La jutgessa degana exposa —en un Acord del Jutjat tramès al Departament— que ha vist col•locats a les dependències del seu Jutjat els cartells de la Carta dels drets linguístics, editats per l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia i la Generalitat de Catalunya, i que “independientemente de que en este partido judicial hemos sido muy respetuosos con el idioma catalán, propio de la Comunidad Autónoma en la que venimos trabajando, se rogaría a los que suscriben los referidos documentos que acompañaran su traducción al castellano, para así garantizar los derechos de todos los ciudadanos y no sólo de aquellos que conocen el idioma catalán”.
La jutgessa continua al•legant que “se recuerda a los firmantes de la Carta dels drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes en l’àmbit de la justícia que en el ámbito de la Administración de justicia trabajamos personas cuyo origen está fuera de la Comunidad Autónoma y que, a pesar de esforzarnos día a día por no poner trabas al mismo, desde luego no es la lengua que empleamos habitualmente para entendernos entre nosotros”.
“De lo expuesto resulta que única y exclusivamente se están protegiendo los derechos lingüísticos de ciudadanos y ciudadanas en el ámbito de la justicia conocedores del idioma catalán, y vulnerándose los derechos de los demás ciudadanos”.
“Ofíciese a la Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia y a la Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, comunicándole por medio del testimonio del presente acuerdo y solicitándole amablemente que remitan los mismos rótulos en idioma castellano para así garantizar los derechos de todos los ciudadanos, haciéndoles saber que caso de no verificarse la petición se procederá a la retirada de los rótulos en catalán”.
El Departament de Justícia, mitjançant la directora general de Relacions amb l’Administració de Justícia, Núria Cleries, considera que no és procedent ni traduir ni retirar els cartells i que la Carta dels drets linguístics en l’àmbit de la justícia té un doble objectiu: donar a conèixer als ciutadans els drets que tenen d’utilitzar el català als jutjats i tribunals de Catalunya i, d’altra banda, fomentar l’ús d’aquesta llengua en l’àmbit judicial.
Alhora es creu que el català a l’Administració de justícia està en una situació de clara inferioritat respecte al castellà atès l’ús majoritari del castellà tant en les actuacions orals com en les escrites. El dret, doncs, a utilitzar el castellà a una oficina judicial i a ser-hi atès està plenament garantit.