El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 20 personalitats i 11 entitats
El Govern ha acordat avui concedir la Creu de Sant Jordi a 20 personalitats i 11 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la tasca de defensa de la seva identitat i de restauració de la seva personalitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. L’acte de lliurament tindrà lloc el proper dia 26 de juny en un acte solemne al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
20 Personalitats rebran la distinció en l’edició d’enguany
Eduard Bajet: Barcelona, 1949. És advocat, catedràtic de Dret de la Universitat de Barcelona i ha estat magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Autor de diversos estudis jurídics, és director de la col·lecció “Textos Jurídics” de l’Editorial Bosch i patró fundador de la Fundació Jaume Callis, dedicada a l’edició de textos de dret històric català. És el cònsol honorari a Barcelona de la República de Togo.
Sara Blasi: Nascuda el 1942. Pedagoga de reconegut prestigi, ha exercit diversos càrrecs directius a l’anterior Departament d’Ensenyament. Ha presidit el Consell Escolar de Catalunya.
Àngel Casas: Barcelona, 1946. Periodista i presentador televisiu, molt dedicat des de fa anys a la difusió musical i també de la memòria de la Nova Cançó. En català té publicades dues novel·les: Fred als peus (2002) i L’home a qui se li precipitaven els esdeveniments (2005).
Francesc Xavier Ciuraneta: Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre), 1940. Eclesiàstic. Ha estat bisbe de Menorca (1991-1999) i de Lleida (1999-2007). De tarannà conciliador, ha hagut d’afrontar el complex litigi per les obres d’art del Museu Diocesà de Lleida amb la diòcesi de Barbastre-Monsó. El mes de febrer d’enguany anuncià la seva renúncia per motius de salut.
Carles Duarte: Barcelona, 1959. Poeta i lingüista. La seva poesia, inspirada en el paisatge i la cultura mediterranis, té com a temes centrals el somni, la tendresa i l’oblit, en un món de sensacions a través de la imaginació i la consciència. Ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatge jurídic i administratiu. Fou secretari general de la Presidència de la Generalitat i actualment dirigeix la Fundació Lluís Carulla.
Teresa Duran: Barcelona, 1948. Escriptora i il·lustradora, molt destacada per la seva dedicació al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creació com de la investigació, la crítica literària o distintes formes de docència i difusió. Ha escrit més de cent llibres per a infants i joves. Cal destacar-ne Joanot de Rocacorba (1982), A les fosques (1989) o la col·lecció Popof i Kokatasca. També ha traduït obres tan destacades com els Contes per telèfon de Gianni Rodari o Els últims gegants de François Place, i ha col·laborat en diferents revistes infantils.
Rosa Maria Estrany: Barcelona, 1936. Diplomada en treball social. Fundadora i presidenta de la Fundació per la Lluita contra l’Esclerosi Múltiple, ha dedicat més de vint-i-cinc anys de treball a la lluita contra aquesta malaltia.
Josep Lluís Fernández Padró: Barcelona, 1940. Rector i bomber. Llicenciat en filosofia pontifícia a Roma, ha estat cofundador del Cos Provincial de Bombers Voluntaris de Barcelona. Ha rebut la medalla d’or per 35 anys al cos de Bombers de la Generalitat. Ha estat rector de la comunitat de Sant Isidor de Barcelona i de la comunitat de Sant Josep Oriol de Santa Coloma de Gramanet. Missioner al Camerun entre el 1971 i el 1986.
August Gil-Matamala: Advocat. Té una llarga i prestigiosa trajectòria en l’àmbit de la defensa i extensió dels Drets Humans. Presideix l’associació Advocats Europeus Demòcrates (AED), constituïda a Estrasburg l’any 1990 i dedicada a la defensa dels drets ciutadans, la preservació de la independència dels advocats i la lluita per la instauració d’un dret europeu democràtic i progressista.
José Manuel Lara: Barcelona, 1946. Empresari i president del grup Planeta des de l’any 2003. Entre altres càrrecs, és membre del consell consultiu del BBVA, del consell d’administració de la Fira de Barcelona i, des del 2005, president del Cercle d’Economia.
Rosa Novell: Barcelona, 1953. Actriu de teatre –debutà el 1974 amb Les Troianes d’Eurípides– i més tard directora escènica. Al llarg de la seva prestigiosa trajectòria, ha obtingut diversos guardons.
Maria Antònia Oliver: Manacor, 1946. Escriptora, dedicada sobretot a la novel·la i la narrativa. Entre les seves obres figuren Cròniques d’un mig estiu (1970), Estudi en lila (1985) i Joana E. (1992). Ha fet també guions televisius.
Ventura Pons: Barcelona, 1945. Realitzador cinematogràfic. D’entre els seus films cal esmentar Ocaña, retrat intermitent (1977), El vicari d’Olot (1980), Puta misèria (1989), Actrius (1996), Amic/Amat (1999) o Amor idiota (2005). Ha representat el cinema català en nombrosos festivals internacionals.
Victòria Sau: Barcelona, 1930. Doctora en psicologia i llicenciada en història contemporània. Les seves obres –a partir de l’inicial Manifiesto para la liberación de la mujer (1974)- han contribuït decisivament a l’extensió de la consciència feminista i a la reivindicació de la paritat entre els gèneres.
Jordi Solé-Tura: Mollet del Vallès, 1930. Polític i jurista. Va ser dirigent de Bandera Roja i del PSUC. Ja al PSC, entre 1991 i 1993 fou ministre de Cultura. Entre les seves obres figuren Catalanisme i revolució burgesa (1967), Ideari de Valentí Almirall (1974) i Autonomies, federalisme i autodeterminació (1987).
Ricard Torrents: Folgueroles (Osona), 1937. Filòleg i professor de literatura, impulsor i primer rector de la Universitat de Vic. President de la Societat Verdaguer, ha publicat nombrosos treballs sobre l’obra del poeta.
Núria Vilaplana (Núria Pompeia): Barcelona, 1931. Dibuixant i escriptora. Els seus dibuixos inicials palesaven una clara intenció crítica amb la pròpia classe social, l’alta burgesia. A més, té publicades novel·les i narracions i ha col·laborat als mitjans de comunicació.
Xavier Vinader: Sabadell, 1947. Periodista, ha destacat per la seva lluita continuada per la llibertat d’expressió. La seva activitat el va dur a ser empresonat a Carabanchel el 1984. Ha estat president de l’ONG Reporters sense Fronteres. Professor universitari, ha lliurat el seu valuós arxiu al Centre d’Estudis Històrics Internacionals.
Rosa Maria Virós: Barcelona, 1935. Catedràtica de Ciència Política i de l’Administració i rectora de la Universitat Pompeu Fabra fins al maig del 2005. Va ser la primera dona que arribava al Rectorat d’una universitat catalana.
Jorge Wagensberg: Barcelona, 1948. Físic i professor de la Universitat de Barcelona. Fundador i director de la sèrie Metatemas, de l’editorial Tusquets, dedicada a la divulgació científica. Ha publicat al voltant d’un centenar de treballs sobre temes científics molt diversos i ha estat director de CosmoCaixa.
Un total d’11 entitats rebran també la Creu de Sant Jordi
Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes: Creada a partir de la delegació catalana de l’Associació de Víctimes del Terrorisme. Destaca per la tasca d’assistència, tan social, com jurídica, econòmica, psicològica etc., a les víctimes del terrorisme residents a Catalunya, i per l’organització d’actes de reivindicació dels drets de les víctimes.
Associació Catalana per la Infància Maltractada: Es constitueix formalment el 1988, tot i que portava alguns anys actuant en grups de treball. És una associació sense ànim de lucre que vetlla pels drets i les necessitats dels infants. L`ACIM promou actuacions adreçades a prevenir i pal·liar les situacions de maltractaments infantils, i està integrada per professionals de diferents disciplines (assistents socials, educadors, juristes, mestres, pedagogs, psicòlegs, infermeres...).
Associació La Bressola: Va iniciar l’activitat a Perpinyà a principis dels anys 80 treballant per a l\'educació i la cultura catalanes dels infants. Aquesta agrupació d\'escoles laiques catalanes aviat va esdevenir un referent de l\'activisme cultural i lingüístic a la Catalunya Nord, i la seva tasca ha estat essencial pel que fa a la defensa i la recuperació de la llengua i la identitat catalanes. L\'Associació La Bressola ha aconseguit liderar una educació que defensa els valors de la convivència, la tolerància i l\'enriquiment que suposa el plurilingüisme amb la implicació d\'institucions, entitats, famílies i el conjunt de la comunitat educativa.
Casal dels Infants del Raval: Constituït el 1982, és una associació que afavoreix processos de canvi en un entorn proper –el barri del Raval de Barcelona- i promou la mobilització ciutadana i el voluntariat actiu. Treballen per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d\'exclusió social i en les comunitats on viuen. Les seves principals activitats són: suport social a Infants i famílies, suport al procés escolar, dinamització de joves i de la comunitat, integració de joves sense xarxa social, formació i inserció social i laboral.
Club Esportiu Europa: Entitat vinculada al barri barceloní de Gràcia que enguany commemora el centenari de la seva fundació. És un dels clubs de futbol històrics de la ciutat de Barcelona, el primer equip del qual milita actualment a la Tercera Divisió. Es troba molt arrelat al seu entorn i ha esdevingut, doncs, un agent de cohesió social i de vertebració col·lectiva.
Club Natació Barcelona: Fundat el 1907 pel nedador Bernat Picornell a la Barceloneta. La primera seu esportiva del CNB fou als Banys Orientals, per ocupar més tard l\'emblemàtic establiment dels Banys de Sant Sebastià. Aviat el club es va convertir en una de les grans iniciatives de la societat civil catalana i en l\'entitat esportiva més emblemàtica de la ciutat, amb un paper fonamental en la fundació de les federacions catalana i espanyola de natació. Enguany celebra els cent anys d’activitat tot consolidant-se com una entitat lúdico-esportiva de primer nivell, amb onze seccions esportives en funcionament i una significativa tasca pel que fa a l\'obra social.
Cobla La Principal d’Amsterdam: Fundada l’any 1987 per un grup de músics professionals neerlandesos, aquesta cobla és l’única que existeix fora de Catalunya. Gràcies a la seva tasca la música de la sardana i els instruments específics de la cobla són coneguts més enllà de Catalunya. Aquest any celebra el seu 20è aniversari.
Federació d’Associacions de Mares i Pares d’alumnes de Catalunya (FAPAC): Creada el 1978, té 1.678 associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) federades, de les quals és l’òrgan de relació i coordinació. Ofereix assessorament i orientació a aquestes AMPA i les ajuda en la seva relació amb l’Administració en aspectes d’assessorament jurídic, fiscal i comptable. Té la seu a Barcelona i delegacions arreu de Catalunya.
Fundació Catalana Tutelar Aspanias: Creada el 1986 i formada per un grup de pares, voluntaris i professionals sensibilitzats amb els drets i els interessos de les persones amb discapacitat intel·lectual. Ofereix serveis d’assessoria jurídica i d’orientació familiar en casos en què els pares dels discapacitats encara visquin. I en el cas que faltin els pares, exerceix la tutela de les persones amb discapacitat intel·lectual, així com atenció i seguiment en defensa dels seus drets. Amb seu a Barcelona, del 1992 al 2006 han passat de tenir 30 persones tutelades a tenir-ne 306.
Museu del Joguet de Catalunya: Inaugurat el 1981 a Figueres, té el Premi Nacional de Cultura Popular 1999. Exhibeix més de 4.000 peces: mecanos, teatrins, cavalls de cartró, baldufes, jocs per a invidents… Alguns d’aquests joguets havien pertangut a personatges com Salvador Dalí, Federico Garcia Lorca, Salvador Puig Antic, Pere Casaldàliga, Josep Palau i Fabre, Frederic Amat, Joan Miró, Joan Brossa…
Pastorets de l’Ametlla de Merola (Agrupació Cultural Espai): Els Pastorets de l’Ametlla de Merola (Berguedà) conformen, des del 1878, una tradició molt arrelada en la qual hi participen tots els veïns. Actualment els impulsa l’Agrupació Cultural Esplai, fundada el 1975, que també s’ocupa de mantenir i revitalitzar altres manifestacions culturals.
El Govern adquireix l’arxiu personal de Josep Puig i Cadafalch
• L’arxiu de l’arquitecte modernista i polític català està format per més de 400 capses
• El fons també conté documents d’Enric Prat de la Riba, el seu antecessor en la presidència de la Mancomunitat de Catalunya
El Govern ha aprovat avui l’adquisició del fons personal de l’arquitecte, historiador de l’art i polític Josep Puig i Cadafalch, i un dels artífexs del modernisme català, per l’import d’1.442.000 euros. Nascut a Mataró el 1867 i mort a Barcelona el 1956, Puig i Cadafalch no només és conegut per haver projectat edificis com la Casa Amatller o la Casa de les Punxes, sinó per la seva vessant política, com a successor d’Enric Prat de la Riba al capdavant de la Mancomunitat de Catalunya.
L’Arxiu està format per més de 400 capses d’arxiu, majoritàriament documents personals de Josep Puig i Cadafalch. Inclou documents de la seva activitat professional (219 capses, 28 carpetes de gran format i 386 rotlles); de la seva activitat política, que també inclou documents d’Enric Prat de la Riba (150 capses) i documentació patrimonial (36 capses). A més dels documents, també hi ha alguns objectes del despatx i de l’estudi de l’arquitecte, com ara un taulell, una cadira de braços, una taula o diversos objectes decoratius.
També formen part dels fons documents dels seus avantpassats que reculen fins al segle XVII i 15 capses amb textos literaris de la seva sogra, Dolors Monserdà de Macià (1845 – 1919), i documents obra del pintor Enric Monserdà i Vidal (1850 – 1926), germà de l’escriptora (quatre capses i dues carpetes).
El 25 de setembre de 2003 l’arxiu Josep Puig i Cadafalch va ser inclòs dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català per tal de garantir la conservació i el manteniment de la integritat de l’arxiu. El 23 d’octubre de l’any passat, el fons va ser ingressat en dipòsit a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Ara, amb la seva adquisició el fons passa a formar part del patrimoni de la Generalitat, que el posarà a l’abast dels investigadors a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Josep Puig i Cadafalch va estudiar arquitectura i ciències exactes. Va projectar obres com la casa Martí (Els Quatre Gats), la Casa Amatller (1900), la Casa Macaya (1901), la Casa de les Punxes (1905) i la Casa Serra (1907) de Barcelona, entre d’altres. Va impulsar les excavacions d\'Empúries a través de l\'Institut d\'Estudis Catalans, entitat de la qual fou cofundador i president durant molts anys. El 1917 va ser nomenat president de la Mancomunitat de Catalunya en substitució d’Enric Prat de la Riba, càrrec que va ocupar fins la dissolució de la Mancomunitat el 1925.
El Govern posa en marxa l’elaboració del Mapa Nacional de Recursos Turístics Intangibles de Catalunya
• S’inicia un projecte d’investigació que permetrà elaborar un atles sobre llocs i esdeveniments històrics de Catalunya amb transcendència europea i universal
• L’objectiu és posar a l’abast del turista estranger els noms i llocs que vinculen Catalunya amb el seu propi país d’origen
• El Govern encarrega també el Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics de Catalunya sobre els principals recursos i productes turístics del país
El Govern ha posat avui en marxa l’elaboració del Mapa Nacional de Recursos Turístics Intangibles de Catalunya, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que recollirà els esdeveniments succeïts a Catalunya vinculats amb fets de la història universal que permetin al turista estranger trobar trets identificatius amb el seu propi país. El Govern ha aprovat avui el conveni per a la realització del projecte d’investigació que serà la base per a l’elaboració del Mapa.
Per dur a terme aquest Mapa Nacional de Recursos Turístics Intangibles es preveu l’elaboració de 40 informes sobre temes d’història de Catalunya amb interès turístic analitzant els vincles amb fets històrics d’altres països, de manera que el turista estranger pugui conèixer esdeveniments relacionats amb la seva pròpia història.
Així mateix, el Govern també ha aprovat avui l’elaboració del Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics de Catalunya, que durà a terme la Universitat de Barcelona (UB), amb l’objectiu de disposar d’una visió integradora de les capacitats actuals i futures i de les mancances d’atractiu turístic d’un territori concret i alhora d’una eina de gestió per identificar actuacions prioritàries i facilitar la coordinació i la col·laboració interadministrativa sectorial i intersectorial.
Mapa Nacional dels Recursos Turístics Intangibles de Catalunya
Aquest Mapa s’emmarca en les directrius del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, per desenvolupar una política de planificació turística que es fonamenta en la sostenibilitat social i ambiental del turisme en el territori català, d’acord amb les línies bàsiques del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2005-2010.
El Mapa Nacional de Recursos Turístics Intangibles s’articula a través d’un projecte d’investigació encarregat a la UAB, dotat amb 43.541,76 euros, que contempla l’elaboració d’un total de 40 informes sobre fets de la història de Catalunya amb interès turístic des d’una doble vessant: d’una banda, com a fet rellevant en la història de Catalunya i, d’una altra, per la seva vinculació amb la història de tercers països, que el turista forà pugui percebre com a propi.
Emmirallant-se en iniciatives similars (com la Toscana o Escòcia), el Mapa de Recursos Intangibles aprofita el potencial Catalunya, que al llarg de la història ha estat sovint peça clau de diversos esdeveniments de la història d’Europa i també de la història Universal, i incideix en la identificació i presentació de fets de la història de Catalunya amb els que persones d’orígens diversos es puguin veure reflectides.
Per a la realització del treball -que dirigirà el catedràtic d’Història Moderna de la UAB, Antoni Simon i Tarrés- comptarà amb un equip mínim de tres especialistes en èpoques històriques diferents (medieval, moderna i contemporània), que s’encarregaran de seleccionar els fets més rellevants, tant històrics com relacionats amb la mitomania del segle X, tècnics i culturals i també de l’entorn natural.
Aquesta selecció d’esdeveniments es posarà en relació amb demandes específiques pròpies del turisme, amb la idea de diversificar l’oferta turística i promoure, també, noves modalitats de turisme cultural basat en el patrimoni d’intangibles de Catalunya. El projecte es realitzarà en dues fases:
• Fase 1: Introducció general, selecció de punts d’actuació, anàlisi comparativa d’altres experiències en la mateixa línia, disseny i enfocament general del treball.
• Fase 2: Mapes temàtics de recursos turístics intangibles de Catalunya amb 40 informes i 40 mapes.
Es previst que aquesta iniciativa estigui enllestida a finals de 2007.
Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics de Catalunya
D’altra banda, el Govern també ha aprovat avui el conveni per a la realització del Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics de Catalunya, amb l’objectiu d’obtenir una informació integrada i territorialitzada de l’oferta i els productes turístics de Catalunya, per tal de disposar d’una visió global de les capacitats actuals i dels aspectes millorables d’un territori concret. Aquesta iniciativa es durà a terme amb la Universitat de Barcelona (UB), mitjançant un equip dirigit pel catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional, Francesc López Palomeque- compta amb un pressupost total de 205.521,66 euros.
El Mapa es completarà en tres fases:
• Fase 1: Elaboració del document de determinació del format del Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes i dels productes turístics de 4 mapes pilot de caràcter temàtic En aquesta fase es concretaran aspectes metodològics i la realització dels quatre mapes pilot de caràcter temàtic. Les quatre temàtiques seran medi ambient i paisatge cultural, història i cultura, recursos naturals, activitats turístiques i esport i organització d’esdeveniments i atracció de visitants.
• Fase 2: En aquesta fase es procedirà a la recollida de dades, tractament i redacció dels respectius informes corresponents dels mapes temàtics de l’oferta i productes turístics.
• Fase 3: Finalment, es procedirà a l’elaboració dels informes que acompanyen cadascun dels mapes temàtics. Aquests informes inclouran una anàlisi i avaluació de l’oferta d’allotjaments i serveis principals, anàlisi de la tipologia de turistes, oferta i productes segons els operadors turístics estrangers, turisme i entorn geogràfic, impacte socieconòmic del turisme i impacte territorial del turisme.
El Govern destina 1,5 milions a les AMPA per subvencionar l\'acollida matinal a les escoles
• Prop de 20.000 alumnes es beneficiaran dels ajuts a les associacions de mares i pares d’alumnes
• Les subvencions s\'incrementaran el curs vinent un 36% respecte el curs passat
El Govern ha aprovat convocar les subvencions a les associacions de mares i pares d\'alumnes (AMPA) per a l\'organització del servei d\'acollida matinal d\'infants, en els centres educatius sufragats amb fons públics de Catalunya que imparteixen el segon cicle d\'educació infantil, educació primària i educació especial per al curs 2007-2008. L\'import total dels ajuts és d’1.500.000 euros, un 36% més que el curs passat, i es preveu que se\'n puguin beneficiar prop de 20.000 alumnes.
L\'acollida matinal fora de l\'horari escolar té per objecte facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral i posar a disposició de les famílies uns espais, unes activitats i uns professionals responsables dels infants durant el temps previ a l\'inici de l\'activitat escolar. Aquesta iniciativa està recollida al Pacte Nacional per a l\'Educació, signat el 20 de març de 2006 entre el Govern de la Generalitat i les principals organitzacions que formen la comunitat educativa.
La convocatòria explicita que poden sol·licitar les subvencions totes les AMPA de centres sufragats amb fons públics que organitzin l\'acollida matinal en els nivells educatius abans esmentats. L\'import de subvenció es destinarà a minorar el cost del servei per a tot l\'alumnat que s\'hi aculli.
El curs 2006-2007, 654 AMPA han sol·licitat aquests ajuts i se n\'han beneficiat 17.604 alumnes, amb un import global de les subvencions d\'1.100.000 euros. L\'increment de l\'import global de 400.000 euros de cara al curs 2007-2008 respon a la necessitat d\'apujar l\'ajut que es destina a cada AMPA i a la voluntat d\'ampliar el nombre d\'AMPA participants i, per tant, d\'alumnes beneficiats.
El Govern aprova els comptes de l’Institut Català de Finances (ICF) de l’exercici 2006
• L’ICF obté uns guanys de 0,6 milions d’euros, davant els 5 milions de pèrdues de l’any 2004, i el seu balanç consolidat és de 2.228 milions d’euros
• L’activitat del Grup s’ha incrementat un 35,6% respecte el 2005
• L’entitat compleix els objectius fixats al Pla estratègic 2004-2007, un any abans del previst
El Govern ha aprovat avui la memòria, el balanç i els comptes de l’Institut Català de Finances (ICF) corresponents a l’exercici 2006. L’ICF va tancar l’any amb un benefici de 0,6 milions d’euros i un balanç consolidat de 2.228 milions. Durant aquest temps, l’Institut també ha incrementat la seva activitat en un 35,6% respecte al 2005, ha millorat la solvència de l’entitat en reduir els índex de morositat del 5,4% el 2004 a l’1,9% l’any 2006, i ha incrementat la seva oferta de productes al servei de les empreses, tant en préstecs com amb nous instruments de capital risc.
Així mateix, ICF Equipaments, societat mercantil creada l’any 2005 amb l’objectiu de buscar el millor finançament per construir aquelles infraestructures que li encarregui el Govern, ja ha lliurat 46 escoles amb una inversió de 179 milions d’euros. D’aquesta manera, i d’acord amb els resultats obtinguts, l’ICF dóna per tancat, un any abans del previst, el Pla estratègic 2004-2007. En dos anys, s’ha complert amb els principals objectius d’aquest pla:
• Innovar l’oferta de productes dirigits especialment a cobrir les necessitats de finançament de les empreses. L’ICFcrèdit s’ha consolidat com la línia de finançament per a les pimes que fan inversions a Catalunya amb més de 6.000 operacions en dos anys.
• Incrementar l’activitat en capital, en especial amb la promoció de nous instruments com ara el Fons Mediterrània, i amb compromisos d’inversió de 47,1 milions.
• Millorar la solvència de l’entitat: tancant l’any amb un benefici de 0,6 milions davant els 5 milions de pèrdues del 2004.
• Donar suport financer a les polítiques del Govern. A banda de la bona activitat d’ICF Equipaments, durant aquests dos anys, l’ICF també ha signat convenis de col·laboració amb altres departaments com la línia ICF-COPCA per a la internacionalització de les empreses; la línia de crèdits d’emancipació perquè els joves puguin accedir en condicions avantatjoses a l’habitatge i ampliar els seus estudis; i, un conveni entre l’Institut d’Indústries Culturals (ICIC) i Avalis de Catalunya, SGR per finançar projectes del sector audiovisual.
• Augmentar la massa crítica del Grup, és a dir, créixer per arribar a més empreses i poder participar directament en projectes de major dimensió. Així, des del 2004 i amb la posada en marxa de l’ICFcrèdit, s’ha multiplicat per deu el nombre d’operacions realitzades i ha augmentat l’import mitjà de les operacions directes, en participar en més crèdits sindicats.
• Donar suport a projectes que es considerin viables i estratègics per a l’economia catalana, en col·laboració amb altres operadors financers públics o privats. L’ICF, que s’ha encarregat del disseny de l’operació de finançament del projecte d’ampliació de la Fira de Barcelona, concedirà un préstec participatiu de 62 milions d’euros i liderarà un crèdit sindicat de 165 milions d’euros.
Impuls a la construcció de dos nous accessos a l’Eix del Llobregat i la millora de la GI-533 a Bescanó
• Es destinen 1,9 milions d’euros per a millorar l’accessibilitat a l’Eix del Llobregat entre Navàs i Puig-reig
• La tardor vinent començaran els treballs a la GI-533 al terme de Bescanó, amb una inversió prevista de 3 milions d’euros
El Govern ha aprovat avui la declaració de l’ocupació de béns afectats per a portar a terme dues actuacions de millora a la xarxa viària catalana: el condicionament de la carretera GI-533 en un tram situat al terme municipal de Bescanó i la construcció de dos nous accessos a l’Eix del Llobregat (C-16) entre Navàs i Puig-reig.
Eixamplament i rectificació de revolts a la GI-533
La Generalitat ha impulsat la millora d’un tram d’un quilòmetre de longitud de la GI-533, al terme municipal de Bescanó, que correspon al pas de la via per l’espai d’interès natural del volcà de la Crosa. Aquesta actuació s’emmarca en les obres del condicionament general de la carretera GI-533 entre Girona i Santa Coloma de Farners, en avançada fase d’execució, i s’ha tramitat de manera independent tenint especial cura en la integració paisatgística de l’obra i minimitzant l’impacte ambiental a la zona.
Aquesta actuació permetrà suavitzar els revolts existents i redefinir les interseccions per tal de garantir la fluïdesa i la seguretat de la circulació. Les obres, actualment en licitació per valor de 3 milions d’euros, s’adjudicaran el mes vinent i començaran la tardor vinent, amb un termini d’execució de 4 mesos.
Els treballs consistiran en l’eixamplament de la carretera fins als 10 metres, de manera que la nova via estarà formada per dos carrils de 3,5 metres i dos vorals d’1,50 metres. A més, s’aprofitarà aquesta ampliació per a suavitzar els revolts més pronunciats amb la construcció de petites variants del traçat.
D’altra banda, es milloraran dues interseccions, que corresponen als encreuaments amb la GI-534 (carretera de Salitja) i la GI-540 (carretera de l’Estanyol), mitjançant la construcció, en ambdós casos, d’un tercer carril per als girs a l’esquerra. L’actuació es completarà amb la millora del ferm de la carretera, el condicionament de nous passos de fauna, la renovació de la senyalització horitzontal i vertical, i la instal·lació de noves tanques de seguretat.
Millora de l’accessibilitat a l’Eix del Llobregat
Amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat a l’Eix del Llobregat (C-16), la Generalitat ha previst la construcció de dos nous accessos entre Navàs i Puig-reig, un tram que compta amb les característiques d’autovia. Els treballs, dels quals s’ha aprovat avui la declaració d’ocupació de béns afectats, suposaran una inversió d’1,9 milions d’euros. Es preveu que les obres s’iniciïn durant aquest estiu.
Accés Navàs Nord: l’actual accés Navàs nord és un semienllaç que permet els moviments des de i cap a Berga. Les obres que ara s’impulsen consistiran en la construcció d’un nou ramal que permetrà efectuar la incorporació a l’autovia en direcció a Manresa, a partir de l’antiga C-16. El ramal tindrà una longitud d’uns 310 metres, format per un carril de 4 metre d’amplada, un voral dret d’1,5 metres i un voral esquerre d’1 metre.
Accés a Cal Vidal i Cal Riera: les obres proporcionaran una nova sortida directa des de l’autovia cap als polígons de Cal Vidal i Cal Riera, al terme de Puig-reig, per als vehicles procedents de Manresa. El ramal de sortida tindrà una longitud de 195 metres, format per un carril de 4 metres d’amplada, un voral dret d’1,5 metres i un voral esquerre d’1 metre. Aquest ramal culminarà en una rotonda del polígon de Cal Vidal. El projecte també inclou la construcció a partir d’aquesta rotonda d’un vial de 750 metres de longitud i 7 metres d’amplada, sensiblement paral·lel a la C-16, per tal de connectar amb la resta del polígon.
NOMENAMENTS
El Govern ha nomenat avui José Cuervo nou delegat del Govern a Madrid.
José Cuervo, delegat del Govern a Madrid
Nascut el 28 d’agost de 1950 a La Corunya.
És llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Santiago de Compostela i doctorat en aquesta matèria a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fins avui ha estat Primer Tinent d’Alcalde i portaveu del Govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona.
La seva carrera professional ha estat principalment vinculada a l’àmbit sanitari. Va ser director dels Serveis de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona del 1983 al 1998, any en què va assumir la direcció dels Serveis a la Família Olímpica del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92. L’any 1993 passa a ocupar la gerència dels Hospitals de la Vall d’Hebron, càrrec que va exercir fins al 1998, quan és nomenat director general de la Fundació Doctor Robert.
En l’àmbit de la gestió municipal, ha estat regidor del districte de Nou Barris i Regidor President de la Comissió de Serveis Urbans i Manteniment de l’Ajuntament de Barcelona, consistori en el que ha ocupat diverses tinences d’alcaldia.
Entre d’altres, ha estat president de Parcs i Jardins de Barcelona, de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA), de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS), de Barcelona Serveis Municipals i de Serveis Funeraris de Barcelona.
També ha impartit la docència a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’Escola d’alta Direcció i Administració (EADA).
Ha publicat nombrosos articles i ponències en congressos sobre Gestió Sanitària, a més de diversos llibres sobre aquesta matèria i l’estudi Gent de Nou Barris. 1897-2007. La transformació a ciutat.
