La consellera de Salut, Marina Geli, lliurarà demà dijous, a les 19 hores, al Palau de Pedralbes, les medalles Josep Trueta al mèrit sanitari als doctors Xavier Lucaya Layret, Francesc Navarro, Manuel Arcos, Anna Sanmartí, Ma. Carmen Alonso, Lluïsa Guarner, Maria Ignacia Ferrer, així com les plaques Josep Trueta a la Federació d'Entitats de Donants de Sang de Catalunya i a l'Escola d'Infermeria Santa Madrona. A l'acte també estarà present la secretària General del Departament de Salut, Marta Segura.
Aquest és el setè any que es concedeixen aquests guardons, instituïts pel Govern de Catalunya amb la finalitat d'honorar les persones i entitats que, pels seus mèrits, hagin contribuït destacadament al progrés i la millora de la sanitat.
MEDALLES
Dr. Javier Lacaya Layret
Barcelona, 1939. Radiòleg infantil. Especialista en radiodiagnòstic. Ha desenvolupat la seva carrera al Servei de Radiologia Pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron i al Servei de Radiologia de la Clínica Quirón. És autor de més d'un centenar de publicacions en revistes especialitzades nacionals i internacionals i de múltiples capítols en diversos llibres de radiologia. És membre honorífic de diverses societats científiques catalanes, espanyoles, europees i nord-americanes. L'any 2004 va ser guardonat amb la Medalla d'Or de la Societat Europea de Radiologia i amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Dr. Josep Egozcue Cuixart
Barcelona, 1940 - 2006. Catedràtic de biologia celolular, fisiologia i immunologia. Un cop finalitzats els estudis de doctorat en medicina i cirurgia, les seves inquietuds per l'estudi dels cromosomes i les seves anomalies van fer que es traslladés fins als Estats Units d'Amèrica. Posteriorment, va dirigir el Departament de Citogenètica de l'Institut d'Investigacions Citològiques de València, però un cop es va crear la Universitat Autònoma de Barcelona va ser dels primers a incorporar-s'hi. En aquesta Universitat va desenvolupar tasques com a docent, com a investigador i com a gestor amb responsabilitats. Al llarg de la seva carrera va cololaborar amb la Fundació Puigvert, amb l'Institut Universitari Dexeus i amb altres centres mèdics. Va ser assessor en temes de bioètica en múltiples comissions, com la del Congrés dels Diputats sobre fertilització artificial. A partir de 1992 va ser membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans. És autor o coautor d'uns cinc-cents treballs i autor d'una cinquantena de llibres i capítols de llibres.
Dr. Francesc Navarro López
Barcelona, 1933. Cardiòleg. Finalitzats els estudis de medicina va ampliar la seva formació als hospitals de Lió i París i a l'Institut Nacional de Cardiologia de Mèxic, on va realitzar la residència de l'especialitat. També va treballar al Laboratori Cardiopulmonar de la Universitat de Chicago com a becari d'investigació. De retorn a Espanya va ser cap del Laboratori de Hemodinàmica de l'Escola de Cardiologia de la Universitat de Barcelona, cap del Servei de Cardiologia i director mèdic de l'Hospital General d'Astúries (1964-72) i, finalment, cap del Servei de Cardiologia i Unitat Coronària de l'Hospital Clínic de Barcelona durant 25 anys. És catedràtic de medicina (cardiologia) de la Universitat de Barcelona des de 1998 i ha ocupat diversos càrrecs a la Facultat de Medicina. És membre honorari de diverses societats científiques i ha estat president de societats científiques de cardiologia. Ha publicat nombrosos treballs de recerca clínica i és autor d'una desena de llibres i monografies sobre temes de la seva especialitat.
Dr. Manuel Arcos Rodríguez
Granada, 1938. Metge de família. Llicenciat en medicina per la Universitat de Granada. Entre els anys 1964 i 1971 va exercir de metge d'atenció primària domiciliària a Vallfogona de Riucorb (Tarragona). Posteriorment es va traslladar a Sant Joan les Fonts (Girona) on ha estat exercint fins a la seva jubilació l'any 2006. En aquest municipi, a banda de desenvolupar la seva tasca assistencial, va ser regidor de Sanitat entre 1991 i 1995.
Dra. Anna Sanmartí Sala
Barcelona, 1945. Metgessa, especialista en diabetis. Als anys vuitanta va desenvolupar l'activitat investigadora sobre la diagnosi de la diabetis a l'Hospital Vall d'Hebron. La seva tesi doctoral es va basar en aquest treball i va suposar la preparació d'una tècnica que temps després va tenir aplicació clínica. Posteriorment, a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, va desenvolupar estudis de trastorns metabòlics lligats a la diabetis, a més d'altres recerques sobre l'hormona del creixement i en el camp de la patologia tiroïdal. Actualment és la cap de Servei d'Endocrinologia de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
Dra. M. Carmen Alonso Muñoz
Sigüenza, 1945. Especialista en oncologia mèdica. Es va incorporar a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau com a adjunta al Servei d'Oncologia Mèdica. Ha estat cap de secció del Servei d'Oncologia Mèdica. Actualment és la coordinadora de l'Àrea de Consell Genètic. Ha desenvolupat la tasca assistencial en l'atenció del càncer de mama i tiroide. Al llarg de la seva trajectòria professional ha estat membre de la Societat Espanyola d'Oncologia; membre fundadora de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica; vocal de la junta directiva de la Societat Espanyola d'Oncologia i de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica; vocal de Secció Oncològica de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, i membre i presidenta del Comitè de Tumors de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Ha editat i cololaborat en la publicació de més d'un centenar d'articles i llibres científics.
Dra. Luisa Guarner Aguilar
Barcelona, 1948. Especialista en l'aparell digestiu. Va ser metgessa adjunta de medicina interna (aparell digestiu) de l'Hospital Vall d'Hebron fins que l'any 1989 va passar a ser cap de secció del Servei d'Aparell Digestiu. Ha presentat i publicat més d'un centenar d'articles. És membre numerària de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, de la Societat Catalana de Digestologia, de la Societat Catalana de Medicina Interna, de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva, de la Societat Espanyola d'Hepatologia, de l'European Pancreatic Club, de la Agrupación Nacional para el Estudio del Páncreas, i va ser membre dels comitès científics de l'European Pancreatic Club i la Agrupación Nacional para el Estudio del Páncreas i presidenta de la Societat Catalana de Digestologia.
Dra. Maria Ignacia Ferrer Salvans
Barcelona, 1945. Farmacèutica. Cap del Servei de Farmàcia des de la inauguració de l'Hospital Universitari de Bellvitge. Tota la seva carrera professional ha estat vinculada a la direcció del Servei i és un dels referents de l'hospital des de la seva posada en funcionament l'any 1972. Ha estat la presidenta/secretària de la Comissió Farmacoterapèutica d'aquest Hospital. També ha estat, des de la seva constitució, secretària del Comitè Ètic d'Investigació Clínica i, per les seves mans, ha passat tota la recerca generada a l'Hospital per ser validada. Ha participat en diferents societats científiques, ja sigui com a membre o en càrrecs directius, i ha publicat diversos articles científics, tant a nivell nacional com internacional. L'any 1997, el Servei de Farmàcia va rebre a Edimburg el reconeixement a un dels millors treballs presentats a la Societat Europea de Farmàcia Hospitalària.
PLAQUES
Federació d'Entitats de Donants de Sang de Catalunya
Als anys seixanta es van començar a crear germandats de donadors de sang a totes les províncies de l'Estat espanyol amb l'objectiu d'incrementar les donacions i així acabar amb el comerç de sang. A mitjan anys setanta, les quatre províncies catalanes ja disposaven de germandats. Per unificar els esforços, l'any 1981 es va crear la Coordinadora de Germandats de Donadors Sang de Catalunya i l'any 1988 es va crear la Federació d'Entitats de Donadors de Sang de Catalunya. Actualment, la Federació agrupa la majoria de les associacions que treballen per fomentar la donació d'un bé insubstituïble i escàs com és la sang. Gràcies a les campanyes permanents de sensibilització que acosten la realitat a la ciutadania sobre el fet que la sang escasseja i que en el moment més inesperat la podem necessitar; s'han assolit un nivells òptims de donació de sang a tot Catalunya.
Escola Universitària d'Infermeria Santa Madrona
L'Escola Universitària d'Infermeria Santa Madrona va néixer l'any 1917, és l'escola més antiga de la seva especialitat a tot l'Estat espanyol. Al llarg de la seva història ha contribuït significativament, des dels seus inicis, al desenvolupament de la infermeria i des de la serva condició de centre català també ha contribuït a la realitat històrica i cultural de la societat catalana.
La seva tasca s'ha centrat en la formació específica d'infermeria de nivell superior amb una clara incidència social i un component de recerca. L'Escola Universitària d'Infermeria Santa Madrona està adscrita a la Universitat de Barcelona i segueix un estil educatiu centrat en la persona. Es tracta de formar professionals capaços de realitzar una pràctica reflexiva amb una visió humanista. Té com a objectius contribuir al desenvolupament professional de la infermeria i proporcionar un servei a la societat, tot incidint en la millora qualitativa de les cures d'infermeria a les institucions sanitàries. El projecte educatiu de l'Escola té una clara voluntat de servei a la societat, sent alhora un centre de dinamització comunitària en l'àmbit de la salut.
6 de juny 2007
CONVOCATÒRIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
ACTELliurament pel conseller primer de les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari
DIADijous, 7 de juny de 2007
HORA19.00
LLOCPalau de Pedralbes
Av. Diagonal, s/n. Barcelona
Aquest és el setè any que es concedeixen aquests guardons, instituïts pel Govern de Catalunya amb la finalitat d'honorar les persones i entitats que, pels seus mèrits, hagin contribuït destacadament al progrés i la millora de la sanitat.
MEDALLES
Dr. Javier Lacaya Layret
Barcelona, 1939. Radiòleg infantil. Especialista en radiodiagnòstic. Ha desenvolupat la seva carrera al Servei de Radiologia Pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron i al Servei de Radiologia de la Clínica Quirón. És autor de més d'un centenar de publicacions en revistes especialitzades nacionals i internacionals i de múltiples capítols en diversos llibres de radiologia. És membre honorífic de diverses societats científiques catalanes, espanyoles, europees i nord-americanes. L'any 2004 va ser guardonat amb la Medalla d'Or de la Societat Europea de Radiologia i amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Dr. Josep Egozcue Cuixart
Barcelona, 1940 - 2006. Catedràtic de biologia celolular, fisiologia i immunologia. Un cop finalitzats els estudis de doctorat en medicina i cirurgia, les seves inquietuds per l'estudi dels cromosomes i les seves anomalies van fer que es traslladés fins als Estats Units d'Amèrica. Posteriorment, va dirigir el Departament de Citogenètica de l'Institut d'Investigacions Citològiques de València, però un cop es va crear la Universitat Autònoma de Barcelona va ser dels primers a incorporar-s'hi. En aquesta Universitat va desenvolupar tasques com a docent, com a investigador i com a gestor amb responsabilitats. Al llarg de la seva carrera va cololaborar amb la Fundació Puigvert, amb l'Institut Universitari Dexeus i amb altres centres mèdics. Va ser assessor en temes de bioètica en múltiples comissions, com la del Congrés dels Diputats sobre fertilització artificial. A partir de 1992 va ser membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans. És autor o coautor d'uns cinc-cents treballs i autor d'una cinquantena de llibres i capítols de llibres.
Dr. Francesc Navarro López
Barcelona, 1933. Cardiòleg. Finalitzats els estudis de medicina va ampliar la seva formació als hospitals de Lió i París i a l'Institut Nacional de Cardiologia de Mèxic, on va realitzar la residència de l'especialitat. També va treballar al Laboratori Cardiopulmonar de la Universitat de Chicago com a becari d'investigació. De retorn a Espanya va ser cap del Laboratori de Hemodinàmica de l'Escola de Cardiologia de la Universitat de Barcelona, cap del Servei de Cardiologia i director mèdic de l'Hospital General d'Astúries (1964-72) i, finalment, cap del Servei de Cardiologia i Unitat Coronària de l'Hospital Clínic de Barcelona durant 25 anys. És catedràtic de medicina (cardiologia) de la Universitat de Barcelona des de 1998 i ha ocupat diversos càrrecs a la Facultat de Medicina. És membre honorari de diverses societats científiques i ha estat president de societats científiques de cardiologia. Ha publicat nombrosos treballs de recerca clínica i és autor d'una desena de llibres i monografies sobre temes de la seva especialitat.
Dr. Manuel Arcos Rodríguez
Granada, 1938. Metge de família. Llicenciat en medicina per la Universitat de Granada. Entre els anys 1964 i 1971 va exercir de metge d'atenció primària domiciliària a Vallfogona de Riucorb (Tarragona). Posteriorment es va traslladar a Sant Joan les Fonts (Girona) on ha estat exercint fins a la seva jubilació l'any 2006. En aquest municipi, a banda de desenvolupar la seva tasca assistencial, va ser regidor de Sanitat entre 1991 i 1995.
Dra. Anna Sanmartí Sala
Barcelona, 1945. Metgessa, especialista en diabetis. Als anys vuitanta va desenvolupar l'activitat investigadora sobre la diagnosi de la diabetis a l'Hospital Vall d'Hebron. La seva tesi doctoral es va basar en aquest treball i va suposar la preparació d'una tècnica que temps després va tenir aplicació clínica. Posteriorment, a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, va desenvolupar estudis de trastorns metabòlics lligats a la diabetis, a més d'altres recerques sobre l'hormona del creixement i en el camp de la patologia tiroïdal. Actualment és la cap de Servei d'Endocrinologia de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
Dra. M. Carmen Alonso Muñoz
Sigüenza, 1945. Especialista en oncologia mèdica. Es va incorporar a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau com a adjunta al Servei d'Oncologia Mèdica. Ha estat cap de secció del Servei d'Oncologia Mèdica. Actualment és la coordinadora de l'Àrea de Consell Genètic. Ha desenvolupat la tasca assistencial en l'atenció del càncer de mama i tiroide. Al llarg de la seva trajectòria professional ha estat membre de la Societat Espanyola d'Oncologia; membre fundadora de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica; vocal de la junta directiva de la Societat Espanyola d'Oncologia i de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica; vocal de Secció Oncològica de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, i membre i presidenta del Comitè de Tumors de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Ha editat i cololaborat en la publicació de més d'un centenar d'articles i llibres científics.
Dra. Luisa Guarner Aguilar
Barcelona, 1948. Especialista en l'aparell digestiu. Va ser metgessa adjunta de medicina interna (aparell digestiu) de l'Hospital Vall d'Hebron fins que l'any 1989 va passar a ser cap de secció del Servei d'Aparell Digestiu. Ha presentat i publicat més d'un centenar d'articles. És membre numerària de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, de la Societat Catalana de Digestologia, de la Societat Catalana de Medicina Interna, de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva, de la Societat Espanyola d'Hepatologia, de l'European Pancreatic Club, de la Agrupación Nacional para el Estudio del Páncreas, i va ser membre dels comitès científics de l'European Pancreatic Club i la Agrupación Nacional para el Estudio del Páncreas i presidenta de la Societat Catalana de Digestologia.
Dra. Maria Ignacia Ferrer Salvans
Barcelona, 1945. Farmacèutica. Cap del Servei de Farmàcia des de la inauguració de l'Hospital Universitari de Bellvitge. Tota la seva carrera professional ha estat vinculada a la direcció del Servei i és un dels referents de l'hospital des de la seva posada en funcionament l'any 1972. Ha estat la presidenta/secretària de la Comissió Farmacoterapèutica d'aquest Hospital. També ha estat, des de la seva constitució, secretària del Comitè Ètic d'Investigació Clínica i, per les seves mans, ha passat tota la recerca generada a l'Hospital per ser validada. Ha participat en diferents societats científiques, ja sigui com a membre o en càrrecs directius, i ha publicat diversos articles científics, tant a nivell nacional com internacional. L'any 1997, el Servei de Farmàcia va rebre a Edimburg el reconeixement a un dels millors treballs presentats a la Societat Europea de Farmàcia Hospitalària.
PLAQUES
Federació d'Entitats de Donants de Sang de Catalunya
Als anys seixanta es van començar a crear germandats de donadors de sang a totes les províncies de l'Estat espanyol amb l'objectiu d'incrementar les donacions i així acabar amb el comerç de sang. A mitjan anys setanta, les quatre províncies catalanes ja disposaven de germandats. Per unificar els esforços, l'any 1981 es va crear la Coordinadora de Germandats de Donadors Sang de Catalunya i l'any 1988 es va crear la Federació d'Entitats de Donadors de Sang de Catalunya. Actualment, la Federació agrupa la majoria de les associacions que treballen per fomentar la donació d'un bé insubstituïble i escàs com és la sang. Gràcies a les campanyes permanents de sensibilització que acosten la realitat a la ciutadania sobre el fet que la sang escasseja i que en el moment més inesperat la podem necessitar; s'han assolit un nivells òptims de donació de sang a tot Catalunya.
Escola Universitària d'Infermeria Santa Madrona
L'Escola Universitària d'Infermeria Santa Madrona va néixer l'any 1917, és l'escola més antiga de la seva especialitat a tot l'Estat espanyol. Al llarg de la seva història ha contribuït significativament, des dels seus inicis, al desenvolupament de la infermeria i des de la serva condició de centre català també ha contribuït a la realitat històrica i cultural de la societat catalana.
La seva tasca s'ha centrat en la formació específica d'infermeria de nivell superior amb una clara incidència social i un component de recerca. L'Escola Universitària d'Infermeria Santa Madrona està adscrita a la Universitat de Barcelona i segueix un estil educatiu centrat en la persona. Es tracta de formar professionals capaços de realitzar una pràctica reflexiva amb una visió humanista. Té com a objectius contribuir al desenvolupament professional de la infermeria i proporcionar un servei a la societat, tot incidint en la millora qualitativa de les cures d'infermeria a les institucions sanitàries. El projecte educatiu de l'Escola té una clara voluntat de servei a la societat, sent alhora un centre de dinamització comunitària en l'àmbit de la salut.
6 de juny 2007
CONVOCATÒRIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
ACTELliurament pel conseller primer de les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari
DIADijous, 7 de juny de 2007
HORA19.00
LLOCPalau de Pedralbes
Av. Diagonal, s/n. Barcelona
