Acte de reconeixement del 40è aniversari de la Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases

query_builder   9 març 2007 13:28

event_note Nota de premsa

Acte de reconeixement del 40è aniversari de la Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases

Està situada a la comarca del Ripollès i té una extensió de 20.200 hectàrees

És l'única reserva nacional de caça de tot Espanya on les poblacions d'isard no han patit cap brot de malaltia important

Avui, 9 de març de 2007, s’ha celebrat la Junta Consultiva de la Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases, amb la presència del director general del Medi Natural, Joan Pallisé, el director dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Girona, Emili Santos, i el nou director tècnic de la Reserva, Jordi Xifra. Aprofitant la celebració d’aquesta Junta s’ha fet un acte de reconeixement del 40è aniversari de la Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases. 

Reserves nacionals de caça

Les reserves nacionals de caça són territoris geogràficament delimitats, de característiques singulars, declarades per promoure, fomentar, conservar i protegir espècies de fauna autòctona. Estan situades en zones de muntanya de gran qualitat ecològica i paisatgística, i amb fauna molt característica i del màxim interès, tant pel que fa a espècies cinegètiques com espècies protegides en el nostre territori; entre les primeres destaquen la cabra salvatge, l'isard, el cérvol, i el cabirol. Per la seva gran extensió, aquestes zones mereixen un tractament cinegètic especial. Per caçar en una reserva nacional de caça cal un permís nominal i intransferible.

Actualment, Catalunya té declarades set reserves, amb una superfície total de més de 225.000 ha, que han esdevingut llocs que mantenen condicions d'hàbitat òptimes per a moltes espècies. Cinc d'aquestes reserves es van crear l'any 1966, amb la finalitat de preservar les últimes poblacions de grans mamífers, coincidint amb zones desfavorides econòmicament però ben conservades, i la seva declaració ha actuat com a conscienciació de la població sobre la necessitat de protegir i preservar la natura, i ha aconseguit compatibilitzar la conservació de grans valors naturals amb un aprofitament racional dels recursos, i un desenvolupament social i econòmic de les zones on es troben. 

La Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases

 Aquesta Reserva es va crear mitjançant la Llei 37/1966 per protegir i conservar la fauna salvatge, sobretot la cinegètica, característica d’aquestes comarques i promoure la màxima satisfacció social, econòmica i recreativa que la natura i els éssers que la poblen puguin proporcionar. 

Actualment, té una extensió de 20.200 ha, amb terrenys de propietat pública que sumen 14.200 ha (Generalitat i ajuntaments) i terrenys de propietat privada que sumen 6000 ha, tots en municipis de la comarca del Ripollès. Els municipis que formen part de la Reserva Nacional de Caça, de major a menor superfície, són: Queralbs, Setcases, Vilallonga de Ter, Toses, Planoles i Ribes de Freser.

 El Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’òrgan de govern de la Reserva Nacional de Caça com a òrgan decisori de les actuacions i el correcte funcionament de la Reserva, i la Junta Consultiva és l’òrgan de consulta i assessorament per a la seva correcta gestió. A la Junta Consultiva, hi estan representats les administracions públiques (Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal i ajuntaments) i els sectors socials afectats (propietaris particulars, organitzacions sindicals agràries, federació de caça i associacions de defensa de la natura) del Ripollès. Presideix la Junta Consultiva el director dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Girona.

 La població d’isards a la Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases 

L’espècie de fauna emblemàtica de la Reserva Nacional de Caça és l’isard. Aquesta és una espècie molt preuada des del punt de vista cinegètic i pròpia de l’hàbitat pirinenc d’alta muntanya. A data d’avui, la població d’isard de la Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases és l’única de tot Catalunya en què no s’ha diagnosticat ni detectat cap isard afectat per la malaltia del Pestivirus. 

L’any 1966 la població d’isard als Pirineus del Ripollès era d’uns pocs exemplars (menys de 100). Amb posterioritat i arran de la creació de la Reserva Nacional de Caça, la població va anar creixent lentament, i té una gran expansió dins i fora de la Reserva fins a arribar als 3.000 exemplars actuals. A començaments dels setanta, es va iniciar un procés de gestió acurat amb l’objectiu de millorar la densitat de la població, estructurar la població per edats i sexes, i millorar la qualitat dels trofeus. Amb els anys, s’han aconseguit aquests objectius i ara a la Reserva hi ha una població destacada, sanitàriament en bon estat i de qualitat cinegètica òptima. Cada any s’obtenen exemplars de trofeu que aconsegueixen puntuacions equivalents a les diferents categories medallables (or, plata, i bronze). 

Actualment és l’única reserva nacional de caça de tot Espanya on les poblacions d’isard no han patit cap brot de malaltia important, com ara la sarna, que en altres poblacions de la península Ibèrica, com la serralada Cantàbrica, han provocat una dràstica reducció de les seves poblacions, amb les repercussions ambientals, econòmiques i socials que això suposa. 

Aquesta situació també s’ha pogut aconseguir per l’acurat seguiment sanitari que es fa de les poblacions de fauna salvatge de la Reserva, gràcies al control que s’ha realitzat de forma continuada des de l’any 1993 mitjançant els convenis de col·laboració amb el Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Facultat de Veterinària de la UAB, servei que va ser pioner a tot Espanya i que es va iniciar a Catalunya amb les reserves nacionals de caça.  

L’aprofitament cinegètic de l’isard es desenvolupa sota criteris de racionalitat i sostenibilitat, mitjançant un pla de caça que recull els resultats dels censos d’isard i estableix el nombre de permisos de caça, per tal que siguin executats per caçadors locals, caçadors catalans (caçadors autonòmics) i caçadors europeus (de la resta d’Espanya i de la UE). 

Aquests permisos generen uns importants ingressos directes als ajuntaments i als propietaris dels terrenys de la Reserva i ingressos indirectes al territori per les despeses que hi genera aquesta activitat.

 Però a més de l’isard, la gestió de la Reserva inclou el seguiment, conservació i recuperació d’altres espècies de fauna salvatge pròpies d’aquest hàbitat, ja siguin cinegètiques, en què destaquen el porc senglar, que és objecte d’aprofitament cinegètic ordenat i controlat per part de les societats de caçadors locals; el mufló, procedent de les introduccions efectuades fa anys a França, objecte d’aprofitament cinegètic per mantenir controlades les seves poblacions, i el cabirol, que és objecte d’aprofitament cinegètic des de fa dos anys; i també d’espècies de fauna protegida com el gat fer, la perdiu blanca, el gall fer, el picot negre, el mussol pirinenc, la marta, l’ermini, l’àguila daurada i d’altres rapinyaires, el trencalòs, voltors i un ampli ventall de peixos, rèptils, amfibis, aus, mamífers i invertebrats. 

Els beneficis econòmics de les reserves nacionals de caça (RNC) 

La declaració de la RNC l’any 1966, a més d’afavorir la recuperació i conservació dels recursos naturals existents en aquest espai natural, ha permès fer un aprofitament cinegètic racional, ordenat, controlat i sostenible, que ha generat ingressos econòmics importants, tant directes com indirectes, per als propietaris (públics i privats) i la població local d’aquest territori. 

Els principals ingressos provenen de la subhasta i venda dels permisos de trofeu d’isard assignats als propietaris de terrenys que són ajuntaments i particulars (l’any passat es va adjudicar un permís de trofeu d’isard per 3.000 euros) i al repartiment, proporcional a la superfície, dels ingressos provinents de la quota complementària de la resta de permisos d’isard.

 A tall d’exemple, en els darrers 5 anys (2002 a 2006, ambdós inclosos), s’ha repartit entre els propietaris un total de 79.868 euros provinents de les quotes complementàries dels permisos de cabra salvatge executats en aquests 5 anys. 

D’altra banda, en els darrers 5 anys (2002 a 2006, ambdós inclosos) el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha invertit i executat diverses actuacions a la RNC per al seu correcte funcionament, amb l’objectiu de millorar la preservació de la biodiversitat i els recursos naturals, per un import total de 111.993 euros.

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined