El Govern aprova el Decret de sequera 2007 davant el baix nivell de les reserves d'aigua a les conques internes

query_builder   3 abril 2007 14:15

event_note Nota de premsa

El Govern aprova el Decret de sequera 2007 davant el baix nivell de les reserves d'aigua a les conques internes

El Govern aprova el Decret de sequera 2007 davant el baix nivell de les reserves d’aigua a les conques internes

• El Decret entrarà en vigor la setmana vinent

• Les pluges d’aquests darrers dies no han permès, de moment, la recuperació desitjable de l’estat de les reserves, raó per la qual cal prendre mesures preventives per garantir l’abastament

• Les reserves dels embassaments de les conques internes de Catalunya estan al 40,62% de mitjana, quan l’any passat estaven al 77,84%

El Govern ha aprovat avui el Decret de mesures excepcionals i d’emergència per a la gestió dels recursos hídrics com a mesura de prevenció per tal d’assegurar al màxim els usos de l’aigua per a l’abastament de la població davant l’escenari de sequera que es preveu per aquest 2007.

Catalunya, independentment de les pluges caigudes aquests darrers dies, que de moment no han comportat una recuperació significativa de l’estat de les reserves, especialment a les conques internes on es concentra la demanda de consum domèstic de 4 milions d’habitants, i de les pluges que puguin produir-se durant la primavera, ha d’assumir un nou escenari de sequera per a aquest any.

En el sistema Ter-Llobregat, per exemple, tot i que els nivells d’aigua embassada s’han incrementat en 2,16 hm3 en les darreres 24-48 hores a causa de les pluges, caldria un increment de 20 hm3 addicionals per sortir de la situació d’excepcionalitat 1 que marca el Decret.

Això es deu a una mancança de pluges a tot el país durant els darrers 6 mesos, que ha determinat una reducció de les reserves d’aigua en els embassaments i, juntament amb la manca de reserves nivals, fa preveure que, si no plou més durant la primavera, es puguin produir problemes en la satisfacció adequada de les demandes d’aigua en moltes de les conques hidrogràfiques i sistemes de gestió de recursos arreu del territori.

Per tal d'assegurar al màxim els usos de l'aigua per a l'abastament de la població i altres usos declarats prioritaris per la llei, resulta imprescindible adoptar amb immediatesa les mesures correctores que intensifiquin l'estalvi i un aprofitament encara més eficient de l'aigua emmagatzemada fins que els recursos superficials i subterranis i, especialment les reserves embassades, recuperin els nivells necessaris.

Avui, i després de les pluges dels darrers dies, les reserves dels embassaments de les conques internes de Catalunya estan al 40,62% de mitjana de la seva capacitat (el passat dia 30 estaven al 40,50%), enfront del 77,84% de l‘any anterior.

L’aprovació del Decret i la seva aplicació

El Decret de mesures excepcionals i d'emergència que aprova avui el Govern de la Generalitat de Catalunya és una eina d'aplicació de mesures d'estalvi i restricció de forma progressiva i justificada que s'activen quan es superen els llindars establerts als indicadors personalitzats per cada conca o sistema regulat. Això vol dir, independentment de què el decret sigui vigent, que les mesures s’apliquen si procedeix per manca de recurs hídric o per dèficit acumulat de precipitació a 3 mesos, amb un grau d'intensitat proporcional al nivell de dèficit; i aquesta modulació el Decret la preveu territorialment, adaptant-se a les realitats de cada conca de Catalunya i de cada moment temporal. Per tant, si aquestes pluges o altres que es produïssin en el futur tinguessin alguna repercussió de millora dels sistemes, el Decret ho recollirà, retardant l'entrada en els escenaris d'excepcionalitat. La vigència i l'activació de les mesures específiques són independents.

Cal destacar que el Decret planteja llindars realistes amb la climatologia del nostre territori, essent aquests llindars modulables al llarg del mesos per tal de recollir la realitat de precipitació a les conques i aportacions dels rius. Per tant, que plogui a la primavera és quelcom que ja preveu i, l'evolució anunciada de les reserves embassades, inclòs el cas més pessimista, preveu tenir un cert nivell d'aportacions als embassaments. Es pot dir que el decret ja preveu que plogui mínimament en els mesos típicament plujosos.

Sortir d'un escenari de sequera no és una situació que esdevingui d'un dia per un altre. Al 2005, es van començar a produir les precipitacions que recuperaren els sistemes hídrics i les reserves embassades a l'agost, mentre que les primeres conques que van tornar a la normalitat ho van fer al l'octubre i la totalitat del territori ho feia a principis del mes de desembre. Per tant, s'imposa prudència a l'hora d'avaluar les repercussions de les precipitacions a la recuperació de les reserves, actualment en dèficit hídric durant més de 6 mesos, ja que la inèrcia d'evolució d'aquestes reserves és molt gran i necessita d'episodis de pluja sostinguts i quantiosos.

L'efecte clar de la pluja d'aquests dies és que pot relaxar les demandes d'aigua, especialment les agrícoles, que han rebut un aigua natural que manté les reserves embassades per més endavant.

L'aprovació del Decret, més enllà de què algunes de les seves mesuren no s’apliquin el primer dia d'entrar en vigor, és una mesura preventiva que ens dóna eines per gestionar la sequera en el grau d'intensitat que es doni en cada moment.

El Decret impulsat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge s’aprova avui després d’un ràpid procés d’informació i esmena per tal de recollir aspectes d’interès per a altres departaments de la Generalitat, associacions d’abastadors d’aigua, comunitats de regants afectades, l’Entitat Metropolitana, i la resta de membres de les comissions de desembassament, òrgans gestors dels sistemes regulats a les conques internes de Catalunya.

El Decret entrarà en vigor la setmana vinent un cop publicat al DOGC. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), mitjançant la seva pàgina web, publicarà cada quinze dies l’estat de les reserves, els valors dels indicadors establerts al Decret, la situació de cada conca, i el grau de compliment dels paràmetres regulats pel Decret. Aquesta informació web es complementarà amb la publicació al DOGC, una vegada al mes, dels municipis que es trobin dins de l’escenari d’excepcionalitat.

Les mesures que estableix el Decret preveuen una aplicació progressiva i seqüencial de restriccions que allarguen les reserves hídriques per tal d’evitar l’entrada en l’escenari d’emergència, situació on s’apliquen ja restriccions de l’ús de boca. Les restriccions als usos no prioritaris i l’estalvi en l’abastament mitjançant les obligacions que estableix el Decret representen, segons les dades del 2005, una reducció dels consums de les xarxes d’abastament de prop del 6%. No obstant això, cal destacar que una part dels estalvis aconseguits es consoliden després d’uns episodis de sequera, amb la qual cosa és d’esperar que enguany les reduccions de l’abastament siguin menors.

Les mesures sobre l’abastament que generen aquest estalvi són previstes al Decret i complementen les actuacions que cada ciutadà pot fer en el consum domiciliari amb actuacions municipals de reducció de regs de jardins, tancament de fonts ornamentals, reducció del baldeig de carrers amb aigua potable, control d’ompliment de piscines privades, ús de fonts pròpies, preparació dels plans de contingència municipal si es tracta de municipis de més de 20.000 habitants o de l’àmbit d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), publicació de bans i aplicació de mesures d’àmbit municipal, etc.

En el conjunt d’usos regulats en l’àmbit Ter-Llobregat, les mesures restrictives representen un estalvi durant els propers 6 mesos de 32 Hm3. A la conca de la Muga aquest valor és de 17 Hm3. Si no s’apliquen les mesures, les reserves del conjunt del sistema Ter-Llobregat es veurien compromeses durant la propera tardor.

Per pal·liar els efectes dels desabastaments puntuals d’alguns municipis fora de les xarxes regionals, es continuaran subvencionant el transport d’aigua per cisternes o les obres de noves captacions i transport d’abastament d’emergència. Així mateix, el Govern de la Generalitat de Catalunya pot habilitar altres ajuts i actuacions més enllà de l’àmbit de l’abastament domiciliari.

La gestió del Decret es confereix a una Comissió Interinstitucional integrada per membres del Departament de Governació i Administracions Públiques; el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural; el Departament de Salut; el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa; el Departament d'Economia i Finances; el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació; l'Agència Catalana de l'Aigua; l'Associació Catalana de Municipis i Comarques; la Federació de Municipis de Catalunya, i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus. 

Aquesta Comissió Interinstitucional proposarà al Govern fer actuacions i habilitar dotacions econòmiques addicionals adreçades a sufragar les despeses derivades d'aquest Decret corresponents a serveis o intervencions de competència dels diversos departaments de la Generalitat.

Les precipitacions dels darrers dies i previsió

Conques internes

Precipitacions: L’episodi hidrològic dels dies 2 i 3 d’abril (darreres 24 h) ha estat caracteritzat per pluges generalitzades a tot el territori, amb les precipitacions més significatives a la zona litoral i prelitoral, especialment a la conca baixa del Llobregat i del Besòs (52 mm i 55 mm respectivament). Les precipitacions acumulades al sud de Tarragona en les darreres 24 h han estat menys importants que les esperades amb 25 mm.

Les precipitacions acumulades en 24 h en les subconques dels embassaments dels principals rius (per exemple 35 mm al Alt Llobregat) van ser menys importants que en la zona litoral, encara que més quantioses que les del cap de setmana del 31 de març. Per altra banda, a la conca alta del Ter les pluges van ser més significatives que a la conca baixa, comarques del Baix Empordà, La Selva i Gironès. Com s’ha dit anteriorment, l’episodi de les últimes 24 h ha produït les majors concentracions de precipitació en la zona litoral i prelitoral, a les conques baixes del Llobregat i Besòs i, en menor grau, a la conca alta del Ter

Cabals: Actualment (9 h del 3 d’abril) els cabals en la conca alta del Ter estan augmentant, així com en capçalera del Fluvià i la conca alta del Llobregat. En canvi en les conques del Besòs, Baix Llobregat i Francolí els pics més importants de les pluges d’ahir a la nit ja han passat, encara que es poden produir altres pics menors en les properes hores d’aigua aportada pels afluents

Embassaments: Tal com es va dir anteriorment, les precipitacions més importants van ser al litoral i prelitoral, per tant el increment del volum als embassament no ha estat molt significatiu, encara que més importants que els del cap de setmana. Per exemple en el sistema Ter-Llobregat la capacitat ha augmentat una mica més de 2 hm3 com es veu en la següent taula.

Sistema Vol Actual (hm3) Variació de Volum entre 2 i 3 d’abril (hm3)

Ter-Llobregat 247,1 +2,18

Muga 24,7 +0,1

Cal destacar que els llindars d’entrada en escenaris d’excepcionalitat segon el decret de sequera de 2007 que s’aprovarà avui (igual a 270 hm3 i 25 hm3 a 30 d’abril pels sistemes Ter-Llobregat i Muga respectivament) indiquen que les últimes previsions es mantenen. És a dir que es preveu l’entrada en excepcionalitat 1 en el sistema Ter-Llobregat a mitjans d’abril, en tant que a La Muga s’ha entrat en excepcionalitat 1 l’1 d’abril. Concretament, per evitar l’entrada en excepcionalitat 1 a mitjans d’abril, el sistema Ter-Llobregat necessita augmentar en més de 20 hm3 les seves reserves.

Respecte de la situació de les conques no regulades, on la declaració de l'escenari d'excepcionalitat es determina quan la precipitació acumulada dels tres darrers mesos anteriors es troba per sota del 80% de la mitja històrica 1996-2004 de l'acumulat pels mateixos mesos, també es manté la mateixa previsió existent, és a dir que es troben en l’escenari d’excepcionalitat 1.

Conques catalanes de l’Ebre

Precipitacions: L’evolució de l’episodi hidrològic en les últimes 48 hores a les Conques Catalanes de l’Ebre ha estat caracteritzat per pluges generalitzades al conjunt de les subconques, amb les precipitacions més significatives a les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell.  L’episodi va seguir una evolució sud-est nord-oest, concentrant-se puntualment les pluges més importants durant la tarda de dilluns dia 2 i la matinada del dimarts dia 3 d’abril.

Les pluges esdevingudes han donat lloc a un increment de les entrades als embassaments de la Noguera Pallaressa, la Noguera Ribagorçana i el Segre que s’ha vist reflectit en un augment dels volums embassats, que encara es poden veure incrementats en les properes hores.   Als cabals deguts a la fusió de la neu caiguda durant el cap de setmana del 24 i 25 de març al tram alt i mig de l’Ebre s’han afegit les precipitacions caigudes les últimes 48 hores.  Aquest fet ha provocat que en el cas dels embassaments a l’eix principal de l’Ebre, com en el cas de Mequinensa, s’hagi augmentat el cabal de desembassament controlat per generar resguard de seguretat i que en l’embassament de Flix s’hagi continuat amb els  desembassaments preventius de seguretat.

Cabals:  Els cabals generats a conseqüència de l’episodi de pluges, juntament amb l’efecte favorable sobre el terreny de les pluges del cap de setmana, ha donat lloc a un augment significatiu dels cabals en els rius de la Noguera Pallaressa, la Noguera Ribagorçana i el Segre. Actualment els cabals continuen amb una tendència creixent.

Per altra banda, l’augment dels cabals al riu Ebre en les estacions d’Ascó i Tortosa han estat el resultat dels desembassaments progressius per generar resguards de seguretat als embassaments de Mequinensa, Ribaroja i Flix, fruit de la crescuda de l’alt i mig Ebre fora del territori de Catalunya.

Previsions

La tempestes aniran a la baixa, circumscrivint-se al terç nord-est (nord de la província de Barcelona i província de Girona), on continuarà plovent de forma moderada, però continuada fins al mig dia. A la tarda les pluges aniran perdent terreny fins a reduir-se a episodis puntuals al Pirineu lleidatà cap a la nit. No s'espera que al llarg del dia d'avui plogui a les comarques de Tarragona, les més afectades per aquests aiguats. Fruit d'aquesta predicció l’SMC encara manté l'avís de  possibilitat de pluges intenses en les comarques esmentades del terç nord-est.

 La resta de la setmana es mantindrà en inestabilitat meteorològica, amb possibilitat de xàfecs dispersos, que podran ser localment intensos, a partir de la nit de dimecres, matinada de dijous. En qualsevol cas, no s'espera que siguin pluges tan generalitzades i quantioses com les del darrer episodi.

Característiques del nou Decret de sequera

Les característiques més significatives del Decret són les següents:

• El Decret té una estructura i un contingut molt similars al de l’any 2005, i aglutina les mesures d’excepcionalitat i d’emergència en un únic text.

• Al sistema Ter-Llobregat, la declaració d’entrada als diversos escenaris d’excepcionalitat serà regida per indicadors de volums del conjunt del sistema o de les conques per separat, per tal d’evitar desequilibris entre conques.

• L’ús de fonts pròpies per a activitats lúdiques quedarà restringit a autoritzacions expresses ad hoc.

• S’inclourà una línia d’ajuts d’abastaments d’emergència per a vehicles cisternes o obres provisionals equivalents en termes similars a la resolució que existeix ara, però restaran condicionats a l’aplicació de mesures de restricció progressiva i foment de l’estalvi en escenaris anteriors al d’emergència.

• Es milloraran els mecanismes de declaració de dades i comunicació, i es fomentarà així el coneixement global de l’estat de les reserves per part de l’ACA i de les demandes previstes per part de les entitats subministradores, a fi de millorar l’eficiència de l’ús del recurs en situacions d’escassetat.

La intensitat de les mesures que cal prendre per fomentar l’estalvi, reduir les dotacions i aplicar restriccions als diversos usos s’ha de produir de manera seqüencial i progressiva, i cal cercar, doncs, la proporcionalitat entre les mesures preses i la gravetat de la situació comparant reserves i demandes a servir perquè siguin efectives en intensitat i en el moment d’aplicació. 

D’altra banda, l’estat de les reserves en el mes actual, malgrat que són inferiors a les del març del 2005, encara són anteriors a un possible episodi de pluja. L’equilibri entre activar les restriccions amb les conseqüències que es puguin derivar als sectors afectats i les probabilitats de recuperar els sistemes amb unes precipitacions primaverals es considera correctament ajustat amb els nous llindars del Decret 2007.

Descripció dels escenaris

Escenari de prealerta: preveu la intensificació del seguiment de l’estat de les reserves i accions d’informació i sensibilització orientades a afavorir l’estalvi.

Escenari d'excepcionalitat de nivell 1 o alerta: situació en la qual, atesa l'excepcional escassetat de recursos hídrics, cal que s'adoptin les mesures d'estalvi en relació amb els usos i el medi que preveu aquest Decret per tal de garantir l'abastament a termini mitjà.

Escenari d'excepcionalitat de nivell 2: situació en la qual, atesa la intensificació de l'estat d'excepcional escassetat de recursos hídrics, cal que s'adoptin les mesures restrictives en relació amb els usos i el medi que preveu aquest Decret per tal de garantir l'abastament a curt termini.

Escenari d'emergència: situació en la qual, atesa l'excepcional manca de recursos hídrics, cal establir restriccions i limitacions extraordinàries en els usos de l'aigua a fi i efecte de garantir-ne l'abastament.

Actuacions previstes en cada escenari:

Escenari Mesures

Prealerta  • Intensificació del seguiment de l’evolució de les reserves.

• Mesures de caràcter informatiu i de conscienciació.

Excepcionalitat 1

(Alerta) • Reducció en un 15% de les dotacions de reg a sistemes regulats.

• Anul•lació dels desembassaments per a ús exclusivament hidroelèctric.

• Intensificació dels controls d’usuaris.

• Intensificació de les mesures d’estalvi a les xarxes d’abastament.

• Restriccions d’abocaments i sistemes no fluents.

Excepcionalitat 2 • Reducció en un 45% de les dotacions de reg a sistemes regulats.

• Major intensificació de les mesures d’estalvi a les xarxes d’abastament.

• Restriccions als usos ambientals.

Emergència • Restriccions a l’abastament.

Els instruments per fer front al nou episodi de sequera

Per la seva banda, l’Agència Catalana de l’Aigua ha implantat una sèrie d’instruments i plans de gestió que inclouen diverses mesures per reduir el consum d’aigua; recuperar els aqüífers, i aplicar el nou Decret de sequera 2007, que preveu diferents escenaris i restriccions en tots els àmbits.

• A finals del mes de gener es van constituir a l’ACA el Comitè Permanent de la Sequera, com a òrgan executiu per al seguiment dels episodis de manca de recurs i planificació d’actuacions, i la Comissió de Gestió de la Sequera (CGS), a la qual es va encarregar la doble tasca de redactar el nou Decret de mesures excepcionals i d’emergència per a la gestió del probable episodi de sequera d’enguany, i també la redacció i tramitació del Pla de gestió de sequeres. Igualment, es va endegar una campanya de foment de l’estalvi.

• Per desenvolupar les seves funcions, la CGS ha creat els grups de treball necessaris perquè els resultats siguin operatius i consensuats amb els diversos usuaris, dels quals cal destacar el Grup de Treball amb Abastadors (ATLL, ASAC, AAA, EMSHTR) per tal de coordinar les mesures de gestió de la sequera amb els plans d’emergència per a l’abastament.

• Altrament, es va convocar la Comissió de Desembassament Extraordinària del Llobregat per tal d’implantar unes consignes de desembassament i captacions més ajustades a la realitat de les reserves regulades d’aquesta conca. La  reducció d’aportacions al Llobregat és més significativa que al Ter i la mesura està dirigida a salvaguardar els usos abastats exclusivament des dels embassaments del Llobregat i l’aqüífer de la vall Baixa i el delta del Llobregat.

Ajuts per als ens locals

Cal recordar que el volum embassat al Ter-Llobregat és l’indicador més important de l’estat de les reserves a les conques internes de Catalunya. En general, tots els indicadors, tant de precipitació en conques no regulades com de nivells piezomètrics, evolucionen negativament i, per tant, s’espera que hi pugui haver incidències en l’abastament d’alguns municipis durant els propers mesos.

En aquest sentit, l’Agència Catalana de l’Aigua ha ampliat fins al 31 de desembre de 2007 el termini de presentació de sol•licituds de l’Ordre de subvencions (MAH/2451/2006) de 19 de juliol, per tal de col•laborar amb el finançament de les despeses extraordinàries realitzades pels ens locals i generades pel transport de l'aigua destinada al consum domèstic, mitjançant vehicles cisterna o similars, i en la quantitat econòmica que s’estimi en funció dels habitants i el volum d’aigua subministrat en el període necessari, segons els criteris que fixa l’Ordre d’ajuts (poden arribar fins al 90%).

Durant l’any 2006 s’han atorgat en concepte d’ajuts d’abastament 38 milions d’euros. Per tant, es preveu una línia d’ajuts d’abastaments d’emergència per a vehicles cisternes o obres provisionals equivalents en termes similars a la resolució que existeix ara, però restaran condicionats a l’aplicació de mesures de restricció progressiva i foment de l’estalvi en escenaris anteriors al d’emergència.

També, i com a novetat, la Generalitat de Catalunya pot contribuir al sosteniment de les despeses extraordinàries, enteses com a sobrecostos a l'abastament d'aigua al bestiar, de conformitat amb el que estableix l'article 38.2 d'aquest Decret.


El Govern acorda una subvenció de 357.476 euros per a la gestió de la Borsa Jove d’Habitatge de Barcelona

• La gestió de la Borsa Jove d’Habitatge, de la Secretaria de Joventut, passa a mans del consistori barceloní en compliment de la Carta Municipal de Barcelona

• Actualment hi ha 38 borses joves d’habitatge a tot el territori, que ofereixen habitatges de lloguer en condicions avantatjoses

• L’any passat s’hi van signar en total, 1.813 contractes de lloguer

El Govern destinarà una subvenció de 357.476 euros a l’Ajuntament de Barcelona per a la gestió de la Borsa Jove d’Habitatge de Barcelona, ara depenent de la Secretaria de Joventut. L’acord s’ha pres en el marc del traspàs d’aquest ens al consistori barceloní, que respon a la voluntat recollida per la Carta Municipal de l'Ajuntament de Barcelona.

La carta municipal especifica que l'ajuntament exerceix per delegació o en règim de cooperació amb la Generalitat de Catalunya, la gestió de tots els equipaments públics destinats a la joventut. Actualment hi ha 38 borses joves d’habitatge a tot el territori: 23 són a la demarcació de Barcelona, 5 a la demarcació de Tarragona, 4 a la demarcació de Girona, 4 a la demarcació de Lleida, i 2 a les Terres de l’Ebre.

En totes aquestes borses joves d’habitatge, s’hi han atès l’any 2006 un total de 90.401 joves i prop de 8.500 propietaris, i s’hi han signat 1.813 contractes de lloguer.

La subvenció pels propers dos anys aprovada avui pel Govern es dividirà en 150.200 euros el 2007 i 207.276 euros per al 2008. L’acord d’avui fa efectiu l’acord de traspàs de la Borsa Jove d’Habitatge de Barcelona de la Secretaria de Joventut a l’Ajuntament de Barcelona i a partir d’aquí, la Borsa s’integrarà en el nou Servei d’Habitatge Jove de la regidoria de Joventut de Barcelona.

Aquest servei esdevindrà una finestra única en matèria d’informació, orientació, assessorament i gestió de diversos programes d’habitatge per a joves. Fins ara, la de Barcelona era l’única borsa jove d’habitatge de Catalunya que no estava gestionada per l’ajuntament del municipi on està ubicada.

El Programa de la Borsa Jove d’Habitatge, impulsat per la Secretaria de Joventut, té com objectiu oferir habitatges de lloguer en condicions avantatjoses, tant per als joves llogaters com pels propietaris dels immobles. D’una banda, informa el jovent sobre qualsevol aspecte vinculat amb la compra o lloguer d’un pis (procediments legals, impostos, taxes, ajuts públics, crèdits d’habitatge, hipoteques, protecció oficial, autoconstrucció, cooperatives...), i d’una altra, fa d’intermediari entre llogaters joves i els propietaris.


El Govern destina 1,5 milions d’euros per desenvolupar tecnologies de traducció automàtica de la parla

• L’import total de la subvenció, que rebrà la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), serà de 500.000 euros anuals durant els exercicis 2007, 2008 i 2009

El Govern ha aprovat avui destinar 1.500.000 euros en els propers tres anys al desenvolupament de sistemes de traducció automàtica de la parla amb l’objectiu de crear les eines necessàries per desenvolupar, en un futur, un sistema de traducció de veu a veu que sigui aplicable a la telefonia, mòbil o fixa, la traducció simultània de discursos o el doblatge i la subtitulació automàtica de productes audiovisuals. 

Els desenvolupaments informàtics d’aquest projecte, que es distribuirà en tres anualitats de 500.000 euros per als exercicis de 2007, 2008 i 2009, es faran en programari lliure, i a mesura que estiguin disponibles, la Generalitat i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) els posaran a disposició d’empreses i institucions a través d’un portal d’Internet.

Amb l’objectiu de garantir l’existència d’un sistema de traducció de la parla complet, la Secretaria de Política Lingüística de Generalitat de Catalunya establirà un programa de treball de tres anys amb la UPC, concretament, amb el centre de tecnologies i aplicacions del llenguatge i la parla especialitzat en aquest tipus de desenvolupaments, que té una llarga experiència en el desenvolupament de projectes tant a nivell estatal com internacional.

Per això, el Consell de Govern ha aprovat avui l’ajut, a través d’un conveni de col•laboració amb la UPC, que permeti crear un demostrador de doblatge o subtitulació automàtica català-castellà-català i català-anglès-català, i un sistema de traducció de la parla català-castellà-anglès.

Aquest conveni el signarà el Departament de la Vicepresidència, a través de la Secretaria de Política Lingüística, i té com a objectiu la investigació de tots els components d’un sistema de traducció de la parla per obtenir un sistema obert, fiable i útil a la comunitat. Els components d’aquest sistema són els següents:

• Un sistema de reconeixement automàtic de la parla

• Un sistema de traducció automàtica de veu

• Un sistema de síntesi de veu

• Una plataforma d’ús que permeti la instal•lació d’un o més d’aquests components i la seva accessibilitat.

El desenvolupament de les tecnologies lingüístiques és de vital importància en els aspectes econòmics, culturals, polítics i socials del nostre entorn i per això la Secretaria de Política Lingüística té entre els seus objectius promoure la disponibilitat de tecnologies lingüístiques per a la llengua catalana. D’una banda, l’augment de la mobilitat de persones que s’ha produït els últims anys planteja necessitats comunicatives que en part es poden atendre amb l’automatització dels sistemes de comunicació.

De l’altra, les eines i els sistemes multilingües, tant per a la creació de sistemes d'accés a la informació com per facilitar la comunicació entre persones que parlen diferents idiomes, són cada vegada més imprescindibles per garantir la viabilitat i la presència de les llengües en el desenvolupament tecnològic actual.


El Govern impulsa la construcció del Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble de la Sénia

• El centre dóna resposta a les demandes del sector empresarial de la fusta i el moble com a instrument de suport a les seves necessitats tecnològiques i d'innovació

• El nou equipament generarà, difondrà i transferirà tecnologies aplicades al sector amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses

• Les noves instal•lacions s’ubicaran a la Sénia (Montsià), població on es localitza un dels ‘clusters’ d’empreses fabricants de mobles més importants de Catalunya

El Govern ha donat un nou impuls al Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble (CENFIM) amb l’acceptació avui de la cessió gratuïta del terreny on es construirà el nou centre, de 5.432 metres quadrats de superfície, a la Sénia (el Montsià), població que acull un dels ‘clústers’ d’empreses fabricants de mobles més importants de Catalunya.

El centre, que té com a objectiu principal contribuir a la millora de la competitivitat de les empreses catalanes del sector de la fusta i del moble, neix amb la finalitat de generar, desenvolupar, difondre i transferir tecnologia a les empreses d’aquest sector per tal de millorar la formació del seu personal, i de consolidar i promoure a l’exterior la seva imatge de qualitat.

El nou centre dóna resposta a les demandes del sector empresarial de la fusta i el moble com a instrument de suport a les seves necessitats tecnològiques i d'innovació. Concretament, oferirà serveis d'informació, verificació de qualitat i formació a les empreses del sector i desenvoluparà activitats d’innovació en les àrees d'organització de la producció, logística, automatització, medi ambient, seguretat i higiene, màrqueting i disseny industrial. El centre prestarà els seus serveis a les empreses de tota la cadena de transformació de la fusta (primera transformació, segona transformació, fabricació de moble), així com a la indústria auxiliar i a la distribució.

Amb la cessió dels terrenys per part de l’Ajuntament de la Sènia, el Govern garanteix que el CENFIM disposi d’un edifici propi amb espai per oficines i laboratoris en uns terrenys ubicats al Pla Parcial del sector Industrial Carretera de La Galera, al terme municipal de la Sènia. Està previst que el centre incorpori la seva plantilla tècnica al llarg del 2007-2008.

La Generalitat de Catalunya va impulsar la creació del CENFIM l’any 2005 amb l’objectiu d’orientar l’activitat de les empreses del sector cap a productes de més valor afegit gràcies a la innovació tecnològica, la qualitat i el disseny per tal de mantenir la competitivitat de les empreses catalanes davant la forta competència exterior exercida per països europeus com Itàlia, Alemanya o Suècia d’una banda, i per economies emergents com la de la Xina o la dels països de l’Est d’Europa, de  l’altra.

El CENFIM forma part de la Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica, que agrupa les entitats catalanes sense ànim de lucre que tenen l'objectiu d’apropar a les empreses la tecnologia aplicada al seu sector proporcionant serveis tecnològics avançats, actuacions de foment i difusió de la innovació i la tecnologia, i de formació orientada a les necessitats tècniques del sector. El Centre d’Innovacio i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) n’orienta el seu funcionament i vetlla per garantir-ne el seu impacte sectorial i territorial i la millora progressiva dels seus serveis.


La Biblioteca de Catalunya destinarà 1,4 milions d’euros a catalogar 300.000 documents inèdits

• El fons inclou documents dels escriptors Antoni Santos i Pere Bohigas, material fotogràfic de Joaquim Pena, i material gràfic de Mercè Llimona i Gaietà Buigas

• També hi ha gravacions antigues com les bobines sonores de la pianista Alicia de Larrocha, la col•lecció de Joaquim Homs o les partitures d’Eduard Domènech

• S’hi invertirà 1,4 milions d’euros fins el 2009

El Govern ha aprovat avui destinar 1.412.000 euros per catalogar 300.000 documents dipositats a la Biblioteca de Catalunya, entre els quals hi ha impresos de fons general, partitures impreses, publicacions periòdiques, enregistraments sonors i audiovisuals i material gràfic i cartogràfic.

Aquests 300.000 documents corresponen a material bibliogràfic ingressat a la Biblioteca de Catalunya pel sistema del dipòsit legal, així com compres i donatius, entre d’altres. Actualment, aquest material no pot ser consultat pels usuaris perquè no consta en el catàleg en línia.

Un fons molt variat que conté obres de teatre, col•leccions, etsudis de literatura fotografies, dibuixos, partitures i gravacions

Entre els impresos de fons general que formen part d’aquests 300.000 documents es troben: l’arxiu teatral de l’escriptor Antoni Santos i Antolí (València, 1914 – Barcelona, 1987), que inclou obres de teatre sobretot de la segona meitat del segle XIX i primer terç del XX; el fons de l’erudit Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Penedès, 1901 – Barcelona, 2003), format per obres de temàtica diversa i especialment d’estudis de literatura catalana.

En l’àmbit del material gràfic, destaca el fons fotogràfic de Joaquim Pena, dibuixos originals de Mercè Llimona i dibuixos d’edificis de Gaietà Buigas Monravà.

Pel que fa a enregistraments sonors i audiovisuals, entre els 300.000 documents s’inclouen fons sonors antics, com ara el de la col•lecció Joaquim Homs i fons inèdits, entre d’altres les bobines sonores de la pianista Alicia de Larrocha. Quant a partitures, entre els documents que es catalogaran es troben les del músic Eduard Domènech i les d’obres escèniques procedents del fons teatral d’Artur Sedó.

Els 1.412.000 euros es destinaran a aquest projecte d’acord amb les següents anualitats: 400.000 euros, enguany; 506.000, el 2008 i els 506.000 restants, el 2009.


El Govern destina 186.000 euros a projectes d’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya

El Govern ha aprovat avui destinar 186.000 euros en el període 2007-2009 per a projectes d’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. L’Inventari és un programa iniciat l’any 1994 pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, que té com a objectius promoure la recerca, la difusió i la restitució del patrimoni etnològic català.

Els 186.000 euros aprovats avui permetran dur a terme treballs en l’àmbit de la recerca documental, destinada a tasques d’inventari i catalogació, i en el camp de l’anàlisi i la recerca. Des de l’any 2000 s’han realitzat 84 programes de recerca de patrimoni etnològic i altres 11 estan en procés d’elaboració.


El Govern engega el procés de redacció dels plans de mobilitat de les comarques gironines i de Ponent

• Regularan tota la mobilitat d’un mateix territori: la pública i privada, l’aparcament i el transport de mercaderies d’aquestes comarques

• Aquests plans s’aprovaran a finals de 2008

El Govern, a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, encarregarà la redacció dels estudis tècnics necessaris per a la realització dels plans directors de mobilitat de les comarques Gironines i de Ponent, amb un import de 225.504 euros cadascun. Aquests plans són els que ordenen el trànsit interurbà i, per tant, estableixen com conviuen en un mateix territori les diferents formes de mobilitat: el transport públic, l’aparcament, el transport de mercaderies, o fins i tot la bicicleta i els vianants.

Els estudis es completaran al llarg d’aquest any, amb l’objectiu que l’aprovació definitiva dels plans de mobilitat no s’allargui més enllà del 2008.

Posteriorment, s’iniciaran els estudis dels plans del Camp de Tarragona, Comarques Centrals, Alt Pirineu i Aran i Terres de l’Ebre, amb la voluntat d’enllestir-los el 2010. El pla de mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona, que està sent elaborat per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), es troba ja en una fase molt avançada.

Ordenació de la mobilitat

Els plans directors recullen qüestions com el seguiment i gestió de la mobilitat, l’ordenació del trànsit interurbà, l’ordenació i explotació de la xarxa viària, l’organització de l’aparcament i el transport de mercaderies. Entre les seves prioritats també es troba la promoció del transport públic, a més del foment de l’ús de la bicicleta i dels desplaçaments a peu.

En el procés d’elaboració dels plans es garantirà la participació dels ens locals i de les entitats representatives en l’àmbit de la mobilitat. Aquests plans han de ser revisats cada sis anys o cada vegada que es modifiquin les Directrius nacionals de mobilitat.


El Govern fomenta el planejament urbanístic municipal amb una injecció de 3 milions d’euros als consistoris

• En les properes setmanes s’obrirà la convocatòria d’ajuts per a la redacció de plans municipals

• La iniciativa pretén millorar les condicions urbanístiques dels municipis catalans i clarificar i fer més consistent l’ordenament jurídic de l’urbanisme a Catalunya

El Govern ha donat llum verda a la quarta convocatòria d’ajuts per cofinançar la redacció de plans d’ordenació urbanística municipal, programes d’actuació urbanística municipal i plans urbanístics derivats de la iniciativa pública. En concret, s’ha aprovat una despesa pels propers dos anys de 3 milions d’euros, un milió d’euros a aplicar aquest mateix any i els altres dos milions l’any següent. La convocatòria s’obrirà en les properes setmanes. 

Aquests ajuts s’emmarquen en el programa de foment del planejament que porta a terme el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) per millorar les condicions urbanístiques dels municipis catalans i facilitar la generació de sòl urbanitzable, tot garantint-ne un desenvolupament sostenible. En paral•lel, aquesta iniciativa pretén clarificar i fer més consistent l’ordenament jurídic urbanístic català.

El Govern ha considerat necessari proporcionar ajut econòmic als ajuntaments que ho requereixin perquè tots els municipis puguin redactar i aprovar els seus plans urbanístics i adaptar-los a la legislació vigent, tal i com preveu la Llei d’urbanisme.

Criteris de valoració

A l’hora d’atorgar els ajuts per a la redacció de plans d’ordenació urbanística municipal es tindran en compte els criteris següents:

• Grandària del terme municipal: es prioritzaran els termes municipals més extensos, per la seva importància territorial i funcional.

• Nombre d’habitants: es prioritzaran els municipis petits i mitjans pel que fa a la seva població.

• Nombre de nuclis urbans que conformen el terme: es valorarà la complexitat que significa planificar la inserció i connexió d’un major nombre de nuclis habitats.

• Antiguitat del pla vigent: es prioritzaran els municipis on la normativa urbanística vigent sigui més antiga. També es valorarà específicament la necessitat d’elaborar un pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) com a peça bàsica de l’ordenament urbanístic.

• També es ponderaran altres aspectes, com la ubicació estratègica del municipi, el nivell de compliment del planejament actual, la necessitat de desenvolupar-hi polítiques d’habitatge, l’atenció a les necessitats de sòl industrial i la incidència positiva en l’equilibri territorial.

Les subvencions es podran concedir pels imports màxims sol•licitats o per un import parcial, en funció de les peticions i les puntuacions assolides pels ajuntaments i sempre segons les disponibilitats pressupostàries. El límit de la subvenció és de 60.000 euros, per evitar la concentració de quanties en pocs municipis.

En les tres convocatòries realitzades la passada legislatura es van atorgar subvencions per a l’actualització de plans urbanístics per valor de 9 milions d’euros a 311 municipis d’arreu de Catalunya i dos consells comarcals.


Més de 2 milions d’euros per a ampliacions, reformes i noves construccions de centres escolars

• Aprovada també la cessió gratuïta d’un solar destinat a la construcció d’un IES de tres línies a Castelldefels

El Govern ha aprovat avui destinar una subvenció de 1.817.276 euros a la construcció de l’edifici definitiu del Centre d’Educació Infantil i Primària  (CEIP) Ametllers de Sant Joan de Vilatorrada (el Bages), a través d’un conveni de col•laboració subscrit entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada. Aquesta actuació permetrà, entre d’altres, la substitució de dos mòduls prefabricats en funcionament des d’aquest curs. El centre donarà servei a dues línies d’educació infantil i de primària.

D’altra banda, el Govern ha acceptat la cessió gratuïta d’un solar de 10.030 metres quadrats de superfície, situat al Passeig del Pitort, 198-202 de Castelldefels (Baix Llobregat), destinat a la construcció d’un Institut d’Educació Secundària (IES) al municipi, que comptarà amb tres línies d’educació secundària i diversos espais per serveis educatius dirigits a d’altres centres del municipi. Es preveu que aquest centre entri en funcionament el curs 2009-2010 i que, per tant, l’encàrrec del projecte es faci durant aquest any.

A més d’aquestes actuacions, el Consell de Govern ha aprovat les obres de reforma i ampliació de les instal•lacions del CEIP el Roser de Sudanell (el Segrià), per un import de 401.515 euros.

Reforma de l’Escola Oficial d’Idiomes de la Seu d’Urgell

El Departament d’Educació signarà un conveni de col•laboració amb l’Ajuntament de la Seu d’Urgell  (l’Alt Urgell) perquè aquest dugui a terme les obres de reforma de l’Escola Oficial d’Idiomes del municipi, segons ha aprovat també avui el Consell de Govern. L’escola, que funciona des del 2003 però que està ubicada en un edifici molt antic pendent de reforma, rebrà una dotació de 573.186 euros del Departament d’Educació, i per mitjà del consistori, per a afrontar les obres d’adequació de l’edifici durant els propers dos anys.


Aprovada l’oferta pública de 100 noves places de bomber de l’escala bàsica

• L’acord respon al compromís pres per la Mesa Sectorial de Negociació l’octubre passat

El Govern ha aprovat avui l’oferta d’ocupació pública per la qual es convocaran, en el decurs del 2007, 100 places de bomber de l’escala bàsica del Cos de Bombers de la Generalitat. L’aprovació de l’oferta pública suposa l’inici del tràmit que ha de dur, al llarg d’aquest any, a la convocatòria del procés de selecció de les 100 noves places de bomber.

Amb aquest acord, el Govern dóna llum verda al compromís d’octubre de 2006 signat en la Mesa Sectorial de Negociació sobre les condicions de treball dels funcionaris del Cos de Bombers de la Generalitat per al període 2006-2008.

La despesa pressupostada per a aquesta oferta, amb càrrec a l’exercici 2007, és de 147.757 euros.

Actualment, el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya compta amb 4.795 membres. D’aquests, 2.318 són bombers funcionaris, 2,339 són voluntaris i 138 són aspirants que encara estan realitzant  el curs de formació bàsica per a bombers a l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya.


La Comissió Europea finançarà la meitat de la posada en marxa de la segona fase del programa Barcelona-Tànger

• L’executiu comunitari destinarà 1 milió d’euros a aquest programa d’ajut a tercers països en el camp de les migracions i de l’asil

El Govern de la Generalitat i la Comissió Europea cofinançaran la posada en marxa de la segona fase del programa Barcelona-Tànger, adreçat als menors marroquins que han fet un procés migratori cap a Catalunya o que pretenen fer-lo. Aquest programa s’emmarca dins el programa europeu AENEAS d’ajut a tercers països en el camp de les migracions i l’asil.

El Govern ha autoritzat avui la signatura d’un contracte entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Comissió Europea per cofinançar la posada en funcionament de la segona fase d’aquest programa, un acord que compromet l’executiu comunitari a destinar 1.012.313 euros amb aquest objectiu, una xifra que representa el 50,31% del cost global del projecte, de  2.012.313 euros.

La resta del programa està finançat pel Govern de Generalitat amb l'aportació de diners del fons estatal d'integració i acollida de les persones immigrades i del seu reforç educatiu. En aquest sentit, el 6 de març passat, el Govern ja va destinar una partida de 900.000 euros al desenvolupament de la segona fase d’aquest projecte.

L’ajut de la Comissió Europea s’emmarca en el programa europeu AENEAS 2007-2009 d’ajuda financera i tècnica a tercers països en el camp de les migracions i de l’asil. El Programa Barcelona-Tànger, coordinat pel Departament d'Acció Social i Ciutadania a través de la Secretaria per a la Immigració, vol millorar la gestió de fluxos migratoris entre el Marroc i Catalunya i prevenir l’emigració il•legal mitjançant la promoció de la integració social i econòmica de menors marroquins residents a Tànger que han realitzat o pretenen realitzar un procés migratori sense les seves famílies.

La durada total del programa és, inicialment, de tres anys. La primera fase es va posar en funcionament el mes de setembre de 2005. Per desplegar-lo, la Secretaria per a la Immigració i la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, ambdues adscrites al Departament d’Acció Social i Ciutadania van signar un conveni de col•laboració amb l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i entitats que hi participen: “La Torna, Cooperació i Desenvolupament Sostenibles”; “Gedi, Gestió i Disseny”; “Fundació Privada Catalana Al Qantara Pont mediterrani d'amistat, cultura, formació i cooperació a través de l’hoteleria”; “Associació Sòcio-Cultural Ibn Batuta” i “Casal dels Infants del Raval”.


El governs català i francès impulsen la construcció de l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya

 • El Govern dóna el vistiplau a la carta d’intencions per la construcció d’una entitat transfronterera entre el Ministeri de Sanitat i Solidaritat  francès i el Departament de Salut

El Govern ha ratificat avui la declaració d’intencions de col•laboració signat entre el Govern francès i el català l’octubre passat per a la construcció i gestió de l’Hospital Comú Transfronterer de la Cerdanya.

La carta d’intencions la van signar la consellera de Salut, Marina Geli, i el ministre de Sanitat i Solidaritat francès, Xavier Bertrand, per tal d’incentivar les relacions de cooperació ja existents entre les estructures sanitàries de les poblacions transfrontereres de la Cerdanya i el Capcir.

L’acord preveu la creació d’una entitat comuna transfronterera entre el Departament de Salut i el Ministeri de Sanitat i Solidaritat de la República Francesa que s’encarregui del desenvolupament, construcció i posada en funcionament i posterior gestió i govern d’aquest equipament hospitalari a Puigcerdà, en uns terrenys cedits per l’Ajuntament.

El projecte Hospital Transfronterer de la Cerdanya preveu la construcció d’un nou hospital general per la població de la Cerdanya dels dos costats de la frontera que impulsen la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Salut de la República Francesa.


El Govern destina prop de 97.000 euros a serveis de manteniment per a la residència Sant Josep de Lleida

• Es tracta d’un conveni per als propers dos anys, que va de l’1 de juliol de 2007 al 30 de juny de 2009

• La residència compta amb 90 places, més 30 de centre de dia

El Govern ha aprovat avui la contractació dels serveis de manteniment de la residència de gent gran Sant Josep de Lleida, a proposta del Departament d’Acció Social i Ciutadania, per un import de 96.246 euros.

La residència i centre de dia de gent gran Sant Josep va ser inaugurada l’octubre de 1995; té una superfície de prop de 4.000 metres quadrats, distribuïts en tres plantes i zona enjardinada, amb 54 habitacions residencials (36 dobles i 18 individuals) i 30 places de centre de dia, i ofereix servei de biblioteca, sales d’estar, menjadors, servei de rehabilitació, teràpies estimulatives i de manteniment i activitats sòcio-culturals.

L’Institut Català de Serveis Socials del Departament d’Acció Social ha tramitat  la petició de contractació dels serveis de manteniment de la residència, entre el període que va de l’1 de juliol de 2007 al 30 de juny de 2009, i que inclou el pla de manteniment de les instal•lacions de baixa tensió, gas, calefacció, aigua calenta, detecció i extinció d’incendis, telefonia, avisadors d’habitacions, subsistemes constructius, jardineria, entre d’altres.


El Govern aprova avui destinar 10.254.400 euros a l’ampliació de la xarxa de comunicacions RESCAT

El Govern ha aprovat avui destinar 10.254.400 euros a l’ampliació de la xarxa de radiocomunicacions d’emergències i de seguretat RESCAT.

Es tracta d’una despesa en els propers dos anys per cobrir el desplegament del cos de Mossos d’Esquadra a tot el territori català i per substituir les actuals xarxes Nexus (Mossos d’Esquadra) i Àgora (Bombers), fins ara existents.

La nova infraestructura de RESCAT serà propietat de la Generalitat. Fins ara el proveïdor tenia la titularitat de la infraestructura i només es pagava pel servei.

Per dur a terme aquesta ampliació per tot el territori, serà necessari contractar:

- El subministrament de 40 estacions base (TBS).

- Realitzar l’ampliació de portadores i commutadors.

- El subministrament de 8.000 llicències de terminals i infraestructures.

La despesa total d'aquest projecte es quantifica en un total de 10.254.400 euros, distribuït en les següents anualitats:

2007 1.281.800,04

2008 2.563.600,08

2009 2.563.600,08

2010 2.563.600,08

2011 1.281.800,04


El Govern aprova un increment de 21 milions d’euros a GISA per obres a parcs de bombers i comissaries

El Govern de la Generalitat ha aprovat avui un increment total de 21.053.387 euros, per a actuacions del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació que durà a terme l’empresa pública Gestió d’Infraestructures, S.A (GISA).

Es tracta d’actuacions que fan referència a l’execució de les obres de reforma, ampliació i millora de diversos parcs de Bombers, a la realització de les obres de nova construcció de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra corresponent a l'Àrea Bàsica de Policia, amb Unitat de Trànsit, al Vendrell, i a part de l’execució de les obres de rehabilitació de la nova seu del Departament d’Interior Relacions Institucionals i Participació a Barcelona.

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined