El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de creació de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) amb l’objectiu de dotar d’entitat jurídica pròpia un ens fins ara adscrit a l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Aquesta mesura recull una antiga reivindicació de la societat i els científics catalans i adequa un servei públic a les demandes i requeriments que les noves necessitats urbanístiques, socials i mediambientals generen.

El fet que les unitats de l’Institut Cartogràfic de Catalunya que tenen atribuïdes les funcions de tipus geològic, geofísic i geotècnic s’hagin consolidat com a òrgan amb un alt grau d’especialització que genera productes i serveis de cabdal utilitat, no només per al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, sinó també per als altres departaments, per a altres administracions i per al sector privat, han fet necessària la creació de l’IGC.

Aquesta institució serà l’eina adequada per donar una millor resposta a les demandes i requeriments que es donen en l’àmbit de la geologia actualment. Un cop aprovada la llei, l’IGC serà una entitat amb personalitat jurídica pròpia, adscrita al Departament de Política territorial i Obres Públiques. El president de l’IGC serà el conseller de Política Territorial i Obres Públiques que nomenarà el director o directora de l’entitat.

El règim econòmic de l’Institut serà el contracte-programa com a marc bàsic de relació entre la Generalitat i l’Institut Geològic, tal com determina l’Estatut de l’Empresa Pública Catalana.

La llarga tradició geològica de Catalunya

Catalunya compta amb una llarga tradició d’estudi del territori, la cartografia i la geografia, cosa que s’ha traduït històricament amb la creació de centres propis, iniciats en el període de la Mancomunitat de Catalunya amb la instauració d’un servei geogràfic i d’un servei geològic que tenien cura d’aquesta anàlisi territorial.

L’any 1978, es creà el Servei Cartogràfic de Catalunya amb la finalitat de comptar amb la informació cartogràfica necessària per a la seva aplicació a l’obra pública i la política territorial. L’octubre de 1982 es fundà, per Llei del Parlament, l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb la finalitat de dur a terme les tasques tècniques de desenvolupament de la informació cartogràfica en l’àmbit de les competències de la Generalitat.

Amb posterioritat, l’experiència acumulada per l’ICC des de la seva creació, juntament amb els constants canvis produïts en un sector tan dinàmic com és l’estudi del territori, van recomanar el canvi de naturalesa de l’entitat cap a una forma jurídica més àgil i eficaç per l’acompliment de les seves funcions. Així, l’any 1997, l’ICC es va transformar en una entitat de dret públic, forma jurídica que es manté fins a l’actualitat.

En aquest mateix any es van incorporar a l’ICC les funcions i competències del Servei Geològic de Catalunya, fins aleshores depenent de la Secretaria General del DPTOP. Amb la constitució d’un institut propi, la geologia catalana inicia una nova etapa més adequada als nous temps.

Funcions de l’IGC

Pel que fa a les funcions de l’Institut, se centren en l’estudi, assessorament, investigació, prevenció i informació sobre el sòl i el subsòl de Catalunya. L’objectiu és promoure les diverses polítiques i actuacions tant públiques com privades que tenen en el sòl el seu eix operatiu.

Les activitats de l’IGC abasten totes les branques de la geologia (minerologia, petrologia, l’estratigrafia, la geoquímica, etc) així com les disciplines que hi estan relacionades (ciències del sòl i l’edafologia, geofísica i sismologia i l’enginyeria geològica i la geotècnia, etc).

Per realitzar aquestes activitats, l’Institut desenvoluparà funcions en matèria d’elaboració d’estudis, difusió de la informació obtinguda i establiment de col•laboracions amb entitats públiques i privades.

Realització i promoció d’estudis

- La realització i la promoció d’estudis, treballs i avaluacions en el camp de la geologia i disciplines relacionades que contribueixin a millorar el coneixement del sòl i del subsòl de Catalunya, tant terrestre com marítim.

- L’assessorament i l’assistència tècnica en el camp de la geologia i de les disciplines relacionades al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i a d’altres departaments de la Generalitat, així com la cooperació amb d’altres Administracions en aquesta matèria.

- La supervisió, quan així s’estableixi o quan se sol•liciti, de l’estudi geotècnic dels terrenys que s’ha d’incloure en els projectes de l’Administració de la Generalitat i de les entitats o organismes adscrits i en els d’altres administracions, o de qualsevol altre estudi geològic, geotècnic o hidrogeològic que es requereixi.

  Recopilació i difusió d’informació

 - Facilitar a les administracions públiques i a les entitats i organismes adscrits la informació recollida a les bases de dades que sigui necessària per a la realització de les obres que promoguin a Catalunya i, en general, per a l’exercici de les seves competències.

 - L’elaboració del mapa geològic de Catalunya, a les escales pròpies de la planificació territorial i urbanística, en col•laboració i coordinació amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

- L’estudi i l’avaluació dels riscs geològics o associats, inclòs el risc d’allaus, la proposta de mesures per a la seva previsió, prevenció, mitigació i el suport als organismes competents en la planificació i ordenació del territori, en l’urbanisme i en la gestió de les emergències.

- El desenvolupament i manteniment de la xarxa sísmica i del servei d’informació sismològica i d’avaluació del risc sísmic de Catalunya.

- La constitució, amb finalitats d’estudi i consulta pública, d’una base de dades i d’un centre de documentació que aplegui materials bibliogràfics en el camp de la geologia i de les disciplines relacionades.

 Col•laboracions amb administracions i iniciativa privada

- La representació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya quan així se li encomani en els organismes tècnics i científics especialitzats, ja siguin de caràcter estatal, europeu o internacional.

- L’organització, desenvolupament, direcció, tutorització i realització d’activitats i programes de recerca, d’innovació i de formació o divulgació científica i tècnica per sí mateix o en col•laboració amb altres entitats i organismes.

- La col•laboració amb els organismes competents en l’elaboració de normatives, recomanacions, estàndards de qualitat i de mesures de prevenció de riscos relacionats amb el sòl i el subsòl.

- La constitució o la participació en centres, instituts i xarxes de recerca, la participació en parcs cientificotecnològics i en qualsevol altra activitat investigadora, docent o de transferència de tecnologia i coneixements autoritzada per la normativa vigent.