El Govern reordena el litoral català amb un nou Pla de Ports que potencia la seva activitat amb criteris de sostenibilitat i reequilibri territorial
• El Pla prioritza l’ampliació dels ports ja existents, en comptes de promoure’n la construcció de nous
• Fort impuls al paper dels ports de Barcelona i Tarragona com a grans centres logístics de Catalunya, i promoció de la dinamització dels sectors comercial, turístic i pesquer
El Govern ha aprovat avui el Pla de Ports de Catalunya, que suposarà un nou pas endavant per millorar l’ordenació del litoral català, promovent un ús portuari eficient, sostenible i racional. Impulsat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), el nou text fixa les bases per aconseguir un reequilibri territorial, dinamitzant l’economia i preservant alhora la riquesa natural de la costa catalana. D’aquesta manera, el Pla prioritzarà l’ampliació dels ports ja existents i l’optimització de l’espai disponible per tal d’augmentar l’oferta d’amarratges, que en el cas de la nàutica esportiva suposarà la creació de prop de 6.000 places noves.
El Pla de Ports aprovat avui pel Govern va ser sotmès a informació pública el més de juny passat per a tots els ciutadans i organismes interessats durant el període d’un mes. Durant aquest procés, s’han recollit especialment les inquietuds i suggeriments dels sectors concernits, com ajuntaments de les zones implicades o els ports esportius. En aquest sentit, s’han incorporat alguns suggeriments de caràcter ambiental, tècnic i urbanístic, tot i mantenir l’esperit i objectius bàsics del text.
Tot i que el Pla del 2001 preveia la possibilitat d’efectuar-ne revisions, el DPTOP ha decidit impulsar-ne un de nou, que inclou tots els nous instruments de protecció del litoral, com ara els espais inclosos en el PEIN, els de protecció especial, la Xarxa Natura 2000 i la planificació desenvolupada en el marc dels plans directors urbanístics del sistema costaner (PDUSC). El Pla recull una previsió de la inversió general de 3.007 milions d’euros prevista per a aquest període, incloent les corresponents als Plans Directors dels Ports de Barcelona i Tarragona, un 66% de les quals corresponen a la iniciativa privada.
Catalunya compta amb 47 ports repartits entre els prop de 780 quilòmetres de costa. D’aquests, dos corresponen a les autoritats portuàries de Barcelona i Tarragona i la resta a la Generalitat de Catalunya. La majoria d’ells són esportius, excepte tres destinats a activitats comercials (Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i Palamós) i dos més per a usos industrials (Alcanar i Vallcarca). Dels ports sobre els quals la Generalitat ostenta competència plena, fins a 17 són utilitzats també per a activitats pesqueres.
Impuls econòmic i preservació de la costa
A més d’impulsar el paper dels ports de Barcelona i Tarragona com a grans centres logístics de Catalunya, l’objectiu del Pla és establir un marc general per impulsar l’economia catalana mitjançant la dinamització dels sectors comercial, turístic i pesquer, tenint en compte al mateix temps la integració paisatgística dels ports en l’entorn, impulsant un conjunt de mesures de protecció i cura del medi ambient.
En aquest sentit, el Pla aposta per:
• Prioritzar l’ampliació dels ports ja existents, en comptes de promoure’n la construcció de nous, optimitzar l’espai disponible a l’hora de crear nous amarratges i potenciar instal·lacions amb menys impacte ambiental
• En aquest sentit es preveu augmentar en prop de 6.000 places l’oferta d’amarratges per a la nàutica esportiva
• Potenciar l’economia amb la captació de nous mercats i la dinamització dels sectors comercial, turístic i pesquer
• Cercar el reequilibri territorial en la ubicació dels nous amarratges i integrar el port a la ciutat, amb la creació de marines seques i d’altres espais de connexió
• Millorar l’operativitat dels ports, amb més vigilància als accessos per garantir el recer de les embarcacions i reforçant el Front Portuari Català per coordinar els ports comercials
• Introduir mesures per promoure la sostenibilitat, l’eficiència energètica i la recollida i tractament d’aigües residuals, així com el control de la contaminació dels sediments
La nàutica esportiva: creixement respectant l’entorn
Actualment, Catalunya disposa de prop de 48.500 places per a embarcacions esportives, de les quals 28.641, corresponen a amarratges en ports i dàrsenes, distribuïts entre les comarques gironines (23.240), Barcelona (13.143) i Tarragona (12.094).
• 6.000 noves places per a embarcacions esportives
Però el creixement de les noves matriculacions d’embarcacions se situa ja prop d’unes 400 cada any, i suposa al voltant de 50.500 a tot Catalunya. Per tal de cobrir aquesta demanda de manera sostenible, el DPTOP té previst habilitar uns 6.000 noves places fins el 2015, combinant l’ampliació de ports amb la creació de marines seques i altres tipus d’instal•lacions de menor impacte ambiental, per tal d’afectar el mínim el paisatge del litoral i d’aquesta manera absorbir el creixement d’amarratges de l’1,1% anual que preveu el Pla fins al 2015, sense influir en l’equilibri de la costa. Tot plegat suposa una inversió d’uns 500 milions d’euros per al desenvolupament de la nàutica esportiva, un 85% de la qual correspondrà com a mínim a inversió privada.
Així, es preveu poder oferir l’any 2015 fins a 54.500 punts d’amarratge, dels quals 31.891 estaran situats en ports esportius, dàrsenes esportives i marines interiors i 22.562 més en altres instal•lacions d’impacte més lleuger, moltes de les quals són de temporada. Respecte les prop de 6.000 noves places que es preveuen, 3.250 se situaran en ports esportius ampliats. En la major part dels casos, el Pla apunta únicament propostes, la viabilitat de les quals s’analitzarà en el moment en què es decideixi iniciar la tramitació de les ampliacions.
A banda de la preservació ambiental, el Pla també té en compte el reequilibri territorial a l’hora d’ubicar els nous amarratges, que es distribuiran al llarg de la costa catalana de la següent manera:
• Costa de Tarragona: 2.278 places noves, un 70% del total. D’entre aquests figuren la creació d’una dàrsena esportiva al port de Sant Carles de la Ràpita, que ja està en execució, la finalització de les obres del port esportiu de Roda de Barà, l’ampliació de l’Ampolla, de Coma-ruga, o la nova dàrsena esportiva dins del port de Tarragona.
• Costa de Barcelona: 534 places, un 16%, amb possibles actuacions als ports de la Tèrmica de Foix, a Cubelles, l’ampliació ja en curs de Port Ginesta, l’execució de les obres corresponents a la segona fase del port de Badalona o el projecte per la remodelació del port de Premià de Mar.
• Costa de Girona: 433 places, el 14%, amb la potencial ampliació de les instal·lacions de l’Estartit, Empuriabrava, Marina Port d’Aro, o Marina Palamós, entre d’altres.
A més, puntualment el Pla preveu la possibilitat de crear una única nova infraestructura, en la zona del cap Salou, atès que es tracta d’una zona degradada, on s’ubicava l’antiga pedrera del port de Tarragona. Aquesta proposta es considera que tindrà menys impacte que una possible ampliació de l’actual port de Salou, que el Pla descarta per l’afectació que tindria sobre la dinàmica litoral.
Impuls d’instal·lacions de menor impacte ambiental
A banda de l’ampliació dels ports esportius, el Pla recull altres opcions per a la creació de 2.726 noves places en instal·lacions de menys impacte social, econòmic i ambiental.
En aquest sentit, el text proposa incrementar les marines seques --magatzems d’on es treuen els vaixells cada vegada que les embarcacions surten al mar, però que ofereix els mateixos serveis portuaris que un amarratge convencional--, rampes d’accés al litoral per a embarcacions emmagatzemades en garatges o altres espais particulars. També aposta per promoure les zones de fondeig controlades --ports naturals-- i els amarradors en palanques --pantalans desmuntables dins o fora d’un port-- durant l’estiu.
El sector pesquer: impulsar la comercialització i millorar les instal·lacions
Pel que fa al sector pesquer, el Pla considera que les actuals infraestructures portuàries necessiten adaptacions puntuals, encara que són, en general, adequades a les seves necessitats, ja que preveu una reducció futura de la flota, paral•lela a un increment de les seves dimensions i de l’equipament tecnològic de les embarcacions. Així, el text aposta per millorar els sistemes de comercialització del peix i dels serveis complementaris dels ports, resolent els problemes d’operativitat d’algunes instal•lacions. A més recull la necessitat d’optimitzar les dàrsenes pesqueres i donar suport a les polítiques de promoció del sector.
Entre les actuacions que s’impulsaran, recollides en la seva major part al Pla d’inversions de Ports de la Generalitat 2005-2008, hi ha les adequacions de naus per a la venda de peix i el seu sistema de comercialització i la millora substancial de les instal•lacions al suport pesquer. L’objectiu és renovar les llotges, millorar els processos d’envasat i preparació, i endegar campanyes de promoció. També es proposa estudiar la viabilitat d’iniciatives que permetin combinar l’activitat pesquera amb el turisme, la qual cosa contribuiria al manteniment de bona part de la flota.
El sector comercial: nous mercats i augment dels creuers
Les previsions per a l’any 2015 dels tres ports comercials de la Generalitat apunten un increment anual del tràfic del 4%, el que suposa un moviment de 800.000 tones de mercaderies. Només el port de Barcelona preveu moure 69 milions de tones de mercaderies el 2015 i 2,4 milions de passatgers, mentre que les previsions del port de Tarragona són de 35 milions de tones i 37.800 passatgers.
L’objectiu d’aquests ports és convertir-se en la porta logística del sud d’Europa. Per aconseguir-ho, el Pla inclou un conjunt de mesures per captar nous mercats i potenciar-ne la diversificació. A més, aposta per crear un nou marc tarifari per al tràfic marítim de curta distància (‘autopistes del mar’), així com millorar els accessos terrestres als ports.
A més d’aquestes actuacions prioritàries, gran part de les quals ja estan incloses al pla d’inversions de Ports de la Generalitat 2005-2008, el text proposa impulsar la coordinació amb el sector turístic per captar creuers, incrementar-ne les escales i dotar els ports de les infraestructures adients per acollir-los.
El Govern encarrega a l’Autoritat del Transport Metropolità l’impuls del metro nocturn
• El metro funcionarà ininterrompudament les nits del dissabte entre el 14 d’abril i el 13 d’octubre
El Govern ha encarregat a l'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona que adopti, conjuntament amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), les mesures tècniques i organitzatives necessàries per a què el metro de Barcelona funcioni ininterrompudament el dissabte a la nit i les vigílies de festiu a partir del proper 14 d’abril i fins el dissabte 13 d’octubre.
L'auge de la mobilitat en horari nocturn, especialment del públic jove, ha de trobar una resposta adequada per part del sistema de transport públic col•lectiu a fi de garantir una mobilitat sostenible i segura. En aquest sentit, durant els darrers anys s'han adoptat mesures per reforçar i ampliar els serveis nocturns d'autobús urbans i interurbans de Barcelona, i s'ha ampliat l'horari de funcionament del metro els caps de setmana fins a les 2 de la matinada.
Amb el volum que ha assolit la mobilitat nocturna en cap de setmana, es considera que ha arribat el moment de donar nous passos per a incrementar l'oferta de transport públic col•lectiu amb criteris d'eficiència. És en aquest sentit que s’ha acordat impulsar un servei ininterromput de metro els dissabtes a la nit i les vigílies de festiu.
El nou horari de metro beneficiarà 350.000 nous usuaris
Aquesta mesura s’aplicarà a tota la xarxa de metro de Barclona que és composa de nou línies, sis de les quals (L1, L2, L3, L4, L5, i L11) són operades per Transports Metropolitans de Barcelona i les altres tres (L6, L7 i L8) per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Es preveu que es beneficiïn d’aquesta ampliacó del servei al voltant de 350.000 viatgers, 233.000 ho faran a les línies de TMB i 91.000 a les línies de FGC.
La freqüència de pas de cada tren entre les 2:00 i les 5:00 serà de 15 minuts a totes les línies excepte a l’L8 que serà de 20 minuts.
Obert les nits de dissabte
El metro el nocturn estarà obert totes les nits de dissabte i vigilies de festiu. En aquest sentit, s’ha tingut en compte que la mobilitat les nits de dissabte és un 30% superior a la de les nits de divendres. També s’ha valorat que el nombre màxim d’accidents a la via pública entre 00:00 hores i les 7:00 hores es produeix la nit de dissabte. Per tant, s’ha considerat que serà durant aquest període quan la mesura pot ser més eficaç en termes de seguretat viària.
A més un 41% dels ciutadans prefereixen que el metro funcioni les nits de dissabte mentre que un 34% es descantaria per la nit del divendres, segons el baròmetre municipal de Barcelona de desembre de 2006.
Reforç del servei
Per tal de donar un servei de qualitat durant la nit, es reforçaran les dotacions de vigilància, neteja de totes les estacions. Igualment, s’incrementen les dotacions i personal per cobrir els nou serveis i el manteniment de la xarxa.
El cost del servei nocturn de metro ascendeix a 1,2 milions d’euros, 1 milió per finançar les línies de TMB i 203.000 euros per les de FGC. El nou contracte-programa 2007-2010 per al finançament del transport públic col•lectiu de la Regió Metropolitana de Barcelona inclourà els recursos suficients per a la prestació d'aquest servei.
A més llarg termini i en funció de l’acceptació del servei i del nombre d’usuaris es podria considerar prestar aquest servei els dissabte a la nit i vigilies de festiu durant tot l’any.
La nova variant de la C-243a a Sant Sadurní d’Anoia descongestionarà el trànsit del nucli urbà
• La nova via, d’1,4 quilòmetres, permetrà reduir el pas de vehicles per l’interior del nucli urbà
• Les obres, que començaran l’estiu vinent i tindran una durada de 12 mesos, comportaran una inversió prevista de 4,7 milions d’euros
El Govern ha impulsat la construcció de la variant de la carretera C-243a a Sant Sadurní d’Anoia amb l’aprovació avui de l’ocupació urgent dels béns i drets afectats per les obres, que suposaran una inversió prevista en 4,7 milions d’euros. Es preveu que els treballs, actualment en fase de licitació, s’adjudiquin l’abril vinent i comencin durant l’estiu, amb un termini d’execució de 12 mesos.
Reduir el trànsit al nucli de Sant Sadurní d’Anoia
Actualment, la C-243a, que va de Vilafranca del Penedès a Sant Sadurní d’Anoia, connecta amb la vialitat urbana de Sant Sadurní pel seu costat sud. Els vehicles procedents d’aquesta carretera que es volen dirigir a l’oest de Sant Sadurní d’Anoia (per anar cap a Sant Pere de Riudebitlles, per la BP-2151) o al nord d’aquesta població (cap a Masquefa o Piera per la BV-2241) han de travessar els carrers del nucli urbà de Sant Sadurní d’Anoia.
Per tal de reduir el pas de vehicles pel nucli de Sant Sadurní d’Anoia i millorar, d’aquesta manera, la seguretat i fluïdesa del trànsit en aquesta zona, la Generalitat ha projectat construir una variant de la C-243a. La nova via s’iniciarà al sud-oest del municipi; el seu traçat discorrerà pel costat oest de la població i culminarà al punt on conflueixen les carreteres de Sant Pere de Riudebitlles (BP-2151) i de Masquefa i Piera (BV-2241).
Característiques de la futura variant
La futura variant de Sant Sadurní d’Anoia tindrà una longitud d’1,4 quilòmetres i estarà formada per dos carrils de 3,5 metres cadascun i dos vorals d’1,5 metres. El pendent màxim de la variant serà del 6%.
Per accedir al camí de Can Rossell, es preveu una intersecció en “T”, així com la reposició del camí existent i la formació d’un pas superior de 28 metres de longitud sobre el tronc de la variant. També s’ha previst la construcció d’un calaix per passar sobre el torrent de Casetes d’en Mir i un pont de 54 metres de longitud sobre el torrent dels Solanes.
La variant finalitzarà en una rotonda de nova construcció, on confluiran la BP-2151, la BV-2241 i la BV-2244, coneguda com a carretera de circumval•lació o cinturó de ronda de Sant Sadurní d’Anoia. Aquesta rotonda, de 65 metres de diàmetre exterior, tindrà una anella formada per un voral interior de 0,5 metres, dos carrils de 4 metres i un voral exterior d’1,5 metres. L’últim metre de l’illot interior serà trepitjable.
El Govern aprova el Decret que desenvolupa la Llei de reforma del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
El Govern ha aprovat avui el Decret de desenvolupament de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), que tenia per objectiu reforçar el paper d’aquest organisme de consulta i d'assessorament al Govern.
El Decret aprovat avui introdueix per primer cop criteris de paritat de gènere en la composició del CTESC. Així, aquelles organitzacions i entitats que tinguin més d’un representant en aquest organisme han de respectar la paritat entre homes i dones en la proposta que facin per al nomenament dels seus representants.
D’altra banda, el Decret indica que els dictàmens, estudis, informes i la memòria anual elaborats del CTESC han d’aportar informació –mitjançant indicadors de gènere qualitatius i quantitatius- sobre la situació de les dones a Catalunya. El decret precisa que totes les dades es recolliran, tractaran i presentaran desagregades per sexes.
Amb aquest Decret s’amplien els projectes de decret sobre els quals el CTESC haurà d’emetre informe. Si amb l’anterior Decret s’establia la necessitat d’emetre aquests informes per als decrets que tenien una relació nuclear o essencial amb matèries socioeconòmiques, laborals i d’ocupació, ara el CTESC haurà d’emetre dictàmens sobre aquells projectes de decret que tinguin una relació substancial amb les esmentades qüestions.
La reforma del CTESC aprovada pel Parlament el 2005 ha servit per donar-li una major independència, en suprimir els representants del Govern català i de l'Administració local en els òrgans de l'entitat, de manera que el número de membres del ple va passar de 49 a 37. D'aquesta manera quedava garantida la independència del CTESC en l'emissió de dictàmens i informes, principal funció de l'organisme.
El CTESC, creat per llei 3/1997 i constituït el març del 2002, és un ens de dret públic que fins a la seva reforma el 2005 exercia funcions consultives en matèries socioeconòmiques, laborals i d'ocupació, mitjançant dictàmens preceptius no vinculants sobre els avantprojectes de llei, decrets legislatius i projectes de decret del Govern, amb l'excepció de l'Avantprojecte de Llei de pressupostos.
D’ençà de la seva reforma el Consell està format per 3 grups, que representen les organitzacions sindicals i empresarials, els sectors agrari, pesquer i de l'economia social i experts. Els seus òrgans són el ple, el president, la comissió executiva, la secretaria executiva i les comissions de treball.
La reforma duta a terme fa dos anys va establir també que l'organisme tingui sessions ordinàries cada dos mesos en comptes de cada tres com es feia anteriorment, i va reduir el quòrum necessari per a la constitució del Ple en primera i segona convocatòries, passant a ser de 18 i 12 membres, respectivament.
Pel que fa a les seves funcions, el Govern i els seus consellers poden sotmetre assumptes a consulta del CTESC perquè n'emeti dictamen o n'elabori un informe, proposta o estudi, però amb la Llei de 2005 el CTESC també pot actuar per iniciativa pròpia sobre matèries de l'àmbit de la seva competència.
El Govern incrementa les mesures per combatre el foc bacterià que afecta fruiters i plantes ornamentals
El Govern ha aprovat avui el Decret que estableix les noves mesures per evitar la introducció a Catalunya del Foc Bacterià (Erwinia amylovora) i la seva propagació a partir de possibles focus inicials.
Aquests darrers anys s’ha modificat la normativa espanyola i europea per a la prevenció i lluita del foc bacterià i es compta amb la Llei de sanitat vegetal, que dóna nous instruments en la lluita contra les plagues. Tenint en compte, a més, els avenços en el coneixement d’aquest organisme nociu i l’experiència adquirida durant aquests anys, no només a Catalunya sinó també a la resta d’Europa, el Govern considera obligat actualitzar les mesures per evitar noves introduccions i la propagació d’aquest organisme nociu al nostre territori.
És per aquests motius, que el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha cregut convenient redactar aquest nou projecte de Decret per millorar la prevenció i lluita contra aquesta malaltia i recollir la nova legislació al respecte.
Les novetats més destacades son les següents:
- S’estableix d’acord amb la Llei 43/2002 de sanitat vegetal, l’obligació de totes les persones físiques i jurídiques de comunicar de manera urgent a l’administració els símptomes de la malaltia en les seves plantacions.
- S’actualitzen les mesures de prevenció aplicables en establiments de producció de planters de fruiters i planta ornamental susceptible.
- S’estableixen noves restriccions en el tràfic d’abelles en zones al voltant dels focus detectats de foc bacterià. Quan per la proximitat de les arnes al focus hi hagi un alt risc de difusió de la malaltia, el director general competent en matèria de sanitat vegetal n’ordenarà la destrucció.
- S’amplia l’obligació d’arrencar les plantacions fruiteres susceptibles abandonades a tot Catalunya.
- En cas d’incompliment de les mesures establertes s’aplicarà el règim sancionador que preveu la Llei 43/2002 de sanitat vegetal.
- Es modifica el llistat de plantes susceptibles al foc bacterià.
- S’actualitzen els imports d’indemnització per arrencada i destrucció de plantacions i vivers afectats.
- S’amplia a totes les espècies vegetals i varietats susceptibles al foc bacterià, independentment de la data de la plantació, el dret de ser indemnitzades per l’administració.
El foc bacterià és una malaltia que ataca els fruiters de llavor (en especial les pereres) i determinades plantes ornamentals i silvestres de la família de les rosàcies, i que provoca la seva mort en poc temps. La gravetat d’aquesta malaltia s’incrementa perquè no es coneixen mesures curatives.
A Catalunya van aparèixer focus de foc bacterià a la important zona fructícola de Lleida els anys 1998 i 1999. Per tal de poder eradicar i evitar la propagació d’aquesta malaltia, la Generalitat va publicar el Decret 162/1999, i es va aconseguir eradicar els focus de Lleida. Posteriorment, es van detectar nous focus a la Cerdanya els anys 2003 i 2004, provinents de França, i que encara estan en procés d’eradicació. A altres països europeus s’ha anat estenent greument el foc bacterià, i a zones fructícoles del nord d’Espanya s’han detectat recentment importants focus essent molt difícil ja la seva eradicació.
Impuls a la construcció de la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sitges
• Estarà situada en un terreny als Plans d’Aiguadolç i està previst que estigui acabada pel novembre quan els Mossos es despleguin a la comarca
La futura comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sitges prevista de cara al desplegament de la policia de la Generalitat a la comarca del Garraf estarà ubicada a la confluència entre el carrer 1 i el carrer 4 del sector Plans d’Aiguadolç, al terme municipal de la localitat. El Govern ha acceptat avui la cessió gratuïta dels terrenys on s’ubicarà el nou equipament, de 2.232 metres quadrats de superfície, on ja s’han iniciat els primers treballs de construcció.
La cessió gratuïta de domini d’aquest terreny ha estat possible perquè, atesa la seva ubicació i característiques, resulta idoni per construir-hi la comissaria necessària pel desplegament de la policia a la comarca, prevista per l'1 de novembre d’aquest any, que es farà simultàniament al Garraf, a l’Alt Penedès, Baix Penedès i la resta del Baix Llobregat.
Els efectius policials a la zona es repartiran en cinc comissaries: les centrals de les tres àrees bàsiques que se situaran a Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i el Vendrell i les dues comissaries de districte ubicades a Sitges i a Sant Sadurní d’Anoia.
Aquesta nova comissaria, projectada pels arquitectes Ignasi Arbeloa i Calderon Folch, té un pressupost de 3.397.081 euros i es preveu que estarà acabada el proper mes de novembre.
La nova comissaria de districte de Sitges tindrà una superfície edificada de 1.716 metres quadrats, amb un soterrani, planta baixa i planta primera, i un aparcament amb una capacitat per a 12 vehicles.
El Govern presenta tres requeriments d’incompetència al Ministeri d’Educació i retira del Constitucional un conflicte de competències amb el Ministeri de Justícia
• Els requeriments al Ministeri d’Educació fan referència als decrets que regulen l’ordenació bàsica de la Formació Professional, als ensenyaments mínims del segon cicle d’educació infantil i als de l’educació secundària
• El conflicte de competències amb Justícia s’ha retirat després que el Ministeri tornés a incorporar un apartat relatiu al coneixement de la llengua i el dret catalans en el decret que regula el nomenament de fiscals substituts
El Govern de la Generalitat ha acordat avui presentar tres requeriments d’incompetència al Ministeri d’Educació. Els requeriments fan referència als Reials Decrets que ordenen la formació professional (1538/2006), els ensenyaments mínims del segon cicle d’educació infantil (1630/2006) i els ensenyaments mínims de l’educació secundària (1631/2006). Tots tres decrets van ser aprovats el mes desembre passat.
En els tres casos, el Govern considera que el Ministeri d’Educació ha envaït les competències de la Generalitat, excedint en vàries ocasions, fins i tot, les previsions que conté la Llei Orgànica d’Educació (LOE).
Aquests requeriments se sumen al que al seu dia va presentar el Govern pels ensenyaments mínims de l’educació primària i que han desembocat en la presentació d’un conflicte de competències al Tribunal Constitucional (TC).
Èxit de la Comissió Bilateral
Per altra banda, el Govern ha acordat retirar el conflicte de competències que mantenia al Tribunal Constitucional des de l’any 2002 contra el Ministeri de Justícia, pel Reial Decret sobre el règim de nomenament de substituts del Ministeri Fiscal (326/2002).
Aquest decret, obviava el coneixement de la llengua catalana i el dret civil català, com a element a tenir en compte a l’hora de nomenar els representants del Ministeri Fiscal.
El conflicte es va debatre en la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, que el 2004 va decidir recuperar el coneixement del dret o llengua propis de les comunitats autònomes com a mèrits valorats en el procés de selecció.
Aquest acord es va materialitzar en un nou Reial Decret del Ministeri (92/2006) i posteriorment ha estat recollit en una ordre per la qual es convocaven places de fiscals i en l’articulat del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya.
