Actualment l’emigració catalana ja no és forçada per motius polítics o econòmics, sinó que respon a motius laborals i professionals. Aquesta nova circumstància, ha dit Albert Royo, fa necessari, d’una banda, replantejar l’antiga llei i de l’altra crear mecanismes que permetin una major agilitat en les relacions entre la Generalitat i les comunitats a l’exterior. Aquestes noves eines han de permetre consolidar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) tant en la relació entre l’administració i les comunitats que viuen a l’exterior, com entre les mateixes comunitats, amb la finalitat que es fomenti la creació de xarxes i una interrelació més fluïda.
Les Comunitats Catalanes de l’Exterior és el terme que designa, d’ençà de la promulgació de la Llei 18/1996, de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior, aquelles agrupacions privades de gent catalana i estrangera catalanòfila arreu del món (casals, centres catalans, agrupacions acadèmiques i empresarials, etc.) que el Govern català ha reconegut per acord oficial.
Amb aquest reconeixement, les entitats poden beneficiar-se d’un ampli catàleg de serveis per part de la Generalitat com l’enviament de publicacions periòdiques catalanes, l’organització de cursos de català, ajuts a la creació de pàgines web, beques per a estudis de postgrau a Catalunya, estades a Catalunya destinades a joves, exposicions internats o descomptes per poder veure la Televisió de Catalunya Internacional (TVCi), entre d’altres. Aquestes entitats tenen com a objectius principals la promoció de Catalunya entre la societat civil i el suport a la gent catalana resident a l’exterior de Catalunya. Actualment, són essencialment una finestra cultural de Catalunya en la terra que les acull. Actualment la presència de comunitats a l’exterior oficialment reconegudes pel Govern de la Generalitat és de 115 a gairebé 40 països d’arreu del món.
