El Govern d’Entesa aprova el Projecte de llei de creació de l’Agència Tributària de Catalunya
• És la primera llei redactada pel Govern d’Entesa i també el primer pas legislatiu en el desplegament del nou Estatut
• Catalunya disposarà per primera vegada d’una administració tributària autònoma que gestionarà, liquidarà, inspeccionarà i recaptarà els impostos propis i els cedits totalment
• L’Estatut preveu que abans de dos anys l’Agència Catalana i l’Agència Tributària estatal formin un consorci per recaptar conjuntament la resta d’impostos pagats pels ciutadans de Catalunya, en funció de la seva naturalesa
El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de creació de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), l’organisme que gestionarà, liquidarà, inspeccionarà i recaptarà els impostos propis i els cedits totalment, introduint un canvi substancial respecte a la situació actual. Es tracta de la primera iniciativa legislativa del Govern per al desplegament efectiu de l’Estatut de Catalunya –concretament del Títol VI - i és el primer pas per poder constituir, abans de dos anys, el Consorci Tributari amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, que es responsabilitzarà, tal com preveu l’Estatut, de l’administració de la resta d’impostos pagats pels ciutadans de Catalunya en funció de la seva naturalesa.
Un cop l’Agència hagi entrat en funcionament, Catalunya disposarà per primera vegada d’una administració tributària autònoma que li permetrà millorar la gestió, agilitar la tramitació dels impostos, incrementar la informació sobre les bases tributàries dels contribuents catalans i ser més pròxima als ciutadans.
L’Agència serà un ens públic adscrit al departament d’Economia i Finances, tindrà personalitat jurídica pròpia i gaudirà de total autonomia funcional i de gestió. Aquest organisme es finançarà a càrrec dels pressupostos de la Generalitat mitjançant un contracte programa que establirà la seva dotació de recursos d’acord amb la consecució d’objectius fixats prèviament. És a dir, el finançament d’aquest organisme estarà relacionat amb la seva eficiència, tant en el terreny tributari com en el de l’atenció ciutadana.
La nova Agència recaptarà inicialment els següents tributs cedits totalment:
• Transmissions patrimonials i actes jurídics documentats
• Successions i donacions
• Patrimoni
• Taxes sobre el joc
La nova Agència recaptarà els tributs propis de la Generalitat de Catalunya:
• Impost sobre grans establiments comercials
• Gravamen de protecció civil
Sobre aquests tributs, l’Agència també disposarà de la capacitat sancionadora que preveuen la Llei General Tributària i les diferents disposicions administratives de la Generalitat de Catalunya.
L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) gaudirà d’autonomia per aprovar la seva oferta pública d’ocupació i, d’aquesta manera, seleccionar i formar el seu propi personal.
El projecte de llei de creació de la nova agència estableix l’estructura següent:
President: serà el secretari general del departament d’Economia i Finances i tindrà atribucions sobre l’aprovació del programa d’actuació de l’Agència i del contracte programa.
Junta de Govern: integrada pel president, el director o directora de l’ATC, el director general de Tributs, el director general de Pressupostos i Tresor, l’Interventor General, el cap de l’Assessoria Jurídica del departament d’Economia i Finances i quatre vocals. Entre les seves funcions, destaca la de marcar les línies estratègiques per a l’actuació de l’Agència, aprovar l’avantprojecte de pressupostos i presentar el contracte programa i el programa d’actuació al president, i aprovar els comptes, entre d’altres.
Director o directora: és nomenat pel Govern a proposta del conseller d’Economia i Finances. D’ell depèn la direcció ordinària de l’agència, la direcció i coordinació del Comitè Executiu, l’elaboració de l’avantprojecte de pressupost de l’ens així com l’execució del seu programa d’actuació.
Comitè Executiu: estarà format pel director de l’Agència, caps d’àrea i delegats territorials de l’ATC i té per objectiu aprovar i efectuar el seguiment de les línies de treball previstes al programa d’actuació.
Finestreta única i primer pas cap el Consorci
La creació de l’Agència Tributària de Catalunya és el primer pas per constituir, abans de dos anys, el Consorci tributari amb l’administració de l’Estat. El text del Projecte de llei habilita l’Agència per participar en entitats amb personalitat jurídica pròpia i diferenciades, un requisit legal imprescindible perquè l’ATC pugui constituir amb peu d’igualtat el futur Consorci amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària.
El Projecte de llei aprovat avui pel Govern també faculta l’ATC perquè estableixi els mecanismes de coordinació necessaris amb l’Agència estatal per tal de poder posar en marxa la “finestreta única” al més aviat possible. D’acord amb aquest procediment, i tal com fixa l’Estatut, els ciutadans podran presentar documentació relativa a qualsevol impost a les oficines de qualsevol de les dues administracions tributàries.
El Govern ajudarà els petits establiments agroalimentaris rurals amb normes sanitàries específiques
• S’aprova un decret que garantirà la seguretat alimentària i, en últim terme, la protecció de la salut de les persones
• La mesura respon a una de les necessitats detectades durant el Congrés del Món Rural celebrat l’any passat
El Govern ajudarà els petits establiments agroalimentaris de l’entorn rural amb una regulació sanitària específica més flexible. Aquesta va ser una de les necessitats detectades durant la celebració del Congrés del Món Rural 2006 per l’Acció de desenvolupament del Món Rural, que va quedar recollida en les conclusions del fòrum. Des de llavors, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), el Departament de Salut i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) han impulsat mitjançant tot un seguit de trobades amb representants del sector artesanal i la Unió de Pagesos la implantació d’aquest tipus de regulació.
En aquest sentit el Govern ha aprovat avui un decret que estableix normes específiques en matèria de seguretat i qualitat agroalimentària per als petits establiments agroalimentaris rurals, que són aquells amb un volum de facturació inferior a 2.000.000 d’euros anuals i que tenen un màxim de 10 treballadors.
La nova regulació vol facilitar el compliment dels requisits d'higiene establerts per la normativa vigent i la implantació d’un conjunt de mètodes i procediments que s’han d’aplicar per garantir la innocuïtat i la salubritat dels productes, les activitats i els serveis oferts per aquests establiments agroalimentaris.
Concretament, el Decret dicta normes per a l'elaboració i el reconeixement de les Guies de pràctiques correctes d'higiene, basades en els principis del sistema d’anàlisi de perills i en els punts de control crític. Aquest sistema consisteix en identificar, avaluar i controlar els possibles perills que poden aparèixer en les fases de producció i comercialització, assegurant així aliments innocus i saludables.
Els sectors alimentaris són els encarregats d’elaborar i difondre les Guies de manera voluntària. La sol•licitud per reconèixer una Guia l’ha de formular un gremi, organització, associació o federació representatives d’un sector. Per la seva part, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha d’adoptar les mesures oportunes per a promoure l’existència d’una única guia reconeguda per a cada sector agroalimentari.
Mitjançat l’ajut d’aquestes guies, els establiments agroalimentaris rurals no només s’asseguraran una correcta implementació dels requisits sanitaris específics, si no que promouran la competitivitat del sector i el foment del teixit econòmic i social del món rural.
Els establiments agroalimentaris rurals, un clar exponent del teixit econòmic i social de la Catalunya agrària
A Catalunya hi ha una gran diversitat de petits establiments agroalimentaris dedicats a la producció, elaboració i comercialització d’aliments en pobles de l’àmbit rural, una pràctica que permet a les explotacions familiars agràries de zones desfavorides i de muntanya poder diversificar la seva economia, i que alhora té un gran valor com a eina per a l’equilibri territorial i per la preservació del patrimoni cultural.
Molts agricultors i ramaders produeixen i elaboren productes a la seva explotació agrària, ja sigui de matèria primera o bé el resultat d’un procés d’elaboració, per tal de complementar les seves rendes agràries. De fet, l’elaboració de productes alimentaris de forma artesana és una oportunitat per a les explotacions familiars agràries catalanes, especialment en zones desafavorides i de muntanya, per tal de poder diversificar la seva renda i, en conseqüència, ajudar a tendir cap a l’equilibri territorial. A més, amb la producció artesanal es recullen trets culturals, socials i agronòmics de la comarca i es constitueix en una eina importantíssima per la necessària preservació i divulgació del patrimoni cultural lligat als productes artesans i a la gastronomia local.
La dimensió, la complexitat i el volum d’activitat d’aquests establiments és molt variable. També els processos productius i de comercialització que empren són diversos, de manera que entre aquests establiments n’hi ha que operen sota sistemes tradicionals i d’altres que han incorporat noves tecnologies i equipaments sofisticats en el desenvolupament de les seves activitats o models de producció. Així mateix, en formar part de la cadena alimentària, tots ells estan sotmesos al compliment d’un seguit de requeriments que tenen per objectiu garantir la seguretat alimentària i, en últim terme, la protecció de la salut de les persones.
El Govern aprova una subvenció d’1,25 milions d’euros per a l’edició de Passarel•la Barcelona d’aquest gener
• La voluntat del Govern és continuar la política d’anar reduint la participació pública a la passarel•la per tal que aquesta s’autofinanci
• La subvenció a la tercera edició de la Passarel•la Barcelona celebrada fa pocs dies formalitza el compromís expressat pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa
El Govern ha aprovat avui atorgar una subvenció d’1,25 milions d’euros per a la celebració de la tercera edició de Passarel•la Barcelona, celebrada a la ciutat aquest mes de gener. Aquest acord formalitza el compromís expressat des del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de donar suport econòmic a la tercera edició de la desfilada organitzada per l’Associació de Dissenyadors Gaudí entre els dies 16 i 18 de gener.
Amb aquest ajut, el Govern fa efectiva la política iniciada l’octubre de 2005 d’anar reduint la participació pública a la passarel•la per arribar a assolir el total autofinançament amb esponsorització privada.
La política de promoció de la moda, a favor de la internacionalització i del suport als joves creadors
L’actual política en matèria de promoció del sector de la moda impulsada des del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa pivota sobre els eixos de la internacionalització i del suport a joves creadors independents.
En el camp de la internacionalització, les accions s’articularan en tres línies: l’ampliació dels ajuts per participar a passarel•les internacionals, l’ampliació dels ajuts per participar en fires internacionals, i la potenciació del suport a la comercialització, donant suport a l’obertura de punts de venda dels productes dels dissenyadors a l’estranger, tant en iniciatives individuals com col•lectives.
Pel que fa a l’altre eix —el suport als joves talents independents—, en breu es presentarà el projecte del que es podran beneficiar els joves dissenyadors independents no integrats a grans empreses o grans marques. La intenció és recolzar els joves talents independents que visquin i treballin a Catalunya amb independència de la seva nacionalitat perquè la idea és fomentar Catalunya i en especial, Barcelona, com a plataforma de tendència i de disseny en el món de la moda.
El Govern amplia l’aparcament per a vehicles pesants al polígon industrial El Segre
• L’ampliació permetrà solucionar la saturació d’aquest polígon de Lleida i duplicarà la seva capacitat amb 132 noves places per a camions i turismes
El Govern posarà en marxa les obres d’adequació i ampliació de l’aparcament de vehicles pesants al polígon industrial El Segre, a Lleida, una zona industrial ara per ara molt saturada que doblarà la capacitat actual amb 132 noves places per a camions i turismes. La nova instal•lació, per a la qual el Govern ha aprovat avui l’ocupació urgent dels béns i drets afectats per les obres, se situarà en una superfície de 17.112 m2 a l’interior del polígon, connectada amb l’actual aparcament. Es preveu que les obres, que tenen un import d’1,7 milions d’euros, s’iniciïn abans de l’estiu i tinguin una durada aproximada de sis mesos.
Actualment, l’esplanada on es projecta l’ampliació de l’aparcament ja està sent utilitzada pels vehicles pesants que no disposen de plaça en l’aparcament de vehicles industrials de l’Associació Provincial Empresarial de Transports de Mercaderies per Carretera, que amb 137 places per a vehicles pesants, es troba al límit de la seva capacitat.
Un alt percentatge de les places de l’actual aparcament està destinat a vehicles residents a Lleida, i només un petit nombre d’elles es destina a transeünts.
Un cop acabades les obres, la titularitat del nou aparcament serà de l’Ajuntament de Lleida, propietari de la parcel•la objecte de l’actuació, que concessionarà les noves instal•lacions a l’Associació Provincial Empresarial de Transports de Mercaderies per Carretera.
El nou aparcament dotarà el polígon de places per a vehicles pesants de tot tipus i per a turismes
El Govern, un cop estudiada la falta de places i el tipus de mobilitat de vehicles pesants característic d’aquest aparcament, ha previst una solució que augmenta el nombre de places disponibles, tant per a camions com per a turismes, mitjançant el condicionament d’una superfície total de 17.112 m2.
El nou aparcament crearà 132 noves places per camions i turismes distribuïdes de la següent manera:
• 72 places per a vehicles pesants de fins a 17 metres.
• 16 places per a vehicles pesants de fins a 14 metres.
• 44 places per a turismes, entre les quals n’hi ha dues reservades per a persones amb mobilitat reduïda.
La definició dels vials i places del nou aparcament facilita al màxim la mobilitat i la maniobrabilitat dels vehicles pesants en el recinte i no provocarà cap canvi en la vialitat d’accés i sortida.
Les obres comportaran la demolició del paviment existent i de part de les marquesines actuals. Igualment es realitzaran moviment de terres, es pavimentarà de nou tota la superfície i es construiran noves voreres. Les obres es completaran amb el repintat, la urbanització, l’enllumenat i el tancament de tot el recinte. Cal indicar que l’aparcament comptarà també amb una nova xarxa de recollida d’aigües pluvials, amb un sistema separador d’hidrocarburs i una xarxa contra incendis.
El Govern subvenciona amb 900.000 euros projectes de cooperació al desenvolupament dels sindicats UGT i CCOO
• L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) concedirà dues subvencions de 450.000 euros cadascuna a projectes de cooperació i solidaritat internacional de CCOO i la UGT als països del Sud
L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupamnet (ACCD) concedirà dues subvencions de 450.000 euros cadascuna a projectes de cooperació i solidaritat internacional impulsats pels sindicats UGT i Comissió Obrera Nacional de Catalunya – CCOO a diversos països, entre els quals predominen els de l’hemisferi sud. Les dues subvencions acordades avui pel Govern es destinaran a un total de 14 projectes, vuit de CCOO i sis de la UGT a països com Colòmbia, Perú, Hondures, Nicaragua, Marroc i Algèria, entre altres.
Amb aquest acord, es dóna continuïtat al treball que la cooperació catalana ha estat realitzant amb els dos sindicats majoritaris des de l’any 2002. En concret els ajuts de CCOO fan referència a programes d'enfortiment sindical i promoció dels drets humans laborals a l'Àrea de Centreamèrica, a les federacions sindicals del metall a Bòsnia, Sèrbia, Kosovo, Macedònia, a la CUT d'Hondures (Fase II), a un projecte d’acció sindical de promoció de polítiques que generin oportunitats de Treball Digne al Perú, al suport a l'escola de formació en lideratge de la Organización Femenina Popular (OFP) de Colòmbia, a la central sindical CUT-Valle del Cauca, de Colòmbia, en les tasques en defensa dels drets humans laborals, a l’enfortiment del moviment sindical al Paraguai i a un projecte d'extensió dels temes de cooperació al desenvolupament i solidaritat entre l'afiliació de CCOO Catalunya.
Pel que fa a la UGT, els projectes beneficiats són un programa d'enfortiment sindical i promoció dels drets humans laborals a l'àrea d'Amèrica Central (Plataforma Sindical Centreamericana), un programa de promoció i democratització dels drets humans laborals a les Maquiles de la Zona Franca Saratoga, Ciudad Sandino, a Nicaragua, un programa d'enfortiment d'un treball digne per als treballadors de l'economia informal a l'àrea de Centreamèrica, un programa de la Xarxa de cooperació sindical Sud-Sud al Marroc, Mauritània, Mali i Senegal, un programa de formació per a dones sindicalistes i joves líders sindicals al Marroc, Algèria i Tunísia del 2007 al 2010, i finalment, un programa de sensibilització sobre les activitats de cooperació sindical al desenvolupament d'UGT de Catalunya- Fundació Josep Comaposada-.
L’objectiu d’aquest acord és continuar treballant amb les organitzacions sindicals per augmentar les seves capacitats en matèria de cooperació al desenvolupament i enfortir-ne la formació en matèria de drets laborals i sindicals als països del Sud. També són objecte de l’acord l’enfortiment estructural i organitzatiu dels sindicats i moviments socials del Sud i totes aquelles accions relacionades amb les llibertats sindicals.
Segons el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2003-2006, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament treballa en el suport a programes de promoció dels drets humans laborals a països en vies de desenvolupament. En concret, se centra en l’enfortiment i consolidació dels drets socials i laborals perquè els països del Sud incorporin a la seva legislació els acords de l’Organització Internacional del Treball (OIT).
NOMENAMENTS
El Govern ha aprovat avui el nomenament de Jordi Samsó i Huerta com a director general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil del Departament de Justícia i de Josep Villarreal i Moreno com a director del Programa per a la posada en funcionament de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.
JORDI SAMSÓ I HUERTA, director general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil
Nascut a Barcelona el 1961.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Ha estat director de l’Escola de Policia de Mataró i professor de l’Escola de Policia de Catalunya des de 1995. Des del gener del 2004 fins el desembre passat ha ocupat el càrrec de director general de Seguretat Ciutadana. Anteriorment, i des del 2001, havia estat cap de l’Àrea de Serveis de Ciutat, Seguretat Ciutadana i Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
Ha exercit també com a professor de l’Escola de Policia de Catalunya des de l’any 1995, impartint l’assignatura de Sistemes de Seguretat i Funció Policial i en cursos de l’escala executiva de la formació policial.
JOSEP VILLARREAL I MORENO, director del Programa per a la posada en funcionament de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat
Nascut a Barcelona el 1956.
Llicenciat en ciències Econòmiques, en l’especialitat de Teoria i Política, a la Universitat de Barcelona. Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en llocs de suport tècnic i administratiu i ha estat col•laborador del Gabinet Tècnic del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.
Ha estat gerent de Promoció Agrícola de la Corporació Metropolitana de Barcelona, cap del Servei de Programació de la Diputació de Barcelona i director general del Consorci Escola Industrial de Barcelona. En l’àmbit acadèmic, ha estat vicegerent de la Universitat Politècnica de Catalunya, on també ha exercit de professor d’Economia.
Des de 2003 és director del Gabinet d’Anàlisi i Prospectiva del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.
