El 2007 el Govern destinarà 60,8 milions d\'euros a les polítiques de dones
• Les actuacions del V Pla d\'Acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya (2005-2007) han estat assolides en un 70% els seus dos primers anys
El Govern ha aprovat avui el pressupost del 2007 del V Pla d\'Acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya (2005-2007) que enguany suposa una inversió de 60.756.927 euros, i un increment del 32,59% respecte el pressupost previst per a l’any 2006, que va ser de 45.823.459 euros.
El V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya 2005-2007, aprovat pel Govern el 22 de març de 2005, suposa la incorporació de la perspectiva de gènere a totes les polítiques i actuacions de totes les àrees de l\'Administració de la Generalitat i s’estructura en 6 eixos, que recullen 95 objectius, materialitzats a través de 519 mesures i de 961 actuacions concretes. La mesura defineix mesures d’acció positiva específiques adreçades a les dones a través d’àmbits com el que recull el 6è eix del Pla, que constitueix el Programa per a l\'abordatge integral de les violències contra les dones.
El grau d’execució del pressupost 2006 va ser de 54.771.677 euros superant en gairebé un 20% el total aprovat inicialment pel Govern, la qual cosa posa de manifest el compromís del conjunt dels diferents departaments del Govern de la Generalitat en aquest àmbit, no només en la implementació de les polítiques sinó també a nivell pressupostari.
Si s’analitza la inversió en polítiques de dones segons els eixos del Pla, l’eix al qual s’ha dedicat un pressupost més elevat és precisament l’eix 6, que inclou les polítiques contra les violències vers les dones, que rep el 39 % de la inversió de l’any 2006, amb un total de 21.386.433 euros. El 90 % d’aquest pressupost s’ha dedicat a crear i dotar serveis i recursos.
Nova cultura organitzativa
L’impuls a les polítiques de dones queda palès a través del compromís pressupostari, però també pel fet de constatar la implantació d’una nova cultura organitzativa i institucional que assumeix que cal treballar per a la ciutadania a partir del reconeixement de l’existència diferenciada de dones i homes i de les relacions que s’estableixen, i que implica superar el model basat en el neutre universal i que no té en compte la composició real del món.
Es tracta de noves maneres de treballar (aplicació transversal de la perspectiva de gènere) que afavoreixen les transformacions que necessiten les estructures socials amb l’objectiu de fer efectiva la igualtat d’oportunitats entre dones i homes i, alhora, l’autonomia de les dones.
En dos anys s’han executat el 70% dels compromisos del Pla d\'Acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya
El grau d’execució acumulat durant els anys 2005 i 2006 d’aquest Pla ha estat exactament del 69,6%. Del total de 964 actuacions que preveu el Pla, s’han executat ja 671, el 24% de les quals correspon a actuacions finalitzades, i el 76%, a les endegades i que suposen una continuïtat en el temps. En dades absolutes, les actuacions finalitzades són 157 i 514 han estat realitzades i tenen un caràcter plurianual.
Pel que fa a les actuacions contra la violència masclista, el grau d’execució acumulat és del 67,3% (266 actuacions sobre 395). De les 266 actuacions executades, el 9% correspon a actuacions finalitzades i el 91 % a les iniciades i que tenen continuïtat plurianual.
Actuacions i pressupost per Departaments per a l’any 2007
Per eixos destaquen:
EIX 1. Aconseguir una veritable transversalitat en el disseny i desenvolupament de les polítiques de Govern, fent de la Generalitat una institució exemplificadora:
• Creació de les Unitats de gènere en tots els departaments i organismes depenents de la Generalitat de Catalunya (Departament de Governació i Administracions Públiques).
• Anàlisi dels pressupost del Govern de la Generalitat de Catalunya 2007 per avançar en iniciatives que desenvolupin la perspectiva de gènere en els pressupostos de la Generalitat per al 2008 (Departament d’Economia).
• Elaboració de bateries d’indicadors específics en els diferents àmbits d’actuació del Govern que puguin ser útils a les persones responsables de la planificació, el seguiment i l’avaluació de les polítiques públiques. Està previst d’elaborar bateries d’indicadors sobre mitjans de comunicació, urbanisme i planificació territorial i salut (Departament d’Acció Social i Ciutadania / Institut Català de les Dones).
• S’ofereix formació específica en polítiques públiques i perspectiva de gènere al personal que treballa en els diferents departaments de la Generalitat i també a l’administració local (Departament de Governació i Administracions Públiques/ Escola d’Administració Pública).
• Reforç de l’assessorament i la formació als ens locals a través de subvencions per al desplegament i l’elaboració de polítiques de dones a nivell local (Departament d’Acció Social i Ciutadania / Institut Català de les Dones).
EIX 2. Construcció d\'una cultura per a un nou contracte social:
• Elaboració del document de bases de la Llei per a un nou pacte de ciutadania de dones i homes (Departament d’Acció Social i Ciutadania / Institut Català de les Dones).
• Impuls del Programa de Coeducació i al Programa de mediació escolar (adaptació de llibres de text i materials educatius, formació i capacitació del professorat, difusió dels materials i protocols d’actuació) (Departament d’Educació).
• Oferta de recursos a les entitats i associacions de dones de Catalunya per tal de donar suport a la seva tasca de sensibilització, participació i dinamització. (Departament d’Acció Social i Ciutadania / Institut Català de les Dones).
• Ampliació del programa d’exposicions itinerants de l’Institut Català de les Dones amb mostres sobre: la revista Feminal, les dones i la ciència, les pintores catalanes, les compositores, les tècniques/inventores i les dones grans (Departament d’Acció Social i Ciutadania)
• Increment del programa de publicacions de l’Institut Català de els Dones i inici de dues col·leccions més: Manuals en línia i Estudis. (Departament d’Acció Social i Ciutadania).
• Impuls per a l’elaboració d’estudis i la realització de treballs de recerca a través de les convocatòries de subvencions a universitats i les beques per a persones físiques (Departament d’Acció Social i Ciutadania / Institut Català de les Dones).
• Potenciació de la participació de les dones en els òrgans de consulta existents per a la planificació i l’elaboració de propostes culturals i difusió de les obres d’autoria femenina. (Departament de Cultura).
• Potenciació de la participació de les dones en els mitjans de comunicació, impulsant, entre d’altres actuacions, el Cercador d’Expertes que ofereix l’Institut Català de les Dones en el seu web. (Departament de cultura / Consell de l’Audiovisual de Catalunya/ Departament d’Acció Social i Ciutadania).
• Suport als projectes pilot de cooperació d’àmbit internacional (Departament de Governació i Administracions Públiques).
EIX 3. Incrementar la presència i la participació de les dones en tots els àmbits de la vida social, tenint en compte la seva diversitat:
• Dotació de recursos i formació en TIC a les associacions de dones (Departament de Governació i Administracions Públiques / Secretaria de la Societat de la Informació).
• Enfortiment de les Assemblees Territorials de Dones del Consell Nacional de Dones de Catalunya, òrgan consultiu de l’Institut Català de les Dones, per potenciar la participació de les entitats de dones. (Departament d’Acció Social i Ciutadania / Institut Català de les Dones).
EIX 4. Reorganització dels temps i dels treballs per tal de fer de la vida quotidiana un eix vertebrador de les polítiques:
• Suport a les campanyes de sensibilització adreçada als agents socials per fomentar la corresponsabilització en el treball domèstic (Departament d’Acció Social i Ciutadania/Institut Català de les Dones).
• Realització d’un estudi sobre els temps i els treballs i la seva repercussió em l’àmbit econòmic a través de la creació de comptes satèl·lits.
• Impuls del Programa d’Igualtat d’oportunitats del Departament de Treball i les subvencions per a la creació de Plans d’Igualtat i Agents d’Igualtat a les empreses. Proposta de definició per al perfil professional de la figura dels agents d’igualtat.
• Increment del suport a empresàries i emprenedores (Departament de Treball).
• Introducció de la perspectiva de gènere en la programació de les escoles de capacitació agrària. Es faran dues proves pilot en dos centres (Departament d’Agricultura).
• Seguiment dels projectes que participen en el desplegament de la Llei de Barris i elaboració d’una guia per a la introducció de la perspectiva de gènere en aquest camp. I es crearà un grup de treball específic de gènere dins de la Xarxa de barris que participen amb projectes. Un total de 3 milions d’euros corresponents a les subvencions de la convocatòria d’enguany de la Llei de Barris es destinen a atendre projectes referents a la igualtat de gènere en l’ús de l’espai i els equipaments urbans (Departament de Política Territorial i Obres Públiques).
EIX 5. Oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones.
• Ajudes al pagament al lloguer per a col·lectius en risc d’exclusió social a les dones amb recursos baixos i a dones que es troben en un procés de recuperació dels diversos processos de violència (Departament de Medi Ambient i Habitatge).
• Es continuarà promovent la participació i les relacions de les dones immigrades a través de jornades de treball en diversos municipis (Departament d’Acció Social i Ciutadania / Institut Català de les Dones).
• Divulgació del Fullet Benvinguda, que explica a les migrades els seus drets principals en 10 idiomes diferents (Departament d’Acció Social i Ciutadania / Institut Català de les Dones).
• Organització de 5 jornades “Trencant estereotips” amb el Grup de Dones del Poble Gitano, es faran accions de sensibilització i formació amb aquest col·lectiu i es treballarà en la preparació d’una jornada sobre feminisme gitano que tindrà lloc l’any 2008. Pla interdepartamental del poble Gitano (Departament de Governació i Administracions Públiques).
• Formació al personal dels centres penitenciaris en programes d’intervenció específics per a les dones que han patit violència i es troben en situació de reclusió.
EIX 6. Programa per a l\'abordatge integral de les violències contra les dones.
• Elaboració i aprovació de la Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista.
• Finalització del Protocol Marc i Circuit Nacional per a l’atenció a les dones en situació de violència
• Desplegament de recursos i serveis: SIAD, a través de les subvencions de l’Institut Català de les Dones als ens locals, i els SIED, a través de la Secretaria de les Famílies (Departament d’Acció Social i Ciutadania).
• Nou impuls al programa de sensibilització contra la violència masclista entre la població jove i adolescent de Catalunya “Talla amb els mals rotllos” amb una campanya de sensibilització, l’organització d’una jornada amb motiu de la commemoració del Dia Internacional contra la violència vers les dones i amb l’ampliació de la xarxa de joves agents de prevenció (Departament d’Acció Social i Ciutadania / Institut Català de les Dones).
• Es continuarà reforçant les estructures del col·legis d’advocacia pel que fa als serveis de guàrdia d’assistència per garantir una atenció àgil i eficaç en els supòsits de violència contra les dones (Departament de Justícia)
• Es continuarà i millorarà la formació de l’Escola de Policia de Catalunya en matèria de violència masclista (Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació)
• Es garantirà l’atenció d’urgència especialitzada per part del cossos policials a les dones que es troben en processos de violència durant les 24 hores, tots els dies de l’any, i a tot el territori (Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació)
Pressupost 2007 del diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya V Pla d’Acció i desenvolupament de les polítiques de dones 2005-2007
Departaments i unitats orgàniques Pressupost 2007
Departament de la Vicepresidència (ACCD, CC de l\'Esport i S. Política Lingüística) 1.804.000 €
Departament d’Economia i Finances 124.000 €
Departament d\'Acció Social i Ciutadania (inclosa la SG de Joventut) 12.723.002 €
Departament d\'Agricultura, Alimentació i Acció Rural 263.021 €
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació 196.000 €
Departament d\'Educació 503.000 €
Departament de Governació i Administracions Públiques 21.000 €
Departament d\'Innovació, Universitats i Empresa 381.000 €
Departament d\'Interior, Relacions Institucionals i Participació 2.937.796 €
Departament de Justícia 5.661.016 €
Departament de Medi Ambient i Habitatge 7.592.887 €
Departament de Política Territorial i Obres Públiques 3.036.000 €
Departament de Salut 1.750.003 €
Departament de Treball 11.590.700 €
Institut Català de les Dones 12.173.500 €
Total 60.756.927 €
Resum de l’acció de Govern en polítiques de dones
• El Programa de Coeducació per al desenvolupament d’actuacions de sensibilització per a la prevenció de les violències masclistes (Departament d’Educació).
• La convocatòria de subvencions de la Llei de Barris (Departament de Política Territorial i Obres Públiques) incorpora la perspectiva de gènere en l’ús de l’espai i els equipaments urbans la qual cosa suposa millores per a la seguretat urbana i la construcció de nous espais per a la participació de les dones.
• La creació de programes de sensibilització i prevenció de les relacions abusives entre la població jove i programes de promoció de la creació artística adreçats a les dones joves (Departament d’Acció Social i Ciutadania/Secretaria General de Joventut).
• La introducció de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions en el món de l’esport, així com en els criteris de valoració de les subvencions en aquest camp (Secretaria General de l’Esport).
• La inversió en subvencions adreçades als ens locals per al finançament de les despeses derivades de l\'elaboració, implementació o desenvolupament de polítiques de dones. La inversió de l’any 2006, que va ser de 3.030.000 euros, va significar un augment del 51% respecte l’any precedent, i va permetre a l’ICD col·laborar amb 135 ens locals de Catalunya. En 20 d’ells aquesta ajuda va suposar el manteniment o la creació de serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD) (Departament d’Acció Social i Ciutadania / Institut Català de les Dones).
• Pel que fa a la lluita contra la violència masclista, cal destacar la preparació de l’Avantprojecte de Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, que serà aprovat properament (Departament d’Acció Social i ciutadania/Institut Català de les Dones).
• L’elaboració d’un Protocol Marc i Circuit Nacional per a l’atenció coordinada les dones en situació de violència. La segona fase finalitza aquest mes de juny (Departament d’Acció Social i ciutadania/Institut Català de les Dones).
• El desplegament de la xarxa específica de serveis d’atenció a les dones en situació de violència (Departament d’Acció Social i Ciutadania).
• La creació d’un protocol d’intervenció en situacions de crisi per als municipis on hi ha hagut una situació greu de violència contra les dones. (Departament d’Acció Social i ciutadania/Institut Català de les Dones).
• La creació de la Unitat de Violència Familiar destinada exclusivament a la prevenció i a l’atenció de les dones en situació de violència i la creació dels Punts de trobada familiar (Departament d’Acció Social i Ciutadania).
• La creació de la Unitat de suport a la convivència destinada a donar suport als centres educatiu en temes relacionats amb la convivència i la violència escolar, també assessora respecte l’abús i la violència masclista (Departament d’Educació).
• El programa d’Igualtat d’Oportunitats del Departament de Treball que inclou, entre d’altres, programes de formació ocupacional per a dones en els sectors on estan subrepresentades i per a dones amb risc d’exclusió social, les subvencions a les empreses per a la creació de Plans d’Igualtat i la inclusió de la figura de l’Agent d’Igualtat, la promoció d’una ocupació femenina de qualitat, el suport als projectes empresarials de les dones, l’eradicació de l’assetjament sexual, i la introducció de mesures d’igualtat a la negociació col·lectiva (Departament de Treball).
• Les subvencions als ajuntaments de més de 20.000 habitants, consells comarcals i les entitats públiques que hi estan vinculades per al manteniment de sistemes de resposta urgent fora dels horaris habituals per a les dones que es troben en situacions de violència i per als seus fills i filles (Departament d’Acció Social i Ciutadania).
• Es reconeix l’especificitat de les dones en situacions de violència masclista en el moment d’accedir a un habitatge de protecció social (Departament de Medi Ambient i Habitatge).
• El Projecte “Talla amb els mals rotllos” de sensibilització contra la violència masclista en la població jove i adolescent. L’any 2006 s’han fet intervencions en 33 centres de secundària amb un total de 109 tallers (Departament d’Acció Social i Ciutadania / Secretaria General de Joventut i Departament d’Educació).
• A nivell de l’Administració Pública a Catalunya, destaca la creació de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques i l’elaboració i difusió del Protocol sobre assetjament sexual a la feina, per al personal de l’Administració pública catalana.
• Constitució del Programa contra la violència masclista a la Secretaria de Seguretat Pública amb la finalitat d’elaborar les propostes d’intervenció en aquest àmbit (Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació).
• Formació a professionals dels centres penitenciaris per tal d’introduir la perspectiva de gènere en els programes i tractaments als centres i mòduls de dones, així com definició del nou centre penitenciari de dones des de la perspectiva de gènere, tant pel que fa a les estructures com pel que fa als tractament de les futures internes (Departament de Justícia).
• Introducció de millores en les intervencions dels torns d’ofici, dels jutjats específics de violència i dels serveis d’atenció a les víctimes (Departament de Justícia).
• Realització d’informes d’impacte de gènere de totes les disposicions que aprova la Generalitat. A dia d’avui, el seu resultat s’ha aplicat en 225 plans, decrets i subvencions que aprova la Generalitat, la qual cosa garanteix que en tots els àmbits on la Generalitat té competències es tinguin en compte les necessitats específiques de les dones i s’incorporin accions positives a favor seu (Departament d’Acció Social i ciutadania / Institut Català de les Dones).
(Veure taules en document adjunt)
Signat un conveni que promourà la integració dels menors marroquins en tots els àmbits
• Aquest acord permetrà el desplegament del programa Catalunya-Magrib que promou el retorn dels menors dels centres de la Generalitat
El Govern ha acordat la signatura d’un conveni entre el Ministeri de Desenvolupament Social, Família i Solidaritat del Govern del Marroc i el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya per promoure la integració social, cultural, econòmica i laboral dels menors residents a Tànger, com a alternativa a l’emigració, així com el retorn garantit de menors marroquins que van emigrar i resideixen a Catalunya en centres de la Generalitat.
El Departament d’Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria per a la Immigració i de la Secretaria d’Infància i Adolescència, coordina el Programa de cooperació al desenvolupament Catalunya-Magrib, que és la nova denominació del Programa Barcelona-Tànger, amb l’objectiu de millorar la gestió de fluxos migratoris entre el Marroc i Catalunya, i prevenir l’emigració il·legal mitjançant la promoció de la integració social i econòmica de menors marroquins residents a Tànger, que han realitzat o pretenen realitzar un procés migratori sense les seves famílies.
El Programa Catalunya-Magrib és finançat, en part, per la Comissió Europea mitjançant el Programa AENEAS que té com a objectiu millorar els fluxos migratoris a tercers països. A més, el Programa Catalunya-Magrib està subjecte a la despesa pluriannual del Departament d’Acció Social i Ciutadania.
Inici del desplegament del Programa Catalunya-Magrib
Amb la signatura del contracte amb la Unió Europea, el 27 de desembre de 2006, es va iniciar el programa Catalunya-Magrib. A partir d’aquest reconeixement Europeu, que va suposar la signatura del contracte entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania i l\'oficina AENEAS de la CE, es va establir el cofinançament per un període de 3 anys de les actuacions contemplades en el programa.
Amb la preparació de l’acord formal entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i el Regne del Marroc es fixaran els compromisos de col·laboració institucional i de preparació d’acords complementaris amb les institucions municipals i regionals de Tànger per la cessió parcial d’espais i immobles, com ara per a la creació de l’Institut de Formació Professional.
Actuacions en funcionament actualment
La durada total del programa és, inicialment, de tres anys (36 mesos). La primera fase del programa es va posar en funcionament el setembre de 2005. Fins ara, doncs, s\'ha fet el desplegament al territori, s\'ha creat la infraestructura i a partir d\'aquest any s’inicia la segona fase amb el procés formatiu dels menors que voluntàriament s\'inscriguin al programa, ja sigui amb retorn voluntari o menors que volen iniciar el procés en origen.
El 95% dels menors estrangers sense referents familiars atesos per la Direcció General d\'Atenció a la Infància i l\'Adolescència (DGAiA) provenen del Magrib, sobretot de la ciutat de Tànger. Per anys, el 2000 van ser atesos un total de 556 menors; el 2001, 759; el 2002, 1.139; el 2003, 722; el 2004, 528; el 2005, 669; i el 2006, 602.
Dins del Programa Catalunya-Magrib, fins ara s’hi han estat duent a terme diverses actuacions per a l’elaboració de protocols, l’habilitació d’espais i la difusió del programa.
En concret, s’hi ha realitzat actuacions de prevenció al carrer i de sensibilització com ara: treballs de creació d’una xarxa de sensibilització amb les entitats locals de Tànger (Casal d’Infants del Raval); inici de l’Escola Esportiva a dos centres de secundària de Tànger (Gedi-Consop); i catalogació dels recursos derivats de les d\'empreses candidates a acollir menors en pràctiques laborals.
A més s’hi han iniciat les obres de rehabilitació en els espais cedits per la Delegació de Joventut de Tànger per al centre de formació laboral.
També s’hi ha realitzat actuacions de difusió del programa adreçades als tècnics dels centres d’acollida i als menors estrangers no acompanyats (MENA) sota tutela de la Generalitat en els diversos recursos d’acollida on es troben.
I s’han redactat els protocols d\'intervenció per a la relació amb les entitats participants al Programa, per a la incorporació de menors que pretenen migrar i per al retorn amb garanties dels menors al seu país.
Desenvolupament del programa a partir d’ara
A partir d’aquest moment, dins de la segona fase de desenvolupament del Programa Catalunya-Magrib i després de la signatura dels acords entre els governs de Marroc i Catalunya, es preveu la incorporació de menors al programa. De manera successiva, i durant aquest any, es realitzarà el desplegament del recurs formatiu en oficis; de l\'activitat de formació de formadors; i de la cartera d\'empreses al Marroc per a la inserció laboral mitjançant contractes de pràctiques i d\'aprenentatge.
A finals d’aquest mateix any, el Departament d’Acció Social i Ciutadania i l’oficina d’AENEAS tenen previst realitzar una primera avaluació simultània per ajustar i corregir les accions que es duran a terme.
En general, les accions previstes en el conveni per al 2007 preveuen apropar el menor al context social originari, potenciar el reagrupament familiar, facilitar cursos formatius i oferir la realització de pràctiques laborals a empreses catalanes establertes al Marroc.
D’una manera més específica, aquest conveni persegueix:
• Promoure la integració social, cultural, econòmica i laboral de joves menors d\'edat residents a Tànger, com a alternativa a l\'emigració.
• El retorn amb garanties de respecte als seus drets dels menors marroquins emigrats i residents a Catalunya, en centres propis i concertats de la DGAIA.
• El desenvolupament d\'accions durables en el temps i replicables al Marroc de treball en xarxa.
• La formació de formadors en conveni amb institucions educatives marroquines i catalanes.
• El desenvolupament de nous perfils professionals en l\'àmbit del treball social.
• El desenvolupament de mecanismes de detecció de menors en situació de risc, així com de millora de les condicions de vida de sectors marginalitzats de la població.
Finançament del programa
El Govern de la Generalitat va autoritzar a principis d\'abril la signatura d’un contracte entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Comissió Europea per cofinançar la posada en funcionament de la segona fase del programa.
L’acord compromet l’executiu comunitari a destinar 1.012.313 euros a aquesta finalitat, una xifra que representa el 50,31% del cost global que és de 2.012.313 euros. L’ajut de la Comissió Europea s’emmarca en el programa europeu AENEAS d’ajuda financera i tècnica a tercers països en el camp de les migracions i de l’asil.
La resta està finançat per la Generalitat amb l\'aportació de diners del fons estatal d\'integració i acollida de les persones immigrades i del seu reforç educatiu. En aquest sentit, el 6 de març passat el Govern ja va destinar una partida de 900.000 euros al desenvolupament de la segona fase del programa.
Organismes responsables i entitats participants
Per a la realització del Programa Catalunya-Magrib es compta amb la col·laboració dels següents organismes de la Generalitat de Catalunya i entitats d’acció social catalanes:
• Departament d’Acció Social i Ciutadania
• Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
• La Torna Cooperació i Desenvolupament Sostenibles
• La Fundació Privada Al Qantara Pont mediterrani d’amistat, cultura, formació i cooperació a través de l’hosteleria
• L’Associació Sòcio-cultural Ibn Batuta
• Gedi Gestió i Disseny, SCCL
• Casal dels Infants del Raval
Impuls definitiu al desplegament de l’Agència Catalana de la Joventut
• El Govern ha aprovat els Estatuts de l’organisme, creat per Llei el maig del 2006
• L’Agència abordarà especialment accions i polítiques destinades a fomentar l’emancipació del jovent
El Govern de la Generalitat ha donat llum verda avui el Decret pel qual s’aproven els estatuts de l’Agència Catalana de la Joventut, organisme creat per la Llei del 26 de maig de l’any passat, i que reestructura orgànicament l\'administració de la Generalitat en matèria de joventut per tal d’oferir un servei més eficient i adequat a les necessitats dels joves.
El Decret aprovat permetrà dur a terme el ple desplegament de l’Agència i possibilitarà al Govern disposar d’una nova eina que facilitarà l’execució de les polítiques de joventut i la millora dels serveis i recursos que es destinen als joves des de la Generalitat de Catalunya.
Impulsar l’emancipació del jovent
L’Agència Catalana de la Joventut desenvoluparà i executarà, entre d’altres, programes que afavoreixin l’emancipació del jovent, ja que un dels objectius prioritaris de la Generalitat és que els joves puguin desenvolupar el seu propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i laboral.
Segons l’article 5 de la Llei 6/2006, de 26 de maig, de creació de l’Agència Catalana de la Joventut, les principals funcions que ha de complir són: el desenvolupament i l’execució de programes de participació i emancipació juvenil; l’estudi i assessorament a les institucions en matèria de joventut i la promoció de la mobilitat internacional i nacional dels joves.
A més, l’Agència Catalana de la Joventut també assumirà la gestió de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya, el Carnet Jove i +25 i la Xarxa Catalana d’Informació Juvenil.
L’Agència permetrà desenvolupar i executar tots aquests aspectes des d’un únic ens públic d’acord amb els principis de l’optimització del patrimoni públic, l’estabilitat, la formació, la vocació social dels serveis públics i l’eficiència, l’eficàcia i la transparència en l’administració dels recursos.
El Govern regula el dret a obtenir una segona opinió mèdica
• La mesura permet contrastar un diagnòstic o un tractament en determinades circumstàncies d’especial gravetat
• Es podrà sol·licitar una segona opinió mèdica en alguns casos: diagnosi de certes malalties degeneratives progressives, en la prescripció de cirurgia ortopèdica, en un transplantament i en malalties no conegudes, entre d’altres
El Govern ha aprovat avui el Decret elaborat pel Departament de Salut que regula el dret del ciutadà a obtenir una Segona Opinió mèdica. Amb aquest Decret es vol garantir a les persones que tenen dret a l’assistència sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut, l’exercici del dret a obtenir una segona opinió mèdica sobre el seu procés patològic.
S’entén per segona opinió l’informe facultatiu emès, a petició de la persona malalta o de les persones que puguin actuar en el seu nom, que té com a finalitat contrastar un diagnòstic o un tractament en determinades circumstàncies d’especial gravetat.
Els supòsits en què es contempla la sol·licitud d’una segona opinió són els següents:
• Que li hagi estat diagnosticada una malaltia degenerativa progressiva del sistema nerviós central, sense tractament curatiu; o una malaltia neoplàsica maligna, llevat dels càncers de pell que no siguin el melanoma.
• Que se li hagi prescrit la realització d’una intervenció quirúrgica dels tipus següents: cirurgia ortopèdica, amb risc de limitació funcional important; neurocirurgia; cardiocirurgia; cirurgia vascular; o, cirurgia oftàlmica.
• Que se li hagi prescrit la necessitat d’un trasplantament.
• Que se li hagi diagnosticat una malaltia rara (incloses les d’origen genètic). A aquest efecte, s’entén per malaltia rara aquelles malalties amb perill de mort o d’invalidesa crònica que tenen una prevalença inferior al cinc casos per cada deu mil habitants.
La tramitació es farà des de la Unitat d’Atenció al Client del centre sanitari on el pacient està sent atès, o bé des de la Regió Sanitària del CatSalut corresponent.
Les unitats d’atenció al client dels centres on s’hagi diagnosticat una malaltia o s’hagi prescrit una intervenció quirúrgica de les incloses en l’apartat anterior han d’informar a la persona malalta del seu dret a demanar una segona opinió i dels centres que poden donar aquesta segona opinió, per tal que la persona malalta pugui indicar la seva preferència sobre el centre que hagi d’emetre aquesta segona opinió.
El Servei Català de la Salut garantirà què, per a cada especialitat, existeixin un mínim de dos centres amb conveni o contracte amb capacitats per emetre un informe facultatiu de segona opinió.
El centre destinatari ha de garantir que l’informe facultatiu de segona opinió estigui a disposició de la unitat d’atenció al client del centre on s’hagi diagnosticat la malaltia o s’hagi prescrit la intervenció quirúrgica que doni lloc al dret a una segona opinió, en el termini màxim d’un mes, comptador des de la recepció de la sol·licitud en la Regió Sanitària corresponent.
En cas que l’informe facultatiu de segona opinió confirmi el diagnòstic i tractament, l’atenció sanitària es continuarà prestant en el centre on inicialment s’havia fet el diagnòstic o indicat el tractament.
En cas que l’informe facultatiu de segona opinió difereixi del diagnòstic o tractament indicat, el pacient podrà optar a rebre l’atenció sanitària en el centre on s’hagi emès l’informe facultatiu de segona opinió o en el centre on inicialment s’havia fet el diagnòstic o prescrit el tractament; llevat que coneguda la segona opinió, en el centre inicial no es pugui, per qualsevol causa, oferir l’alternativa terapèutica proposada en la segona opinió.
El Govern regula la retirada de fruites i hortalisses perquè sigui respectuosa amb el medi ambient
• Els destinataris del Decret són les organitzacions de productors i els ramaders, que aprofiten aquests productes per fer adob orgànic o bé aliment per als animals
El Govern ha aprovat avui el Decret pel qual s’estableix la regulació del control ambiental en la retirada de fruites i hortalisses en compliment amb les directives europees. Aquesta normativa, aprovada a proposta dels departaments d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i de Medi Ambient i Habitatge, estableix les directrius i actuacions mediambientals que les organitzacions de productors han de dur a terme per tal que, en l’àmbit territorial de Catalunya i la destinació dels productes retirats sigui respectuosa amb el medi ambient i, en particular, amb la qualitat de les aigües i el paisatge.
Així, el Decret estableix tant les condicions necessàries per autoritzar les Organitzacions de Productors a destinar fruites i hortalisses fresques retirades del mercat per a la fabricació d’adob orgànic i processos de biodegradació en parcel·la agrícola, com les que han de complir els ramaders que vulguin distribuir la fruita per a alimentació ramadera mitjançant el seu espargiment en parcel·la agrícola.
Per als processos de biodegradació en sòls agrícoles i biodegradacions controlades en plantes de compostatge, les organitzacions de productors hauran de presentar, amb tres dies d’antelació, les sol·licituds d’autorització on declarin i justifiquin que no poden destinar els productes retirats a les altres destinacions establertes a l’article 30.1 del Reglament de la Comunitat Europea (CE) 2200/1996.
Una altra condició serà identificar les parcel·les on es durà a terme la biodegradació, així com aportar la documentació relativa a les parcel·les i a les plantes de compostatge que estableix el Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre el procediment de gestió de residus. Així mateix, s’han de comprometre a seguir les directrius establertes en aquest Decret quant a les condicions i situació de les parcel·les, i als criteris tècnics per a l’aplicació agrària.
Pel que fa a l’alimentació ramadera, la sol·licitud d’autorització la poden presentar els titulars d’explotacions ramaderes, parcs zoològics, reserves de caça, etc., acompanyada del full de dades de l’explotació i el cens actualitzat, així com la memòria del procés de recepció, emmagatzematge i subministrament al bestiar. Si el producte es subministra per espargiment en parcel·la, s’indicarà la referència d’aquest i les fitxes de destinació. El Decret estableix les dosis màximes que es pot subministrar segons el tipus d’animal.
El Decret també estableix les funcions del Departament d’Agricultura i Acció Rural i de l’Agència de Residus de Catalunya, i el control i règim sancionador en cas d’incompliment d’aquestes directrius.
El Govern crea la Comissió Permanent del CIRIT per impulsar les polítiques de R+D+i
El Govern ha aprovat la creació d’una Comissió Permanent del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), òrgan adscrit al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa encarregat de coordinar i planificar la política científica i la innovació tecnològica de l’administració catalana.
El Decret aprovat també regula la constitució del ple del CIRIT, per adaptar-lo a la nova estructura administrativa de la Generalitat. En aquest sentit, formen part del ple del CIRIT els òrgans següents :
• El president, que és el president de la Generalitat de Catalunya
• El vicepresident primer, que és el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa
• El vicepresident segon, que és la consellera de Salut
• El vicepresident tercer, que és el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
• La vocalia, formada per un representant de cadascun dels departaments de l’Administració de la Generalitat, amb rang de secretari general o director general, nomenats pels consellers respectius
• La comissionada per a Universitats i Recerca
• El director del CIRIT
• El secretari, que actua amb veu però sense vot
Comissió Permanent
Es crea la Comissió Permanent del CIRIT que té atribuïdes funcions executives, com a òrgan de suport del ple, i actua com a òrgan d’orientació i seguiment de les polítiques de R+D+i del Govern. Està formada pels membres següents:
• El president, que és el president de la Generalitat de Catalunya
• El vicepresident primer, que és el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa
• El vicepresident segon, que és la consellera de Salut
• El vicepresident tercer, que és el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
• El secretari general del Departament de la Presidència
• El secretari d’Economia del Departament d’Economia i Finances
• El secretari general del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa
• El secretari general del Departament de Medi Ambient i Habitatge
• El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació
• La comissionada per a Universitats i Recerca
• El director del CIRIT
• El secretari, que actua amb veu però sense vot
El Govern impulsa un nou enllaç per connectar la C-32 amb Mataró
• Amb una inversió d’1,6 milions d’euros el nou enllaç permetrà millorar la fluïdesa i la seguretat del trànsit de la zona
• Es preveu que les obres comencin la propera tardor i finalitzin el proper estiu
Per tal de facilitar l’enllaç nord de la C-32 amb Mataró, aprofitant la carretera BV-5031, el Govern ha aprovat avui la declaració de l’ocupació dels béns afectats per aquestes actuacions. Així, amb una invesió d’1,6 milions d’euros, es preveu que les obres comencin la propera tardor i finalitzin el proper estiu.
Actualment, l’enllaç de Mataró nord només permet els moviments de sortida i entrada a l’autopista C-32 per als vehicles que es dirigeixen o procedeixen d’Arenys de Mar. D’aquesta manera, la configuració actual no permet en aquest punt la incorporació a l’autopista en direcció a Barcelona i a la inversa. Així, per tal de facilitar aquests accesos, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha impulsat aquesta actuació.
Nous ramals a l’enllaç nord de Mataró
El projecte inclou la construcció de dos nous carrils d’acceleració i desacceleració a la C-32 a l’enllaç nord de Mataró, que permetran la incorporació i la sortida de vehicles que es dirigeixen o procedeixen de Barcelona.
Per la construcció del ramal d’accés en sentit Barcelona, s’aprofitarà la rotonda existent al costat nord de la BV-5031 que connecta Mataró amb Sant Andreu de Llavaneres. El nou ramal, de 420 m. de longitud, estarà format per un carril de 4 m. d’ample, un voral interior d’1 m. i un voral exterior de 2,5 m.
D’altra banda, per tal de facilitar la sortida en aquest punt dels vehicles procedents de Barcelona, es construirà un nou carril de desacceleració que enllaçarà amb una rotonda de nova construcció al costat sud de la BV-5031. El nou ramal, de 490 m. de longitud, serà també de 4 m. d’ample, amb un voral interior d’1 m. i un voral exterior de 2,5 m.
Pel que fa a la nova rotonda, es construirà just abans de l’el·líptica existent que connecta la BV-5031 amb la carretera de Mata. El nou giratori, de 50 m. de diàmetre, tindrà una calçada amb dos carrils de 4 m. d’ample cadascún, un voral interior de 0,5 m i un voral exterior d’1,5 m.
Finalment, l’actuació inclou la millora de la BV-5031 en el tram situat entre la rotonda ubicada al costat nord i l’el·líptica més propera al municipi de Mataró, passant per sota del viaducte de la C-32. Així, s’ampliarà la plataforma existent en aquest tram, de prop de 300 metres de longitud. La nova via passarà dels 6 m. d’ample actuals als 10 m. i tindrà dos carrils de 3,5 m. i dos vorals nous d’1,5 m. El projecte es completarà amb la renovació de la senyalització vertical i horitzontal, la millora del ferm i el drenatge de la zona afectada.
(Veure mapa en document adjunt)
