El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat per consens en la sessió d'aquest migdia la Llei de l’Institut Català de la Salut (ICS). L’aprovació d’aquesta Llei suposa un acte de normalització institucional i política, i una modernització d’aquesta institució pública que aconsegueix que l’ICS es converteixi en un instrument de referència de la política sanitària de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta reforma adequa jurídicament l’ICS, que deixa de ser exclusivament un ens gestor de la Seguretat Social passant a ser una empresa pública i ajustant-lo molt més a les necessitats de salut dels ciutadans.
Un dels propòsits principals de la llei és la descentralització territorial de la institució, donant als centres i serveis més autonomia en la gestió econòmica i dels recursos.
La proximitat generada amb aquesta reforma incrementa l’efectivitat del servei, fent possible una millor atenció a les necessitats específiques de salut de cada ciutadà i també permet configurar un ICS àgil, competitiu, adaptable als canvis sociodemogràfics, epidemiològics i tecnològics, i proper a la realitat de la població.
El text legal aprovat pel conjunt de grups parlamentaris inclou un preàmbul, 27 articles repartits en 5 títols, i les corresponents disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals.
El Títol I determina la creació de l’empresa pública Institut Català de la Salut, amb personalitat jurídica pròpia i autonomia funcional i de gestió, la qual porta a terme la seva missió d’acord amb els corresponents principis informadors i de gestió.
El Títol II regula els òrgans de direcció, de gestió operativa i de participació. Entre els primers, destaca el Consell d’Administració com a l’òrgan superior de govern. Quant als òrgans de gestió operativa, es distingeixen, d’una banda, els serveis corporatius i, d’una altra, els centres i serveis de l’ICS. Aquests actuen sota el principi d’autonomia economicofinancera i de gestió, en el marc d’un programa anual d’activitat aprovat pel Consell d’Administració de l’ICS. En quant al de participació, s’obre a l’incorporació dels agents socials, de les administracions locals i de la societat civil en el seu conjunt.
En el Títol III, relatiu a la prestació dels serveis sanitaris i sociosanitaris, es defineix el contracte programa com l’instrument que articula la prestació de serveis de l’ICS per compte del Servei Català de la Salut.
El Títol IV fixa el règim de contractació, d’impugnació d’actes i de responsabilitat d’acord amb la legislació administrativa bàsica.
Finalment, el Títol V regula els diferents tipus de règim de contractació de personal, el patrimoni adscrit i el propi, els recursos econòmics, el règim pressupostari i comptable, i el control financer, dins el marc previst per la normativa aplicable a l’empresa pública catalana.
Cal recordar que, actualment, l’ICS gestiona 8 hospitals, 272 equips d’atenció primària, 40 centres d’especialitats extrahospitalàries, 32 centres d’atenció urgent, 8 laboratoris d’anàlisis clínics, 32 serveis de radiologia, 15 serveis de rehabilitació i 8 centres de salut mental. Amb un pressupost aproximat de 2.500 milions d’€ anuals i una plantilla al voltant dels 39.000 professionals, l’ICS presta atenció sanitària a gairebé sis milions d’usuaris, xifra que suposa el 82% del total d’assegurats a Catalunya.
