La vall del riu Llobregat va esdevenir un eix industrial de primer ordre durant el segle XIX. Les transformacions que va viure la indústria durant el segle XX i l’emergència del sector terciari han acabat convertint les colònies en nuclis residencials que, si bé en la majoria de casos estan desvinculats de l’activitat fabril que els va originar, conserven un gran valor històric i cultural.

L’àmbit on es troben situades les colònies inclou, totalment o parcial, els termes municipals de Berga, Avià, Olvan, Casserres, Gironella, Puig-reig, Gaià, Navàs i Balsareny i 18 implantacions, entre colònies, semi-colònies i fàbriques de riu.

Aquesta àrea té una població de 20.000 habitants, 2.000 dels quals viuen en les divuit colònies, mentre que els altres 18.000 resideixen als nuclis de quatre municipis riberencs: Gironella, Puig-reig, Navàs i Balsareny.

 

El Pla preveia la creació d’un Fons per a la gestió urbanística i la millora de les colònies industrials del Llobregat dotat amb recursos del DPTOP amb l’objectiu de fornir ajuts als ajuntaments que vulguessin desenvolupar projectes de rehabilitació patrimonial, residencial i de l’entorn de les colònies. Se’n preveia una convocatòria anual, la primera de les quals, amb un import proper al milió d’euros, s’ha resolt avui.

Els ajuts s’han dirigit als municipis compresos dins de l’àmbit del Pla director, amb una quantia màxima del 50% de l’import del projecte i un límit de 350.000 euros.

 

 

Entre les actuacions que podien optar a aquests fons hi havia les de millora de l’espai públic de la colònia; la restauració d’edificis d’ús col·lectiu i interès patrimonial; la millora paisatgística de les vies d’accés als recintes, i la restauració de l’entorn.

A l’hora d’atorgar els ajuts s’han tingut en compte criteris com ara el valor exemplar de l’actuació que es proposava, la contribució a l’estructuració de la colònia com a sistema urbà, l’interès social de l’actuació i la valorització d’elements del patrimoni arquitectònic.

 

El Govern va aprovar el passat mes de juny el Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat, que s’inspira en el concepte de paisatge cultural, o àmbit geogràfic associat en aquest cas a una activitat industrial, que conté valors estètics i culturals molt importants. La voluntat última del Pla és l’ordenació i la revalorització del patrimoni industrial de la conca del Llobregat perquè esdevingui un factor de dinamització social i econòmica d’aquest territori.

Així, el Pla director busca consolidar les 18 colònies i fàbriques de riu com a espais de residència, d’activitat productiva, de freqüentació turística i de preservació de la memòria històrica, tot això en un marc de planejament coherent. Igualment, el Pla pretén posar les bases per equiparar el teixit residencial i els equipaments de les colònies amb els dels pobles i consolidar les colònies com a barris d’un sistema urbà interrelacionat.

Pel que fa estrictament a les intervencions als antics recintes fabrils, el Pla aposta per la rehabilitació de les antigues estructures per acollir nous usos, residencials o d’activitat econòmica, i per la preservació dels espais lliures que els envolten.