori i les seves necessitats.

El Decret d’emergència establirà criteris de dotació per municipis, fixarà criteris generals i posarà els recursos existents a disposició dels ajuntaments per garantir una gestió correcta de la precarietat. L’Administració local aportarà els seus criteris per poder fer front a les seves necessitats d’abastament mitjançant els plans de contingència.

Abans de final de mes, aquest projecte de Decret serà aprovat pel Consell Executiu del Govern.

Estat dels embassaments

Després de les darreres pluges d’aquesta setmana, els embassaments s’han vist poc beneficiats. Així, per exemple, a la conca del Llobregat, dilluns estaven a un 23,51%  de la seva capacitat, i avui divendres era del 23,55%. Per tant, s’ha pogut estabilitzar la davallada del nivell de l’embassament. En el cas del Ter, començava la setmana al 31,25%, i ha acabat al 32%, axiò significa que ha augmentat 7 hm3 i el Llobregat 1 hm3, fet que demostra el diferent comportament de les dues conques quant a l’augment de les reserves d’aigua.

 Bàsicament, les tempestes han tingut un recorregut de mar cap a terra, i les crescudes van ser originades per trombes d’aigua localitzades i no per una resposta global de l’escolament de la conca. Per exemple, el Francolí, amb pluges a tota la conca amb valors mitjans d’entre 40 i 50 l/m2, no ha presentat pràcticament resposta hidrològica (estat d’humitat precedent nul). El mateix cal dir sobre les capçaleres dels embassaments, on les aportacions continuen essent mínimes i dintre de les previsions, sense augment significatiu dels volums embassats. Al baix Ter, les pluges tampoc no han generat un augment dels cabals dels rius, però, amb valors de 20 l/m2 de mitjana al Baix Empordà, les demandes agrícoles són mínimes.

Una vegada comptabilitzades les quantitats, cal destacar que la conca de la Muga és al 29,70% de la seva capacitat, amb 18,14 hm3; el Ter al 32,68%, amb 130,15 hm3; el sistema la Baells-la Llosa del Cavall-Sant Ponç al 25,81%, amb 50,35 hm3, i el sistema Siurana-Riudecanyes al 31,88%, amb 5,59 hm3, avui.