Informe sobre les infraestructures a Catalunya. Xarxa viària i ferroviària
1 . – Principals actuacions a la xarxa de carreteres de l’Estat
Entre els projectes que l’Estat té en marxa actualment a la xarxa de carreteres de la seva competència a Catalunya, cal destacar un conjunt de 35 obres, de desdoblament, condicionament i millora, per valor d’uns 3.600 milions d’euros.
Carretera Tram Estat (*)
N-260 Xerallo – Pont de Suert DIA
Variant de la Pobla de Segur Estudi informatiu
Variant de Gerri de la Sal Projecte constructiu
Sort – Adrall (Coll del Cantó) Estudi informatiu
Variant de la Seu d’Urgell Estudi informatiu
Ribes de Fresser – Alp DIA
Besalú – Navata Projecte constructiu
Navata - Figueres DIA
N-145 La Seu d’Urgell - Andorra Projecte constructiu
N-230 Lleida - Alfarràs Projecte constructiu
Pont de Suert – túnel de Vielha Estudi informatiu
Vielha -Frontera francesa Estudi informatiu
N-240 Tarragona - Valls Obres
Valls – Montblanc Projecte constructiu
Montblanc - Lleida Estudi informatiu
Lleida - Almacelles Obres
N-420 Tarragona – Reus (condicionament) Obres
Variant de Riudecols Projecte constructiu
Variant de Falset Obres
Variant de Corbera d’Ebre Projecte constructiu
Variant de Gandesa Projecte constructiu
N-340 Alcanar – Vandellòs DIA
Vandellòs – Vila-seca Obres
Variant de Tarragona Obres
Altafulla – Vilafranca del Penedès DIA
Vilafranca del Penedès - Abrera Estudi informatiu
N-II Montgat - Palafolls Estudi informatiu
Tordera - Maçanet Projecte constructiu
Maçanet - Fornells Obres
Variant de Girona Projecte constructiu
Medinyà - Bàscara Projecte constructiu
Bàscara – Figueres – frontera francesa DIA
B-40 Abrera - Terrassa Obres
Millores comunicació Baix Ll – V. occidental Estudi informatiu
Urbanes Vial d’accés per a camions al port de Barcelona DIA
(*) Sobre l’estat de cada projecte, es consideren quatre fases:
.- Estudi informatiu: Estudi informatiu en redacció o en exposició pública
.- DIA: Pendent de la declaració d’impacte ambiental (DIA) o d’iniciar la redacció del projecte constructiu
.- Projecte constructiu: En redacció del projecte constructiu
.- Obres: Obres en licitació, adjudicades o en execució.
2.- Principals actuacions de la Generalitat a la xarxa de carreteres
Entre els projectes que la Generalitat té en marxa actualment a la xarxa de carreteres de la seva competència cal destacar un conjunt de més d’un centenar d’actuacions per valor d’uns 3.800 milions d’euros.
D’aquestes, destaquen les següents:
* Carretera Tram Estat (*)
Eix Transversal
Desdoblament Obres adjudicades
83 Eix Llobregat Puig-reig - Berga Obres en execució
Berga - Bagà Estudi informatiu
36 Anella de les Gavarres C-31. Tram: Palamós-Palafrugell Obres en execució
C-66. Altres trams d’actuació DIA
Eix Maçanet – Platja d’Aro C-35, C-63 i C-31 Obres en execució
Autovia Girona-Besalú C-66. Tram: Banyoles-Besalú Projecte constructiu
9 Eix Vic-Ripoll C-17. Tram: Manlleu-Ripoll Obres en execució
11 C-14 Desdoblament Reus - Alcover
Carretera de Tàrrega a Aragó C-53 i C-26. Variants pendents d'executar DIA / Projecte constructiu
Eix Diagonal Vilanova i la Geltrú - Manresa Projecte constructiu
2 Actuacions urbanes Soterrament ronda Nord de Granollers Obres en execució
Ronda Oest de Sabadell Projecte constructiu
129 Ronda Sud d’Igualada. Obres en execució / Estudi informatiu
Variant sud de Lleida DIA
45 Millores de la C-17 a Montcada i Reixac Obres en execució
B-500 Tram: Badalona – Mollet del Vallès Estudi informatiu
C-58 Tercer carril i laterals Cerdanyola - Terrassa Projecte constructiu
C-35 Tram Granollers-Cardedeu Estudi informatiu
59 C-55 Nou accés a Sant Vicenç de Castellet Obres en execució
15 GI-533 Condicionament Girona – Sta. Coloma Farners Obres en execució
Carretera de la Bisbal a Figueres C-31, C-252. Condicionament de Verges a Torroella. Estudi informatiu
25 Aragó - eix de l'Ebre T-330, T-333, N-230b. Condicionament Horta de St. Joan - C-12 (Xerta) Obres en execució
31 C-221 Condicionament i variants de Batea al límit amb Aragó Obres en execució
C-51 Condicionament de Valls al Vendrell Projecte constructiu
23 C-14 Condicionament de Ciutadilla a Tàrrega Obres en execució
Variants de Coll de Nargó, Organyà, Oliana i Tresponts Estudi informatiu
T-202 Condicionament Altafulla-Salomó Projecte constructiu
80 Eix Vic – Olot per Bracons Nova carretera de Torelló a la Vall d’en Bas Obres en execució
C-63 Variants de les Preses i d’Olot DIA
Variants pendents d'executar Estudi informatiu / DIA
79 Vic - Gironella Nova carretera Obres en execució / Projecte constructiu
Eix de les Garrigues Condicionament l’Albagés - Castelldans Obres en licitació
134, 19, 20 Eix de la Bonaigua C-28 Condicionament i variants Obres en execució / Projecte constructiu
16 C-12 Condicionament Àger – C-13 Obres en execució
3.- Principals actuacions a la xarxa ferroviària de l’Estat
Entre els projectes que l’Estat té en marxa actualment a la xarxa ferroviària a Catalunya, cal destacar 21 obres tant a la xarxa de rodalies i regional, com a la de transport de mercaderies, amb una inversió d’uns 2.300 milions d’euros. A aquestes actuacions, cal afegir les obres de la línia d’alta velocitat Tarragona – Barcelona – frontera francesa, amb una inversió de 2.350 milions d’euros.
4.- Principals actuacions a la xarxa ferroviària de la Generalitat
El Govern català té en marxa més d’una dotzena d’actuacions a la xarxa de metro i de FGC. A banda de la construcció de la línia 9, que té un pressupost d’uns 4.000 milions d’euros, està executant obres per valor de més de 1.100 milions d’euros. D’altra banda, el Govern està desenvolupant projectes per a noves actuacions d’un valor de més de 1.300 milions d’euros.
(per mapes i taules veure document adjunt)
El Govern fa els primers passos per a l’inici de les obres de desdoblament de l’Eix Transversal
• La Generalitat declara l’ocupació urgent dels béns i drets afectats per les obres que convertiran la C-25 en autovia
• Es preveu que els treballs comencin entre finals d’aquest any i principis del vinent i concloguin entre el 2010 i el 2011
El Govern ha declarat avui l’ocupació urgent dels béns i drets afectats pel desdoblament de l’Eix Transversal (C-25), acord que permet el pròxim inici de les obres i abasta fins a 31 municipis: Aguilar de Segarra, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Estaràs, Manresa, les Oluges, els Prats de Rei, Pujalt, Rajadell, Sant Pere Sallavinera, Sant Ramon, Artés, Avinyó, Muntanyola, Sallent, Sant Bartomeu del Grau, Sant Fruitós de Bages, Santa Maria d’Oló, Vic, Arbúcies, Brunyola, Caldes de Malavella, Calldetenes, Espinelves, Folgueroles, Gurb, Sant Hilari Sacalm, Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Santa Coloma de Farners i Vilobí d’Onyar.
Els treballs que ara s’impulsen permetran convertir en autovia tot l’Eix Transversal i comportaran el desdoblament de prop de 143 quilòmetres de carretera i la construcció d’un nou tram de 2 quilòmetres. Actualment, la C-25, que uneix Cervera i Riudellots de la Selva al llarg de 153 quilòmetres, compta amb tres petits trams desdoblats: el comprès entre Cervera i les Oluges i les circumval·lacions de Manresa i Vic.
Aquesta actuació, d’una gran envergadura, permetrà millorar la seguretat i el trànsit d’una via que registra una mitjana d’entre 8.000 i 17.000 vehicles diaris, amb un percentatge de circulació de vehicles pesants d’entre el 20% i el 30%, segons els trams.
L’Eix Transversal vertebra les comunicacions per carretera entre la plana de Lleida, les comarques centrals i Girona; així, el seu desdoblament potenciarà tant les comunicacions intercomarcals com les de llarg recorregut, fomentarà l’equilibri territorial i afavorirà el desenvolupament econòmic a les comarques de l’interior.
Les obres estan adjudicades per un import de 708,3 milions d’euros –703,5 milions per als trams a desdoblar i de 4,8 milions per a l’adaptació dels trams ja desdoblats. Aquesta actuació es finançarà mitjançant una concessió d’obra pública, que comprèn tant les obres de desdoblament com la gestió de la infraestructura durant 33 anys.
La futura autovia
La nova autovia estarà formada per dues calçades amb dos carrils de 3,5 metres per sentit, més un carril addicional en els trams on és necessari per a l’avançament dels vehicles pesats. Els vorals exteriors tindran 2,5 metres d’amplada i els vorals interiors, 1,5 metres. Una mitjana d’amplada variable entre els 5 i els 8 metres separarà els dos sentits de la circulació. El projecte comportarà la construcció de 52 viaductes, 14 túnels i 40 enllaços.
Els treballs s’iniciaran de manera esglaonada entre finals d’aquest any i principis del vinent, amb l’objectiu que tot l’Eix Transversal sigui autovia entre el 2010 i el 2011. En aquest sentit, es preveu que les obres comencin el primer trimestre de l’any vinent en el tram entre Cervera i Manresa, tret de l’enllaç de Joncadella, a Manresa, on es podrien iniciar abans, ja a finals d’aquest any. L’estiu vinent començaran les obres a la resta de l’Eix.
El Govern impulsa l’estudi del Pla Director de mobilitat de l’Alt Pirineu i Aran
• El Pla Director planificarà la millora de l’accessibilitat i promourà una mobilitat més sostenible i integrada en el medi ambient
• El programa regularà el transport de viatgers i mercaderies, les xarxes viàries, ferroviàries, els serveis de transport i l’aparcament
• El Pla també fomentarà l’ús de la bicicleta i els desplaçaments a peu
El Govern ha autoritzat avui el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a encarregar la redacció de l’estudi tècnic per a l’elaboració del Pla director de mobilitat de l’Alt Pirineu i l’Aran, amb una dotació de 172.608 euros.
La Llei de mobilitat estableix la necessitat de redactar els plans directors de mobilitat com a instruments per a l’aplicació territorial de les Directrius nacionals de mobilitat, vigents des del 3 d’octubre de 2006.
La Generalitat ja ha iniciat enguany els estudis corresponents als Plans directors de mobilitat de les Comarques Gironines i Ponent i té en tràmit de contractació el corresponent a les Terres de l’Ebre. D’altra banda, recentment s’ha iniciat el procés d’informació pública del Pla director de mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona, redactat per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Per la seva part, el Consorci de Transports de Camp de Tarragona realitzarà el Pla Director d’aquest àmbit territorial.
En el termini d’un any es procedirà a la redacció del Pla que ara s’impulsa per a l’Alt Pirineu i l’Aran, amb l’objectiu d’aprovar-lo i sotmetre’l a informació pública a partir del setembre de 2008.
Ordenació de la mobilitat
Segons la Llei de mobilitat, els plans directors són la aplicació concreta a cada àmbit territorial d’allò que disposen les Directrius Nacionals de Mobilitat i han de recollir principalment, els aspectes següents:
o Seguiment i gestió de la mobilitat de la zona
o Ordenació del trànsit interurbà
o Promoció del transport públic col·lectiu
o Foment de l’ús de la bicicleta i dels desplaçaments a peu
o Ordenació i explotació de la xarxa viària principal de la zona
o Organització de l’aparcament
o Transport i distribució de mercaderies
En el procés d’elaboració dels plans, es garantirà la participació dels ens locals i de les entitats representatives en l’àmbit de la mobilitat. Aquests plans es revisaran cada sis anys o quan es modifiquin les Directrius nacionals de mobilitat.
El Departament d’Interior es reestructura de cara a la finalització del desplegament dels Mossos d'Esquadra
• La nova organització potenciarà els serveis de la policia i alhora els d’emergència i protecció civil
• La Secretaria General es farà càrrec de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments i de la nova Direcció General de Protecció Civil
• La secretaria de Seguretat es farà càrrec de la Direcció General de Policia i assumirà les noves competències en matèria de seguretat que atorga el nou Estatut, entre elles, la seguretat privada
• Es crearan set serveis territorials del departament
• La Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments també reestructura la seva organització per modernitzar-se i donar millor serveis als ciutadans
El Govern ha aprovat el decret que defineix la nova reestructuració del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Aquesta reorganització preveu canvis estructurals importants de cara a la finalització del desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya i preveu la potenciació de l'àrea d'emergències i de protecció civil.
Amb la finalitat de garantir una prestació de serveis més eficaç i eficient dins la complexa estructura del departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i amb l’objectiu de donar resposta al increment d’activitats derivat de la finalització, l’any que ve, del desplegament dels Mossos d’Esquadra, el Govern ha dissenyat una nova estructura orgànica funcional i operativa degudament dimensionada i adaptada a les necessitats reals, actuals i futures dels serveis de policia i dels serveis administratius associats.
Mitjançant el Decret 479/2006, de 5 de desembre, d'estructuració del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació es va crear la Direcció General de Protecció Civil, que va passar a assumir determinades funcions de l'actual Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, i, d'acord amb l'apartat quart d'aquest mateix article, la Direcció General de Policia s’ha integrat en l’estructura orgànica de l’anterior Direcció General de Seguretat Ciutadana.
El canvi organitzatiu pretén incrementar la capacitat de la Secretaria de Seguretat que centra les seves funcions en la direcció de les polítiques publiques de seguretat i policia i en l'àmbit estrictament policial, inclosa la gestió dels mitjans necessaris i sistemes auxiliars necessaris per al desenvolupament de l'activitat policial i les que corresponguin als àmbits de seguretat privada, seguretat ciutadana i ordre públic, entre d'altres.
De la Secretaria General passen a dependre la Direcció General de Protecció Civil i la de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, a més de la Direcció de Serveis i la Direcció General del Joc i d’Espectacles
D’acord amb el decret, la nova organització del departament s’estructura en les unitats directives següents:
a) La Secretaria General.
b) La Secretaria de Seguretat.
c) La Secretaria de Relacions Institucionals i Participació.
Resten adscrits al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, l’Escola de Policia de Catalunya, que d'acord amb la llei 10/2007 de 30 de juliol passarà a ser Institut de Seguretat Pública de Catalunya, el Servei Català de Trànsit i l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat. Aquest dos últims en els termes que preveu aquest Decret.
Secretaria General
La Secretaria General s'estructura en els òrgans següents:
a) La Direcció de Serveis
b) L'Assessoria Jurídica, en els termes que preveu el Decret 57/2002, de 19 de febrer.
c) La Direcció General del Joc i d'Espectacles
d) La Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments
e) La Direcció General de Protecció Civil
L'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat resta adscrita al Departament, mitjançant la Direcció General del Joc i d'Espectacles i el Servei Català de Trànsit resta adscrit al Departament mitjançant la Secretaria General.
Els nous serveis territorials del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació dependran orgànicament de la Secretaria General i funcionalment d'aquesta i de les secretaries sectorials i de les direccions generals corresponents en funció de l'àmbit competencial respectiu.
Depenent de la Direcció General del Joc i d'Espectacles es creen la Subdirecció General de Gestió i Control, la Subdirecció General Tècnica i de Projectes i l’Observatori del Joc, aquesta última, una àrea funcional que elaborarà estudis i contribuirà a la definició d’estratègies de desenvolupament del joc per convertir-se en un referent tècnic per les institucions i entitats que treballen en aquest camp tot promovent indicacions i recomanacions sobre el joc responsable amb entitats i institucions públiques i privades del territori.
Per la seva banda, la Direcció General de Protecció Civil és l’encarregada, entre d’altres coses, de desenvolupar el sistema de Protecció Civil a Catalunya, elaborar plans de protecció civil, mapes de riscos, organitzar i dirigir simulacres, a més de participar en el servei d’atenció de trucades d’urgència 112.
En aquest sentit, el Govern ha aprovat també avui el nou decret de reestructuració de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments.
El Decret vol ser una eina de modernització i adequació del Cos de Bombers a les demandes de la societat per tal de donar un millor servei als ciutadans.
D’una banda, el Decret desenvolupa l’estructura organitzativa pròpia dels Bombers de la Generalitat a partir de la Llei 5/1994, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments de Catalunya.
D’una altra, es dóna més pes territorial i de gestió a les Regions d’Emergències, es reconeixen els grups operatius especials dels Bombers, les sales de Control de les diferents Regions d’Emergències i la Sala Central de Bombers, i es dóna més pes específic als aspectes tècnics i de prevenció, entre d’altres.
Amb el nou Decret es reforça també la gestió, tant central com territorial, i s’estableixen mecanismes que, a través de l’avaluació, permeten millorar la qualitat en la prestació del serveis dels Bombers.
Secretaria de Seguretat
La Secretaria de Seguretat, que serà l’encarregada de dirigir les polítiques públiques en matèria de seguretat i policia, també assumirà la gestió dels mitjans i sistemes auxiliars necessaris per al desenvolupament de l’activitat policial i les que corresponguin als nous àmbits competencials previstos en el nou Estatut, entre ells, la seguretat privada.
Igualment, la Secretaria de Seguretat té assignades, entre d’altres funcions, la planificació estratègica del Cos de Mossos d’Esquadra, la coordinació tècnica operativa de les policies locals de Catalunya i el nou Programa de Seguretat contra la Violència Masclista.
Depenen de la Secretaria de Seguretat els òrgans actius i centres directius següents:
a) El Gabinet de Seguretat.
b) La Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya.
c) El Programa de Seguretat contra la Violència Masclista
d) La Direcció General de la Policia.
El decret també detalla la nova estructura de la Direcció General de la Policia que estableix una divisió clara entre l’àmbit policial més operatiu i el d’organització, planificació i anàlisi, a més d’apostar por un nou model d’investigació per poder fer front als nous models delictius i per la creació d’unitats específiques de proximitat i atenció al ciutadà a cada regió policial.
Amb la reestructuració de la Direcció General de la Policia, que inclou la creació de la Subdirecció Operativa de la Policia, i el nomenaments dels nous comandaments, es modernitza l’organització de la policia catalana per poder fer front als reptes de futur, es millora l’efectivitat i la coordinació, s’aprofiten al màxim els recursos i s’equipara amb la majoria de policies europees.
Secretaria de Relacions Institucionals i Participació
La Secretaria de Relacions Institucionals i Participació, que entre d’altres funcions té la d’impulsar el desenvolupament estatutari, la promoció de la participació social i la innovació democràtica i la promoció de la pau i els drets humans, està estructurada, entre d'altres, en:
a) La Direcció General de Relacions Institucionals.
b) La Direcció General de Participació Ciutadana.
c) La Direcció General de la Memòria Democràtica.
d) L'Oficina de promoció de la Pau i dels Drets Humans.
e) L'Oficina tècnica de suport per al desplegament de l'Estatut.
f) Les secretaries de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat, de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i de la Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament de Barcelona.
Està adscrit al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, mitjançant la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació, l'Institut d'Estudis Autonòmics.
D’aquesta secretaria també en depenen el Programa per a la creació del Memorial Democràtic, el Programa d’atenció a expresos i de desapareguts i foses comunes, el Programa per a la creació de l'Institut Internacional per la Pau i l’Oficina Tècnica de Suport per al Desplegament de l'Estatut.
Serveis Territorials
La nova estructura del departament preveu la creació de serveis territorials per tal de donar una resposta més pròxima al ciutadà. D’aquesta manera es crearan serveis territorials a Barcelona, la Catalunya Central, Girona, Lleida, Tarragona, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran, que tindran delegades algunes competències de les tres secretaries.
El personal tècnic i facultatiu del cos de Mossos d’Esquadra s’incorpora a una nova escala de categories policials
“L’escala de suport” és la nova categoria laboral que s’inclourà en la jerarquia del cos policial dels Mossos d’Esquadra, segons contempla l’avantprojecte de modificació de la Llei de la policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra. Aquesta escala acollirà el personal facultatiu i tècnic que treballa al servei dels mossos i que és absolutament necessari perquè les tasques policials puguin desenvolupar-se amb diligència i eficàcia.
Per tant, el cos de Mossos d'Esquadra s'estructurarà jeràrquicament en l’escala bàsica (mossos i caporals); escala intermèdia (sergents i sots-inspectors); escala executiva (inspectors); escala superior (intendents, comissaris i major) i escala de suport (facultatius i tècnics).
Amb la modificació de l'actual règim jurídic, es permetrà que el col·lectiu de facultatius i tècnics puguin exercir els seus drets sindicals mitjançant l'elecció d'una representació al Consell de la Policia-Mossos d'Esquadra, ja que actualment no gaudeixen del dret de vot.
A partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, les organitzacions sindicals podran promoure la realització d'eleccions sindicals parcials per a l'elecció del representant del personal facultatiu i tècnic en aquest Consell.
La prescripció de l’activitat física s’implantarà a l’atenció primària per prevenir la malaltia
• Posa en marxa el programa “Pla d’Activitat Física, Esport i Salut” per fomentar l’esport com a eina terapèutica d’ús habitual en l’atenció primària
El Govern ha aprovat avui la creació del programa “Pla d’Activitat Física, Esport i Salut”, que implanta el consell i la prescripció de l’esport en l’atenció primària amb la finalitat d’aconseguir que sigui una eina terapèutica d’utilització habitual i, alhora, de promoció de la salut. Amb aquet programa el Govern vol promoure els hàbits saludables i prevenir la malaltia mitjançant la recepta de l’esport.
Els objectius del nou programa són formar i capacitar els professionals de l’atenció primària perquè incorporin el consell i la prescripció de l’esport en la seva pràctica habitual i perquè siguin adequats a cada usuari. També pretén coordinar els recursos assistencials que poden intervenir en el procés, potenciar la utilització dels equipaments esportius existents a nivell territorial, així com el treball conjunt dels sectors i les administracions implicades.
Diversos estudis científics mostren una estreta relació entre alimentació i activitat física com a causants principals de les malalties cròniques, les quals representen un 46% de la càrrega de la morbiditat mundial. D’altra banda, entre el 2 i el 8% de la despesa en salut és imputable a l’obesitat.
El Pla d’Activitat Física, Esport i Salut compta amb una Comissió Rectora i una direcció de caràcter tècnic. La comissió s’encarregarà de dissenyar, informar i proposar al Govern les polítiques de promoció de l’activitat física en el marc d’aquest programa i fer-ne el seguiment. Estarà presidida per un representant del Departament de Salut, mentre que un titular de la Secretaria General de l’Esport n’exercirà la vicepresidència. La comissió també estarà integrada per un responsable de la Direcció General de Salut Pública, un de la Direcció del Consell Català de l’Esport i també pel tècnic responsable del PAAS, que actuarà com a secretari.
El Pla estarà vigent fins el 2010, per bé que serà prorrogable a proposta de la Comissió Rectora. El cost del programa és de 6.650.760 euros, que finançaran el Departament de Salut i la Secretaria General de l’Esport, que també facilitaran els mitjans personals i materials necessaris pel seu funcionament.
Aquest programa forma part del Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS) del Departament de Salut, i segueix la línia del Pla d’Implantació Progressiva en Activitat física i Salut a Catalunya (PIP), un programa pilot que el Departament de Salut i la Secretaria General de l’Esport ja han executat amb èxit en els darrers dos anys.
153 noves places destinades a residències de gent gran
• El Govern inverteix prop de 2 milions d’euros en l’ampliació de quatre centres a Capellades, les Borges Blanques, Argentona i Casserres
El Govern ha pres avui diversos acords, impulsats pel departament d’Acció Social i Ciutadania, destinats a la millora i ampliació de quatre residències de gent gran. L’import de la despesa ascendeix a 1.945.176 euros.
Així, s’ha aprovat una subvenció a la Fundació Consorts Guasch per un import de 1.140.424 euros per a l’ampliació i reforma de la residència i centre de dia per a la gent gran a Capellades. La inversió representarà l’ampliació de 53 places de residència i la construcció del Centre de Dia amb una capacitat de 36 places, a més d’altres obres d’adequació de l’equipament a la normativa vigent.
El Govern també destina 640.652,21 euros a les obres d’ampliació i reforma dels espais comuns de la residència de gent gran de les Borges Blanques. Des de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials es promou aquests treballs en un centre propi del departament d’Acció Social i Ciutadania amb l’objectiu que l’equipament s’adapti a la normativa vigent.
D’altra banda, també es destinen 90.000 euros a una subvenció a la Fundació Privada La Nostra Llar Santa Anna per a l’ampliació i reforma de la residència per a la gent gran d’Argentona. Aquesta inversió representa l’increment de 12 places de residència, 2 places de llar residència i la construcció d’un centre de dia de 15 places. Un cop executada la inversió, l’equipament tindrà 32 places de residència de gent gran, 20 places de llar residència i un nou centre de dia amb 15 places.
Finalment, el Govern ha aprovat una subvenció per un import de 74.100 euros per a l’Ajuntament de Casserres per a l’ampliació de la residència per a la gent gran del municipi. Les obres permetran augmentar la capacitat del centre en 35 noves places. Amb aquesta ampliació, el centre, de titularitat municipal, disposarà de 50 places de residència assistida, 20 de llar residència i 25 places de centre de dia.
El Govern destina 4,1 milions d’euros a subvencionar activitats extraescolars
• La mesura vol garantir la participació de l’alumnat amb menys recursos en aquestes activitats
• També s’impulsa la construcció d’un nou CEIP a Cerdanyola del Vallès
El Govern ha aprovat avui una partida de 4.118.000 euros per subvencionar la realització d’activitats extraescolars als centres educatius sufragats amb fons públics durant el curs 2007-2008. La mesura està destinada a garantir la participació de l’alumnat de les famílies amb menys recursos en aquestes activitats formatives que es realitzen després de l’horari lectiu.
Les subvencions es concediran als ajuntaments que ho sol·licitin i estan destinades a minorar el cost de les activitats extraescolars, d’una banda, i a ajudar directament a les famílies amb menys recursos a què hi participin, de l’altra.
Nou CEIP a Cerdanyola del Vallès
D’altra banda, el Govern ha aprovat avui la inversió de 4.090.500 euros per a la construcció d’un nou Centre d’educació infantil i primària a Cerdanyola del Vallès, ubicat al barri de la Clota. L’edificació de l’escola és fruït d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament. Es tracta d’un centre de dues línies que es construirà entre el 2007 i el 2009.
D’altra banda, el Govern també ha aprovat la despesa derivada d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Cabanes, segons el qual del Departament d’Educació de la Generalitat aportarà 684.284,53 euros per a obres d’adequació del Centre d’educació infantil i primària del municipi. La intervenció permetrà l’ampliació de dues aules i de la biblioteca del centre.
El Govern atorga les distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària
• Aquests 9 guardons, que s’atorguen anualment, 2 en la modalitat individual i 7 en la col·lectiva, reconeixen amb 20.000 euros l’excel·lència universitària
El govern ha aprovat la concessió de les novenes distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària, dotades amb 20.000 euros cadascuna, que el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa atorga anualment coincidint amb l’inici del curs acadèmic.
Aquesta distinció inclou dos guardons individuals, amb l’objectiu d’honorar el professorat universitari, i 7 de col·lectius, amb la finalitat de reconèixer els departaments universitaris que sobresurten per la seva contribució en la millora de la qualitat de la docència. El guardó reconeix les accions de renovació de la docència, de la formació de professorat i de l’elaboració de manuals i materials docents als servei de les universitats.
En l’edició d’enguany, les distincions individuals han estat concedides a:
- Josep Carreras Barnés, professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, en reconeixement a la seva trajectòria professional. Destaca, en l'àmbit docent, la seva participació en l'elaboració dels plans d'estudi i el disseny de les competències professionals dels llicenciats en medicina.
- Francesc Abel i Fabre, professor de la Universitat Ramon Llull, en reconeixement a la seva trajectòria docent en l'àmbit de la bioètica, especialment pel que fa referència a la interrelació establerta entre les disciplines de ciències i d'humanitats.
Les distincions col·lectives han reconegut:
- El Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, pel desenvolupament de projectes d’innovació i millora de la qualitat docent que acosten els estudis de Belles Arts a l'Educació Superior Europea. Especialment aquells que afavoreixen la tutela curricular dels estudiants i potencien un sistema d'avaluació continua, global i compartida pel grup de professors.
- El Departament de Fisiologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, en reconeixement a la seva contribució a la millora de la docència de la Fisiologia, incorporant tecnologia multimèdia, tant en els materials docents com d'autoavaluació.
- L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona, en reconeixement als canvis introduïts als estudis d'enginyeria informàtica que ha permès millores docents, especialment pel que fa referència a la definició dels perfils de competències.
- L'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya, pel projecte de Planificació estratègica de les assignatures d'experimentació en enginyeria química (PEEEQ). Sobretot pel sistema d'assegurament de la qualitat de les assignatures enteses com a processos formatius i pel fet de recollir aspectes com el treball i desenvolupament de competències, aprenentatge cooperatiu i l'orientació a projectes.
- El Grup de Professors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida, en reconeixement al projecte d'innovació i qualitat docent, consistent en la implantació d'un model de formació basat en competències.
- El Grup de Professors del Departament de Química de la Universitat de Girona, pel projecte La Quimia.Net, que ha contribuït a la difusió d'aquesta disciplina entre els estudiants de secundària. Aquest projecte ha facilitat la millora de la docència i la innovació en el marc de la convergència europea i ha apropat la universitat a l'estudiantat de secundària.
- La Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, en reconeixement a la tasca d'adaptació duta a terme als estudis de Geografia i d'Història a l'espai europeu d'educació superior, que ha contribuït a la millora del rendiment dels estudiants i també de les noves metodologies docents.
Les candidatures a la distinció Jaume Vicens Vives, que s’atorga des de l’any 1996, les presenten els Consell Socials de les universitats públiques catalanes, o òrgans equivalents de les universitats privades, i la proposta es tramita a través de la Secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya. Les distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent unviersitària d’aquest any es lliuraran el dia 14 de setembre a la Universitat Rovira i Virgili on es farà la inauguració oficial del curs acadèmic universitari a càrrec del Molt Honorable president de la Generalitat, José Montilla.
El Govern destina 162 milions al Pla de Ciutadania i Immigració 2007
• El Pla vol garantir una bona acollida i integració de les persones nouvingudes
• Entre d’altres mesures, preveu l’inici dels treballs per aconseguir un Pacte Nacional per a la Immigració
El Consell de Govern ha aprovat avui les actuacions previstes en el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008 per a l'exercici de l'any 2007, que sumen 162.221.979 euros. Aquesta decisió és fruit de la voluntat del Govern de dedicar els esforços i recursos necessaris per tal de garantir un bona convivència, el reforç i l'accés als serveis públics en igualtat de condicions, així com una correcta acollida i integració de les persones immigrades.
El Pla de Ciutadania i Immigració 2007, que coordina el Departament d'Acció Social i Ciutadania a través de la Secretaria per a la Immigració, preveu l’inici dels treballs per aconseguir un Pacte Nacional per a la Immigració, així com el desplegament de l'Estatut en matèria d'immigració i la redacció de la futura Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya.
El Pla inclou un conjunt de programes i actuacions que porten a terme els diferents departaments, d'acord amb les respectives competències, amb l'objectiu de gestionar els efectes socials, polítics, laborals i culturals dels fluxos migratoris, i de resoldre el repte que planteja la progressiva incorporació de nova ciutadania a la societat catalana.
Entre d’altres mesures, el Pla preveu polítiques actives d'ocupació, la contractació en origen, acollida i allotjament de treballadors temporers; el suport a programes i accions d'acollida d'integració de persones estrangeres immigrades, i catalanes retornades, promogudes per ens locals i per entitats. També promou actuacions com el programa Catalunya-Magrib i l’acollida de menors no acompanyats; un programa d'igualtat d'oportunitats en l'àmbit educatiu i aules d'acollida en l'àmbit escolar; l’impuls del català i del programa Voluntaris per la Llengua; i el programa d'ensenyament i atenció estrangera als centres penitenciaris i d'internament.
El Govern prorroga l’entrada en vigor de la prohibició de sacrificar gats i gossos al Vallès Oriental
• La mesura endarrereix fins a finals d’any l’entrada en vigor d’aquesta mesura a 31 municipis
L’Executiu ha prorrogat fins a finals de 2007, l'entrada en vigor de la prohibició de sacrificar gats i gossos a les instal•lacions per al manteniment d'animals de companyia, al Consell Comarcal del Vallès Oriental, que té delegades les competències de diversos municipis d’aquesta comarca.
En aquest cas, la pròrroga s’aplicarà als següents municipis: Aiguafreda Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Campins, Cànoves i Samalús, Cardedeu, Castellcir, Castellterçol, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Granollers, La Llagosta, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Montseny, Parets del Vallès, La Roca del Vallès, Sant Celoni, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Vilamajor, Santa Eulàlia de Ronçana, Tagamanent, Vallgorguina, Vallromanes i Vilanova del Vallès.
La Llei de protecció dels animals contempla aquesta prohibició de sacrifici però la Llei de mesures en matèria de Medi Ambient diu que el Govern pot prorrogar el termini per a l'entrada en vigor de l'esmentada prohibició, fins a un màxim d'un any.
D’aquesta manera, la Comissió Tècnica d'avaluació de la pròrroga va considerar suficientment justificada la dificultat de complir la Llei de protecció dels animals, tenint en compte l'increment en l'evolució de recollida d'animals malgrat les actuacions efectuades, i després d’haver presentat una proposta d'actuacions per al present any tècnicament adequada i realitzable.
NOMENAMENTS
DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA
Aurora Masip Treig, directora general de Comunicació del Govern
Aurora Masip és llicenciada en Periodisme i diplomada en Ciències Econòmiques. Des de 1998 és coordinadora acadèmica del Màster en Periodisme BCNY i professora de llenguatge audiovisual i ha estat professora ajudant del Departament de Comunicació Audiovisual dels estudis de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra.
Ha treballat en diversos mitjans de comunicació des de 1993. Ha estat directora editorial i responsable de la publicació Món Empresarial, i col·laboradora i guionista de diversos programes radiofònics i de televisió a TV3, TVE, COMRàdio i Ona Catalana, entre d’altres.
Fins ara estat guionista, presentadora i responsable de la secció d’economia del programa “Els matins a TV3”.
DEPARTAMENT DE SALUT
Xavier Rodríguez Guasch, director de Serveis del Departament de Salut, en substitució de Carles Arias i Casal
Xavier Rodríguez és llicenciat en Ciències Econòmiques, especialitat en Economia i Empresa, per la Universitat de Barcelona. Ha cursat el Programa de Direcció General de l’IESE Business School de la Universidad de Navarra, a part de diversos postgraus i cursos d’especialització en àmbits com la comptabilitat, l’auditoria de comptes i la gerència de riscos. Posseeix els títols oficials d’auditor de comptes i mediador d’assegurances.
La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat al sector privat, a diverses empreses que oferien serveis com auditoria de comptes, consultoria de gestió econòmica i financera i corredoria d’assegurances. Fins ara era adjunt a la direcció i director administratiu-financer de Closa Correduría de Seguros SL.
CESSAMENTS
DEPARTAMENT DE LA VICEPRESIDÈNCIA
Jaume Gilabert i Torruella, delegat del Govern a Lleida, cessa a petició pròpia.
