El Govern aprova el projecte de Llei de creació de l’Oficina Antifrau de Catalunya
- Es tracta d’una iniciativa per preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal al servei del sector públic
- L’Oficina reforça la qualitat democràtica del sistema polític català i constitueix una decisió pionera a l’Estat espanyol
- El nou ens podrà investigar l\'Administració de la Generalitat, els ens locals, les universitats públiques, i les fundacions i consorcis que es nodreixin majoritàriament del sector públic, entre d’altres
- El control de l’Oficina l’exercirà el Parlament, que en garantirà la independència i en controlarà l\'actuació
El Govern ha fet un pas més en la posada en marxa l\'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) i n’ha aprovat avui el projecte de Llei per a la seva creació. D’aquesta manera el Govern impulsa la creació d’aquest nou ens de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’actuació independent, que té com a objectiu preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal al servei del sector públic de Catalunya.
L’Oficina pretén reforçar la qualitat democràtica del sistema públic català i té com a principal comesa vetllar per la transparència, l’objectivitat i la legalitat en l’actuació de l’Administració, alhora que vol fomentar l’eficiència i l’eficàcia en la gestió dels fons públics, comprovant qualsevol acte de corrupció, pràctica fraudulenta o conducta il·legal que afecti els interessos generals.
L’OAC, que és la primera entitat d’aquestes característiques a l’Estat espanyol, també té com a finalitats assessorar i realitzar recomanacions per a l\'adopció de mesures contra la corrupció, les pràctiques fraudulentes i les conductes il·legals, tot cooperant amb les autoritats competents i col·laborant en la formació del seu personal.
Qualsevol persona pot adreçar-se a l\'Oficina Antifrau per a comunicar presumptes actes de corrupció, pràctiques fraudulentes o conductes il·legals que afectin els interessos generals o la gestió dels fons públics.
Funcions específiques de l’Oficina
L\'Oficina Antifrau de Catalunya estarà adscrita al Parlament, que en garantirà la independència i en controlarà l\'actuació. L’ens té, entre d’altres, les següents funcions:
- Investigar o inspeccionar possibles casos d\'ús o destinació irregular de fons públics, i també les conductes contràries a la honestedat en l\'actuació de l\'Administració i en l\'àmbit de les relacions entre les administracions públiques i els particulars.
- Prevenir i alertar sobre les conductes del personal de l\'Administració i dels alts càrrecs que tinguin o puguin tenir com a resultat la destinació o l\'ús irregular de fons públics o qualsevol altre aprofitament contrari a l\'ordenament jurídic, comportin conflicte d\'interessos o consisteixin en l\'ús particular d\'informacions que aquells tinguin per raó de les seves funcions i l\'abús en l\'exercici d\'aquestes.
- Assessorar i formular propostes i recomanacions al Parlament, al Govern de la Generalitat i als òrgans de l\'Administració, i en l\'àmbit de la lluita contra la corrupció i qualsevol activitat relacionada.
La durada de les actuacions d\'investigació de l\'Oficina Antifrau no pot excedir els sis mesos a partir de l\'acord d\'iniciació, llevat que les circumstàncies o la complexitat del cas facin indispensable un segon i últim termini màxim de tres mesos, que en tot cas caldrà justificar davant la comissió parlamentària.
Àmbit d’actuació transversal
L\'Oficina Antifrau té com a àmbit d\'actuació el sector públic de Catalunya, integrat per l\'Administració de la Generalitat, els ens locals i les universitats públiques, inclosos en tots els casos llurs organismes, les entitats vinculades i les empreses públiques que en depenen.
També comprèn els concessionaris de serveis i els contractistes d\'obres públiques, així com les fundacions i els consorcis, els ingressos dels quals es nodreixen en més d\'un cinquanta per cent de fons provinents de les entitats que formen el sector públic o en els que aquestes puguin nomenar la majoria dels membres dels òrgans de decisió. Cal remarcar que en cas que la participació de les entitats que conformen el sector públic de Catalunya sigui inferior al cinquanta per cent, l\'àmbit d\'actuació de l\'OAC s\'estendrà únicament al control de les seves activitats de gestió de serveis públics, d\'execució d\'obres públiques o de funcions de recaptació que portin a terme per compte d\'aquelles entitats.
En l\'àmbit de l\'Administració local, l’OAC ha d’examinar-ne l\'actuació i, en el seu cas, instar l\'administració local corresponent per tal que, en l\'exercici de les seves funcions de control i fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària, investigui i inspeccioni, per mitjà dels corresponents òrgans, els possibles casos d\'ús o destinació irregular de fons públics, i també les conductes contràries a la honestedat; havent d\'informar a l\'OAC dels resultats d\'aquesta inspecció i investigació.
L’OAC complementa les funcions d’altres institucions que tenen competències de control, per la qual cosa ha de respectar i cooperar amb l\'autoritat judicial, el Ministeri Fiscal, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, la Intervenció General de la Generalitat, els òrgans d\'Intervenció Municipal, la Comissió Especial de Comptes i els defensors locals de drets i llibertats.
En el supòsit que un jutge o tribunal o un representant del Ministeri Fiscal iniciïn un procediment per determinar la rellevància penal d\'uns fets que constitueixin alhora l\'objecte d\'actuacions d\'investigació per part de l\'Oficina Antifrau, aquesta haurà d\'interrompre tot seguit les dites actuacions i aportar immediatament tota la informació de què disposi, així com proporcionar el suport necessari a l\'autoritat competent.
El Govern de Catalunya participa per primera vegada en la formulació dels nous tractats de la Unió Europea
• L’article 185 de l’Estatut d’autonomia estableix que el Govern ha d’expressar la seva opinió sobre la reforma dels tractats europeus
• El Govern defensa que el nou text mantingui el principi de subsidiarietat cap a les regions i els ens locals, que preveia el projecte de Constitució Europea
• El president lliurarà el document, demà, al Secretari d’Estat per a la Unió Europea, Alberto Navarro
El Govern ha fet valer avui per primera vegada la facultat que li atorga l’article 185 de l’Estatut d’autonomia, segons el qual la Generalitat ha de ser informada i consultada pel Govern de l’Estat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea (UE) i dels processos de subscripció i ratificació que se’n derivin i hi ha de fer les observacions pertinents.
El Govern ha aprovat avui un document amb un seguit d’observacions en relació als nous textos europeus que estan en procés d’elaboració: la revisió dels Tractats de la UE i de la CE, actualment en vigor.
El Govern celebra que el projecte de Tractat de la UE mantingui el principi de subsidiarietat al nivell regional i local, que es recollia en el fallit projecte de Constitució Europea.
Així mateix, Catalunya demana al Govern espanyol que defensi una major participació dels parlaments de les comunitats autònomes en les decisions europees.
El Govern reclama que els Parlaments regionals puguin controlar el compliment del principi de subsidiarietat, que implica apropar la presa de decisions a la ciutadania.
Catalunya demana que el nou Tractat faculti als parlaments regionals a vetllar perquè les normes europees compleixin aquest esperit, quan les decisions de la Comissió afecti les seves competències.
També i, atès que Catalunya té competències en matèria de dret civil, sol·licita que el Parlament català hagi de ser consultat sobre qüestions que afectin el dret de família amb implicacions transfrontereres.
El president, José Montilla, lliurarà aquest document dimecres al secretari d’Estat per la Unió Europea, Alberto Navarro, el document aprovat avui, perquè ho incorpori a la revisió dels Tractats prevista en la Conferència Intergovernamental (CIG) de la propera tardor. Alberto Navarro visitarà demà a la tarda el Palau de la Generalitat per interessar-se per la posició catalana.
El Govern reclama també que el nou Tractat reculli la importància dels objectius, valors i drets fonamentals de les autonomies regionals i locals com també la diversitat cultural i lingüística, i que es mantingui la disposició introduïda pel Tractat Constitucional que preveia que el text pugui ser traduït a qualsevol altra llengua que determinin els estats membres.
El Govern aprova la licitació de la segona fase de les obres de l’aeroport de Lleida-Alguaire per 23 milions
- Comportarà la construcció dels edificis i instal·lacions annexes i de la terminal que permetrà posar en funcionament l’aeroport
- Completarà les obres de la primera fase que s’ha adjudicat recentment i preveu la construcció de la pista i l’àrea d’estacionament
- Les obres d’ambdues fases s’executaran paral·lelament i s’iniciaran aquest mateix estiu per tal que l’aeroport pugui ser operatiu el 2008
- L’aeroport comportarà una inversió pública d’uns 52,4 milions d’euros
El Govern ha aprovat avui la licitació de la segona fase de les obres de l’aeroport de Lleida-Alguaire que completarà les infraestructures necessàries per posar en marxa, l’any vinent, el primer aeroport que construirà el Govern de la Generalitat.
Aquesta nova fase, que es licitarà per 23 milions d’euros, inclou l’execució de la terminal provisional i les instal·lacions annexes i es preveu que s’adjudiqui aquest mateix estiu. Les obres tenen un termini de 12 mesos i s’executaran paral·lelament a les de la primera.
Les obres de la primera fase, adjudicada el 13 de juliol passat, per 29,4 milions d’euros, s’iniciaran en els propers dos mesos i tenen un termini de construcció de 14 mesos. Aquesta fase inclou la construcció del camp de vol, amb una pista de 2.500 metres, i l’àrea d’estacionament d’avions i vehicles.
Així, el segon semestre del 2008 es preveu que l’aeroport tingui construïts tots els elements necessaris per entrar en funcionament.
L’empresa concessionària de l’aeroport serà també l’encarregada de construir les infraestructures necessàries per completar l’aeroport i fer-lo funcionar a ple rendiment. D’aquesta manera, és preveu que la construcció de l’aeroport comporti una inversió pública d’uns 52,4 milions d’euros i de fins a 60 milions d’euros més d’inversió privada.
Paral·lelament, el Govern ha encarregat la redacció d’un estudi de viabilitat econòmica per tal d’avaluar totes les possibilitats i potencialitats d’aquest aeroport. Així, un cop finalitzat l’estudi es podran valorar les actuacions de cara a la seva gestió que permetin treure el màxim rendiment i eficiència d’aquesta infraestructura un cop entri en funcionament. Es preveu que aquest estudi estigui apunt després de l’estiu.
2a fase de l’aeroport en licitació
La segona fase de les obres de l’aeroport de Lleida-Alguaire inclou les instal·lacions i equipaments de l’anomenat costat aire de la infraestructura que permetran tenir en funcionament l’aeroport ja que inclou els següents edificis amb els seus equipaments aeronàutics:
Terminal: es construirà una terminal provisional que permetrà posar en funcionament l’aeroport l‘any vinent, abans que el gestor privat hagi construït la terminal definitiva. Aquesta terminal provisional serà un edifici de 804 m2 per donar servei a passatgers i gestionar el seu equipatge. L’edifici de desenvolupament horitzontal incorporarà el mòdul de serveis tècnics, el mòdul de serveis de personal i el mòdul de vestíbul i restaurant.
Edificis i instal·lacions: aquesta fase inclourà també la construcció de les instal·lacions i edificis necessaris per tal de posar en marxa l’aeroport com:
o Centre d’emissors tindrà una superfície útil de 170 m2, on s\'hi instal·laran els equips emissors adients per garantir el funcionament operatiu de l\'aeròdrom.
o Edifici contra incendis: d\'una superfície de 453,13 m2 útils, on s\'hi establiran les dependències i instal·lacions requerides per al servei de salvament i extinció d\'incendis.
o Central elèctrica: la funció del qual és el de facilitar la transformació de l’energia a baixa tensió que facilitarà la dotació de dispositius de continuïtat energètica necessaris pel funcionament de l’aeroport i el control de l’abalisament del camp de vol.
o Sistema de llums d’aproximació, abalisament i senyalització, una estació de subministrament de combustible d’aviació, un edifici de tallers i la urbanització general (xarxes de subministrament i vials).
Objectiu: crear un aeroport regional
La ubicació d’un aeroport, a l’altiplà d’Alguaire, molt proper a Lleida, parteix de les prioritats del Govern en matèria d’equilibri territorial i diversificació econòmica. L’objectiu és crear a la zona de ponent un aeroport regional per donar servei tant de passatgers com logístic a la demarcació.
En aquest sentit, tant la pista de 2.500 metres, com l’àrea d’estacionament d’aeronaus, que es començaran a construir de forma imminent, tenen capacitat per acollir avions tipus Airbus (A320 o A321) amb capacitat per a més de 150 passatgers o de tipus regional amb capacitat de 70 o 80 places.
Així, segons les previsions, a banda dels residents de les comarques de ponent i de les comarques pròximes de l’Aragó, també es preveuen usuaris del turisme de l’esquí i l’esport d’aventura i els viatges de negocis (fires, congressos, etc.). En aquest sentit, es preveu que aquest aeroport pugui assolir en un futur els 400.000 passatgers anuals.
Pel que fa a les mercaderies, l’aeroport acollirà un transport de tipus mitjà amb serveis de paqueteria, missatgeria, productes peribles i terciaris. D’aquesta manera, es preveu assolir 6.000 tones anuals de mercaderies.
El Govern destina 12 milions d’euros a ajuts a municipis costaners i de muntanya
- S’Invertiran 10,9 milions d’euros a la millora dels accessos i a la dinamització de les zones i comarques de muntanya
- 1,2 milions d’euros es destinaran a subvencions per a millores paisatgístiques al litoral
- S’aprova la millora d’accessos i qualitat de vida a la muntanya
El Govern ha aprovat una partida de 10,9 milions d’euros destinada a obrir noves convocatòries d’ajuts per a accions de dinamització territorial i millora de la xarxa de camins rurals en les comarques i les zones de muntanya, dirigides als consells comarcals i amb l’objectiu compartit de millorar la qualitat de vida de la població i impulsar el desenvolupament econòmic d’aquestes àrees.
Ajuts al paisatge del litoral
En el marc d’aquest conjunt d’inversions, el Consell de Govern ha aprovat les partides plurianuals necessàries per què el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) pugui obrir la quarta convocatòria dels ajuts del Pla director urbanístic del sistema costaner.
Així, i tal com preveu el pla, es destinaran un any més, 1,2 milions d’euros a intervencions paisatgístiques que preservin el medi litoral i en fomentin el seu ús social, com ara el manteniment de camins de ronda, els accessos públics per a vianants a les zones costaneres o l’enderroc d’instal·lacions obsoletes al litoral.
Podran acollir-se a aquest finançament els ajuntaments i altres ens locals que vulguin dur a terme aquestes intervencions en sòls no urbanitzables o sòls urbanitzables no delimitats. Una vegada aprovades les plurianualitats, el DOGC publicarà properament la resolució d’obertura de la convocatòria.
La recepta electrònica es generalitzarà a tot Catalunya el 2008
- La iniciativa facilita i fa més segures les prescripcions de la sanitat pública
El Govern ha aprovat el Projecte de decret pel qual es regula la recepta electrònica i la tramitació telemàtica de la prestació farmacèutica a càrrec del Servei Català de la Salut. L’objecte d’aquest Decret és la regulació de la prescripció electrònica i dispensació de medicaments mitjançant la recepta en suport electrònic, i les seves garanties de seguretat i confidencialitat.
El nou sistema electrònic de receptes integra els processos de prescripció i dispensació de la prestació farmacèutica, establint mecanismes de coordinació que afavoreixen l’ús racional del medicament. Permet disposar de la informació en temps real de la prestació farmacèutica per part de tots els agents, amb l’objectiu de millorar l’atenció al ciutadà.
Altres avantatges d’aquesta implantació són la millora de la qualitat assistencial i l’accessibilitat del pacient; més facilitats en l’activitat dels professionals sanitaris i en la seguretat en l’ús dels medicaments, la millora de la qualitat i la confidencialitat de la informació, una superior sostenibilitat de la prestació i un consum més racional dels medicaments; així com també una millora de les xarxes de comunicació existents alhora que se’n crearan de noves.
Aquest sistema garanteix plenament el dret de tota persona a la seva intimitat i a la confidencialitat de les seves dades clíniques, el deure del secret professional dels metges i farmacèutics i l\'accés a les dades per part de la administració sanitària i les oficines de farmàcia.
La prova pilot de la implantació de la recepta electrònica es va iniciar a finals del 2006 a 5 Àrees Bàsiques de Salut de les Regions Sanitàries de Girona i Terres de l’Ebre, concretament a les poblacions de Salt, La Bisbal d’Empordà, Tortosa, Ulldecona i la Sènia. Concretament, els volums de cobertura del pilot han estat de 107.500 habitants, 5 centres de salut, 119 prescriptors i 40 oficines de farmàcia.
En aquest moment el pla pilot es troba en la seva darrera etapa, prèvia a l’inici del desplegament progressiu del sistema de recepta electrònica a la resta del territori. Els volums de prescripció i dispensació assolits fins a la data d’avui en aquesta prova pilot són de 6.511 pacients prescrits i 31.337 dispensacions totals.
La implantació, que està previst que es generalitzi durant l’any 2008, serà progressiva i seguirà un model expansiu a partir dels centres que han experimentat el pla pilot. El desplegament es caracteritzarà per la seva escalabilitat i interoperabilitat tecnològica, funcional i sobretot territorial, ja que el nou sistema de recepta electrònica serà interoperatiu a nivell de l’Estat Espanyol, i també a nivell europeu, dins del marc d’un projecte pilot de la Unió Europea en el que s’està participant.
Els aspectes principals del Decret de la Recepta Electrònica que s’aprovarà dimarts són: els procediments de la prescripció electrònica, la signatura electrònica de la prescripció i la dispensació, les dades mínimes a recollir, el full de medicació activa per al pacient (informació sobre el seu pla terapèutic), la validació electrònica de les prescripcions, els requeriments del fitxer – registre de la prestació farmacèutica, els requisits per a la dispensació de les receptes electròniques i la seva facturació, així com les garanties de confidencialitat de les dades.
Pel que fa a la inversió, el cost estimat de la seva implantació es de 19 milions d’euros.
El Govern crea el programa de descentralització del Departament d\'Educació
- Es dotarà de més competències els serveis territorials del Departament
- Es fomentarà la corresponsabilització dels ajuntaments en l\'educació
El Govern ha aprovat crear el programa de descentralització del Departament d\'Educació que neix amb la intenció de donar compliment als compromisos adquirits en el Pacte Nacional per a l’Educació, signat per la comunitat educativa, especialment en el capítol de la coresponsabilització dels municipis en l\'àmbit educatiu.
El programa de descentralització del Departament d’Educació també promourà una reorganització dels serveis territorials del Departament d\'Educació i els dotarà de més competències.
Els objectius del programa, que es preveu que tingui una vigència de tres anys, són:
- Potenciar la participació dels centres educatius i municipis en la presa de decisions de l\'àmbit educatiu que afecten el territori.
- Dinamitzar l\'organització i gestió del Departament d\'Educació a través de la reorganització territorial, la transferència de competències dels serveis centrals als serveis territorials i la coresponsabilització dels municipis amb el Departament.
- Proposar un model d\'organització del Departament d\'Educació.
El Govern inverteix 9,6 milions en subvencions per a llars d\'infants privades
- Es concediran ajuts de 800 euros a uns 12.000 alumnes
- S\'hi poden acollir els centres privats sense finalitat de lucre
El Govern ha impulsat avui la convocatòria del concurs públic per a la concessió de subvencions destinades a l\'escolarització d\'infants de zero a tres anys en centres de titularitat privada sense ànim de lucre. Els ajuts sumen un import global de 9,6 milions d\'euros i tenen per objectiu minorar les quotes que els usuaris abonen per aquest servei.
El mòdul de subvenció per al curs escolar 2007-2008 és de 800 euros per alumne i curs i ha de repercutir íntegrament als pares dels alumnes escolaritzats en els centres subvencionats. El mòdul d\'enguany és 50 euros superior al de la convocatòria anterior.
Podran ser beneficiaris d\'aquestes subvencions els centres que atenguin infants menors de tres anys, que estiguin autoritzats pel Departament d\'Educació per impartir el primer cicle de l\'educació infantil i que estiguin constituïts legalment com a entitats sense ànim de lucre.
El Govern avalarà crèdits per a la gent jove que vulgui crear la seva empresa
- La mesura forma part del Programa de Crèdits d’Emancipació, que avala també crèdits per accedir a un habitatge i millorar la formació
- El Govern avalarà crèdits per valor d’1,2 milions d’euros
El Govern avalarà 1,2 milions d’euros de crèdits per a la gent jove que vulgui crear la seva pròpia empresa. Aquest ajut permetrà als joves d’entre 18 i 35 anys residents a Catalunya amb una antiguitat mínima de 2 anys obtenir crèdits de les entitats financeres amb unes condicions més avantatjoses que les del mercat. Els diners permetran cobrir les despeses derivades de la posada en funcionament d’un projecte empresarial nou o bé, excepcionalment, d’ampliació de l’àmbit de negoci.
Aquest nou paquet d’ajudes per al jovent s’emmarca en el Programa de Crèdits d’Emancipació renovat pel Govern el mes de maig passat. Aleshores, ja es va aprovar una primera línia de crèdits per valor de 26,4 milions d’euros per facilitar l’accés a l’habitatge i la millora de la formació.
Amb l’acord d’avui, el Govern autoritza la signatura d’un conveni entre els Departaments d’Acció Social i Ciutadania, Treball, Economia i Finances i AVALIS de Catalunya per obrir aquesta nova línia de crèdits d’emprenedoria. El Departament d’Economia i Finances aportarà 1,2 milions d’euros com a provisió dels avals que Avalis concedirà als emprenedors. Aquest import representa un 3% del total de l’aval, del qual els emprenedors hauran d’aportar només un 1% addicional.
Els avals s’han de sol·licitar al Servei d’Autoempresa de la Generalitat, que té més de 300 punts acreditats arreu del país. La informació del Programa de Crèdits d’Emancipació també es pot consultar al web de la Secretaria de Joventut (www.gencat.net/joventut), trucant al telèfon 012 o adreçant-se a qualsevol punt d’informació juvenil de la Xarxa Catalana d’Informació Juvenil. El Programa de Crèdits d’Emancipació reflecteix el treball transversal de l’acció del Govern adreçada a les persones joves. En el programa intervenen el Departament d’Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria de Joventut, el Departament d’Economia i Finances, a través de l’Institut Català de Finances, el Departament d’Innovació, Universitats i Recerca, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departament de Treball. També compta amb la col·laboració de les principals caixes d’estalvi de Catalunya.
El Govern adequa les instal·lacions d’una residència infantil de Cerdanyola i dues per a gent gran de Barcelona i Terrassa
• Instal·larà plaques solars per l’escalfament de l’aigua calenta sanitària a la Residència Infantil Les Vinyes de Cerdanyola del Vallès
•Iinvertirà en el subministrament i instal·lació de climatització al centre residencial de Barcelona-Gràcia
• Contractarà els serveis de manteniment preventiu i correctiu del centre Mossèn Homs de Terrassa
El Govern ha donat llum verda avui a diverses actuacions de millora de tres equipaments socials de Barcelona, Cerdanyola i Terrassa, amb inversions destinades a obres de climatització, instal·lació de plaques solars i millora dels serveis de manteniment d’aquests centres que, entre els tres, se situen a l’entorn dels 1.037.314 euros.
Pel que fa a la d’adequació de la Residència Infantil Les Vinyes de Cerdanyola del Vallès, el Govern ha aprovat avui les obres dels tancaments i espais exteriors i instal·lació de plaques solars, amb un pressupost que es divideix en dues anualitats, i que ascendeix a 291.216 euros.
Les obres inclouran la instal·lació de plaques solars, la substitució de tota la fusteria exterior i dels equipaments infantils exteriors, així com la reposició dels paviments per d’altres que compleixin la normativa. També es substituirà la xarxa de protecció que hi ha al camp d’esports del centre.
En segon lloc, el Govern ha autoritzat l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) del Departament d’Acció Social i Ciutadania a contractar la instal·lació d’equipaments de climatització per zones comunes i de treball a la Residència de Gent Gran de Barcelona-Gràcia. Les obres també inclouen la substitució de les canonades d’aigua.
El pressupost d’adquisició i instal·lació d’aquests equipaments ascendeix a 555.846 euros, corresponents al període 2007-2008, i el termini estimat d’execució dels treballs és d’uns cinc mesos.
En darrer lloc, el Govern ha autoritzat també l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) a procedir a la contractació dels serveis de manteniment preventiu i correctiu de la Residència de Gent Gran Mossèn Homs de Terrassa, amb una despesa que se situa a l’entorn dels 190.252 euros.
El Pla de manteniment preventiu i correctiu per al centre de Terrassa inclou les instal·lacions de baixa i alta tensió, gas, calefacció, aigua calenta sanitària, detecció i extinció d’incendis, telefonia, jardineria i avisadors a les habitacions. A més de parallamps, subsistemes constructius i control preventiu de risc de contaminació de legionel·la.
