La Resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat té l’origen en la inspecció que la jutgessa encarregada del Registre Civil va fer al Registre del municipi de Mediona el 24 de gener de 2007. Atès que els assentaments registrals eren redactats en català, en va disposar la suspensió fins que es transcrivissin en castellà, criteri que va ratificar en un informe posterior.
Arran d’això, el jutge de pau va interposar un recurs d’alçada, i la Resolució de la Direcció General de 8 de juny ha considerat que la redacció dels assentaments del Registre Civil en català no constitueix cap irregularitat ni n’implica la invalidesa.
La Llei 12/2005, de 22 de juny, va afegir a l’article 23 de la Llei del Registre Civil un paràgraf segons el qual els assentaments “s’han de realitzar en llengua castellana o en la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma en què radiqui el Registre Civil, segons la llengua en què estigui redactat el document o en què es faci la manifestació”.
Aquesta reforma donava la via adequada a una reivindicació plantejada llargament per diversos ciutadans i institucions, i situava el català com a llengua plenament oficial en aquest àmbit. Tot i això, s’han produït alguns casos en què els responsables de registres civils han rebutjat l’ús del català adduint que la mateixa Llei subjectava l’ús de les llengües oficials pròpies de les comunitats autònomes al procés d’informatització dels registres i al seu desplegament reglamentari.
El Departament de Justícia va emprendre diverses iniciatives per superar aquests obstacles i perquè aquesta norma fos immediatament aplicable i el català pogués ser emprat en tots es registres, d’acord amb el criteri fixat legalment. Així mateix, ha traduït al català la nova aplicació informàtica per als registres (Inforeg 4), que actualment s’ha començat a implantar, i ha fet les gestions per atendre les queixes presentades per diversos ciutadans i per alguns jutges de pau.
La Resolució de la directora general dels Registres recull el criteri del Departament i entén aplicable directament l’article 23 de la Llei del Registre i, per tant, considera que totes les inscripcions fetes en català són plenament vàlides, tant les anteriors com les posteriors a l’entrada en vigor de la Llei del 2005.
Més enllà del cas concret que ha resolt, aquesta decisió ha de permetre que el català pugui assolir una situació de normalitat en els assentaments del Registre Civil.
