Divendres, 2 de febrer, se celebra el Dia Internacional de les Zones Humides
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha actualitzat l’Inventari de zones humides de Catalunya i n’ha catalogat 68 més, fet que eleva la xifra total d’aquests ecosistemes a 682. La gran majoria d’aquests espais gaudeix d’algun tipus de protecció, ja sigui perquè formen part d’espais naturals de protecció especial o bé perquè estan protegits per la normativa del PEIN o de la xarxa Natura 2000.
La revisió de l’Inventari de zones humides de Catalunya és fruit dels treballs d’elaboració del Pla de protecció, iniciat l’any 2006, i ha permès, fins ara, elaborar una diagnosi d’aquests espais de gran biodiversitat però també especialment fràgils i vulnerables. Aquest Pla ha de garantir l’adequat nivell de protecció legal i l’ús racional que s’ha de donar a aquests ecosistemes. I, alhora, ha de permetre aplicar les directrius que estableix la Directiva marc de l’aigua per assegurar el manteniment i l’assoliment del bon estat de conservació d’aquests ecosistemes aquàtics.
La diagnosi de les zones humides de Catalunya que es presenta avui al Departament de Medi Ambient i Habitatge ha comportat no només l’actualització de l’Inventari, sinó també una caracterització tipològica de totes aquestes zones. Així, segons la tipologia, les zones humides es reparteixen de la manera següent:
• 2 zones marines de menys de 6 m de fondària immediates a la costa.
• 16 desembocadures de rius i rieres.
• 42 zones litorals (antigues desembocadures, aiguamolls, llacunes litorals, antics meandres, etc.).
• 88 zones lèntiques d’interior, de terra baixa i muntanya mitjana (trams de riu amb característiques de zona humida).
• 410 zones humides d’alta muntanya.
• 45 zones lèntiques de tipus fluvial d’interior (trams de riu amb característiques de zona humida).
• 31 embassaments i zones originades per assuts, rescloses i altres.
• 48 zones humides artificials.
La diagnosi també fa referència a la distribució de les zones humides en el territori, segons la seva gestió. Així s’ha pogut determinar que:
• Les 410 zones d’alta muntanya i 54 de terra baixa i muntanya mitjana tenen una gestió activa per part del Departament pel fet de trobar-se situades dins d’espais naturals de protecció especial.
• 114 estan protegides per la normativa del PEIN o de la xarxa Natura 2000.
• 104 no disposen de cap figura de protecció fora de trobar-se incloses en l’Inventari.
Del resultat global de la diagnosi s’ha comprovat que del total de les 272 zones humides de terra baixa i muntanya mitjana:
• 180 (66,17%) es troben en un estat de conservació bo o molt bo.
• 49 (18%) tenen un estat de conservació mediocre.
• I tan sols 43 (15,81%) es troben en un estat deficient o molt deficient. El Pla de protecció incidirà especialment en aquestes darreres per procurar-ne la recuperació ambiental.
Per altra banda, 183 de les zones estan identificades com a masses d’aigua per l’ACA.
El Pla de protecció
L’any 2001 es va elaborar l’Inventari de zones humides de Catalunya, per facilitar el compliment de la Llei 12/1985, d’espais naturals, que commina l’Administració a “conservar i regenerar les zones humides i salvaguardar els espais naturals litorals”. Aquest primer inventari incloïa 614 zones humides, de les quals 410 eren estanys alpins i molleres. El següent pas en la salvaguarda de les zones humides de Catalunya ha estat l’elaboració d’un Pla de protecció, desenvolupat conjuntament per la Direcció General de Medi Natural i l’Agència Catalana de l’Aigua.
Aquest Pla especial vol ser una eina útil que permeti:
• Garantir la conservació dels valors ecològics, paisatgístics, productius, científics i culturals de cada zona humida mitjançant la regulació dels seus usos i activitats, la protecció de les zones humides de més elevat interès i el foment de les activitats tradicionals desenvolupades per la població existent.
• Recuperar i restaurar la flora, la fauna i els recursos hídrics de les zones humides que actualment estan degradades, tant per les activitats incompatibles amb la seva naturalesa com per accions puntuals negatives sobre aquestes, mitjançant la regulació dels usos i activitats dins del seu territori o, fins i tot, amb la possibilitat de canvis en els usos del sòl.
• Establir línies d’acció que permetin una valorització dels recursos naturals de les zones humides fomentant l’establiment d’activitats científiques i culturals, d’oci i esbarjo, etc.
• Assolir els objectius que marca la Directiva marc de l’aigua.
La presentació de l’Inventari de zones humides de Catalunya, que es presenta aquesta tarda (18:00h) al Departament de Medi Ambient i Habitatge coincideix amb la celebració, el divendres dia 2 de febrer, del Dia Internacional de les Zones Humides.