El Govern de la Generalitat expressa el seu dolor i el condol a la família per la mort de Pere Esteve, exconseller de Comerç, Turisme i Consum

La capella ardent serà avui a la tarda i demà al matí al tanatori de Badalona, i la missa corpore insepulto', i l'enterrament, demà a les cinc de la tarda, al santuari de la Mare de Déu de l'Alegria de Tiana

query_builder   10 juny 2005 12:18

event_note Nota de premsa

El Govern de la Generalitat expressa el seu dolor i el condol a la família per la mort de Pere Esteve, exconseller de Comerç, Turisme i Consum

La capella ardent serà avui a la tarda i demà al matí al tanatori de Badalona, i la missa corpore insepulto', i l'enterrament, demà a les cinc de la tarda, al santuari de la Mare de Déu de l'Alegria de Tiana

El Govern de la Generalitat vol expressar el seu dolor, en representació de la ciutadania de Catalunya, i el condol més sentit a la família, per la desaparició, aquesta matinada, de Pere Esteve i Abad, exconseller de Comerç, Turisme i Consum, i que actualment era vicepresident del Patronat Català pro Europa i representant del President de la Generalitat per a l’Euroregió. Pere Esteve, nascut a Tiana el 26 de desembre de 1942, va haver de dimitir del seu càrrec de conseller, el mes d’octubre passat, a causa del càncer de pulmó que patia.

La capella ardent de l’exconseller serà des de les quatre de la tarda fins a dos quarts de deu del vespre d’avui, i des de les deu del matí a les dues del migdia de demà, al tanatori de Badalona, i la missa corpore insepulto, demà a les cinc de la tarda, a l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria, de Tiana, situada al costat del cementiri de la localitat natal de Pere Esteve.

Pere Esteve havia deixat, el gener de 2004, l’escó de diputat al Parlament de Catalunya, per tal de dedicar-se a la Conselleria. Havia estat diputat de 1992 a 1995 per Convergència i Unió, període en el qual va ser president de la Comissió d’Indústria, Energia, Comerç i Turisme del Parlament, i després va ser diputat al Parlament Europeu de 1999 a 2002, i  diputat al parlament català, des de 2003, per Esquerra Republicana de Catalunya. Havia iniciat la seva trajectòria política a Tiana, on havia estat regidor des de 1979 fins a 1985.

Enginyer industrial de formació, per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, en la seva trajectòria professional ha estat  professor d’electrònica i automàtica, ha treballat en el sector privat en càrrecs directius, i també com a soci en empreses industrials i de serveis de consultoria.

Ha publicat nombrosos articles i, el 2001, el llibre Estratègia per Catalunya. Va ser president de l’Associació Catalana d’Enginyers Industrials.

De 1965 a 1968 va ser integrant de grups de joves i de moviments cristians, i del grup prepolític Amics de Tiana, entre 1974 i 1975. El 1976 va ingressar a Convergència Democràtica de Catalunya, partit del qual va ser conseller nacional, membre del Comitè d’Enllaç de Convergència i Unió, i secretari general, entre 1996 i 2000. Va impulsar la Declaració de Barcelona, i va ser president de la Fundació Ramon Trias Fargas. El 27 de novembre de 2002, juntament amb altres promotors, va fundar l’Associació Catalunya 2003.

10 de juny de 2005

undefined
undefined
undefined
undefined