25-11-2005
Discurs del president Maragall durant la 5a Conferència de Presidents de Parlaments Euromed Barcelona+10
Altesa reial, príncep d’Astúries; Ernest Benach, president del Parlament, d’aquest Parlament; Manuel Marín, president del Congrés dels Diputats; Francisco Javier Rojo, president del Senado; Miguel Ángel Moratinos, ministre d’Afers Exteriors, és un gran honor, deu anys després, com recordarà sa altesa, i com recorda el president del Congrés, que, aleshores, tenia un altre rol –deu anys després, dic–, és un gran honor per a la Generalitat de Catalunya i el seu Govern rebre en el nostre país una representació tant significativa dels parlaments euromediterranis. I és reconfortant sentir per boca del president del Parlament català la reiteració del lloc de Catalunya en la història i en el Mediterrani.
Enguany, aquest any, celebrem el desè aniversari de la Declaració de Barcelona, amb una nova cimera euromediterrània que tornarà a situar la nostra mar, les seves cultures i la seva ciutadania en el centre d’atenció de l’agenda europea global.
El propòsit que es va definir en la Declaració de Barcelona de l’any 1995, d’impulsar el diàleg entre els parlamentaris euromediterranis, continua essent igualment vigent, que vol dir que hem avançat poc amb relació a les expectatives generades fa deu anys, si continua sent exactament vigent com aleshores és que hem avançat poc.
Estem segurs que la trobada d’avui inaugurarà l’ocasió per aprofundir en l’àmbit de la cooperació parlamentària i per anar més endavant. La Mediterrània, s’ha de reconèixer a si mateixa i incorporar el potencial de la ciutadania i la diversitat de les seves cultures.
Ja hem pagat, durant cinc segles, el tribut de la divisió, que ens ha convertit en un espai de pas, i no pas en el centre de cultures compartides i de modernitat que vam ser segles enrere i que podem i volem tornar a ser.
Amb aquest esperit els donem la benvinguda a Catalunya, tot agraint al Congrés dels Diputats i al seu president l’organització d’aquesta V Conferència de Presidents de Parlaments aquí, a Barcelona.
La vocació euromediterrània de Catalunya ens ha convertit en un país compromès amb els objectius i els valors del Procés de Barcelona, i avui la dimensió mediterrània de les polítiques del Govern de la Generalitat té com a objectiu desenvolupar polítiques actives en matèria de cooperació, de diàleg i de potenciació de la societat civil i de la democràcia.
Estem convençuts que Espanya ha d’exercir, més que mai, un paper avançat en l’àmbit euromediterrani, i la Generalitat de Catalunya hi contribuirà amb eficàcia i amb vocació de futur. El projecte mediterrani ha de donar una nova raó de ser i una nova força al procés de construcció europea, avui posat en qüestió.
La identitat mediterrània és la nostra identitat, i parlem des d’aquesta identitat. Catalunya ha vist néixer a Barcelona el “partenariat”, o projecte o associació, euromediterrani, i l’aposta del Govern de la Generalitat és continuar treballant activament per al seu desenvolupament i la seva consolidació. Però hem de reconèixer que, mirant enrere, deu anys enrere, l’abraçada entre Arafat i Barak, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, no va ser premonitòria de res; al contrari: la història sembla que ha de passar dues vegades per haver passat realment. Hi tornem a ser.
La Declaració del 2005, com a Any del Mediterrani, obre, doncs, una nova finestra d’oportunitats als reptes que han convertit la Mediterrània com a punt de confluència d’Àsia, Àfrica i Europa en el banc de proves de l’aliança de civilitzacions que el Govern de la Generalitat recolza.
El multilateralisme tenaç i sincer és la base d’una veritable associació. Hem de mantenir la metodologia general i aprofundir en el “partenariat”, en el projecte, en aquest projecte, amb més generositat per part europea i més compromís de reforma per la part del sud. Necessitem mètodes polítics que incloguin la inherent diversitat de la regió, i la cooperació governamental és imprescindible però no és suficient.
La descentralització, l’emergència d’actors locals i regionals i l’aportació de la societat civil jugaran un paper clau en el camí cap a la democràcia i cap a la democratització i cap a la modernització de la regió, com també ho comença a fer l’associació entre el sector públic i el sector privat en els programes de cooperació. Després d’una dècada, amb alguns avenços, però també amb carències significatives, la regió està preparada per assumir una associació més profunda, més constructiva, més eficaç.
Estic convençut que la V Conferència Euromediterrània de Presidents de Parlaments aportarà una elevada capacitat de reflexió sobre els deu anys de projecte, contribuint activament a obrir una nova etapa de les relacions euromediterrànies. I aquest ha de ser, crec, el millor homenatge que fem a la Mediterrània, com a espai que es troba en l’origen dels principis universals, com la democràcia o els drets humans, i com a espai que defineix el destí comú de la nostra ciutadania.
Moltes gràcies.