El Govern aprova un decret per regular el Contracte Global d’Explotació
• Es crea un nou model de gestió d’ajuts per millorar la competitivitat i la sostenibilitat mediambiental de les explotacions
• El Contracte Global d’Explotació s’estendrà a tot Catalunya, després d’una prova pilot a quatre comarques: Berguedà, Conca de Barberà, Alt Urgell i Pla de l’Estany
El Govern ha aprovat avui un Decret pel qual es regula el Contracte Global d’Explotació (CGE), un nou model de gestió d’ajuts que pretén fomentar la viabilitat de les explotacions agràries sota una concepció global. Aquest Decret regula l’adopció del règim jurídic dels contractes entre l\'Administració i els titulars de les explotacions agràries, per tal de promoure determinats models específics d’activitat agrària més competitius i respectuosos amb el medi ambient.
El Departament d\'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), arran del nou Programa de Desenvolupament Rural que es durà a terme durant el període 2007-2013, va endegar l’any 2005 un programa pilot del Contracte Global d’Explotació a les comarques del Berguedà, Conca de Barberà, Alt Urgell i Pla de l’Estany. En total, s’han aprovat 327 expedients en el conjunt de les quatre comarques.
Aquest pla pilot tenia com a finalitat orientar les explotacions agràries catalanes cap a la consecució d’una major competitivitat i multifuncionalitat, amb la incentivació de mesures de caràcter innovador i de millora de la qualitat, per tal d’implantar una nova manera de gestionar els ajuts que consideri l’explotació en la seva globalitat. Enguany, el Contracte Global d’Explotació s’estendrà a totes les comarques catalanes.
Aquest contracte defineix uns compromisos que adquireixen els titulars de les explotacions que tenen com a contrapartida els ajuts públics que s’associen al contracte. D’altra banda, el contracte articula els drets i deures derivats de la normativa comunitària i preveu la producció de beneficis més amplis, d’acord amb un menú d’opcions, per a les explotacions agràries, relacionats amb la millora econòmica, social i ambiental i en contrapartida es preveuran ajuts diversos a les explotacions en matèria de desenvolupament rural a través dels ajuts del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural.
En aquests contractes s’estableix un sistema d’assessorament a les explotacions beneficiàries amb les funcions especificades en aquest Decret. Igualment es preveu que els beneficiaris del contracte hauran de complir els requisits de condicionalitat que preveu la normativa vigent. Els ajuts previstos s’integren en el Programa de Desenvolupament Rural (PDR) i s’establiran per un període de cinc anys.
El Decret estableix que aquest contractes precisen d’una fase procedimental, com ara la diagnosi prèvia i el pla d’explotació. La diagnosi prèvia té per finalitat conèixer amb detall la situació de l’explotació agrària per tal de poder orientar a través del pla d’explotació les prioritats de les actuacions futures de l’explotació i el seu pla empresarial.
D’altra banda, el Decret també preveu que els contractes que no impliquin ajuts associats en matèria d’inversions o no superin determinats imports pel que fa als ajuts podran efectuar-se a través d’un procediment abreujat, el qual no requerirà ni de la diagnosi prèvia ni del pla d’explotació.
Amb la integració del CGE a la DUN s’inicia un dels objectius i reptes de la posta en marxa d’aquest projecte, que és la simplificació administrativa alhora de sol·licitar i gestionar els ajuts de desenvolupament rural.
Amb aquesta model de gestió de finestra única s’evita la duplicitat en la gestió i tràmits innecessaris a l’estandaritzar aquest procediment tot unificant el marc normatiu i evitant la dispersió legislativa. També es concentra en un període de l’any la informació al productor així com les comunicacions administratives.
El Pla de Regadius a Catalunya preveu una inversió total de 4.400 milions d’euros
• Les principals actuacions són modernitzar els regs tradicionals i implantar nous regadius eficients
• Amb aquests actuacions, s’estalvia aigua, s’incrementa la producció i es genera més ocupació i riquesa econòmica
El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, ha presentat avui al Consell de Govern el Pla de Regadius de Catalunya. Actualment, hi ha prop d’1.140.000 hectàrees de conreu a Catalunya, de les quals 275.000 són de superfície regada. Per tant, el 25% de la superfície de conreu del nostre país és de regadiu, i en la seva majoria, un 77% d’aquestes 275.000, s’estan regant per reg tradicional.
Una de les prioritats del Govern és millorar la gestió de l’aigua en base als objectius establerts en la Directiva Marc de l’Aigua, aprovada per la Comissió Europea l’any 2000. D’acord amb els seus preceptes, s’ha de promoure i garantir l’explotació i l’ús del medi de manera responsable, racional i sostenible. En definitiva, promoure un ús sostenible de l’aigua a través de l’estalvi. Aquesta és la filosofia que guia el Pla de Regadius a Catalunya, presentat avui al Consell Executiu.
Aquest pla contempla dues actuacions principals:
1. Modernitzar els regs tradicionals, entre els quals figuren els Canals d’Urgell, Pinyana, el Canal d’Aragó i Catalunya, o bé el Delta de l’Ebre. Es tracta de modernitzar fins a 175.000 hectàrees de regadius en els pròxims anys, amb una inversió total prevista de 1.926 milions d’euros. D’aquesta manera, es millorarà el 60% de la superfície del reg tradicional actual.
En el període 2007-2011, el nombre d’hectàrees que es preveu modernitzar és de 39.385, amb una inversió de 293 milions d’euros.
2. Implantar nous regadius eficients a Catalunya. És el cas del Segarra-Garrigues, l’Algerri-Balaguer o bé el Segrià Sud i el Garrigues Sud. Nous regadius que permetrien incrementar en 125.000 hectàrees la superfície regada actualment, amb una inversió total prevista de 2.473 milions d’euros. En el període 2007-2011, es preveu posar en reg 64.500 hectàrees amb una inversió de 1.245 milions d’euros.
Per tant, la inversió total prevista en el Pla de Regadius s’eleva fins els 4.400 milions d’euros i gràcies a la modernització dels regs tradicionals i a la creació de nous regadius més eficients, la iniciativa aconseguirà generar estalvi d’aigua i incrementar la producció dels nous cultius.
Bàsicament, el Pla centra la seva àrea d’actuació en les zones més àrides de Catalunya i amb menor pluviometria. D’aquesta manera, es millora la productivitat de les explotacions, ja que per exemple, l’olivera incrementa el seu rendiment en un 500-600% amb la millora del reg i el mateix succeeix amb el blat de moro: amb un estalvi del 30% d’aigua la seva producció creix un 25%.
Hi ha altres consideracions a tenir en compte:
• Actualment, només es produeix el 40% del que es consumeix i amb la implantació de nous regadius es podria incrementar aquest percentatge.
• El regadiu fomenta l’ocupació directa en l’agricultura i permet fixar la població en el territori. En comparació amb una superfície de secà, la generació de mà d’obra és 12 vegades superior.
• Millora les rendes dels propis pagesos i el seu entorn econòmic.
• Un altre benefici del regadiu és que afavoreix l’absorció del CO2. Cal tenir present que una hectàrea de blat de moro capta la mateixa quantitat de CO2 que una hectàrea d’un bosc tropical (30 tm de CO2).
• I finalment, amb una política de regadius eficient s’estalvia aigua. Si es modernitzés la superfície de reg tradicional de Catalunya podríem disposar d’un estalvi de 400 hectòmetres cúbics anuals d’aigua. Actualment, es dóna servei a tota la població de l’àrea metropolitana amb només 250 hectòmetres cúbics l’any.
En definitiva, el regadiu no només afavoreix el món agrari sinó que és una font de beneficis per al conjunt de la societat catalana. Fomentant nous regadius eficients i modernitzant els existents disposarem d’una major producció d’aliments, de més aigua de boca per tot Catalunya i generarem més llocs de treball i riquesa a les zones pròximes al reg.
El Govern estabilitza la situació laboral de gairebé 3.000 professionals sanitaris de l’ICS
• L’Institut Català de la Salut (ICS) convocarà places de metges, auxiliars d’infermeria o assistents socials, entre d’altres, per treballar als centres de salut i hospitals
• L’objectiu del Govern és reduir la temporalitat laboral de l’ocupació pública
El Govern ha aprovat avui una oferta d’ocupació pública de 2.752 places vacants de diverses categories professionals de personal sanitari estatutari d\'institucions sanitàries de l\'Institut Català de la Salut (ICS), del Departament de Salut, entre les quals hi ha metges, auxiliars d’infermeria, assistents socials, tècnics sanitaris o fisioterapeutes.
La iniciativa és fruit del segon Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat sobre les condicions de treball del personal de les institucions sanitàries de l’ICS, signat el 19 de juliol de l’any passat. A més, aquesta oferta ha estat aprovada recentment per la Mesa Sectorial de Sanitat amb el suport dels sindicats CEMSATSE, CCOO, UGT i CATAC.
L’objectiu del Govern és reduir la temporalitat laboral de l’ocupació pública parcial de l\'Administració de la Generalitat de Catalunya per a l\'any 2007.
L\'acord general del 10 d\'octubre de 2005 sobre condicions de treball del personal de l\'àmbit d\'aplicació de la Mesa General de Negociació de l\'Administració de la Generalitat per als anys 2005-2008 determina que durant la vigència d\'aquest acord i en els termes previstos per al conjunt de les Administracions públiques, l\'Administració de la Generalitat adoptarà les mesures necessàries amb la finalitat de reduir la temporalitat actual de l\'ocupació pública fins a assolir la màxima estabilitat possible del personal que hi presta serveis.
Les places ofertades són les següents:
ATENCIÓ PRIMÀRIA (2007) 1.190
Medicina de Família 468
Pediatria 125
Odontoestomatologia 37
DUI (diplomats universitaris en infermeria)/ATS (auxiliar tècnic sanitari) 434
Assistent Social 44
Auxiliar d’Infermeria 82
ATENCIÓ HOSPITALÀRIA
Per als hospitals Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Viladecans 1.028
DUI (diplomats universitaris en infermeria)/ATS (auxiliar tècnic sanitari) 493
Fisioterapeuta 15
Llevador/a 10
Tècnics FP2 80
Auxiliar d’Infermeria 430
Facultatius especialistes per a la totalitat dels hospitals de l’ICS 534
TOTAL OFERTA 2.752
El Govern millorarà l’abastament d’aigua potable a la Costa Brava Centre
• Es garantirà la correcta distribució d’aigua potable als municipis de Riudellots de la Selva i Campllong, al Gironès i a la Selva
El Govern ha impulsat el projecte d’abastament d’aigua potable des de l’artèria principal de distribució d’aigua Costa Brava Centre als nuclis de Riudellots de la Selva i Campllong, al Gironès i a la Selva, i solucionar així els històrics problemes d’abastament d’aigua potable a aquestes poblacions.
Aquest projecte s’engloba dins les actuacions de reforç de l’abastament d’aigua a Girona i la Costa Brava Centre que tenen com a objectiu optimitzar la gestió de l’abastament d’aigua potable a la zona per garantir-ne els recursos necessaris en l’actualitat com les demandes futures que hi pugui haver mitjançant l’increment de la capacitat de les conduccions.
Per aquest motiu, el Govern ha declarat avui la urgència de l’ocupació dels béns i drets afectats per aquest projecte que ha de resoldre definitivament el problema que actualment planteja la deficient qualitat i distribució dels recursos pel subministrament d’aigua en aquests municipis.
Aquest projecte, les obres del qual ja han estat licitades, té un pressupost estimat de 798.787 euros i es preveu que les obres comencin en la màxima brevetat possible i tinguin un termini d’execució de sis mesos.
El projecte consisteix en la construcció de 6.827 metres de canonades que permetran la connexió dels nuclis esmentats amb l’artèria Costa Brava-Centre així com de la resta d’obres complementàries.
L’Agència Catalana de Cooperació destinarà un milió d’euros al Fons Català de Cooperació per les actuacions del 2006 i el 2007
• També concedirà una subvenció de 400.00 euros al Ministeri de Salut de Moçambic
L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) concedirà una subvenció d’1.030.000 euros al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) i una de 400.000 euros a la Direcció Nacional de Planificació i Cooperació del Ministeri de Salut de Moçambic (DPC), segons ha acordat avui el Consell de Govern.
Com a organisme de la Generalitat responsable de gestionar les polítiques de cooperació al desenvolupament, construcció de pau, acció humanitària i drets humans, l’ACCD va signar un conveni marc de col·laboració el juliol de 2005 amb el FCCD per tal de fomentar les accions municipalistes en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional, les accions de codesenvolupament i les d’acció humanitària que es fan des de Catalunya i, alhora, donar suport a l’estructura i funcionament del Fons.
El primer ajut es va signar el desembre del 2005 i avui el Govern ha acordat destinar la subvenció corresponent a les actuacions que es duran a terme entre el 2006 i el 2007, que són les següents:
Finançament acord ACCD i FCCD 2006: actuacions 2006-2007 1.030.000,00
Àmbit de municipalisme , governança i desenvolupament local
Iniciatives municipalistes 103.822,51
Projectes de desenvolupament local 373.102,88
Accions de construcció de ciutadania liderades per grups de la societat civil 87.532,48
Àmbit de diplomàcia ciutadana i cultura de pau 43.929,09
Àmbit de codesenvolupament
Actuacions cofinançades pel FCCD i l’ACCD 151.033,65
Actuacions cofinançades pel FCCD i l’ACCD a Senegal 190.579,39
Actuacions conjuntes FCCD i l’ACCD 80.000,00
Iniciatives municipalistes
Estudis definitius del sistema d´aigua potable a Mina Limón i Santa Pancha Nicaragua
Autoconstrucció i reconstrucció d’habitatges a San Juan de Limay Nicaragua
Enfortiment de l’oficina de defensa municipal de la infància i l’adolescència Nicaragua
Enfortiment d’un exercici de governança democràtica al municipi de Marinilla Colòmbia
Enfortiment del procés de planificació municipal de larreynaga Nicaragua
Restabliment i enfortiment del paper de les autoritats maies a Guatemala Guatemala
Centre de suport als actors locals de desenvolupament Marroc
Suport i enfortiment de les capacitats dels col·lectius locals del departament de Tambacounda senegal
Campanya d’alfabetització a Nicaragua - aepcfa – alcaldías nicaragüenses Nicaragua
Enfortiment del procés d’agermanament entre Mollet del Vallès, Catalunya i Cinco Pinos,Nicaragua: planificació estratègica participativa Nicaragua
Projectes de desenvolupament local
Millora de la qualitat de vida de cooperatives de cafè. Electrificació solar d’habitatges camperols Cuba
Formació i atenció integral de l’adolescència a Camoapa Nicaragua
Aldea: concertant esforços per San Miguelito. Cobertura de necessitats bàsiques a les comunitats rurals Nicaragua
Formació de dones promotores als assentaments humans de yurimaguas Perú
Centre d’atenció social i integral de la infància, l’adolescència, la joventut i la dona Nicaragua
Infraestructura municipal per a la comercialització de càrnics a Orocuina Hondures
Projecte de sanejament urbà a Vélingara Senegal
Suport institucional a l’Institut Ingwanka Raya de Bilwi Nicaragua
Atenció especial a nens i nenes de pares i mares desocupats Nicaragua
Construcció d’una llar d’infants i una aula de dones al Ksar Chiahna d’Erfoud Marroc
Centre social polivalent a Kolda Senegal
Centre de salut visual de la província de Chefchaouen Marroc
Millora de la qualitat de vida als barris d’habitat informal de la ciutat de Yaoundé Camerun
Xarxa Ciénaga 2005 Cuba
Suport a la millora de les condicions de vida del Douar Tanafelt Marroc
Cooperació escolar, sanitària i alimentària a Oruro Bolívia
Reparació del sostre de 50 habitatges a Santa Rosa del Peñón Nicaragua
Suport a la producció agrícola de les dones de Karabane, Sinagar i Diakene Diola Senegal
Desenvolupament de la població rural del Camerun Camerun
Centre escolar Caserío el Portillo El salvador
Desenvolupament rural sostenible a la conca alta i baixa del riu Haina República dominicana
Garantia dietètica nutricional a escolars de primària a la Isla de la Juventud Cuba
Centre de nutrició infantil i capacitació de San Juan de Limay Nicaragua
Enfortiment alimentari d’infants, avis i dones embarassades a Somoto Nicaragua
Projecte de 50 habitatges urbans a Somoto Nicaragua
Accions de construcció de ciutadania liderades per grups de la societat civil
Programa de formació de militants de base de l’mst/pr Brasil
Prevenció en salut i projecció social del joves del barrio de san Judas Nicaragua
Impuls de la igualtat de la dona al Marroc: centre de dones de F’nidaq Marroc
Projecte de suport al centre de formació en informàtica d’Eseka – 2a fase Camerun
Millora de les condicions educatives, de salubritat, psicològiques i laborals de dones i noies adolescents a l’Afganistan Afganistan
Formació i capacitació de joves líders a la comunitat de San Hilario, municipi de Jiquilisco, Usulután El salvador
Àmbit de diplomàcia ciutadana i cultura de pau
Drets humans en zones en conflicte o post conflicte armat
Desenvolupament i estructuració de la xarxa de famílies de desapareguts i desaparegudes d’Algèria Algèria
Estratègies locals per a la promoció i l’exercici dels drets humans Hondures
Defensa dels drets humans dels infants desapareguts en el conflicte armat a el salvador El salvador
Àmbit de codesenvolupament
Actuacions cofinançades pel FCCD i l’ACCD
Programa de desenvolupament econòmic i de dinamització comunitària al poble de Digontoro Mauritània
Conversió del barri clandestí en barri normal Marroc
Promoció de l’agricultura diversificada a la comunitat d’Arr Mauritània
Consolidació del centre de formació al Mostakbal per al suport a grups productius de Sidi el Yamani Marroc
Formació, capacitació i democratització de la dona a la Vall de Oued Laou Marroc
Escola de formació per dones al municipi de Balbeek Líban
Construcció d’un centre per la formació, el desenvolupament i la transformació social de l’antiga medina de larache Marroc
Bantaba Gàmbia
Actuacions conjuntes FCCD i l’ACCD
Projecte de Louga (Senegal) Senegal 2006
Un centre de Salut a Viankulos
La subvenció destinada a la Direcció Nacional de Planificació i Cooperació del Ministeri de Salut de Moçambic (DPC) aprovada avui pel Govern servirà per a la construcció d’un centre de salut a la localitat de Vilankulos, per millorar l’accés a la salut de la població a la zona i la gestió dels recursos sanitaris treballant en col·laboració amb les institucions sanitàries moçambiqueses a nivell provincial.
Aquest país de l’Àfrica Subsahariana és prioritari dins el Pla Director de la Cooperació al Desenvolupament del Govern, igual que la salut ho és com a objectiu estratègic de desenvolupament a través de la cooperació en la promoció i enfortiment dels sistemes d’atenció sanitària.
Des del 2005, els esforços de l’ACCD a Inhambane (Moçambic) se centren en establir objectius comuns amb la Direcció Provincial de la Salut d’Inhambane. En aquest sentit, i amb l’objectiu de millorar l’accés de les poblacions a la xarxa sanitària, el 3 gener de 2006 l’ACCD i la DPC van signar un acord marc de col·laboració que establia quatre àrees d’intervenció a impulsar mitjançant l’atorgament de subvencions a organitzacions no governamentals, entitats catalanes o moçambiqueses amb experiència suficient i contrastada en el sector o el país.
El Govern acorda recusar el magistrat del Tribunal Constitucional Jorge Rodríguez–Zapata pels procediments oberts contra l’Estatut
• El Govern considera que els mateixos arguments que van servir per recusar Pérez Tremps, emparen la recusació d’aquest altre magistrat
• Rodríguez-Zapata va fer un estudi sobre la participació de comunitats autònomes en política europea que també va ser consultat durant l’elaboració de l’Estatut de Catalunya
• L’executiu està a l’espera que el Tribunal Constitucional resolgui el recurs de súplica contra Pérez Tremps
El Govern ha acordat avui recusar el magistrat del Tribunal Constitucional Jorge Rodríguez-Zapata pels procediments oberts contra l’Estatut d’autonomia de Catalunya en aquest tribunal.
El 16 de febrer passat, el Tribunal Constitucional va recusar el magistrat Pablo Pérez Tremps per la causa presentada per diputats del PP contra l’Estatut, al·legant que aquest magistrat havia elaborat un informe sobre comunitats autònomes i política europea, que va ser consultat durant els treballs previs de l’Estatut i que compromet la seva imparcialitat.
El Govern considera que aquesta recusació suposa “un canvi de criteri radical” en la doctrina del Tribunal Constitucional i que, amb aquest nou criteri, es pot plantejar la recusació del magistrat Jorge Rodríguez-Zapata.
Rodríguez-Zapata és autor de l’estudi sobre política europea i autonomia local, que també va formar part del material consultat durant l’elaboració de l’Estatut.
A l’espera que es resolgui la súplica
El Govern esgotarà el termini, que acaba el proper divendres, abans de presentar la petició de recusació de Rodríguez-Zapata.
La Generalitat està a l’espera que el TC respongui el recurs de súplica en el que demanava al Tribunal que reconsiderés la seva nova doctrina i deixés sense efecte la recusació de Pérez Tremps.
NOMENAMENTS
El Govern ha nomenat Joan Guanyabens i Calvet secretari d\'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut.
Joan Guanyabens i Calvet, secretari d\'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut
Llicenciat en Medicina i Cirurgia. Mestratge en Gestió Hospitalària per ESADE.
Els darrers 6 anys ha estat director de desenvolupament organitzatiu i de tecnologies de la Informació de UDIAT Centre Diagnòstic (Corporació Sanitària Parc Tauli).
La seva trajectòria professional sempre ha estat relacionada amb l’ús i aplicació de les tecnologies de la informació i les comunicacions en l’àmbit sanitari: ha treballat al PAMEM-Ajuntament de Barcelona, a la Fundació Hospital Asil de Granollers, a l\'Àrea Tècnica del Servei Català de la Salut i en una empresa multinacional del Sector de les TIC.
Ha participat com a avaluador, auditor i com a expert en Sistemes d\'Informació Sanitaris en els programes de TIC i de la Societat de la Informació de la Unió Europea, des del Primer Programa Marc de R+D (AIM- Advanced Informatics in Medicine). Membre fundador i Secretari del Fòrum Català d’Informació i Salut. És membre fundador de la Associació HL7-Spain i actualment n’és el President. També és membre fundador de la Associació IHE-Spain.
