Resum Intervenció del president de la Generalitat a la XXIII Reunió del Cercle d’Economia sobre “Economia, Empresa i Política”

Adjunt discurs sencer del president

Davant el present i el futur

 Afirma que la bona situació econòmica ens ha d’allunyar del pessimisme “recordin com fa tres anys dominava un estat d’ànim més aviat baix,” i de l’eufòria, perquè tots dos són enemics del dinamisme econòmic. Fa una crida a “no caure en el cofoisme ni en el conformisme”

  El president convida a “l’exigència i l’ambició de futur per consolidar el creixement i avançar cap a una ocupació de qualitat” i defensa una aliança entre els empresaris i el Govern, perquè “tenim molts i bon motius per creure en les nostres possibilitats, sobretot si generem la confiança i les complicitats necessàries”.

“La ciutadania, les empreses i l’administració s’han de sentir co-responsables en la construcció del futur de Catalunya”. Aquesta exigència mútua ens permetrà mirar el futur amb optimisme perquè “no es poden perdre de vista les dificultats que hi ha, i que hi haurà, que caldrà abordar amb rigor i decisió”.

Situació Econòmica

Catalunya té una bona salut econòmica, retallant els diferencials amb Espanya i la zona euro –tant en matèria de creixement del PIB com d’inflació- generant llocs de treball i amb un creixement que no es coneixia des de 2001

 Catalunya és“un país atractiu per a l’activitat econòmica i un territori disposat a promoure-la i facilitar-la”.

 El 2006, La productivitat econòmica va augmentar un 1,1% mentre que entre 2000 i 2005 només ho havia fet en un 0,4%

 La desacceleració de la construcció no està afectant al conjunt de l’economia, pel creixement de la inversió, l’augment de les exportacions sobre les importacions i la solidesa de la indústria.

 El president anuncia que la taxa d’atur es reduirà fins el 6,3% durant el 2007, amb la creació de 89.100 llocs de treball equivalents a temps complet, i destaca que la taxa d’ocupació és del 71%, situant-se per sobre dels objectius de l’Agenda de Lisboa per a l’any 2010

Els reptes de la globalització

 El focus de la globalització que cada vegada ens fa mirar més cap a l’Àsia

 El canvi de tendències demogràfiques i la concentració poblacional en grans ciutats

 La necessitat d’estalviar recursos naturals

 La creixent demanda social per a la responsabilitat corporativa de les empreses

 L’increment del poder dels consumidors que demanden productes més a mida

 Polarització del mercat en consumidors d’alt poder adquisitiu o de baixa renda

La Catalunya dels 7 milions

El Govern es compromet a mantenir l’esforç inversor, perquè és una prioritat per al futur de Catalunya. Anuncia que durant 2007 la inversió per habitant se situarà en als 630 euros per habitant, molt per sobre dels 365 euros de 2003.

 Destaca el caràcter eminentment social dels pressupostos de 2007

 El president afirma que la Catalunya dels 7 milions exigeix polítiques d’inversió i reforma de l’estat del benestar.

 Davant la nova situació cal tenir un capital humà preparat i suficient, amb més mestres, més metges i més mossos.

El canvi demogràfic no ha d’hipotecar la qualitat i la voluntat d’equitat dels nostres sistemes universals per avançar cap a una major igualtat d’oportunitats.

 Tenim més de 873.000 persones que l’any 2000, però això no és una amenaça, “jo prefereixo percebre-la com a una oportunitat”.

Les polítiques socials, l’escola, el suport a les famílies, la conciliació, la sanitat, l’atenció a les persones dependents, són també inversió productiva

Model d’educació

Catalunya no pot només buscar un model d’educació per adaptar-lo mimèticament, sinó que s’ha de construir a si mateixa com a model, avançant cap a l’excel•lència en l’educació, element clau per a la competitivitat.

El coneixement ha de ser l’eix del model de competitivitat de l’economia catalana aprofitant la conjuntura favorable de l’economia catalana.“Si no ens apliquem a fons en la millora del nostre sistema educatiu, el nostre futur serà més fràgil”

Recerca i Desenvolupament

 Missatge de confiança al món universitari. “El Govern continuarà potenciant amb les universitats les activitats de docència i investigació”. No faltarà diàleg amb les universitats i el Govern farà honor als seus compromisos, tant per al seu funcionament com per les inversions

Anuncia la reforma del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica creant un òrgan que esdevindrà l’òrgan d’orientació, impuls i seguiment de la política de R+D+i del Govern.

 Aquesta estructura més operativa atendrà adequadament les expectatives empresarials i es reunirà aproximadament cada dos mesos sota la presidència del president de la Generalitat.

 L’horitzó del Govern és que el 2010 ens apropem a l’objectiu d’invertir el 2% del PIB en R+D+i. Per assolir aquest objectiu les empreses “hauran de continuar amb l’esforç inversor que actualment ja estan fent i l’administració també el farà.”  Els recursos per a investigació, recerca i desenvolupament augmentaran el 2007 en un 43,7%

La nova Catalunya econòmica

“Catalunya necessita tenir empreses grans, empreses líders en els seus mercats. Empreses amb voluntat d’esdevenir multinacionals. Això requereix processos de desenvolupament empresarial, de cooperació i també de fusió”

 El president demana els empresaris ha emprendre aquest camí: “Sé que no és fàcil, sé que hi ha riscos, però els animo a continuar prenent el risc que això comporta i els garanteixo que tindran la Generalitat al seu costat”

Recolzament a la creació d’empreses. El president anuncia l’aprovació d’un Pla d’Actuació per eliminar càrregues administratives que tenen les empreses per la seva relació amb l’Administració, amb l’eliminació de tràmits innecessaris

Infraestructures

 El Govern vol unes infraestructures físiques que assegurin la millor connectivitat interna i externa de Catalunya d’acord amb la concepció del territori en xarxa: “Si no tenim l’escala adequada no crearem el mercat interior necessari per poder competir en la globalització” i això implica construir una xarxa de transport i de comunicacions que sigui prou competitiva.

 “Volem garantir un desenvolupament rigorós, exigent i lleial del nou Estatut que preveu un volum d’inversió de l’Estat a Catalunya. Per això“estem exigint rigor i lleialtat a l’Administració General de l’Estat perquè aquestes inversions es facin acordant conjuntament el desenvolupament de les nostres infraestructures viàries i ferroviàries”

 Volem convertir-nos en “la plataforma portuària més important de l’espai euromediterrani per als mercats asiàtics i que l’aeroport de Barcelona esdevingui un centre de connexions internacionals i un motor de l’economia”

Aeroport

 El president valora com “el moment adequat” l’acte del món econòmic i empresarial que “va expressar de manera raonada i contundent la necessitat de convertir l’aeroport de Barcelona en un hub” i reitera la seva valoració positiva de l’acte perquè “és positiu que tant la societat catalana com el món econòmic i empresarial del conjunt d’Espanya i l’administració de l’Estat, vegin que determinades exigències plenament justificades expressades des de Catalunya, no són només cosa dels polítics”.

 Posició del Govern sobre l’aeroport:“ser determinants en la gestió i exigir ofertes solvents, compromisos concrets i estratègies de futur a les empreses que vulguin competir en l’adjudicació de la T Sud” per respondre a les necessitats de l’economia catalana i espanyola i “considerem imprescindible la participació del sector privat i de la Generalitat en la gestió de l’aeroport”.

Ferrocarril

“Les inversions arriben molt més tard del que calia, però que finalment s’estan executant” i ha estat taxatiu dient que “el problema el patim ara i ens toca resoldre’l: i el resoldrem”. Per això, cal treballar paral•lelament en “l’execució d’aquest programa de inversions i el traspàs de la titularitat del servei de rodalies”. 

 El govern acomplirà els compromisos inversors per part del govern d’Espanya i dels operadors però “no em deixaré arrossegar per cops d’efecte, ni per titulars estridents, ni per les precipitacions”.

 Es mostra convençut que l’AVE arribarà a Barcelona en el termini previst

Poder polític i compromís empresarial

 Recorda que en les jornades del Cercle d’Economia d’ara “fa un any es va expressar-se una certa inquietud empresarial per la marxa dels afers públics a Catalunya” i es va voler fer notar un cert distanciament entre la visió i les prioritats de l’empresariat i la dels polítics. “Fa un any es demanava acabar amb la incertesa política. Doncs bé, passat un any bona part de les incerteses s’han esvaït”

 Recorda que ara tenim un nou Estatut plenament vigent i un nou Govern “encara que hi ha adversaris d’una realitat i l’altra que creuen o pretenen obtenir algun benefici projectant permanentment el dubte sobre l’Estatut i el Govern”.

 Recorda que “fa un any es demanava rebaixar el grau de crispació de la política catalana” i que ara “aquesta crispació pràcticament ha desaparegut de l’escenari polític català” al mateix temps que “contemplem amb creixent incomoditat i preocupació la crispació instal•lada com a tònica política permanent en la política espanyola”

 Recorda que “fa un any hi havia preocupació per la sensació d’un divorci i d’una incomprensió creixent entre Catalunya i Espanya” i que ara “aquella preocupació no ha desaparegut, però es fa cada dia més present la voluntat i el treball per assegurar un clima de col•laboració permanent que faci possible un desplegament ràpid, ordenat i efectiu del nou Estatut”

 Recorda que “fa un any hi havia qui volia fer creure que les reivindicacions de millora de l’autogovern que sorgien de l’àmbit polític eren contraproduents i passat un any hem pogut veure que era la societat civil i molt concretament l’empresariat català la que es posava al davant de la reivindicació de la millora substancial de les infraestructures del país”

 S’ha produït una doble rectificació des de la política que “ha pres consciència de les limitacions i, fins i tot, de la manca d’oportunitat de determinades actituds per assolir eficaçment els nostres objectius d’autogovern” i des de la societat civil que “ha entès que la passivitat còmode davant les qüestions col•lectives tenia uns costos inassumibles per al futur de l’economia i de la societat catalanes”

 Constata que el canvi de clima polític no vol dir desconèixer les dificultats i les incerteses dient que Catalunya “aspira a reforçar el reconeixement de la seva identitat nacional, a augmentar la seva capacitat d’autogovern i a obtenir el recursos necessaris per poder exercir-lo al servei dels ciutadans” i això és possible en el marc evolutiu de l’Espanya de les Autonomies i de la Unió Europea.

 Recorda que l’Estatut suposa “la proposta i el compromís de Catalunya en la construcció d’Espanya” i també que expressa “de quina manera els catalans volem construir l’Espanya del futur. Que el poder polític no es vol resignar a veure’s fora de la construcció d’Espanya” i ha afegit que igual que “les empreses no es volen resignar, no s’han de resignar, a no ser presents i a no ser líders, quan puguin, en el mercat espanyol”

 Puntualitza que “el catalans no estem disposats a renunciar a les nostres legítimes aspiracions, ni a les del nostre teixit empresarial ni a la concepció de l’Estatut com a pacte polític”. El president ha anunciat que en cas de que fallés l’instrument jurídic “les forces polítiques i el poble de Catalunya trobaríem, més tard o més d’hora la manera de fer-les realitat”

 Confirma que “jo no penso quedar-me paralitzat esperant una sentència, o pitjor encara, lamentant-me’n abans que arribi”.

 Exposa clarament que la via de assegurar, desplegar i projectar l’autogovern de Catalunya és l’actitud de qui “assumeix l’obligació de complir i fer complir una llei plenament vigent. Una actitud fonamentada en el convenciment que tenim un instrument, el millor que hem tingut mai, per donar molta més potència a les institucions de Catalunya, per servir unes polítiques públiques que han de procurar el màxim progrés, benestar i solidaritat”

 Compara aquesta actitud d’entesa a la “resignació, a l’agror, al malhumor, a la desconfiança entre Catalunya i Espanya” perquè cal aprofitar les oportunitats i “la Generalitat amb el seu president al capdavant lidera el país per crear les condicions polítiques per aprofitar-les”

 I aquestes condicions es resumeixen en quatre: “estabilitat, ambició col•lectiva, voluntat d’anar plegats i poder polític”