Amb aquest Codi, que s’emmarca dins del Pla director de malalties de l’aparell circulatori, el Departament vol reduir el nombre de morts per infart de miocardi i augmentar la qualitat de vida de les persones que el pateixin.

Aquesta experiència pionera s’ha iniciat a Lleida, amb cinc vehicles de suport vital avançat i un helicòpter del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), equipats amb tota la tecnologia necessària per aplicar el nou protocol. Lleida ha estat seleccionada per iniciar aquesta experiència, perquè prèviament ja s’havia dut a terme amb èxit un programa pilot d’assistència a pacients amb infart, anomenat MIRALL.

L’infart de miocardi causa un nombre de morts elevat que, en molts casos, es podria evitar. A Catalunya, cada any es registren unes 9.500 altes hospitalàries per infart de miocardi i més de 5.000 defuncions.

Cada any, hi ha uns 500 casos d’infart de miocardi a la Regió Sanitària de Lleida. Tots els pacients es beneficiaran de l’operatiu, però serà especialment positiu per a uns 200, aproximadament, per als quals la rapidesa en el tractament és vital.

Activació del Codi infart

El Codi infart s’activa quan un pacient, del qual se sospita que pugui tenir una síndrome coronària aguda (angina de pit o infart agut de miocardi), entra en  contacte amb el SEM, que envia una unitat de suport vital avançat preparada per transmetre telemàticament l’electrocardiograma a la central de coordinació i que, alhora, el fa arribar al metge de la unitat coronària de l’hospital on es destinarà el pacient. El SEM pot ser activat des de l’atenció primària, un altre hospital, el domicili del pacient o qualsevol lloc públic.

L’ambulància del SEM també disposa dels mitjans tècnics perquè el seu facultatiu pugui parlar amb el metge de la unitat coronària i així decidir quin tractament cal aplicar-hi, i si és necessària la seva administració dins l’ambulància. En aquests vehicles hi ha tres professionals de la salut: un metge, un diplomat d’infermeria i un tècnic conductor.

Si s’ha acordat prèviament, un cop arriba a l’hospital, el malalt no s’atura al servei d’urgències, sinó que ingressa directament a la unitat coronària. Allà l’espera el metge, que ja té el seu electrocardiograma, que coneix el cas i que està preparat per intervenir-hi de la forma més adequada.

El Codi infart implica la coordinació de tots els nivells assistencials amb els 10 hospitals de Catalunya que seran els receptors dels pacients amb síndrome coronària aguda: Arnau de Vilanova, Josep Trueta, Joan XXIII, Mútua de Terrassa, Germans Trias, Bellvitge, Vall d’Hebron, Sant Pau, Hospital del Mar i Hospital Clínic de Barcelona.

L’aplicació del Codi permet reduir el temps d’atenció al pacient amb infart aproximadament a la meitat. Fins ara, des de l’aparició del dolor fins a l’aplicació del tractament adequat, s’excedia el temps idoni; però, amb el Codi, s’espera que els pacients rebran el tractament dins els temps recomanats: entre 60 i 90 minuts.

Aquesta reducció de temps redundarà en un descens de la mortalitat. Actualment, es disposa de tractaments que fan possible la repermeabilització del vas coronari que està obstruït. N’hi ha dos: el farmacològic, amb fibrinolític, i el mecànic, amb cataterisme cardíac. És molt important que qualsevol que sigui el tractament que calgui aplicar es faci al més aviat possible (com més temps passa entre el dolor toràcic i l’administració del tractament, pitjor és el pronòstic de l’infart). Tal com s’ha comentat, amb el Codi, el pacient pot rebre ja tractament a dins de l’ambulància.

El Codi infart s’estendrà de forma progressiva a totes les regions sanitàries de Catalunya al llarg de la legislatura. Actualment, ja hi ha un codi semblant que està funcionant a Barcelona Ciutat, des del febrer de 2004.