El Govern ha acordat, a proposta del Departament de Treball i Indústria, la concessió de 14 medalles i 6 plaques Francesc Macià a persones i entitats destacades en l’àmbit laboral. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, acompanyat del conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé, presidirà el dimecres, dia 1 de febrer, l’acte de lliurament de la Medalla President Macià a catorze persones en reconeixement a la dedicació, constància i esperit d’iniciativa en la seva actuació laboral, i la Placa President Macià 2005 a sis entitats que s’han distingit per les iniciatives de progrés adoptades en l’àmbit laboral.

La Placa i la Medalla President Macià van ser creades el 1938 per recompensar mèrits laborals, sigui dels treballadors individuals sigui de les empreses. L’any 1982 la Generalitat va considerar indispensable rehabilitar aquests guardons amb la finalitat de premiar els qui, al llarg d’una vida o una dilatada etapa de treball, han contribuït amb el seu esforç i exemple a mantenir i impulsar d’una manera rellevant l’activitat econòmica del nostre país.

La concessió d’aquests guardons és oberta a qualsevol persona o entitat, sempre que hagi estat proposada per un dels departaments de la Generalitat o a instància d’una persona o entitat que desplegui activitats empresarials, sindicals, socials o d’altres similars.

Els premiats amb la Medalla President Macià són:

Narcís Artau i Valls. Cassà de la Selva, el Gironès (1920). Persona implicada en la lluita social, actualment és secretari general del Sindicat Intercomarcal de Pensionistes i Jubilats de Comissions Obreres de les comarques gironines. També és membre del col·lectiu Utopia i col·laborador de la revista “35 hores” del sindicat.

Josep Calmet i Olsina. Barcelona, el Barcelonès (1926). Ha dedicat tota la seva vida a la metal·lúrgia i ha participat de l’activitat municipal, cultural i econòmica de la vila de Tremp (Pallars Jussà). Amb només estudis primaris, ha aixecat un negoci familiar que actualment compta amb 53 treballadors i 5 centres de treball.

Cristina Carrasco i Bengoa. Valparaíso, Xile (1946). Llicenciada i doctora en Ciències Econòmiques és professora del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona. Impulsora del Grup Dones i Treballs, creat el 1992 a Ca la Dona, és autora de diversos estudis, investigacions i treballs sobre el treball domèstic i de les dones.

Jaume Escart i Bernadó. Barcelona, el Barcelonès (1938). La seva vida s’ha centrat en el món del comerç. Va passar de treballar l’any 1953 en l’empresa familiar a actualment dirigir tres empreses del sector de la perruqueria i la perfumeria. En aquests moments forma part de diferents organitzacions com per exemple de la Confederació Catalana de Comerç, membre del Consell Assessor de Comerç de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Lleida.

Francesc Garsaball i Jové. Lleida, el Segrià (1932). Fill de pagesa i menestral, amb 14 anys va començar a treballar a l’empresa Torres Herreries i Construccions com aprenent. De l’activitat cultural va passar al sentiment reivindicatiu. L’any 1970 s’incorpora a la plantilla de l’empresa Danone i en el 1978 es va afiliar a l’UGT, on va ser elegit president del Comitè d’Empresa, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació l’any 1997. Actualment és secretari general de la Unió de Jubilats i Pensionistes de la UGT de Catalunya.

Pere Godall i Gandia. Tarragona, el Tarragonès (1920). Destaca la seva trajectòria musical com a director de diferents orquestres. Actualment és director musical de l’agrupació “Món camp tarragoní”. La Guerra Civil va canviar la seva vida i va entrar com auxiliar administratiu del Banc Espanyol de Crèdit a Tarragona, on va transcórrer la seva vida laboral, ascendint fins a director.

Ricard Lobo i Gil. Barcelona, el Barcelonès (1936). Director de l’EADOP, l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya, adscrita al Departament de la Presidència. Ha dedicat tota la seva trajectòria laboral a la creació i servei de l’Entitat Autònoma de la Generalitat de Catalunya.

Joaquim Lleal i Bertomeu. Barcelona, el Barcelonès (1933). Creador de l’empresa Dytsa, fabricant de tornileria per a la indústria de l’automòbil, actualment exporta un 60% de la seva producció i a la seva cartera de clients hi ha empreses com Nissan, Ford, Opel i Mercedes, entre d’altres.

Àngel Martínez i Miquel. Campo de Caso, Astúries (1934).És fundador i administrador de la Sociedad General de Electrificaciones (SOGESA), empresa considerada com una de les més ben preparades i capdavanteres tant en l’aspecte tècnic i professional com econòmic del sector. Després de 37 anys, SOGESA ha creat escola pròpia ja que molts enginyers tècnics, muntadors i d’altres professionals del sector s’hi han format.

Mercè Mor i Corbella. Lleida, el Segrià (1942). Destaca pel seu pes en el món de la dansa. Una intensa vida professional, acadèmica i de col·laboració en els ambients i situacions artístiques de Lleida que ha sabut compaginar amb una positiva vida familiar.

Mario Pagonabarraga i Garro. Bilbao, País Basc (1934). Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, exerceix com a advocat laboralista especialitzat en negociacions de convenis. Comença a exercir a l’empresa Indústries Fontals de Terrassa per incorporar-se dos anys després al departament de personal de Saint Gobain i a Cristaleria Espanyola, per acabar fundant el seu propi bufet especialista laboralista.

Guillermina Peiró i Olives. Mataró, el Maresme (1924). És la penúltima de set germans. Va anar a l’Escola Racionalista que la Cooperativa del Vidre i el seu pare, Joan Peiró, van fundar a Mataró. Al final de la guerra, amb 14 anys, va anar a viure a Narbona (França). Va treballar a la verema i a causa de la primera vaga de la seva vida va ser acomiadada. El 1945 torna a Catalunya. Sempre es va mantenir en contacte amb la CNT, fent d’enllaç, recollint diners per als presos i portant menjar als interns de la Model. Va tenir una participació activa, durant el franquisme, en diferents accions, mobilitzacions i vagues contra la dictadura.

Matilde Punter i Blanqué. Barcelona, el Barcelonès (1941). Diplomada en Direcció d’Infermeria i Salut Comunitària per la Universitat de Barcelona. Comença la seva trajectòria com infermera a la Creu Roja Espanyola de l’Hospitalet del Llobregat i més tard a la maternitat de Barcelona. Ha dedicat la seva vida professional a la millora de la infermeria i de la salut de les persones.

En la modalitat de plaques, les entitats guardonades són les següents:

Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen. Barcelona, el Barcelonès (1999). L’Associació neix com a fruit del diàleg entre dones de diferents edats, gitanes i no gitanes. L’objectiu principal és la igualtat i la no discriminació entre dones i homes en la comunitat gitana, així com fomentar el treball solidari entre dones de diferents cultures.

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa. Tortosa, el Baix Ebre (1908). Va ser creada per un grup d’homes d’empresa que es reunien a les cases consistorials sota la presidència de l’alcalde de la ciutat. La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa ha impulsat les necessitats empresarials en diferents sectors productius de les Terres de l’Ebre.

CTF Serveis Sociosanitaris, SCCL. Barcelona, el Barcelonès (1981). Cooperativa, sense afany de lucre, neix per donar resposta a una demanda d’atenció domiciliària per a persones amb dependències. El seu objectiu principal és garantir la qualitat de l’atenció i promoure l’ocupació en el sector dels serveis socials. Amb més de 500 professionals i 4.000 usuaris atesos, CTF és la primera entitat de serveis d’atenció domiciliària a Catalunya.

Federació de Familiars de Malalts Mentals de Catalunya.Barcelona, el Barcelonès (1996). La Federació va sorgir a iniciativa de les diferents associacions per unir esforços en una organització comuna. L’objectiu és el de coordinar i donar suport a les associacions de familiars i de persones amb malalties mentals de Catalunya amb la finalitat de contribuir a la millora de la seva qualitat de vida. La Federació actualment està formada per més de 30 entitats federades que representen a un total de 3.500 famílies catalanes.

Hewlett Packard Española, S.L. Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental (1985). És una de les empreses líders en el sector de la informàtica. La funció de Hewlett Packard és la de proporcionar solucions tecnològiques orientades en tots els nivells, des de particulars a empreses i institucions internacionals. Les solucions per l’empresa abarquen infraestructura informàtica, informàtica personalitzada i dispositius d’accés, serveis globals i l’aportació de solucions de creació d’imatges i impressió.

Laboratoris del Doctor Esteve, S.A. Barcelona, el Barcelonès (1929). Com a grup empresarial familiar ha perseguit, des de la seva fundació, l’excel·lència de l’entorn químicofarmacèutic, dedicant tots els seus esforços a la satisfacció dels seus clients i a la formació dels seus empleats. Esteve va començar l’exportació de l’Antihemorràgic 101, el primer medicament desenvolupat a Espanya, que va rebre el reconeixement internacional.