Discurs del president de la Generalitat en la presentació del projecte de l'Eix Transversal Ferroviari

query_builder   22 juliol 2005 00:00

event_note Nota de premsa

Discurs del president de la Generalitat en la presentació del projecte de l'Eix Transversal Ferroviari

22-7-2005

Discurs del president de la Generalitat en la presentació del projecte de l’Eix Transversal Ferroviari

Conseller, consellers, autoritats i amics,

Amb les paraules del conseller Nadal m’ha vingut a l’esperit la idea de que tornàvem, d’alguna forma, al millor noucentisme. La forma com ha començat el seu discurs i com l’ha seguit després, jo crec que empalma amb les millors tradicions i els millors moments d’aquest país. I aquests moments tenen unes referències, alguns d’ells me’ls recordava ara l’Oriol Nel•lo: l’any 1935, quan Vitoriano Muñoz Oms fa un pla de carreteres, del qual tot just encara n’estem fent trossos. Com per exemple, coses que no s’havien fet: Bracons, que hi era, o Tarragona la Seu, que l’altre dia vam estar fent trossets d’aquesta via i encara en falten.

Vet aquí que empalmem amb els millors moments de la nostra història. I ho fem pensant en el futur, però no en futurisme buit, sinó amb bona lletra, ben fet, amb els números acompanyant i, evidentment, amb una voluntat potent.

És molt impressionant de veure com en aquesta línia de tren que ens ha presentat el conseller Nadal, hi ha pràcticament un 32% que són túnels i viaductes, perquè, Catalunya no és plana, Catalunya té poques planes. Té l’Ebre, té l’Urgell, té Vic i té l’Empordà, i això és pràcticament tot. Catalunya és rebregada i això vol dir que una bona connexió és cara i complicada, però aquests connexions s’han de fer, perquè un país quan es defineix per la seva densitat ens estan enganyant.

Dues densitats iguals poden ser unes distàncies en temps absolutament diferents si per entremig d’aquests dos punts sobre el mapa, sobre el paper, hi ha problemes de transport i inversions molt importants a fer per evitar-les o no hi ha. I en el cas de Catalunya, n’hi ha.

Per tant, nosaltres hem de fer per manera que no solament passem de sis a set i més endavant a vuit milions de persones per guanyar talla, o múscul, com diuen el financers -que és una paraula horrible, però expressa bé, fins a quin punt això és un joc de forces- . Es guanya en un augment de les persones que hi viuen i en un augment de les empreses que hi ha i de la riquesa que s’hi té, però, també i, sobretot, si la capacitat de relacionar-se de cada una de les persones que hi viuen amb les demés persones és alta.

És a dir, un país de set milions i un altre país de set milions poden ser, a efectes pràctics, molt diferents pel que fa a la seva potència amb o sense connexions. I el que estem fent avui és una Catalunya, que més enllà de set milions, els vol multiplicar, vol afegir-hi un element multiplicador, i aquesta ha estat la feina de la conselleria de PTOP per convertir-lo en una autèntica força.

Jo crec que els efectes d’aquesta línia, d’aquesta inversió se sentiran durant molts anys i tenen unes implicacions territorials i temporals molt i molt importants. Un país que només és un centre i unes extremitats és un país que està condemnat a decandir. Un país ha de ser una xarxa, un país no pot ser com ha estat Espanya i com ha estat en bona mesura Catalunya: la capital i tot el demés i les connexions entre aquestes capitals i tot el demés, sinó una xarxa i unes connexions punt a punt.

Catalunya comença a ser una xarxa i amb aquesta infraestructura més que mai. L’Espanya amb alta velocitat que ha de venir de Bilbao a Barcelona i de Barcelona a València és tot un altre país que l’Espanya de Madrid “a cada una de les capitales de provincía en alta velocidad” , que era, a part d’un impossible, una autèntica ingenuïtat.

Nosaltres creiem que aquest projecte ens beneficia a nosaltres, però beneficia tant o més a l’Aragó, perquè connecta directament sense necessitat de passar per la capital de l’Euroregió, per dir-ho d’alguna forma, és a dir, pel gran centre urbà de l’Euroregió, l’Aragó amb Europa. I en definitiva, per tant,  potencia una Euroregió, en la qual Saragossa i l’Aragó seran ben servides. Ho dic perquè algú podria imaginar que això era contradictori amb els interessos del conjunt de l’Euroregió i, en particular de l’Aragó, i no és així.

Avui és un dia important per Catalunya, molt important. És el primer gran ferrocarril del segle XXI. És una infraestructura que de fet està dibuixant un país, una idea de país. Estem projectant una visió de futur: la Catalunya en xarxa, la Catalunya digital, si voleu, i ciutadana.

Catalunya ha de ser una constel•lació de ciutats accessibles, generadores de benestar i d’oportunitats i amb capacitat d’atracció de noves inversions.

Crec que un moment com el que vivim és molt important que el Govern tingui- i el té- un projecte de transformació econòmica, social i territorial, que ha de convertir el nostre país en un país a l’alçada de les seves ambicions i de les dels seus ciutadans.

Moltes gràcies a tots per ser aquí.

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined