DISCURS MHP ACTE D’HOMENATGE A LES VÍCTIMES DEL TERRORISME

Monument a les Víctimes del Terrorisme

Dimarts, 19 de juny de 2007

Aquest és un acte de record, de reconeixement i de compromís democràtic.

La presència de tots vosaltres, convocats per l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, del Ministeri de l’Interior i de la Generalitat de Catalunya, demostra que el sentiment de rebuig del terrorisme i de solidaritat amb les víctimes són ben vius en la nostra societat.

He dit que és un acte de record, perquè avui fa vint anys que va tenir lloc l’atemptat més mortífer i sagnant que hem patit a Catalunya.

Un atemptat que, com tots els atemptats terroristes, va ser brutal, absurd, inútil.

Brutal per la destrucció de vides i per les seqüeles físiques i psíquiques que van patir persones innocents, treballadors o clients d’uns magatzems d’un barri popular com aquest.

Absurd perquè les bombes i la violència només creen destrucció, tristesa i dolor, com bé coneixen els alcaldes de les ciutats de Catalunya que han sofert atemptats.

Inútil perquè cap objectiu polític pot ser aconseguit, ni ara ni fa vint anys, amb la violència.

Que quedi clar un cop més: la democràcia no paga preus polítics per la pau i la llibertat.

Per això aquest acte és un reconeixement als qui han sofert els estralls del terrorisme i han sobreviscut, així com a les famílies i a totes aquelles persones que han estat al costat de les víctimes, donant-los suport assistencial, psicològic, jurídic, o simplement estant al seu costat, en el seu dolor.

I és també un acte de record als qui han mort com a conseqüència d’un atemptat: els tenim – a tots ells i elles – ben presents a la nostra memòria.

És per això que aquest acte l’hem convocat a proposta de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes. Aquesta associació ha estat treballant eficaçment i gestionant l’assistència a centenars de víctimes, no només de Catalunya.

I ho ha fet d’una forma exemplar, amb l’únic objectiu d’ajudar a les persones, i no d’instrumentalitzar el dolor humà que hi ha al darrera de cada història, de cada atemptat.

L’Associació Catalana de Víctimes és mereixedora del reconeixement de la societat catalana i espanyola per la seva tasca de suport a les víctimes del terrorisme, sense distingir llocs d’origen de les víctimes o els llocs on s’hagin esdevingut els fets, i així ho reconeixen dia a dia institucions i persones que demanen la seva col•laboració i valoren la seva experiència.

Per això el Govern va decidir la setmana passada atorgar a l’Associació la Creu de Sant Jordi, en reconeixement de la tasca feta en suport a les víctimes. També pel rigor amb el qual ha col•laborat en l’assistència als familiars de víctimes i en la cooperació en els diversos procediments judicials oberts, entre els qual destaca el darrer judici celebrat a Madrid en motiu de l’atemptat d’Atocha de març de 2004.

Sàpiga, Sr. Santamaria i amics de l’Associació, que vostès tenen el Govern de Catalunya al seu costat.

Catalunya està en deute amb el vostre compromís i el vostre coratge cívic. Us ho agraïm. Heu dignificat a la democràcia i al país.

La nostra societat ha d’estar convençuda que el terrorisme serà vençut. I estem segurs que els terroristes no tenen altra sortida que l’abandó de les armes i de les bombes. L’Estat de dret té els mecanismes per poder canalitzar totes les idees polítiques, totes les reivindicacions socials, i per tant una societat democràtica no pot cedir a cap xantatge ni a cap amenaça de ningú.

Por esta razón, Sr. Ministro, sabemos que es también muy importante no dejar ningún resquicio en la lucha política contra el terrorismo.

La falta de unidad entre las fuerzas democráticas alimenta el deseo de protagonismo de los que apoyan la violencia, ya sea ésta la que se ejecuta con bombas, o la que se practica bajo la denominación de “baja intensidad”, eufemismo perverso que no puede tolerar una sociedad democrática.

Ahora y aquí, en presencia del Ministro Alfredo Pérez Rubalcaba, afirmo con rotundidad que el gobierno de España cuenta con todo el apoyo y la solidaridad del Govern de Catalunya en la lucha contra el terrorismo. Los gobiernos de Catalunya siempre han apoyado a los gobiernos de España en este tema.

La societat catalana, que ha patit en carn pròpia l’escarni de la violència, vol donar testimoni del suport que el Govern d’Espanya necessita i mereix per encapçalar i dirigir la lluita contra tots els terrorismes sigui quin sigui el seu origen.

He dit al començament que aquest és un acte de compromís democràtic.

I acabo tot afirmant la confiança del govern de Catalunya en la fortalesa de la nostra societat per encarar l’amenaça de la violència.

Una societat forta és també una societat tolerant, que reconeix la seva pluralitat, que admet qualsevol debat i qualsevol ideologia, però que no admet cap altra via que no sigui l’estrictament democràtica.

I que sap que els violents són una minoria, que no representen ni als que ells mateixos diuen representar.

Una societat forta no admet l’espiral de la violència, i es protegeix eficaçment, amb tota contundència, amb els instruments de l’estat de dret.

I estem segurs que, tots junts, vencerem als violents.