Aquests dos decrets són les primeres normes jurídiques que ha aprovat el Govern de la Generalitat en desenvolupament del nou Estatut d’autonomia de Catalunya, que va ser ratificat en referèndum pel poble català el 18 de juny de 2006 i va entrar en vigor el passat 9 d’agost.

L'Estatut d’autonomia de Catalunya, en el seu article 147.1, disposa que correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, que inclou, en tot cas:

a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles per mitjà de la convocatòria, l'administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han de ser admesos en igualtat de drets i han d'acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l'abast que estableixen l'Estatut i les lleis.

b) La participació en l'elaboració dels programes d'accés als cossos de notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles d'Espanya, als efectes de l'acreditació del coneixement del dret català.

c) L'establiment de les demarcacions notarials i registrals, incloent-hi la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris.

d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d'hipoteques.