- El conseller Tresserras ha destacat que “és una de les troballes arqueològiques més importants fetes a Catalunya en els darrers anys”
- Es tracta d’un gran bloc de granit de 4,9 metres d’alçada que presenta gravats amb forma de rostre humà i motius curvilinis
- Un cop acabin els treballs d’estudi i restauració, la peça tornarà a Mollet per ser exhibida, a l’espera de la creació del nou Museu Nacional d’Història, Arqueologia i Etnologia
- El web www.patrimoni.gencat.cat publica un reportatge amb imatges de la troballa
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i l’alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, han presentat avui en roda de premsa la restauració de l’estàtua menhir de grans dimensions que es va descobrir el passat mes d’abril durant unes obres de construcció d’un aparcament subterrani al Parc de les Pruneres de Mollet del Vallès (Vallès Oriental).
Durant la roda de premsa, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació ha destacat que el menhir “és una de les troballes arqueològiques més importants fetes en els darrers anys a Catalunya, tant per la seva antiguitat com per les seves dimensions i el fet que estigui decorat”. I ha afegit que “és un petit tresor que ens ajuda a estudiar una part molt important del neolític”.
Joan Manuel Tresserras ha anunciat que una vegada s’hagin acabat els treballs d’estudi i restauració, que s’estan fent al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, “la peça tornarà a Mollet per ser exhibida, a l’espera que Catalunya disposi del nou Museu d’Història, Arqueologia i Etnologia, que acollirà les peces més representatives del nostre patrimoni”. El conseller també ha destacat “la tasca fonamental que duu a terme el Centre de Restauració de Bens Mobles en la cura del nostre patrimoni” i ha dit que “disposa d’un equip humà d’alt nivell tècnic i científic”.
Per la seva part, l’alcalde de Mollet, ha manifestat la seva satisfacció perquè els ciutadans de Mollet podran gaudir aviat de la peça i que “la ciutat pugui formar part del mosaic de municipis de Catalunya que tenen patrimoni arqueològic”.
La troballa, d’època prehistòrica, és un gran bloc d’arcosa (una roca sedimentària formada per erosió de roques granítiques) de 4’90 metres d’alçada i unes sis tones de pes aproximadament, que presenta una decoració gravada consistent en un rostre humà i un conjunt de motius curvilinis semblants als observats en altres menhirs de la zona.
Tècnics del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació han elaborat un vídeo amb imatges de la troballa, que es pot consultar al web de la Direcció General del Patrimoni Cultural (www.patrimoni.gencat.cat).
En la presentació també hi han intervingut Josep Maria Carreté, director general del Patrimoni Cultural, M. Àngels Jorba, restauradora del Centre de Restauració de Béns Mobles, i Josep Bosch, del Museu de Gavà, expert el període neolític i més concretament en menhirs i esteles, que han explicat els detalls i la importància de la troballa.
Únic precedent a Catalunya
Es tracta d’una estàtua menhir, un tipus de monument megalític que a Catalunya només es coneixia per la troballa feta a Ca l’Estrada, a Canovelles (Vallès Oriental), descobert l’any 2004. Es calcula que el monòlit de Mollet podria correspondre al IV-III mil·lenni aC.
L’estàtua menhir del Parc de les Pruneres és una de les mostres més antigues d’escultura amb representació humana a Catalunya i el testimoni d’un poblament prehistòric cada cop més complex socialment i culturalment. Aquesta nova troballa és, doncs, d’una gran singularitat, especialment per haver conservat el rostre (perdut en l’exemplar de Canovelles) i per les seves grans dimensions, que li donen un caràcter monumental.
Les estàtues menhir s’interpreten com la figuració d’un poder amb voluntat de preservar-se en el temps. S’interpreten com personatges masculins o femenins destacats de la societat prehistòrica. Serien ídols erigits com monuments de prestigi en el territori d’una comunitat, símbols de creences i mites prehistòrics, herois o éssers divinitzats, però segurament situats dalt de la piràmide social.
Aquest tipus de monument està documentat sobretot a França, on s’han inventariat més de 200 estàtues menhir de diferents estils artístics, trobades a la Provença, Baix-Llenguadoc, Rouergue, Marne i entorn de París i, ja a la vessant atlàntica, a la Bretanya. A la península Ibèrica es coneixen exemples sobretot a Andalusia occidental, Portugal i Extremadura i, en menor proporció, a Galícia, Castella- Lleó i Astúries.
Descoberta de la troballa
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació va autoritzar l’Ajuntament de Mollet del Vallès a la realització d’una intervenció arqueològica per documentar el lloc de la troballa i cercar altres possibles restes arqueològiques. La intervenció, adjudicada a l’empresa Estrats i dirigida pel Pablo Martínez, tenia per objecte documentar el lloc de la descoberta i controlar l’obra en previsió de possibles troballes.
En aquesta intervenció no es van poder localitzar estructures d’hàbitat antic, però va permetre documentar el context de la troballa. S’hi han descobert, però, fragments de ceràmica prehistòrica amb poc desgast, que podrien indicar la proximitat d’assentaments prehistòrics a poca distància del Parc de les Pruneres.
El menhir es va trobar a quasi 10 metres sota la superfície actual, en un paratge d’aiguamolls i rieres que al llarg dels segles ha anat canviant de curs i amb alternança de moments de major circulació d’aigua i moments de més assecada.
Estudi i conservació
A principis de maig, mentre finalitzaven els treballs del control de les obres de l’aparcament del Parc de les Pruneres, l’estàtua menhir va ser traslladadapel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, on ha estat objecte de treballs de neteja i conservació i analítiques i estudis diversos.
Les anàlisis que efectuarà el Departament de Cultura ajudaran a localitzar el possible lloc d’origen de la pedra amb la que es va tallar el menhir. També s’investigaran les traces de la superfície per esbrinar si hi ha gravats ara poc visibles, i si el menhir va ser fortament arrossegat per la riera, o bé es va trobar prop del seu emplaçament original.
