El Govern incrementa en un 40% la seva aportació al Pla de Desenvolupament Rural
• El Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013 té una dotació total de 1.016 milions d’euros, procedents del Departament d’Acció Rural, el Ministeri i la Unió Europea
• El Pla incorpora eines d’assessorament als agricultors per fer viables les explotacions agràries
• El conseller Llena es compromet a atendre totes les peticions d’incorporació de joves agricultors
• El Departament obre una línea de crèdits a interès zero, amb 250 milions d’euros, per complementar les iniciatives de modernització
El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, ha presentat avui al Consell de Govern un informe sobre la modernització del sector agroalimentari català i el suport econòmic que està rebent per part de l’Administració.
El conseller Joaquim Llena ha explicat que “tenim un sector amb nombroses oportunitats i molt de camp per recórrer, i per aquest motiu, el Govern de la Generalitat ha decidit afrontar el repte de la modernització i la competitivitat al camp”.
Llena ha manifestat que aquesta modernització persegueix:
-proveir la ciutadania d’aliments segurs i de qualitat
-disposar d’una agroindústria competitiva en el món i lligada al territori
-tenir explotacions amb una dimensió econòmica suficient
-garantir una gestió amb criteris empresarials
-convertir la innovació en una constant de les explotacions catalanes
-garantir un paisatge endreçat i un medi ambient equilibrat.
Així mateix, el conseller ha anunciat que, en les properes setmanes, sotmetrà a consideració del Govern el Pla de Desenvolupament Rural (PDR) 2007-2013, i ha assenyalat que l’aportació de la Generalitat creixerà un 40%, respecte el PDR 2000-2006.
Actualment, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural disposa de tot un seguit d’instruments per aconseguir aquesta modernització. En el següent quadre mostrem les partides anuals i plurianuals.
L’esforç pressupostari del Departament pel 2007
Des de fa quatre anys, el Govern està fent una clara aposta per l’agricultura i la pesca a Catalunya. Els comptes del Departament fa quatre anys consecutius que creixen i això suposa un increment acumulat del 65% respecte el pressupost del 2003. En concret, el pressupost per a l’exercici 2007 supera els 344 milions d’euros, un 8,04% més que l’any 2006.
Si es tenen en compte les entitats, societats i consorcis que formen part del Departament d’Agricultura, el pressupost pel 2007 s’acosta als 480 milions d’euros. Aquí també hi figuren l’INCAVI, l’IRTA, PRODECA, REGSA i REGSEGA.
Primer pilar de la Política agrària Comunitària (PAC)
A banda de l’esforç pressupostari del Govern en al sector agroalimentari, cal tenir present la forta aposta que també hi ha fet la Unió Europea. L’actual política agrària comunitària (PAC) està configurada per dos pilars:
Primer pilar: polítiques reguladores de mercat, amb ajuts directes a les explotacions agràries, finançats al 100% amb fons pressupostaris comunitaris. Més del 77% del pressupost del primer pilar va a ajuts directes. Durant l’any 2006, 316 milions d’euros van anar destinats a ajuts directes als agricultors catalans.
Segon pilar: polítiques socioestructurals mitjançant mesures i ajuts que es financen entre la Unió Europea i els Estats Membres. Aquí s’hi trobaria el Pla de Desenvolupament Rural.
Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013
En les pròximes setmanes està previst que el Govern aprovi la proposta de PDR 2007-2013, que ha elaborat el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Les fonts de finançament del Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013 són tres: la Unió Europea, el Govern de l’Estat i la Generalitat. En aquest sentit, la Govern català incrementarà la seva aportació en un 40%, fins a situar-se en els 469 milions d’euros, mentre que l’Estat Espanyol també elevarà la seva aportació en un 33% perquè el camp català disposi d’ajuts a la modernització, a la incorporació de joves i per fomentar una agricultura professional en tots els sentits.
Pel que fa a l’aportació de la Unió Europea, la seva contribució es reduirà un 40% ja que Catalunya, gràcies al creixement dels seus indicadors socioeconòmics, ja no és una regió de convergència. Actualment, els fons europeus s’han de redistribuir entre un major nombre de regions arran de l’ampliació de nous membres.
Per tant, durant el període 2007-2013, Catalunya disposarà d’un total de 1.016 milions d’euros per aplicar les mesures previstes en el Programa de Desenvolupament Rural. D’aquesta manera, gràcies a les contribucions dels Governs de Catalunya i de Madrid, el sector agroalimentari català podrà disposar de més recursos que en el període 2000-2006.
D’acord amb la distribució prevista dels 1.016 milions del PDR, el 56% es destinarà a l’increment de la competitivitat del sector agrari, mentre que el 27% permetrà millorar el medi ambient i l’entorn rural. El tercer paquet, un 12%, es destinarà a la qualitat de vida i la diversificació.
Pel que fa partides concretes, prop de 580 milions es dediquen a l’eix 1: l’increment de la competitivitat del sector agrari, el que representa un 9% menys que a l’anterior període. Aquesta reducció ve motivada per la decisió del Govern de treure d’aquesta partida els diners destinats a regadius, com s’aprecia en la partida d’infraestructures, que baixa prop d’un 60%. Aquestes inversions ja estan previstes en el Pla de Regadius.
Dins de l’eix 1, una de les partides que més creix i respon a les demandes dels sindicats agraris és la destinada la incorporació de joves. En concret, s’incrementa un 52,6% la dotació i es passa de 44,5 a 68 milions d’euros per aquesta finalitat. En relació a aquest tema, el conseller Joaquim Llena ha anunciat el compromís del Govern d’atendre totes les sol•licituds d’incorporació de joves que arribin al Departament perquè aquesta mesura és clau pel futur del camp català.
Un altra línia d’ajusts clau és la modernització de les explotacions, amb una dotació de 120 milions d’euros, prop d’un 70% més. L’assessorament és una novetat en aquest PDR, i permetrà oferir les eines necessàries a l’agricultor per fer viable la seva explotació. Durant el període 2007-2013 es destinaran 54 milions d’euros a aquesta finalitat.
A l’eix 2, que concentra les actuacions destinades a la millora del medi ambient i l’entorn rural, una de les mesures més potents és la referent als ajuts agroambientals i el foment de la ramaderia ecològica. Amb un creixement del 30%, el sector disposarà de fins a 170 milions d’euros.
En el marc del tercer eix, que uneix les polítiques destinades a la qualitat de vida i la diversificació de l’economia a les zones rurals, es disposa d’un total de 128 milions d’euros, un 75% més que en el període anterior. En aquest apartat, es fomenta la creació de microempreses, foment del turisme i patrimoni rural, entre d’altres. Parlem de 65 milions d’euros, un 152% més que en el període 2000-2006.
Pla de Regadius
El conseller d’Agricultura ha explicat que la potenciació de nous regadius eficients i la modernització dels existents és clau per disposar d’una major producció d’aliments, de més aigua de boca per tot Catalunya i per generar més llocs de treball i riquesa a les zones pròximes al reg. Per aquest motiu, el Govern disposa d’un Pla de Regadius amb una dotació total de 4.400 milions d’euros.
Les principals actuacions del Pla son modernitzar els regs tradicionals (Canals d’Urgell, Canal d’Aragó i Catalunya) i implantar nous regadius eficients a Catalunya (Segarra-Garrigues, Algerri-Balaguer o bé el Segrià Sud i el Garrigues Sud).
Bàsicament, el Pla centra la seva àrea d’actuació en les zones més àrides de Catalunya i amb menor pluviometria. D’aquesta manera, es millora la productivitat de les explotacions ja que, per exemple, l’olivera incrementa el seu rendiment en un 500% amb la millora del reg, i el mateix succeeix amb el blat de moro, amb un estalvi del 30% d’aigua la seva producció creix un 25%.
Pla Complementari de Modernització
Finalment, el Departament posarà a l’abast del sector una línea de crèdits, a tornar en el període de 5 a 10 anys, per fomentar la modernització del camp. Serà una línea a interès 0, amb un període de carència de 2 anys i amb un import aproximat de 250 milions d’euros.
El Govern prepara un pla de senyalització i promoció dels Espais de la Memòria de Catalunya
• L’objectiu és promoure el coneixement del patrimoni memorial: trinxeres, casamates, refugis, rutes de l’exili, presons o fosses
• El Pla també elaborarà inventaris i servirà per promocionar i difondre els espais més emblemàtics
El Govern de la Generalitat, mitjançant la Direcció General de la Memòria Democràtica, ha encarregat l’elaboració del Pla d’Actuació dels Espais de la Memòria de Catalunya. L’objectiu és definir les línies que cal impulsar al territori per a la recuperació del patrimoni de la guerra civil i la lluita per la democràcia unificant els criteris de senyalització, elaborant inventaris de patrimoni, i analitzant els projectes de memòria arreu de Catalunya.
Amb la redacció del Pla, que haurà d’estar enllestit a finals d’aquest any, el Govern inicia un projecte de promoció i difusió dels espais més emblemàtics de la memòria democràtica del nostre país. L’objectiu és promoure, en col•laboració amb les administracions i entitats locals, la recuperació de la memòria històrica mitjançant el coneixement del patrimoni memorial del nostre país –trinxeres, casamates, refugis, rutes de l’exili, presons, fosses, etc.– i dotar-lo de valor cultural. El Pla compta amb un pressupost de 183.000 euros.
La Direcció General de la Memòria Democràtica (DGMD) ja ha impulsat, en col•laboració amb ajuntaments, consells comarcals i altres entitats, diversos projectes de localització de llocs, vestigis o espais de memòria dins el territori català. Aquesta experiència, juntament amb les aportacions del Pla Pilot per a la localització i senyalització dels llocs emblemàtics de la Guerra Civil, la repressió franquista i la lluita antifranquista a les comarques de Ponent, demostra que aquests projectes, disseminats pel territori, requereixen una coordinació i un Pla d’Actuació que integri els criteris d’historiadors, universitats, administracions locals, associacions i entitats i que abasti tant els projectes propis de cada zona o localitat com els subvencionats per la DGMD de la Generalitat. La implantació d’un Pla de Senyalització conjunt contribuirà a la visualització d’aquests espais de memòria.
El Pla d’Actuació dels Espais de Memòria parteix d’“espais” ja estructurats, per bé que en diversos estadis de consolidació, com ara:
Espais de la Batalla del Segre i del Pirineu: projecte impulsat per la Direcció General de la Memòria Democràtica i la Universitat de Lleida, en col•laboració amb diversos ajuntaments de la zona.
Rutes d’exili i espais de frontera: projecte apadrinat pel Museu-memorial de la Jonquera que, a més de recuperar la memòria de les rutes d’exili (Jonquera, Portbou, Figueres, etc), haurà de vincular-se necessàriament amb les iniciatives memorials de la Catalunya nord (Maternitat d’Elna, Memorial de Ribesaltes…) i la resta del sud de França.
Batalla de l’Ebre: projecte engegat l’any 2000 pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), amb un pla d’actuació propi. És el més antic i desenvolupat.
Altres àrees i àmbits que el Pla d’Actuacions haurà d’estudiar seran els espais de rereguarda, els espais i fortificacions franquistes de la Segona Guerra Mundial (Pirineus), els espais de repressió o els espais de resistència democràtica.
Una unitat destinada a recuperar la Memòria Democràtica
La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat és la unitat encarregada d’impulsar la creació del Memorial Democràtic, que actualment està en tràmit al Parlament de Catalunya. A més, aplega totes les competències i unitats relacionades amb la restitució de la memòria democràtica, com ara el Punt d’atenció als expressos polítics i la Secció de fosses comunes i desapareguts. També assumeix la participació de la Generalitat en el Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el projecte de Museu de l’Exili de la Jonquera. En definitiva, és la instància responsable de l’execució de les polítiques públiques de memòria històrica que du a terme la Generalitat.
El 2007, la Direcció General de la Memòria Democràtica llançarà dues convocatòries de subvencions destinades a projectes de recuperació de la memòria democràtica. La primera adreçada a entitats sense ànim de lucre, ajuntaments i consells comarcals, per a projectes commemoratius i d’homenatge, recerca, formació i difusió, dotada amb 1.300.000 euros. La segona, que sortirà a la tardor, està orientada a ajuntaments i consells comarcals, per a projectes de restitució, conservació, senyalització o dignificació de patrimoni material.
El Govern crea el Premi Nacional de Cultura a la trajectòria professional i artística
• El nou guardó distingeix la persona que, pel seu compromís vital i la seva trajectòria, hagi destacat per la seva aportació a la cultura catalana
• La cerimònia de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura d’enguany tindrà lloc el proper 24 de novembre al Teatre Fortuny de Reus
El Govern ha aprovat avui la creació d’una nova categoria dels Premis Nacionals de Cultura. Es tracta del Premi Nacional a la trajectòria professional i artística, que distingirà a la persona que, pel seu compromís vital i la seva trajectòria, hagi realitzat una aportació rellevant a la cultura catalana i hagi contribuït a dignificar-la.
Enguany, el nom dels setze guardonats pels Premis Nacionals de Cultura es donarà a conèixer durant el mes de juny i la cerimònia de lliurament dels premis se celebrarà el proper 24 de novembre al Teatre Fortuny de Reus.
Aquesta nova categoria se suma a les quinze que existien fins ara, que són: Arts Visuals, Periodisme, Literatura, Teatre, Dansa, Cinema, Audiovisual, Música, Disseny, Patrimoni Cultural, Projecció Social de la Llengua Catalana, Cultura Popular, Circ, Pensament i Cultura Científica, i Arquitectura i Espai Públic.
El Govern ha considerat adient crear aquest nou premi per guardonar aquelles persones que, per la seva trajectòria, siguin mereixedores d’un reconeixement especial per la seva contribució a la consolidació i el reconeixement dels diferents àmbits de la nostra cultura.
El jurat dels premis està presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que assisteix a les reunions amb veu però sense vot, i està format per la historiadora i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Montserrat Duch; el dissenyador gràfic Anton Granero i Martínez; el comissari d’exposicions i realitzador de TV Andrés Hispano; el crític de circ Jordi Jané; la periodista de Vilaweb Assumpció Maresma; la presidenta del PEN català, Dolors Oller; la directora del Festival de Música Antiga, Maricarmen Palma; la directora del Centre d’Art La Panera, de Lleida, Glòria Picazo; l’arquitecta i presidenta del FAD Beth Galí; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta; el periodista i professor universitari Lluís Reales; la directora de Cultura Científica de l’ICUB, Gemma Revuelta, i el director Festival Temporada Alta de Girona i SALT, Salvador Sunyer.
El Govern convoca 412 places per al cos de vigilància penitenciària
El Govern ha aprovat l’oferta pública parcial per a l’any 2007 de 412 places del cos tècnic d’especialistes de la Generalitat dels serveis penitenciaris. La convocatòria s’emmarca en el desplegament del Pla d’equipaments penitenciaris 2004-2010 que preveu la creació de nous centres penitenciaris, entre els quals es troba Brians-2.
Aquestes convocatòries tenen com a objectius suprimir l’actual grau d’interinitat del personal que presta els seus serveis als centres penitenciaris, aportant l’estabilitat necessària pel bon desenvolupament de les funcions encomanades i incrementar el nombre de tècnics. A més, a les diferents convocatòries, s’inclouran 41 places addicionals a les previstes en l’oferta pública.
Els requisits principals per poder participar en aquestes convocatòries són gaudir de la nacionalitat espanyola o ser nacional d’algun dels altres estats membres de la Unió Europea o dels estats als quals, en virtut de tractats internacionals subscrits per la Unió Europea i ratificats per Espanya, els sigui aplicable la lliure circulació de treballadors; tenir 18 anys i no superar l’edat establerta per a la jubilació forçosa, tenir la titulació corresponent, posseir la capacitat física i psíquica necessària, no estar inhabilitat per a l’exercici de les funcions públiques ni estar separat del servei per un expedient disciplinari.
CESSAMENT
El senyor Raimon Martínez Fraile cessa, a petició pròpia, com a delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, i se li agraeixen els serveis prestats.
