Passat gairebé un any de l’esfondrament de part de la cua de maniobres de l’estació del Carmel durant les obres d’ampliació de l’L5 de metro, la situació pel què fa al retorn i reallotjament dels veïns, les indemnitzacions pagades, l’obertura dels comerços i el desenvolupament de les obres, és la següent:

Més d’un miler de veïns han tornat a casa seva

De les 1.276 persones afectades han tornat a casa seva 1.027 persones. Queden, per tant, per retornar 249 veïns, dels quals, 174 estan allotjats en domicilis de lloguer, 19 en casa de familiars i 56 en hotels.

La previsió és que a finals gener estiguin en condicions de tornar 83 veïns més, de tal manera, que haurien tornat 1.110 persones i en quedarien pendents 166, un 13% del total. D’aquests, 41 estan allotjats en hotels i 125 en pisos de lloguer.

Es preveu que per Setmana Santa s’hagin pràcticament completat els retorns.

Acord amb els veïns

L’Administració ha indemnitzat el cent per cent dels afectats que es van adherir al conveni. Només dos han decidit querellar-se.

Aquests veïns han rebut, en concepte d’indemnitzacions, 36 milions d’euros. El Govern ha pagat també en concepte de dietes, estances en hotels i lloguer de pisos uns 17 milions d’euros.

Acord amb el 90% dels comerços

Dels 236 comerços afectats, 169 corresponen a la zona d’influència (zona ampliada) que no van tancar per l’esvoranc però que es van veure afectats.

La resta de comerços corresponen a la zona desallotjada  (zona groga i verda). D’aquests 67,  29 estan tancats i 3 han cessat la seva activitat.

El Govern ha arribat a un acord amb el 90% del global dels comerços afectats (236). 183 han signat el conveni amb la Generalitat i han cobrat la indemnització corresponent, 34 l’estan tramitant i 19 han presentat querella.

En concepte d’indemnitzacions a comerços s’han pagat 3,7 milions d’euros.

Les escoles i  la parròquia han reprès la seva activitat

El juny del 2005 l’escola i l’església de Santa Teresa de Jesús del barri del Carmel van reprendre la seva activitat una vegada finalitzades les obres  de restauració i rehabilitació que s’hi van dur a terme.

Per la seva banda, el CEIP El Carmel va reprendre la seva activitat el passat 9 de gener. El centre va patir algunes afectacions arran de l’obertura de  l’esvoranc, i el Departament d’Educació va aprofitar les obres que s’hi havien de realitzar per dur a terme una reforma integral del centre.

Les obres de reforma, adequació i millora de les instal·lacions del CEIP El Carmel han costat 2,14 milions d’euros. Les actuacions comprenen la reforma de l’accés principal al recinte i l’adequació dels espais del pati; la redistribució i l’actualització la zona de dues línies d’educació infantil; la nova creació del menjador i la cuina; la supressió de barreres arquitectòniques.

S’ultimen les tasques de micropilotatge

A l’anomenada zona groga, la més propera al punt de l’esvoranc, ja s’han finalitzat els treballs de rehabilitació i restauració d’una desena d’immobles. Dels 12 edificis on s’han realitzat tasques de refonamentació amb la tècnica anomenada micropilotatge, n’hi ha 4 que estaran completament rehabilitats a finals d’aquest mes de gener. De la resta, 3 immobles ja s’han refonamentat i estan en fase de rehabilitació i restauració. Finalment, en la resta d’immobles s’està treballant en la seva refonamentació, per posteriorment ser rehabilitats i restaurats.

Pel què fa a l’àrea més allunyada, anomenada zona verda, després de fer inspeccions als 41 edificis que inclou, s’han fet treballs de rehabilitació de tots els habitatges i locals comercials, llevat de les dues finques que pateixen una patologia estructural prèvia (aluminosi), Llobregós 152 i Calafell 20-22, i 6 habitatges i locals que varen sol·licitar que les reparacions es fessin més tard.

La nova cua de maniobres a informació pública

D’altra banda, amb data de 22 de desembre s’ha fet públic l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del perllongament de l’L5 i que situa la nova cua de maniobres al costat de les cotxeres de Sant Genís. Es preveu que sigui executada a cel obert, ja que es projecta sota el carrer que voreja les cotxeres de metro de Sant Genís, on no hi ha edificacions.

En l’estudi informatiu s’estableix que la construcció de tot el túnel es farà mitjançant el mètode d’avanç i destrossa amb un sistema de reforç sistemàtic. Així, en les obres d’avanç del túnel  s’aplicaran mesures com la reducció de la longitud dels passos d’avanç i la col·locació de forma sistemàtica d’encavallades a tot el túnel, independentment de les característiques geològiques del terreny que travessi.

L’estudi informatiu incorpora també els resultats dels treballs de geotècnia  encarregats per la correcta definició i interpretació tant del medi geològic com de l’hidrològic. S’han revisat els treballs ja efectuats a l’entorn de les obres de perllongament, s’ha actualitzat la cartografia geològica i s’inclouen nous sondeigs.

El nou projecte constructiu estarà acabat el segon trimestre d’aquest any. Un cop el Departament de Política Territorial i Obres Públqiues n’aprovi el projecte constructiu, podran reiniciar-se les obres.

Una despesa de 81,5 milions d’euros

El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 10/2005 de concessió d’un crèdit extraordinari al Pressupost de la Generalitat per finançar les indemnitzacions i despeses derivades dels danys ocasionats per l’esfondrament per un valor de 95 milions d’euros. En aquest sentit, el Govern ja ha invertit en concepte d’indemnitzacions a veïns i comerços, reallotjaments a hotels i pisos de lloguer, dietes i obres un total de 81.585.514 euros.

Persones

 

Indemnitzacions

36.197.754

Dietes

2.001.315

Hotels i lloguers pisos

14.168.546

Altres (transports,etc..)

725.531

 

Comerços

 

Indemnitzacions comerços

2.325.685

Comerços zona ampliada

1.454.385

Obres

 

Obra Civil

10.892.864

Obra Edificació

11.514.579

 

Altres despeses

 

Oficines d’atenció als afectats

1.176.591

D’altra banda, el Govern central ha destinat 2,3 milions d’euros a indemnitzacions per als afectats.

Rehabilitació integral del barri

El 8 de febrer de 2005 el Govern va declarar l’Àrea de Rehabilitació Integral del Barri del Carmel, per desenvolupar un programa d’intervenció a l’entorn, i d’impulsar i fomentar la rehabilitació dels edificis existents, coordinar els programes de millora de l’espai públic i equipaments, i dinamitzar l’execució de nous plans de millora urbana en el territori.

Per tal d’instrumentar tot el conjunt d’actuacions previstes en l’AERI es crea, des de l’Ajuntament de Barcelona, l’Agència de Promoció del Carmel que preveu l’execució dels següents projectes:

- Projecte general de remodelació urbana.

- Projecte general de rehabilitació.

- Projecte específic d’execució de nou planejament urbanístic.

- Projecte de reallotjament i nou habitatge.

L’Agència ja ha posat en marxa projectes per valor d’11,4 milions d’euros. Es tracta d’actuacions de dotació i millora de l’espai públic i urbanització:

 Intervenció a l’eix Fastenrath, que permetrà connectar adequadament Gràcia amb la Vall d’Hebron.

 Remodelació de les places Boyeros i Salvador Allende, espai Conca de Tremp-Alcalde de Zalamea i millora de la cruïlla.

 Quatre noves escales mecàniques: Agudells, Sant Delmir, Santa Gemma, la Manxa.

 Actuacions de manteniment integral a diversos carrers del barri.

La Generalitat de Catalunya ha aportat uns 11,5 milions d’euros a la rehabilitació de l’edificació de la zona afectada.

D’altra banda, el Ministeri d’Habitatge, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han signat recentment un conveni per a la remodelació del Carmel, que comptarà amb un finançament per part del Ministeri de 16 milions d’euros.

Compliment de la resolució parlamentària

El Govern, donant compliment a la resolució 257/VII del Parlament de Catalunya, ha impulsat un seguit de millores en la legislació, la tramitació i execució de l’obra pública per tal que el seu desenvolupament sigui més segur i de qualitat. Entre aquestes iniciatives destaquen les següents:

1. Nova legislació: S’han aprovat dues lleis, la Llei d’informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i la Llei de creació de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC). Alhora el DPTOP està enllestint la Llei de l’obra pública. Cal tenir en compte que el Ministeri d’Hisenda està preparant una Llei de contractes del sector públic que, en tant que legislació bàsica, pot afectar la llei catalana. El text estatal serà sotmès a informació pública.

2. Millores en la tramitació dels projectes:  Entre d’altres mesures,  cada projecte del túnel haurà d’incloure un projecte específic d’auscultació. Qualsevol modificació d’un projecte que representi un canvi rellevant en el subsòl ha de requerir un estudi geològic específic. A més, GISA podrà comptar amb assessoria externa per fer els controls de qualitat dels projectes més importants.

3. Noves condicions de licitació: GISA ja ha aprovat nous plecs de licitació, amb l’objectiu de vetllar per la màxima transparència i pel foment de la concurrència. Així, s’ha canviat, per exemple, la composició del criteri econòmic i tècnic i als contractes d’obra aquesta proporció ha passat a ser del 50% cadascuna. En el cas dels contractes de serveis la valoració tècnica té un pes del 70%, i l’econòmica del 30%, reflectint així la major importància de les qualificacions i idoneïtat de les empreses de serveis. Igualment, s’ha reforçat la independència de la direcció d’obra respecte al contractista, dotant-la de la capacitat de realitzar el control de qualitat de forma independent.

 4. Més garanties en l’execució: En les zones urbanes s’exigirà coeficients de seguretat superiors als que es derivin del càlcul i s’aplicaran elements constructius obligatoris que comportin una seguretat addicional. Les obres més importants tenen un control de qualitat extern independent del contractista. S’han realitzat auditories en les principals obres subterrànies en execució.

5. Reestructuració organitzativa de GISA: Per tal de millorar la seva capacitat de gestió aquesta reestructuració s’ha fonamentat en el nomenament d’una Direcció General d’Administració, Finances i Contractació. D’aquesta manera es garanteix la independència entre la direcció general responsable del control de les obres i de la direcció general que s’encarrega del control econòmic. S’ha desdoblat la divisió d’obra civil en una divisió de carreteres i un altra de transports, i alhora, s’han reforçat els efectius de gerents d’obres amb noves gerències més especialitzades en els diferents camps d’obra civil, transports i carreteres.