La negativa d’una magistrada i d’un secretari de la Secció 2a de l’Audiència Provincial de Tarragona a permetre, d’acord amb l’escrit de queixa enviat al Departament de Justícia, que els membres d’un jurat signessin el veredicte en català és un fet que atempta contra el dret, que el marc legal empara, a utilitzar el català en les actuacions judicials.
D’acord amb la Llei orgànica del poder judicial, tots els documents judicials fets en català tenen, sense necessitat de traducció al castellà, validesa i eficàcia plenes. La Llei de política lingüística també reconeix que tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l’Administració de justícia en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, sense que se li pugui exigir cap mena de traducció. Cal esmentar, també, que a la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries l’Estat espanyol es va comprometre a no refusar la validesa dels actes jurídics establerts dins l’àmbit de l’Estat pel sol fet d’estar redactats en llengua catalana.
Per tot això, és evident que l’oposició de la magistrada i del secretari que el jurat signés el veredicte en català, tot i que els membres del jurat acceptaven signar també la versió en castellà, no té cap fonament legal. Un document en català, amb la traducció corresponent al castellà, té sempre plena validesa i eficàcia, encara que s’hagi d’enviar a Madrid.
El Departament de Justícia destina molts recursos materials i personals per capacitar les persones al servei de l’Administració de justícia en el coneixement de la llengua catalana i facilita les eines necessàries perquè els òrgans judicials estiguin en condicions de treballar en català, com a garantia que es pugui atendre en català els ciutadans que així ho sol•licitin. Fets com el denunciat són una clara vulneració d’ aquest dret lingüístic i donen una mala imatge de l’Administració de justícia. Per aquest motiu, des del Departament de Justícia s’està esbrinant els fets i preparant una queixa per enviar-la al TSJC perquè situacions com aquestes, en cas de confirmar-se, no tornin a produir-se.
