10-11-2006


El president Maragall lliurarà dimarts el Premi Ramon Margalef d'Ecologia a l'investigador americà John Lawton

El president de la Generalitat en funcions, Pasqual Maragall, lliurarà el proper dimarts, dia 14 de novembre, el Premi Ramon Margalef d'Ecologia 2006 a l'investigador britànic John Hartley Lawton, ecòleg capdavanter en l'àmbit internacional.

L'acte tindrà lloc a les set de la tarda al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Hi assistiran també el conseller d'Educació i Universitats en funcions, Joan Manuel del Pozo; el conseller de Medi Ambient i Habitatge en funcions, Francesc Baltasar; el Dr. Francisco Garcia Novo, catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Sevilla i membre del jurat; el Dr. John Celecia, secretari del jurat i del Consell de direcció del Premi i el Dr. Paul Dayton, guanyador del Premi Ramon Margalef de l'any passat.

John Lawton, actual president de la Societat Ecològica Britànica, és autor de més de 300 articles científics i ha contribuït significativament en l'avenç de les ciències ecològiques, sempre a la cerca de regles de l'ecologia utilitzant les eines més avançades. Ha analitzat aspectes molt diversos, com els impactes del canvi global sobre comunitats d'organismes i desenvolupament sostenible, la dinàmica de poblacions, la conservació de la biodiversitat o el control biològic en plantes i animals.

El Premi Ramon Margalef d'Ecologia i Ciències Ambientals, creat l'any passat pel Govern català, està dotat amb 100.000 euros i reconeix una trajectòria científica o un descobriment rellevant que hagi contribuït al pensament científic o al desenvolupament d'instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals, del territori o del mar.


Recordatori

Tema:Lliurament del Premi Ramon Margalef d'Ecologia a John Lawton
Dia:Dimarts vinent, dia 14 de novembre
Hora:19:00 hores.
Lloc:Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Biografia de John Hartley Lawton

El professor i investigador John Hartley Lawton és un ecòleg capdavanter en l'àmbit internacional. Actualment és el president de la Societat Ecològica Britànica, una reconeguda institució benèfica internacional que, amb uns 4.000 membres, s'encarrega de fomenta l'estudi de l'ecologia. Ha publicat més de 300 articles científics.

Lawton va ser director fundador del Centre per a la Biologia de Població (CPB), des d'on va impulsar el desenvolupament de l'Ecotron, una instalolació de condicions ambientals controlades en la qual s'han realitzat alguns dels més innovadors i controvertits experiments en ecologia durant la darrera dècada, lligats al canvi climàtic, a la biodiversitat i la dinàmica de poblacions.

A l'Ecotron va tenir lloc el primer experiment que va analitzar la relació entre la biodiversitat i els processos ecosistèmics. Posteriorment, es van fer experiments sobre els impactes de l'increment de la concentració de CO2 atmosfèric en els ecosistemes i els efectes de la pèrdua de grups clau d'organismes del sòl sobre els ecosistemes. Lawton és considerat pioner en ecologia pel seu treball amb grans instalolacions amb condicions ambientals controlades, enfrontant-se a certs temes ambientals actuals que amb experiments de camp haguessin estat impossibles.

Al Centre per a la Biologia de Població (CPB) va liderar el projecte de la UE BIODEPTH sobre biodiversitat i processos ecosistèmics, el primer experiment d'"escala continental" en ecologia, que se centra en la relació entre la pèrdua de biodiversitat de plantes i processos ecosistèmics en diversos llocs de condicions similars a tot Europa. El BIODEPTH va ser nominat com el millor projecte d'investigació ambiental de la UE, per la Secció de Ciències de la Terra per al Premi Descartes 2001. En aquest mateix organisme, va ser mentor en els inicis de la carrera de distingits científics que ara tenen papers essencials en la ciència ecològica com ara Kevin Gaston, James Glover, Susan Harrison, Brad Hawkins, Bill Kunin, Sharon Lawler, Shahid Naeem, Chris Thomas i Phil Warren.

Durant onze anys, Lawton va formar part de la Societat Reial per a la Protecció dels Ocells (RSPB), primer com a membre del Consell i, posteriorment, com a president. La RSPB és el cos de voluntariat dedicat a la conservació de fauna més gran d'Europa i durant la seva presidència, l'afiliació a l'agrupació va superar el milió de persones. El President de la RSPB té accés directe i regular a ministres, a més d'una influència considerable sobre les polítiques ambientals del Regne Unit, des del desenvolupament sostenible o el canvi climàtic, fins a les polítiques agràries o pesqueres de la Unió Europea. Ell va contribuir a establir l'estratègia actual de la RSPB en reserves de paisatge, una novetat considerable a Gran Bretanya, i a la recreació i restauració d'hàbitats massius.

Actualment, Lawton és vicepresident de la Societat Ornitològica Britànica (líder mundial en el monitoreig a llarg termini de poblacions d'ocells) i un dels administradors de la World Wildlife Fund (WWF) del Regne Unit. Darrerament ha acceptat fer-se càrrec del Comitè del Programa d'aquest organisme.

Els seus primers treballs es van centrar en l'energia ecològica i va treballar en experiments i models d'interaccions presa-predador en artròpodes, i de manera més general, sobre dinàmica de poblacions, abans d'embarcar-se en el seu cèlebre treball sobre les interaccions entre plantes i insectes, i estructures de comunitats. Aquest treball està basat en la gènesi i manteniment de la biodiversitat en un dels grups d'organismes més rics en espècies al món, els insectes fitòfags. Des d'aquest àmbit d'estudi, les interaccions d'insectes herbívors, es va dirigir cap a d'altres àmbits significatius i originals com ara la dimensió fractal de superfícies de planta, els conceptes de "competició indirecta" i "d'espai lliure d'enemic", la protecció induïda en plantes, i el control biològic de plantes i insectes. Més recentment, s'ha centrat en els impactes del canvi global en poblacions i comunitats d'organismes.

Com a gerent del Consell de Recerca Ambiental del Regne Unit (NERC), Lawton va dirigir un dels sis consells d'investigació que atorguen subvencions. El NERC té un pressupost anual de més de 300 milions de lliures, i unes 2.500 persones contractades directament. A més, compta amb el suport de més de 900 estudiants de doctorat i d'uns 1000 postdoctorats en universitats de Regne Unit. El NERC inclou organitzacions reconegudes internacionalment com ara el Servei Britànic per l'Antàrtida o el Servei Geològic Britànic. Lawton va centrar l'àmbit de recerca del NERC cap a àrees crítiques que apuntaven cap a la sostenibilitat de la Terra, la qual cosa es reflectia en la nova estratègia científica del NERC 'Ciència per a un desenvolupament sostenible'. Els científics del NERC juguen un paper central aconsellant el Govern del Regne Unit sobre assumptes de sostenibilitat.

Com a membre de la Comissió Reial de Contaminació Ambiental, va jugar un paper molt significatiu redactant l'informe que ara constitueix la base de la legislació del Regne Unit i de la Unió Europea sobre l'alliberament d'organismes modificats genèticament al medi. Altres problemes ambientals significatius que va encarar durant la seva afiliació inclouen qualitat d'aigua dolça, incineració, transport sostenible i estàndards ambientals. El 2005 Lawton va arribar a la presidència de la Comissió i, el mateix any, es convertia en President de la Societat Ecològica britànica.



Virtualment parlant, tot el seu treball és una cerca de patrons, regularitats i "regles" en ajustos ecològics, lligat a l'abundància de població, mida de cos, riquesa d'espècies locals i regionals i característiques d'història de vida. Ja estudiava "macroecologia" molt abans que es distingís pel seu propi nom i va resumir les seves visions sobre les regles generals de l'ecologia en un article que va resultar ser molt influent a 'Oikos'.

John Lawton ha fet ús de totes les "eines" principals disponibles per als ecòlegs per entendre la diversitat del món natural: observacions de camp, estudis a llarg termini, experiments de manipulació en camp, experiments de laboratori, laboratori de microcosmos i mesocosmos o anàlisi de patrons a gran escala a partir de grans bases de dades i models matemàtics.

Les seves habilitats com a naturalista li han permès estudiar un ampli rang d'organismes (ocells, insectes diversos, mamífers, plantes i fins i tot nematodes), dels que ha triat els més adients en cada cas. Pocs ecòlegs al món poden afirmar haver aprofundit tant en la comprensió de la diversitat del món natural.

El seu treball ha estat sovint controvertit, i en algunes ocasions ha resultat ser equivocat; però en tot cas, mai no ha estat avorrit. Com ell mateix ha dit en algunes ocasions: "És millor estar equivocat sobre una pregunta interessant que impulsa a d'altres a demostrar que allò no és correcte, que tenir raó en una pregunta avorrida que ningú no es preocupa de comprovar".