ACTE DE LLIURAMENT DE LA CREU DE SANT JORDI
Saló Sant Jordi
Dimarts 26 de Juny de 2007
Honorables Conselleres i Consellers, autoritats,
Guardonats i guardonades,
Senyores i senyors,
He encapçalat la Salutació del llibret que se’ls ha lliurat en aquest acte dient que “la força d’un país és la força de la seva gent”.
Catalunya és un país ple de vitalitat, d’energia positiva i de creativitat. Ha destacat sempre pel treball constant, per la seriositat, per la feina ben feta; i també pel seu sentit de la solidaritat.
La societat catalana manté molt viva la inclinació pels afers col·lectius, l’associacionisme, les activitats culturals, la pràctica de l’esport, l’acció social... és a dir, pel bé comú.
Tant les aportacions individuals, com la xarxa associativa en benefici dels nostres béns culturals, socials, pedagògics, lúdics o patrimonials, són cada dia més generoses, curoses amb els valors que defensen i no han deixat de créixer.
La consciència col·lectiva és la que fa que un país sigui el que és, i com és. És el seu potencial. Per això reitero que la seva riquesa és la seva gent. Sobretot ho són aquelles persones que enforteixen aquesta riquesa fent-li guanyar respecte i autoestima.
Caminem cap a una societat globalitzada. Les noves xarxes de comunicació i les tecnologies de la informació que uneixen en una gran xarxa, i a l’instant, quasi tot el planeta, fan témer, a vegades, per la pèrdua de les arrels culturals i generen nostàlgia de sentiments de pertinença.
Davant d’aquests possibles riscos, l’esperança radica en l’acció i el lliurament personal vinculats a uns ideals, a una moral i a un compromís social i cívic, individual i col·lectiu, local i global.
La persona compromesa sap que no només és qui escull ser, sinó que és també un legislador, un creador de normes; un referent per als altres. I en tant que elegeix el caràcter social del seu entorn, no pot escapar al sentiment de la seva responsabilitat.
He dit que caminem cap a la globalització. De fet ja hi som plenament; i el símbol de la globalització és una xarxa que uneix tothom. Però també vull destacar que un dels aspectes més definitoris del canvi és la contribució que aquesta gran xarxa està fent al coneixement, al creixement i a la diversitat de les cultures, sense que aquestes hagin de perdre la seva pròpia identitat.
I és que globalització no és, no ha de ser, igual a homogeneïtzació.
La civilització no és un procés acabat. No ho serà mai. Per sort. És constant i implica el perfeccionament progressiu de les lleis, de les formes de govern i del coneixement. La cultura -com la civilització- també és un procés universal en constant evolució que abraça tots els pobles, fins i tot els més aïllats en l’escala del progrés.
En aquest sentit vull recordar el que hem d’entendre per “cultura” a partir de la Declaració de la Conferència Mundial de la UNESCO sobre les Polítiques Culturals, aprovada a Mèxic el 6 d’agost de 1982:
“La cultura dóna a l’home la capacitat de reflexionar sobre si mateix. És la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos.
A través de la cultura discernim els valors i escollim opcions. A través d’ella l’home s’expressa, pren consciència de si mateix, es reconeix com un projecte inacabat, posa en qüestió les seves pròpies realitzacions, busca significacions incansablement noves, i crea obres per transcendir-se a si mateix”.
I aquesta cultura es transmet amb l’educació, amb la difusió i amb l’exemple.
Cultivar la persona vol dir suscitar l’equilibri harmoniós dels coneixements, i apel·lar constantment als valors humans. Perquè la cultura ajuda a formar l’escala de valors, en la qual els individus i els grups sustenten el seu capteniment, la seva línia d’actuació.
La Creu de Sant Jordi honora unes persones i unes entitats que són exemple del que dic. Persones que han destacat pels serveis prestats a la nostra societat, en defensa de la seva vitalitat cívica, cultural, professional i associativa.
Avui, amb el lliurament de la Creu de Sant Jordi, honorem els qui practiquen i defensen valors cívics i nobles sentiments de pertinença, no només amb paraules sinó també amb fets. Persones i entitats compromeses amb elles mateixes, amb el país i amb les generacions futures.
Les Creus honoren els qui la reben. I el conjunt de persones i entitats que d’ençà de la seva institució l’han rebuda, representen el nostre país. De manera que aquest acte també vol ser un reconeixement a totes elles. Un reconeixement que, no pas amb vanitat sinó amb un orgull ben legítim, Catalunya fa d’ella mateixa.
Entitats, senyores i senyors guardonats, gràcies per la seva contribució a la millora de la nostra societat i pel servei a Catalunya i a tots els catalans.
Moltes gràcies.
