El Govern impulsa un conjunt de mesures per lluitar contra la sinistralitat laboral i millorar la seguretat i la salut en el treball
• En destaca la posada en marxa d’un programa voluntari de reducció dels accidents al qual es poden acollir les empreses amb elevada sinistralitat
La consellera de Treball, Mar Serna, ha presentat avui al Consell de Govern un informe on s’analitza la situació de la sinistralitat laboral a Catalunya. Un dels eixos d’aquest informe és que, si bé actualment la sinistralitat laboral se situa en els nivells més baixos des de 2002, i l’índex d’incidència d’accidents de treball -nombre d’accidents per cada 100.000 treballadors- s’ha mantingut per tercer any consecutiu per sota de la mitjana espanyola, aquests avenços són encara insuficients.
Amb l’objectiu de reduir la sinistralitat laboral a Catalunya, el Govern ha posat en marxa una sèrie de mesures basades en cinc eixos:
- Més recursos: amb una major inversió en prevenció per part de les empreses; més recursos per a activitats preventives per part de les mútues d’accidents i malalties professionals; una línia d’ajuts a les empreses de menys de 50 treballadors perquè inverteixin en seguretat; i un increment dels recursos que el Govern destina a la prevenció de riscos laborals.
- Més compromís: impulsant pactes per a la reducció de la sinistralitat als convenis col·lectius a Catalunya; coordinant l’activitat preventiva de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals; i duent a terme accions interdepartamentals en la matèria, com vincular la contractació pública i la prevenció de riscos.
- Més formació: incorporant els valors de la prevenció a la nostra societat des de l’escola, els instituts i els centres de formació ocupacional i contínua; adaptant la formació a col·lectius vulnerables com joves i immigrants; i impulsant la formació contínua sobre prevenció a les empreses amb una dotació pressupostària de 5 milions d’euros en el període 2007-2008.
- Més salut: integrant els diversos registres sanitaris i identificant les malalties professionals.
- Més sensibilització, vigilància i control: intensificant les campanyes dutes a terme fins ara; destinant més mitjans a les tasques inspectores; obtenint el traspàs a la Generalitat de la Inspecció de Treball; i col·laborant amb els Mossos d’Esquadra, la Fiscalia i la judicatura.
Totes aquestes línies de treball s’orienten a reduir la incidència dels accidents laborals a Catalunya, que a més de les conseqüències que tenen sobre la vida i la salut de les persones treballadores, tenen també una forta incidència en la competitivitat de les empreses del país. Creuant les dades del Fòrum Econòmic Mundial i de la Organització Internacional del Treball (OIT) sobre competitivitat econòmica i sinistralitat laboral a nivell mundial, s’aprecia clarament que ambdues qüestions estan directament relacionades. Per això, millorar la prevenció no només augmenta la qualitat de l’ocupació, sinó la capacitat de les empreses catalanes de competir a escala internacional.
Un Pla per reduir els accidents de forma voluntària
Amb l’objectiu d’ajudar a les empreses a reduir la sinistralitat laboral i ser més competitives, el Departament de Treball impulsa l’aplicació a Catalunya de plans voluntaris de reducció de la sinistralitat laboral entre les empreses que tenen un índex d’incidència d’accidents superior a la mitjana del seu sector.
La principal novetat d’aquest Pla és el fet que les companyies l’adopten de forma voluntària, comprometent-se a aplicar les mesures de prevenció dels accidents laborals recollides en el pla específic que elaborarà cada companyia. Per fer aquest pla l’empresa podrà comptar amb el suport de tècnics del Departament, inspectors de Treball i tècnics de les mútues. El suport de l’administració i de les respectives mútues es concretarà en l’aportació d’instruments metodològics, de diagnòstic, informació i formació perquè les empreses adherides al Pla puguin dissenyar i aplicar els seus programes d’actuació per reduir la sinistralitat laboral. El programa ha de fixar quin és l’objectiu de reducció dels accidents –tant en nombre com en gravetat- de la companyia.
L’objectiu és aconseguir que, amb la implicació activa de la direcció i els representants dels treballadors, s’integrin les mesures del pla en el funcionament quotidià de les empreses i evitar que les reduccions en els índexs de sinistralitat tinguin efecte només a curt termini.
De fet, la idea d’aquest programa parteix de la constatació que tot sovint les actuacions de pressió de l’administració i la Inspecció aconsegueixen millores temporals en la incidència dels accidents laborals, però aquesta torna a augmentar al cap d’un temps perquè les actuacions preventives no s’han desenvolupat amb el convenciment de l’empresa.
Cal dir, a més, que mentre s’estigui posant en aplicació el pla a cada empresa la Inspecció de Treball i Seguretat Social no portarà a terme visites planificades ni actuacions sancionadores relatives a deficiències que estiguin en via de correcció segons el programa, i en la mesura que aquest s’estigui complint. La Inspecció intervindrà, però, en cas d’accident de treball, malaltia professional o si es denuncia algun incompliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
Requisits per acollir-se al Pla
Per poder-se acollir a aquest Pla les empreses han de tenir un índex de sinistralitat més elevat que la mitjana del seu sector, tenir més de 6 treballadors, disposar d’organització preventiva i haver avaluat els riscos laborals en els seus centres de treball. Així mateix, és imprescindible el suport dels treballadors o els seus representants a l’aplicació del programa, mentre que la direcció ha de mostrar un compromís ferm d’actuar contra la sinistralitat laboral.
Les empreses interessades a participar al Pla de reducció d’accidents hauran de presentar un programa a aplicar, que han d’elaborar els serveis de prevenció de la companyia amb l’assessorament de la seva mútua. Aquest programa ha de reunir les següents característiques.
- Haver estat elaborat basant-se en l’anàlisi dels accidents de treball ocorreguts a l’empresa.
- Incloure una planificació temporal i quantificada en el període d’execució del programa, que és de dos anys.
- Comptar amb l’acord del comitè de Seguretat i Salut, els delegats de prevenció o la representació dels treballadors.
- Fixar un objectiu de reducció substancial de l’accidentalitat –es proposa, a títol orientatiu, una reducció del 20%-.
- Acreditar l’existència d’una organització preventiva a l’empresa i la realització de l’avaluació de riscos.
L’empresa, que podrà utilitzar la seva condició d’empresa adherida al Pla a la seva publicitat i comunicació corporativa, haurà de retre comptes al Departament de Treball de l’aplicació del Pla en els següents terminis:
- Als 3 mesos de l’adhesió definitiva al programa –és a dir, un cop dissenyat el pla, que pot trigar uns cinc mesos-, s’informarà de la posada en marxa del pla i les primeres actuacions realitzades.
- Als 12 mesos es presentarà un calendari on figurin les actuacions realitzades, les que queden pendents i qualsevol incidència i canvi que s’hagi pogut produir. També s’aportarà l’índex d’incidència del període, comparat amb el que tenia l’empresa en començar el programa, i amb el que té el seu sector.
- Als 15 mesos s’informarà de les actuacions més recents i del seguiment global del programa, així com de les dades interanuals pel que fa a l’índex d’incidència i dels dies de baixa.
- Als 18 mesos s’actualitzarà la mateixa informació que a l’etapa anterior.
- Als 24 mesos es farà l’informe de tancament del programa, amb un balanç de les actuacions, les millores aconseguides, així com de les dificultats trobades i la solució que s’ha aplicat finalment per resoldre-les.
El context: reducció dels accidents encara insuficient
A banda de les conseqüències que la sinistralitat té per a la salut, o la vida dels treballadors, cal recordar que comporta un elevat cost social i econòmic. L’any passat els accidents van suposar la pèrdua de tres milions de jornades de treball, amb la reducció de productivitat i competitivitat que això comporta per a les empreses catalanes. De fet, la pèrdua de jornades laborals va tenir el 2006 un cost, només en salaris i cotitzacions, d’uns 232 milions d’euros.
Tot i que des de 2003 s’han reduït més d’un 20% els accidents greus i que en el cas dels accidents mortals les dades són les millors des del 2000 –si bé el 2006 va haver un repunt respecte a l’any anterior-, s’ha de seguir millorant. L’any 2006 es van produir prop de 163.000 accidents durant la jornada laboral, dels quals 1.250 van ser greus i 143 mortals.
Joves, immigrants i treballadors temporals, els més vulnerables
Els accidents laborals es concentren en determinats sectors i perfils de treballadors. Així, la població d’entre 16 i 29 anys concentra gairebé un terç dels accidents, mentre que suposa només un 25% de la força de treball. D’altra banda, el nivell de sinistralitat de la població immigrada és un 35% superior al de les persones treballadores autòctones. I les persones amb contracte temporal pateixen un 42% dels accidents de treball, tot i sumar només el 26% de la població assalariada.
A més, les persones que porten menys d’un any a la seva empresa concentren el 45% dels accidents, mentre que són un terç de les persones assalariades. Per territoris, les demarcacions amb un índex d’incidència més elevat són Girona (6.600) i Tarragona (6.100), per sobre de la mitjana catalana, que se situa en 5.900 accidents anuals per cada 100.000 treballadors.
La distribució de la sinistralitat laboral és també força desigual entre els diferents sectors econòmics i empreses, ja que el 100% dels accidents es concentren en un 18% de les companyies. A més, dues terceres parts dels accidents es concentren en sis sectors econòmics: construcció, metal•lúrgia, comerç, empreses de treball temporal (ETT), hoteleria i indústria alimentària.
El Govern dóna un nou impuls a la renovació del parc escolar de Catalunya, aprovant millores a 18 centres educatius i la construcció de quatre noves escoles i dos instituts de secundària
• Les inversions aprovades avui estan valorades en 72,9 milions d’euros
• Es construiran quatre noves escoles a l’Hospitalet de Llobregat, La Llagosta, a Sant Boi Llobregat i Cunit, i dos Instituts, un a Cerdanyola del Vallès i un altre a Begues
• El Departament d’Educació també ha impulsat la construcció d’un pavelló poliesportiu a Collbató
El Govern ha donat avui un nou impuls a la imprescindible renovació del parc escolar de Catalunya. D’acord amb els objectius de garantir el recursos necessaris per a una educació pública de qualitat, el Govern ha aprovat un paquet d’inversions destinat a la construcció de sis nous centres escolars i l’ampliació o reforma de 18 d’escoles i instituts ja existents. La inversió total és de 72,9 milions d’euros.
Nous centres a Cerdanyola, Hospitalet de Llobregat i Sant Boi de Llobregat
Concretament, el Govern ha aprovat la construcció de tres noves escoles d’infantil i primària i d’un institut de secundària. El Govern destinarà 6,1 milions d’euros a la construcció de l’IES Els Gorgs a Cerdanyola del Vallès. El centre, que comptarà amb dues línies d\'ESO i dues de batxillerat, estarà enllestit en un termini màxim de 15 mesos.
A l’Hospitalet de Llobregat, el CEIP La Marina Nova tindrà capacitat per a dues línies d’educació infantil i primària. Les obres tindran un termini màxim d’execució d’un any i suposaran una inversió de 4,5 milions d’euros, la mateixa quantitat i temps que els destinats a la construcció del nou CEIP Joan Maragall de La Llagosta. Aquest centre també disposarà de dues línies d\'educació infantil i primària.
Per últim, el Govern invertirà 4 milions d\'euros en la construcció del CEIP Antoni Gaudí de Sant Boi de Llobregat, d\'una línia d\'educació infantil i primària, amb un termini d\'execució de 12 mesos.
Solars per un institut a Begues i una escola a Cunit
Aquestes actuacions, que comptaran amb una inversió total de 72,9 milions d’euros, se sumen a la construcció de dos centres més a Begues i Cunit, ja que el Consell Executiu també ha acceptat la cessió gratuïta dels dos solars en què s’hi edificaran.
En el primer cas, el Govern accepta la cessió d\'un terreny situat al Sector Mas Pasqual - Camí Ral del municipi de Begues, de 12.345 metres quadrats de superfície, per a ser destinat a un Institut d\'Educació Secundària.
En el segon cas, accepta la cessió gratuïta d\'un solar de 8.000 metres quadrats situat a l\'avinguda Roca Plana del municipi de Cunit per a ser destinat a Centre d\'Educació Infantil i Primària.
Millores en 18 centres
D’altra banda, el Consell Executiu també ha aprovat diverses actuacions de millora i ampliació en 18 centres educatius de tot Catalunya, amb una inversió total de 53.850.000 euros.
El detall de les actuacions és el següent:
• Arenys de Mar (el Maresme) - CEIP Joan Maragall: ampliació a tres línies d\'educació infantil i primària, amb un import de 750.000 euros i un termini d\'execució de 12 mesos.
• Badalona (el Barcelonès) – Escola Oficial d’Idiomes: reforma de les instal•lacions, amb un import d\'1.750.000 euros i un termini d\'execució de 12 mesos.
• Barcelona (el Barcelonès) - CEIP Pare Poveda: ampliació a dues línies d\'educació infantil i primària, amb un import de 2.850.000 euros i un termini d\'execució de 15 mesos.
• Barcelona (el Barcelonès) - CEIP Catalonia: ampliació a dues línies d\'educació infantil i primària, amb un import de 2,5 milions d’euros i un termini d\'execució de 18 mesos.
• Barruera - Vall de Boí (l’Alta Ribagorga) - CEIP La Vall de Boí: ampliació a quatre unitats d\'educació infantil i primària, amb un import de 450.000 euros i un termini d\'execució de 8 mesos.
• Bellver de Cerdanya (la Cerdanya) - CEIP Mare de Déu del Talló: ampliació a una línia d\'educació infantil i primària, amb un import de 2,9 milions d’euros i un termini d\'execució de 18 mesos.
• Gandesa (Terra Alta) - CEIP Puig i Cavaller: ampliació a dues línies d\'educació infantil i primària, amb un import de 3 milions d\'euros i un termini d\'execució de 12 mesos.
• Manresa (el Bages) - IES Lacetània: ampliació a tres línies d\'ESO i tres línies de batxillerat, amb un import de 5 milions d’euros i un termini d\'execució de 14 mesos.
• Marçà (el Priorat) - CEIP Anicet Villar: ampliació a quatre unitats d\'educació infantil i primària, amb un import d\'1 milió d\'euros i un termini d\'execució de 9 mesos.
• Monistrol de Montserrat (el Bages) - CEIP Sant Pere: adequació a una línia d\'educació infantil i primària, amb un import de 650.000 euros i un termini d\'execució de 12 mesos.
• Roda de Ter (Osona) - CEIP Mare de Déu de Sol del Pont: ampliació a dues línies d\'educació infantil i primària, amb un import de 4,6 milions d’euros i un termini d\'execució de 18 mesos.
• Roquetes (el Baix Ebre) - IES Roquetes: ampliació de quatre aules d\'educació infantil i primària, amb un import de 600.000 euros.
• Sant Andreu de la Barca (el Baix Llobregat) - IES Palau: ampliació a quatre línies d\'ESO i tres de batxillerat i cicles formatius, amb un import de 7,5 milions d’euros i un termini d\'execució de 20 mesos.
• Sant Vicenç dels Horts (el Baix Llobregat) - CEIP La Vinyala: ampliació a dues línies d\'educació infantil i primària, amb un import de 3.850.000 euros i un termini d\'execució de 16 mesos.
• Tarragona (el Tarragonès) - IES Vidal i Barraquer: ampliació a quatre línies d\'ESO i tres de batxillerat i cicles formatius, amb un import de 7,4 milions d’euros.
• Torelló (Osona) CEIP Vall de Ges: ampliació a una línia d\'educació infantil i primària, amb un import de 3,1 milions d’euros i un termini d\'execució de 16 mesos.
• Tortosa (el Baix Ebre) - IES Ebre ampliació: ampliació a quatre línies d\'ESO i tres de batxillerat i cicles formatius, amb un import d\'1,2 milions d’euros.
• Vic (Osona) -IES Jaume Callís: adequació a quatre línies d\'ESO i quatre de batxillerat, amb un import de 4.750.000 euros i un termini d\'execució de 22 mesos.
Pavelló Poliesportiu a Collbató
Així mateix, el Departament d\'Educació ha signat un conveni amb l\'Ajuntament de Collbató per a la construcció d\'un pavelló poliesportiu al municipi. L’equipament s’alçarà en un solar annex a la SES (Secció d\'Educació secundària) de Collbató, atès que aquest centre no té gimnàs i que també serà utilitzat pel municipi, fora de l\'horari lectiu.
El pavelló suposarà una inversió total per part del Govern de 751.410 euros, dels quals n’aportarà 150.000 l\'any 2007 i 601.410 el 2008. La resta de l\'import del cost total del pavelló la cobreix l\'Ajuntament de Collbató.
El Govern inverteix 2,4 milions d’euros per fomentar el cinema en català
• Per aquest 2007 hi ha confirmades, de moment, 18 estrenes en català i es preveu, com a mínim, igualar els 22 títols de l’any passat
El Govern ha acordat fomentar el cinema en català amb una inversió de 2,4 milions d’euros en ajuts per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de pel•lícules doblades o subtitulades al català, durant els anys 2007 i 2008.
El Consell de Govern ha aprovat avui convocar el concurs públic per adjudicar aquestes subvencions, que es podran sol•licitar a partir de l’endemà de la data de publicació de la resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i fins el 30 de setembre de 2007. Es podran acollir a la convocatòria els llargmetratges doblats o subtitulats en català que s’estrenin entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2007. L’any passat s’hi van presentar un total de 13 empreses.
El cinema, clau en la normalització del català
Atès que el cinema és un sector clau en la normalització de l’ús del català, un dels objectius de la Llei de Política Lingüística i del pla d’acció de la Secretaria de Política Lingüística és afavorir, estimular i fomentar el doblatge i la subtitulació de pel•lícules d’expressió original no catalana, així com la distribució i exhibició d’aquests productes. També es vol garantir que els doblatges fets per al cinema s’incorporin de manera automàtica als formats domèstics, com ara DVD.
La Secretaria subvenciona les empreses distribuïdores cinematogràfiques, les despeses de doblatge i de subtitulació al català i les còpies corresponents de les pel•lícules que selecciona, d’acord amb les mateixes empreses, en funció de criteris de comercialitat i qualitat. Els llargmetratges adreçats al públic infantil predominen en el conjunt de títols doblats al català, ja que tenen una major rendibilitat i hi ha una major disponibilitat d’aquest públic a veure-les en català. També es prioritza el doblatge de grans produccions, adreçades especialment als joves.
Aquest 2007, 18 estrenes en català
L’any passat es van doblar un total de 22 pel•lícules al català, una de les quals va ser subtitulada. Per al 2007 ja hi ha confirmades 18 estrenes, tot i que es preveu igualar almenys la quantitat assolida l’any passat. El cost mitjà del doblatge d’una pel•lícula estàndard oscil•la entre els 70.000 i els 110.000 euros.
Calendari d’estrenes en català previst per aquest 2007
12 febrer: SHIN CHAN ELS ADULTS CONTRAATAQUEN (AI)
22 mar:ç UN PONT CAP A TERABITHIA (I)
16 març: AZUR I ASMAR (AI)
30 març: DESCOBRINT ELS ROBINSONS (AI)
27 abril: LA TERANYINA DE LA CARLOTA (I)
4 maig: AIXÒ ÉS RITME! (A, juvenil)
8 juny: LASSIE (I)
22 juny: SHREK TERCER (AI)
20 juliol: HARRY POTTER I L’ORDRE DEL FÈNIX (A, juvenil)
3 agost: RATATOUILLE* (AI)
10 agost: ELS 4 FANTÀSTICS I SILVER SURFER (FANTASTIC FOUR: RISE OF THE SILVER SURFER)* (A, juvenil)
15 agost: SURF’S UP* (AI)
17 agost: TNMT (LES TORTUGUES NINJA 3)* (AI)
17 agost: L’ÚLTIMA LEGIÓ (A, familiar)
Setembre: DORAEMON I EL PETIT DINOSAURE (AI)
Setembre / octubre: CASSANDRA’S DREAMS* (A)
30 novembre: BEE MOVIE (AI)*
Desembre: MR.MAGORIUM WONDER EMPORIUM (Familiar)*
AI: Animació Infantil / I: Infantil / A: Adult *Títol en català pendent de confirmació.
El Govern presenta dos conflictes de competència al Constitucional en matèria educativa i un requeriment sobre competències en matèria d’investigació
El Govern ha acordat avui plantejar dos conflictes de competència davant el Tribunal Constitucional perquè considera que l’Estat ha envaït competències de la Generalitat en dos decrets que regulen el desplegament de la Llei orgànica d’educació. Així mateix, el Govern presentarà un requeriment d’incompetència al Govern de l’Estat perquè creu que alguns punts de la convocatòria d’ajuts a la investigació dels programes Ramon y Cajal i Juan de la Cierva, envaeixen competències que l’Estatut reserva a l’administració catalana.
Conflictes sobre la regulació de la Formació Professional i l’Educació Secundària
Els conflictes relatius al desplegament de la Llei orgànica d’educació fan referència a alguns punts del Reial decret que regula l’Educació Secundària Obligatòria (Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre), i del Reial decret que ordena la Formació Professional (Reial decret 1538/2006, de 15 de desembre).
El passat dia 20 de febrer, el Govern ja va acordar presentar els corresponents requeriments d’incompetència a l’Estat contra aquestes dues normes, que no han estat admesos per l’Estat. I per això, el Govern ha acordat avui plantejar conflicte positiu de competències davant el Tribunal Constitucional.
El Govern de la Generalitat estima que l’Estat ha envaït les competències que li atorga l’Estatut i ha excedit les que determina la pròpia Llei Orgànica d’Educació, en regular amb massa detall les competències que són objecte dels esmentats decrets.
Cal dir, que cap dels dos conflictes presentats posa en qüestió la totalitat de les normes afectades. En el cas de la Formació Professional, el conflicte que presenta la Generalitat fa referència als articles 11.4, 12.3 i 37.3. En el cas de l’Educació Secundària, el conflicte es concreta en els articles 14.7 i 14.8, la disposició addicional primera i l’annex III.
Requeriment d’incompetència sobre ajuts a la investigació
El Govern ha acordat també formular un requeriment d’incompetència al Govern de l’Estat per alguns apartats de la convocatòria de concessió d’ajuts dels programes Ramón y Cajal i Juan de la Cierva, inclosos en el marc del Programa Nacional de Investigación e Innovación Tecnológica 2004-2007. Aquesta convocatòria es va fer efectiva mitjançant la Resolució de 8 de febrer de 2007 de la Secretaria d’Estat d’Universitats i Investigació.
La Generalitat demana al Govern espanyol que revisi els apartats dotzè, tretzè.1.A, setzè, dissetè, divuitè, dinovè.1 i vint-i-tresè d’aquesta resolució, perquè envaeixen competències que els articles 114, 158 i 172 de l’Estatut d’Autonomia Catalunya reserva al Govern català.
Concretament, el Govern considera que el fet que aquesta convocatòria d’ajudes prevegi la contractació indefinida d’investigadors a les universitats, al marge de la legislació autonòmica, vulnera l’article 172 de l’Estatut.
Així mateix, la Generalitat manté que el Govern espanyol no es pot atorgar la creació de places permanents per a investigadors, sense que l’Agència d’Avaluació autonòmica intervingui en la selecció i avaluació dels candidats (articles 158 i 172 EAC), i recorda que la gestió i l’execució dels ajuts per als investigadors requereix la intervenció de l’administració catalana (art 114 EAC).
El Govern obre dues línies de préstecs per a la flota d’arrossegament de Tarragona afectada per la parada temporal
• Per primera vegada, els armadors de les embarcacions cobraran el 100% de la prima màxima d’aquest tipus d’ajut
• Els mariners es podran acollir a la línia de préstec de l’Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA) que els avança la prestació d’atur a causa de la parada temporal
L’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) obrirà dues línies de préstec destinades als armadors i als mariners de la flota d’arrossegament dels ports de Tarragona afectats per la parada temporal decretada per la Direcció general de Pesca i Acció Marítima del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. El Govern ha autoritzat avui la concessió d’aquests préstecs destinats a pal•liar els efectes de la paralització, que té una durada de dos mesos.
Una de les línies de préstec de l’ICCA permet avançar l’ajut per a la paralització temporal de l’activitat pesquera, corresponent a l’any 2007, de la flota d’arrossegament dels ports de Tarragona per un import d’1.197.736 euros. Aquesta és la primera vegada que es pagarà el 100% de la prima màxima per aquest tipus d’ajut, ja que fins ara es cobria al voltant del 50%. D’aquesta manera, es dóna resposta a una reivindicació històrica del sector.
Els beneficiaris d’aquest avançament seran els armadors que acreditin la inactivitat de l’embarcació durant el període de parada motivada pel Pla de paralització de la Direcció general de Pesca i Acció Marítima. Aquesta paralització temporal de l’activitat respon a la necessitat de promoure la recuperació dels recursos pesquers i la sostenibilitat de la nostra costa, i fomentar així una explotació pesquera més sostenible. Es preveu que s’hi acullin 160 armadors dels següents ports de Tarragona:
Ametlla de Mar 26 armadors
Cambrils 26 armadors
L’Ampolla 6 armadors
Les Cases d’Alcanar 6 armadors
Sant Carles de la Ràpita 56 armadors
Tarragona 38 armadors
Torredembarra 2 armadors
Els préstecs seran concedits a un tipus d\'interès fix igual al 5,25% anual, i amb un termini màxim d\'un any amb amortització de capital i venciment d\'interessos al final del termini. En aquests préstecs no s\'aplicarà comissió d\'estudi i la comissió d\'obertura serà del 0,5% de l\'import formalitzat.
A més, el Departament d’Acció Rural i Alimentació (DAR) concedirà un ajut de 73.000 euros a aquesta línia de finançament que es concreta en la bonificació de les despeses d\'intervenció del fedatari, de la comissió d\'obertura i dels interessos durant el termini d\'aquests préstecs.
D’altra banda, el Govern ha autoritzat l’ICCA a obrir una altra línia de préstecs per avançar les prestacions d’atur que han de percebre els mariners tarragonins afectats també per aquesta temporada temporal per un import de 542.005 euros. En aquest cas, el DAR també concedirà un ajut de 14.295 euros per aquesta línia de préstecs.
Els beneficiaris d’aquestes préstecs seran les confraries de pescadors de les comarques de Tarragona, ja que seran aquestes les que faran arribar els ajuts als mariners de la flota d’arrossegament afectats per la parada temporal. Es preveu que uns 800 mariners s’acullin a aquesta mesura.
Els préstecs seran concedits a un tipus d\'interès fix igual al 5,25 % i a 5 mesos de termini, no se’ls aplicarà comissió d\'estudi i la comissió d\'obertura serà del 0,25% de l\'import formalitzat.
L’Institut Català de Crèdit Agrari concedirà préstecs a explotacions agràries amb fortes pèrdues per causes extraordinàries
• Els préstecs es poden sol•licitar fins el 31 d’agost
• Van dirigits a explotacions agràries de sectors productius que, puntualment, puguin travessar crisis de producció o de mercat
L’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) concedirà préstecs per finançar situacions extraordinàries d’explotacions agràries que hagin sofert fortes davallades de renda, de manera puntual, de sectors productius que puguin travessar crisis de producció o de mercat. Els préstecs permetran allargar el termini per poder repercutir aquests costos en els resultats futurs de l’explotació. El període per presentar les sol•licituds de préstec finalitzarà el 31 d’agost de 2007.
El Govern ha autoritzat avui a l’ICCA la concessió d’aquestss préstecs a petició dels departaments d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i d’Economia i Finances ja que considera prioritari preveure aquestes dificultats financeres.
L’objectiu del Govern és evitar la possibilitat d’abandonament per part dels titulars més joves que hagin realitzat inversions per a la modernització de les seves explotacions o bé la reducció de la competitivitat d’altres explotacions que puguin tenir dificultats per afrontar noves inversions, i fins i tot, els problemes de cara a la realització de les feines mínimes del conreu a l\'inici de la nova campanya.
Els préstecs seran concedits a un tipus d\'interès variable igual a l\'EURIBOR a un any més un diferencial de 0,75 punts. El termini d\'amortització serà d\'un màxim de 5 anys amb el primer any de carència d\'amortització de capital i venciments trimestrals. En aquests préstecs, s\'aplicarà únicament una comissió d\'obertura del 0,50 % de l\'import del préstec formalitzat i no es cobrarà cap comissió d\'estudi.
El Govern aprova una inversió de 7,8 milions d’euros per a la millora de regadius en el període 2007-2009
• D’aquesta manera, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural podrà activar l’ordre de regadius 2007
El Govern ha aprovat invertir un total de 7,8 d’euros per la millora i modernització de regadius a Catalunya en el període 2007-2009. El tràmit obre les portes al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) a posar en marxa l’ordre de regadius 2007, que activarà diferents línies d’ajut dirigides a les Comunitats de Regants i altres entitats legalment constituïdes d’aquest àmbit. En concret, s’han establert tres línies d’ajut:
1. Ajuts per a la redacció de projectes i estudis de millora de regadius.
2. Ajuts per a la execució d’obres de millora i transformació de regadius.
3. Ajuts per a sufragar despeses de funcionament i de manteniment necessaris en instal•lacions de reg a pressió que hagi executat, executi o promogui l’administració.
Aquests ajuts s’emmarquen també en l’àmbit de les mesures presentades pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural per tal de prevenir, i en el seu cas pal•liar, els efectes de les restriccions d’aigua que puguin tenir les Comunitats Regants durant la campanya 2007 com a conseqüència de la sequera.
Les anualitats mencionades anteriorment s’han distribuït de la següent manera:
Any 2007: 0,8 milions d’euros
Any 2008: 3,5 milions d’euros
Any 2009: 3,5 milions d’euros
Total període: 7,8 milions d’euros
L’ordre que aprova les bases reguladores dels ajuts a la transformació en regadiu i les millores de regadius ja es va activar pel període 2005-2007. En total, es van presentar 191 sol•licituds de Comunitats de Regants que han permès actuar en 32.000 hectàrees de regadiu arreu de Catalunya.
Actuacions incloses dins el Pla de Regadius de Catalunya
La inversió aprovada avui forma part del Pla de Regadius de Catalunya, que va presentar el conseller Joaquim Llena al Consell de Govern el 27 de febrer passat. Aquest Pla preveu una inversió total de fins a 4.400 milions d’euros en els pròxims anys.
Les actuacions en la millora de regadius són prioritàries pel DAR ja que s’emmarquen en la concepció de la nova cultura de l’aigua. Això és, l’aprofitament eficient dels recursos hídrics, així com el desenvolupament de nous horitzons basats en estratègies de gestió de la demanda amb la finalitat d’aconseguir un estalvi i una millora en l’eficiència de la utilització de l’aigua.
El Govern millora l’abastament d’aigua a municipis del Tarragonès, el Baix Ebre, el Baix Camp i l’Anoia
• Dues de les actuacions previstes a les comarques tarragonines formen part de les obres alternatives al PHN
• Les obres contribuiran a millorar l’abastament d’aigua potable de Tarragona, l’Ampolla, Reus i Castellvell del Camp amb una inversió de 20 milions d’euros
• També s’impulsen obres per millorar l’abastament d’aigua potable a Castellolí (l’Anoia)
El Govern ha impulsat avui diverses obres de millora d’abastament d’aigua potable als municipis servits pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) que afectaran Tarragona (Tarragonès), l’Ampolla (Baix Ebre), Reus i Castellevell del Camp (Baix Camp), amb projectes que sumen més de 20 milions d’euros. D’altra banda, també ha acordat una inversió d’1,2 milions d’euros per resoldre els problemes d’abastament d’aigua potable a Castellolí (l’Anoia).
En l’àmbit de les comarques tarragonines, el Govern ha declarat avui la urgència de l’ocupació dels béns i drets afectats pels projectes de construcció de dos dipòsits d’aigua potable que formen part de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional (PHN) , concretament a al Connexió CAT-Abrera. Es tracta d’un dipòsit de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de l’Ampolla (Baix Ebre), d’un segon dipòsit d’aigua potable al terme municipal de Tarragona (Tarragonès). En aquest àmbit territorial, també s’ha impulsat el desdoblament del ramal de canalització de la Selva del Camp que afectarà els termes municipals de Reus i Castellvell del Camp (Baix Camp).
• Dipòsit d’aigua potable a l\'ETAP de l\'Ampolla. Construcció d’un dipòsit de formigó armat, de forma rectangular, cobert i d’una capacitat de 165.000 m3, adossat a les instal•lacions de la planta potabilitzadora que són capçalera de tot el sistema de distribució, així com les connexions amb el dipòsit actual i una estació de bombament. El pressupost és de 15.420.486 euros i té el cofinançament del Fons de Cohesió (85% del cost el•legible). El termini d’execució de les obres és de 24 mesos.
• Projecte de dipòsit d\'aigua potable a cota 118, al terme municipal de Tarragona. Construcció d’un dipòsit de formigó armat, de forma rectangular, cobert i d’una capacitat de 25.000 m3, adossat a les instal•lacions actuals del dipòsit de la cota 118, on també hi ha altres dipòsits que són capçalera de tot el sistema de distribució del ramal litoral, així com les connexions amb el dipòsit actual. El pressupost del projecte és de 2.832.567 euros i el termini d’execució de les obres és de 15 mesos.
• Projecte de desdoblament del ramal de la Selva del Camp tram EB-12 Castellvell. Construcció d’una nova conducció per substituir l’existent que discorre pel fons d’una llera i que ocasiona problemes de soscavacions quan es produeixen pluges intenses posant en perill el subministrament. La nova conducció discorre entre la sortida de l’estació de bombament situada a Reus-Pere Mata i l’entrada al nucli urbà de Castellvell. El pressupost del projecte és de 561.895 euros i el termini d’execució de les obres és de 6 mesos.
Millora de subministrament d’aigua a Castellolí (1,2 M€ d’inversió)
El Govern ha impulsat els tràmits necessaris per resoldre els problemes d’abastament d’aigua potable a Castellolí amb les obres per a la connexió d’aquest municipi a la xarxa regional d’abastament del sistema Ter-Llobregat (Aigües Ter-Llobregat).
L’actuació, que preveu la construcció de 6.468 metres de canonades, una estació de bombament, i les obres annexes corresponents, pretén resoldre definitivament el greu problema que actualment planteja la capacitat insuficient de les instal•lacions existents per poder garantir el subministrament d’aigua als nuclis del municipi de Castellolí. El projecte, que compta amb finançament del fons FEDER (50%), preveu un termini d’execució de 12 mesos i el seu inici està previst dins el primer semestre de 2007.
Els consells assessors dels equipaments cívics integraran administracions, ens i entitats locals
• El Govern ha aprovat la creació i el funcionament dels consells assessors dels equipaments cívics
• Els nous òrgans neixen amb la voluntat de garantir la participació i representació dels usuaris, de les associacions i dels ens locals i comarcals als casals de gent gran, als casals cívics, als hotels d’entitats o a les cases de mar
Els consells assessors que coordinaran els equipaments cívics estaran integrats tant per representants de les administracions, com per usuaris, ens i entitats locals, amb l’objectiu d’incrementar la cooperació interadministrativa i associativa. El Consell de Govern ha aprovat avui el Decret que determina la composició, les funcions i el funcionament d’aquests consells assessors dels equipaments cívics.
Es tracta d’un organisme de representació i coordinació necessari per a la correcta gestió dels equipaments. De fet, hi són presents –en funció de la tipologia del centre- representants del Consell de Govern en el cas dels casals de la gent gran; representants dels usuaris en el cas dels casals cívics; representants de les entitats usuàries pel que fa als hotels d’entitats, i representants dels usuaris i de les entitats en el cas de les cases del mar. Els consells assessors també garanteixen la participació dels ens locals i comarcals en els equipaments cívics.
Entre les funcions dels consells assessors, destaca la coordinació i promoció d’intercanvi d’experiències amb altres equipaments cívics situats en el mateix àmbit territorial d’incidència, i la de proposar tot un conjunt d’activitats per a la programació de l’equipament.
La creació dels consells assessors s’emmarca dins l’objectiu del departament de Governació i Administracions Públiques de consolidar un model de qualitat dels equipaments cívics, on s’estableixi un marc de cooperació entre les administracions implicades, les entitats i associacions i els usuaris a títol individual.
El Govern cedeix part de les instal•lacions de l’Institut Verge de la Mercè de Barcelona a la Fundació Banc dels Aliments
• La Fundació podrà disposar d’una àrea de 4.609 metres quadrats situada al carrer Motors de la Zona Franca
El Govern ha autoritzat avui la cessió gratuïta de l’ús d’una part de les instal•lacions de l’Institut de Formació Professional Verge de la Mercè de la Zona Franca de Barcelona a la Fundació Banc dels Aliments. Es tracta d’unes instal•lacions de 4.609 metres quadrats ubicades al carrer Motors 122-130 de la ciutat, al costat d’un dels locals d’aquesta Fundació.
D’acord amb la Llei de Patrimoni de la Generalitat, el Govern pot cedir l’ús de béns immobles que té en propietat a organitzacions sense ànim de lucre perquè en puguin fer un ús públic o d’interès social. Així, amb aquesta cessió el Govern dóna resposta a les necessitats d’aquesta entitat de disposar de més espai per poder desenvolupar les seves activitats. La Fundació Banc dels Aliments es dedica a recuperar tots aquells aliments que no són comercialitzables, però sí aptes per al consum, per distribuir-los entre les persones més necessitades a través d’associacions benèfiques.
El Govern invertirà 12,2 milions d’euros en l’ampliació de la xarxa RESCAT d’emergències els propers set anys
El Govern ha aprovat avui destinar 12.206.658 d\'euros per a l’ampliació de la xarxa RESCAT de ràdiocomunicacions d’emergències i de seguretat a Catalunya durant el termini 2007-2013.
Es tracta d’una despesa per cobrir les necessitats de comunicació en el desplegament del cos de Mossos d’Esquadra a tot el territori català i per substituir les actuals xarxes Nexus (Mossos) i Àgora (Bombers), fins ara existents.
El nou equipament de RESCAT inclourà el subministrament, mitjançant rènting, de 3.657 terminals i equipament complementari per a la xarxa RESCAT.
La nova xarxa Rescat permet una major capacitat de transmissió de dades, té una major cobertura, disposa de localització per GPS, resulta més econòmica i està oberta a tots els operadors d’emergències i seguretat de Catalunya.
Les actuacions previstes per a l’any 2007 són:
- El desplegament dels operatius del cos de Mossos d’Esquadra a la Regió Policial Metropolitana Sud, i sectors de la Regió Policial de Tarragona, i per tant la dotació de terminals d’usuari i a les àrees policials indicades.
- La substitució de la xarxa Nexus per RESCAT a tot Catalunya, incloent-hi els efectius de trànsit.
- El subministrament de 1.500 terminals portàtils, 1.300 mòbils i 250 fixos per al cos de Mossos d’Esquadra.
- La renovació de part dels terminals del cos de Bombers que actualment operen amb la xarxa Àgora, amb un total de 607 terminals mòbils.
- La provisió d’equips complementaris per permetre la migració a RESCAT de les unitats de Mossos d’Esquadra que encara operen amb Nexus.
La despesa total d\'aquest projecte és de 12.206.658 euros, distribuïda en les següents anualitats:
2007 1.017.221
2008 2.034.443
2009 2.034.443
2010 2.034.443
2011 2.034.443
2012 2.034.443
2013 1.017.221
El mes de novembre de 2005 es va instal•lar la xarxa RESCAT als municipis de l’àrea del Barcelonès i es va dotar de les infraestructures de xarxa i terminals necessaris. El mes de novembre de 2006 es va reforçar la xarxa a la Regió Metropolitana Nord i parcialment en la Regió Policial de Girona i la Regió Policial Centre, també amb dotació dels terminals necessaris, per permetre la substitució dels terminals Nexus.
NOMENAMENTS
El Govern ha nomenat avui Anna Ventura i Estalella com a directora general de l’Institut d’Estadística de Catalunya i Agustí Maure Muñoz, com a director general d’Energia i Mines, amdós del departament d’Economia i Finances. També ha nomenat Ramon Moreno Amich, nou director general de Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.
Anna Ventura i Estalella, directora general de l’Institut d’Estadística de Catalunya
Anna Ventura i Estalella és nascuda a Barcelona al 1956.
Lllicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, especialitat Administració Pública, màster en Funció Gerencial de les Administracions Locals per ESADE i curs sobre Auditoria Comptable al Col.legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya.
La seva activitat professional sempre ha estat vinculada a l’administració pública, tan local com autonòmica. Va dirigir el Departament d’Estadística Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, del 1986 al 2004, període que va comportar l’adaptació als nous canvis tecnològics i metodològics en la producció i difusió estadística.
Del 2004 fins a data d’avui ha estat responsable de la Subdirecció General d’Assistència Tècnica Estadística i Computacional de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Agustí Maure Muñoz, director general d’Energia i Mines
Agustí Maure Muñoz és nascut a Barcelona el 1947.
Ha desenvolupat tota la seva carrera professional en el sector elèctric primer a Hidroeléctrica de Cataluña com a subdirector a la Direcció de Producció i Transport i des de 1985, any en el que fou constituïda Red Eléctrica de España, ha format part de la direcció d’aquesta empresa, desenvolupant, entre d’altres, el càrrec de director regional de Catalunya i Aragó amb seu a Barcelona durant tretze anys. A l’actualitat és director de la Secretaria Tècnica de Presidència i membre del Comitè de Direcció.
Enginyer tècnic industrial en la especialitat elèctrica, està diplomat en Direcció i Administració d’Empreses per EADA, per l’IESE i per l’EUROFORUM i en Decisions Estratègiques en Direcció d’Empreses per l’INSEAD.
Ramon Moreno Amidh, director general de Recerca
Ramon Moreno Amich és nascut a Girona el 21-02-1958.
És catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Girona, licenciat en Biologia per la UAB (1980) i doctor en Ecologia per la UAB (1988). Actualment està adscrit al Departament de Ciències Ambientals i és investigador de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona.
Del 2002 al 2005 ha estat vicerector primer de la Universitat de Girona, i durant el darrer any va ser vicerector primer i de Recerca. El seu treball s’ha desenvolupat en el camp de la limnologia (ecologia de les aigües continentals) i és especialista en ecologia de peixos i ecologia d’aiguamolls.
Ha participat en la publicació de diversos llibres, ha realitzat una setantena d’articles en revistes científiques, i és autor de diversos documents científics i tècnics, i comunicacions a congressos. És membre de la Junta de Protecció del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i del Consell Assessor de l’Àrea Protegida de les Illes Medes, en representació del Consell Interuniversitari de Catalunya. També ha dirigit el màster en Gestió ambiental, i els Diplomes de Postgrau en Gestió ambiental en l’àmbit municipal, en Sistemes de control i certificació ambiental, en Gestió i Planificació Forestal, i en Comunicació Ambientals i Sostenibilitat.
