oGovern, organitzacions empresarials i sindicats han aprovat el text, que té per objectiu aprofundir en la competitivitat de l'economia catalana a través de la millora de la productivitat
oL'Acord estratègic 2008-2011 és més ampli i ambiciós que l'anterior i contempla uns recursos anuals de més de 7.000 milions d'euros
oEl nou document està estructurat en 7 grans blocs, 22 línies i 102 mesures i involucra fins a 11 departaments de la Generalitat
oEl text de l'Acord incorpora indicadors per a l'avaluació del compliment de cada mesura i la corresponent previsió pressupostària
El Govern de la Generalitat, les organitzacions empresarials i els sindicats han aprovat avui la revisió i l’impuls de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia 2008-2011, en un acte presidit pel president de la Generalitat, José Montilla. Per part del Govern català han participat al Consell d’Institucions de l’Acord els consellers d’Economia i Finances, Antoni Castells; de Treball, Mar Serna; i d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. En nom de les organitzacions empresarials ho han fet Josep González de PIMEC, Joan Rosell de Foment de Treball i Joan Fausto Martí de FEPIME. I per part de les organitzacions sindicals els secretaris generals de CC.OO. i UGT, Joan Coscubiela i Josep Maria Álvarez.
L’aprovació d’avui tanca més d’un any de negociacions entre Govern, empresaris i sindicats per rellançar el text aprovat l’any 2005. Aleshores, es va arribar a un acord històric per consensuar un conjunt de propostes amb el propòsit d’orientar el futur de l’economia catalana i superar amb èxit els reptes de la globalització. L’Acord estratègic partia d’un diagnòstic compartit sobre la necessitat d’augmentar la competitivitat mitjançant la millora de la productivitat de l’economia. Avui, en un escenari marcat clarament per la desacceleració econòmica, es fa encara més necessari que els poders públics i els agents econòmics i socials consensuïn un full de ruta per dur a terme les transformacions de fons que necessita el nostre model de creixement. Amb la renovació de l’Acord l’economia catalana actualitza el seu full de ruta per continuar aprofundint en el canvi de model productiu. Es tracta d’una acord innovador, no només pel valor que té el consens en temps de desacceleració econòmica, sinó també per la forma d’abordar la transformació del model català de competitivitat.
L’Acord 2008-2011és més ampli i ambiciós que el document anterior ja que involucra fins a 11 Departaments de la Generalitat i contempla uns recursos anuals de més de 7.000 milions d’euros destinats a l’execució de les diferents actuacions.
Principals aportacions de l’Acord 2008-2011
La revisió i impuls de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2008-2011 recull una sèrie de novetats respecte al text anterior. El nou document s’estructura en 7 grans blocs (Innovació i coneixement, Capital humà, Infraestructures, Competitivitat empresarial, Activitat econòmica i medi ambient, Qualitat de l’ocupació i Cohesió social), 22 línies i 102 mesures (16 més que en l’anterior acord) i posa l’accent en una sèrie d’àmbits on és prioritari dur a terme actuacions que ajudin a transformar el model de competitivitat de l’economia catalana.
De les 22 línies, 8 han estat considerades prioritàries d’impuls estratègic per part del Consell d’Institucions:
- Innovació i transferència tecnològica
- Formació professional
- Èxit escolar
- Anglès
- Infraestructures estratègiques
- Regulació, competència, simplificació administrativa i contractació pública
- Ús racional i de qualitat dels recursos (activitat econòmica i medi ambient)
- Immigració i mercat laboral.
La revisió de l’Acord introdueix altres novetats importants en l’actualització del discurs de la competitivitat respecte al text de l’any 2005, com per exemple les polítiques d’atracció i retenció del talent, les polítiques de dimensionament i clústers empresarials, la política energètica i de telecomunicacions, la disponibilitat de sòl industrial i gestió integral de polígons industrials o el nou model de formació professional per a l’ocupació de Catalunya.
Cada mesura de l’Acord compta amb indicadors que permeten avaluar-ne el seu grau de compliment. A més, totes les iniciatives incorporen la corresponent previsió pressupostària periodificada anualment fins a l’any 2011 i diferenciada entre despeses i inversions. L’Acord també contempla mecanismes de seguiment dels compromisos establerts en el text aprovat. El responsable de la coordinació de l’Acord Estratègicés el Departament d’Economia i Finances, a través de la Secretaria d’Economia. El departament d’Economia coordina i encapçala el seguiment de l’Acord amb la participació dels departaments de Treball i d’Innovació, Universitats i Empresa.
L’òrgan màxim de seguiment és el Consell d’Institucions, format pels màxims representants de les entitats signants de l’Acord i que es reunirà al menys un cop a l’any per avaluar l’execució de les mesures. L’òrgan executiu responsable del seguiment de l’Acord és la Comissió de Seguiment, a la que el Govern informarà de l’execució de cada mesura, qualitativament i quantitativament, i del compliment dels indicadors acordats i dels compromisos establerts. La Comissió de Seguiment està formada per representants escollits pels signants. A més, també es podran desenvolupar comissions informatives i de seguiment territorials amb la presència dels representants al territori dels signants de l’Acord i les institucions econòmiques i socials.
Més d’un any de treball per actualitzar i impulsar l’Acord
La renovació de l’Acord ha estat encapçalada pel Consell d’Institucions, que integren tots els signants del document. Ara fa un any i mig, al febrer de l’any 2007, els membres del Consell d’Institucions van signar una declaració conjunta en què expressaven la seva voluntat unànime d’actualitzar l’Acord 2005-2007, mentre se n’executava el tercer exercici, i van aprovar les línies d’impuls estratègic.
Partint d’una visió compartida de l’Acord com “l’eix principal de la concertació, el diàleg social i la col·laboració público-privada de l’economia catalana”, al març del 2007 es va obrir el període de negociacions per revisar i rellançar el text. Durant el procés de concertació es van celebrar gairebé una trentena de reunions en les quals van participar un total de 165 persones i es van presentar 1.058 esmenes.
Fruit de mesos de treball i de la voluntat de diàleg i consens entre totes les parts, el Consell d’Institucions va donar per tancat el nou document en la darrera reunió, celebrada el passat 3 de juny. Des d’aleshores, el text ha estat ratificat per totes les institucions implicades fins a la sessió d’avui.
Una iniciativa sense precedents que concreta solucions transformadores
L’Acordés una iniciativa impulsada pel govern català que té un caràcter innovador a l’estat espanyol i, fins i tot, a nivell europeu. Es tracta d’una estratègia econòmica per a Catalunya que neix d’un procés de concertació i diàleg. L’Acord corresponsabilitza els seus signants i els compromet en les mesures a implantar. A més, cal destacar que no es tracta d’un acord de principis o de formulacions generals, sinó que recull mesures concretes amb una dotació pressupostària associada i uns indicadors que permetran avaluar-ne el compliment.
L’Acord proposa actuacions a llarg termini que pretenen incidir en la millora estructural de l’economia catalana actuant sobre els factors que condicionen la productivitat, des de les infraestructures fins al capital humà, la qualitat de l’ocupació o la innovació. No és, per tant, un instrument pensat per als problemes conjunturals, sinó que pretén transformar a través de polítiques continuades i persistents el model de competitivitat de l’economia catalana.
Algunes actuacions destacades
1. Per millorar la internacionalització del sistema de recerca, l’Acord recull la promoció de les inversions en infraestructures a les universitats i centres de recerca i la creació de plataformes per competir en l’Espai Europeu de Recerca. Amb l’objectiu d’assolir un percentatge d’inversió en R+D+I del 2% del PIB català, es preveuen mesures per continuar internacionalitzant les infraestructures científico-tecnològiques. L’objectiu és tenir 41 centres de recerca (CERCA) l’any 2010–actualment 33–, que optaran a 12 projectes RDI internacionals.
2. Per potenciar i ampliar la captació de personal investigador internacional i el retorn de talents a Catalunya, es reforçarà el programaICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats). En concret, es fomentarà la captació d’investigadors d’alt nivell per al sistema públic de recerca. L’any 2011 el nombre d’ICREAS sènior passarà dels 147 actuals a 222.
3. Per impulsar les mesures adreçades a fomentar l’R+D+I, es destinarà un total de 1.100 milions d’euros en 4 anys. En aquest marc, el Govern impulsarà el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació que té, entre els seus objectius, fixar les bases del sistema d’innovació, a més de coordinar les politiques relacionades amb l’R+D+I existents a Catalunya. L’Acord reflecteix el compromís d’incrementar els recursos destinats a R+D+I per part dels organismes competents en la matèria.
4. Prenent en consideració la importància que la formació de les persones té per al desenvolupament econòmic de Catalunya, s’integrarà la formació professional reglada, ocupacional i contínua, amb el propòsit de millorar la qualitat de la FP i d’incrementar en un 40% els seus usuaris en l’horitzó 2010. Aquesta integració permetrà consolidar un model d’FP al llarg de la vida.
5. En la mateixa línia, i en el marc del Pla FP.CAT, que recull el nou model de FP, es crearà una xarxa de 15 centres d’excel·lència que serà la referència per a la nova formació professional a Catalunya. En aquests centres s’impartirà una oferta formativa integral, dirigida a l’obtenció de títols de formació professional i de certificats de professionalitat. Tot això tenint en compte les demandes dels treballadors i de les empreses del territori on es troben.
6. Amb el propòsit d’atreure més estudiants, es posarà en marxa un model d’informació i orientació sobre la FP, de manera que més persones coneguin les opcions que ofereix i les oportunitats laborals que obre cada especialitat, mitjançant l’increment dels punts d’atenció i orientació als futurs alumnes.
7. Dins l’àmbit de l’educació, es considera prioritari avançar cap a una educació de qualitat i integradora en un marc d’igualtat d’oportunitats. Per impulsar la inclusió i l’èxit escolar i reduir l’abandonament prematur de l’alumnat, s’invertiran 1.048,5 M€ en diferents actuacions durant el període 2008-2011.
8. En el marc de l’educació, també es contempla la reducció en cinc punts del fracàs escolar durant els propers quatre anys. Per assolir-ho es duran a terme diferents accions, com ara detectar l’alumnat amb risc de fracàs escolar, reforçar i motivar els alumnes amb dificultats per assolir els objectius i les competències bàsiques a Primària, incrementar la taxa d’èxit dels graduats en ESO a través d’actuacions de reforç organitzatives i/o metodològiques i millorar la formació inicial i continuada del professorat.
9. Per millorar el nivell d’anglès, es contempla fomentar el seu ensenyament entre el professorat. Per aconseguir-ho, s’impartirà formació a més de 8.000 mestres i professors perquè puguin ensenyar l’anglès a les escoles. Aquesta acció es durà a terme a través de les Escoles Oficials d’Idiomes, dels plans de formació de zona i d’altres iniciatives de formació. La mesura està adreçada al professorat dels centres públics i dels centres concertats. A més, s’impulsarà l’anglès a les universitats amb el foment de màsters oficials i postgraus íntegrament en aquesta llengua, la docència d’assignatures no lingüístiques en anglès i el seu reforçament com a matèria lingüística en les diferents titulacions.
10. Entre les accions relatives al foment de l’anglès, destaca l’augment de la presència d’aquesta llengua en els mitjans de comunicació i, especialment, en les televisions públiques. Es farà en diferents franges horàries que garanteixin l’emissió de programes i pel·lícules en anglès.
11. En el marc de les mesures destinades a garantir l’accessibilitat a tot el territori a través d’una xarxa viària integrada i segura, en els propers quatre anys s’executaran 334 quilòmetres d’autovies noves. Les actuacions que es posaran en marxa en aquest àmbit inclouen, entre d’altres, el reforçament dels grans eixos viaris de Catalunya, la millora dels accessos a la regió metropolitana de Barcelona i la descongestió de les àrees més transitades del nostre país.
12. En l’àmbit aeronàutic, cal un canvi profund per convertir Catalunya i els seus aeroports en la porta de l’Est i de l’Euromediterrani. Per assolir-ho, el Govern elaborarà una llei d’Aeroports que adapti les noves competències de la Generalitat en el sector aeronàutic, definirà un nou model de gestió aeroportuària per assumir la titularitat dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell i comptarà amb una posició determinant en la gestió de l’aeroport de Barcelona. Un dels objectius de les mesures adoptades és arribar a 110 vols intercontinentals a Barcelona l’any 2011.
13. Amb el propòsit d’universalitzar els serveis avançats de telecomunicacions, el Govern realitzarà un mapa de cobertura dels serveis de banda ampla, telefonia mòbil i TDT per poblacions i polígons industrials i adoptarà les accions necessàries per assegurar que el 98% del territori català disposi de cobertura de TDT i banda ampla l’any 2011.
14. Per optimitzar la relació entre empreses i administració i reduir els tràmits administratius de les empreses, es crearà un espai virtual que integrarà els serveis a les empreses aprofitant l’experiència de l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE), que liderarà el projecte i es consolidarà com el punt d’informació, tramitació i assessorament empresarial. Aquesta mesura permetrà que l’any 2011 el portal integri el 100% dels tràmits administratius, i que el 50% dels tràmits es puguin finalitzar electrònicament i en un únic pas.
15. Per impulsar processos de simplificació i administrativa, facilitar l’accés a les Pimes, fomentar la innovació i la inclusió de clàusules socials, es renoven els acords en contractació pública
16. Per fomentar els clústers empresarials estratègics, l’Acord preveu impulsar un programa de reforç competitiu de clústers locals i dur a terme actuacions de desenvolupament de nuclis emergents amb capacitat de competir a nivell internacional, amb la triple hèlix com a gran eix en la configuració d’aquests espais.
17. Per tal de millorar la competitivitat empresarial i atendre les necessitats financeres no cobertes pel mercat financer, a través de l’Institut Català de Finances (ICF) es disposarà de 700M € anuals en finançament per a les empreses. Per incrementar l’activitat creditícia de l’ICF es duran a terme diferents actuacions, com per exemple l’establiment de convenis per al finançament dels processos d’innovació i internacionalització de l’economia catalana i l’ampliació de la línia de finançament ICFCrèdit a llarg termini per a pimes.
18. En línia amb la política industrial del Govern, es consolidaràl’Agència Catalana d’Inversions (ACI) com a unitat especialitzada per atreure inversions de projectes, especialment els que tinguin un clar avantatge competitiu, un alt potencial d’arrossegament i siguin intensius en l’ús del coneixement i de mà d’obra qualificada. Es preveu una dedicació pressupostària de 22,41 milions d’euros.
19. Per fomentar la internacionalització de les empreses catalanes, s’invertiran 76,27 milions i s’incrementarà a nou el nombre d’oficines exteriors que ofereixen programes conjunts d’internacionalització i atracció d’inversions. També es preveu una nova planificació de les polítiques de suport a la internacionalització de l’empresa catalana.
20. Considerant que la creació d’empreses és essencial per dinamitzar l’economia, es fomentarà la cultura emprenedora mitjançant tallers a l’ensenyament secundari, a la FP i a la universitat. A través del Pla Inicia, que s’ha posat en marxa al març, es disposarà de centres per assessorar i formar els emprenedors i per acompanyar-los durant els primers anys de vida del negoci. L’objectiu és que fins al 2011 uns 76.000 alumnes participin en tallers sobre emprenedoria i que la xarxa del Pla Inicia compti en quatre anys amb 150 centres adherits i 350 tècnics.
21. En l’àmbit de les polítiques d’estalvi i eficiència energètica, es donarà un fort impuls a través del suport a projectes innovadors, incentius a les empreses, administracions locals i a particulars. També es revisarà el Pla de l’energia de Catalunya, amb un fort suport a les energies renovables per tal d’adaptar-se al nou context energètic mundial.
22. També en el marc de la millora de la competitivitat empresarial, es considera prioritari disposar d’una àmplia oferta de sòl i edificació industrial, logístic i de serveis. D’una banda, aquesta oferta de sòl ha de permetre la localització de noves empreses que impulsin el desenvolupament econòmic i, per una altra, evitar l’excessiva concentració d’aquests usos. En els propers quatre anys s’urbanitzaran 600 hectàrees de sòl industrial per a activitats econòmiques.
23. Entre les accions adreçades a promoure la gestió integral de polígons industrials, es contempla que50 polígons disposin d’un pla de mobilitat l’any 2011. Cada pla de mobilitat configurarà les estratègies de mobilitat sostenible a partir de la seva diagnosi, concretarà objectius temporals, farà propostes operatives i establirà indicadors de control i seguiment del pla.
24. Entre les mesures relacionades amb l’ús racional i de qualitat dels recursos i, en concret, per garantir el subministrament i adaptar el model de gestió de l’aigua a la Directiva Marc de l’Aigua, l’any 2011 hi haurà en servei un total de 460 depuradores.
25. Per garantir el respecte dels drets individuals i laborals és necessari ordenar el fenomen de la immigració. En aquest sentit, per regular el fluxos migratoris es fomentarà la contractació i la formació en origen i, paral·lelament, per evitar les situacions d’abús que es poden donar envers les persones que es troben en situació irregular, s’augmentaran les inspeccions per detectar empreses que contractin immigrants sense permís de treball.
26. El suport a les persones i els territoris que pateixen les conseqüències del tancament d’una empresa és una responsabilitat que no es pot defugir. Per aquesta raó s’elaborarà un protocol d’actuació per minimitzar l’impacte dels tancaments d’empreses, que inclourà les iniciatives de recol·locació de les persones que hagin perdut la feina, així com actuacions per generar noves inversions a la mateixa zona i reduir l’efecte del tancament en les empreses proveïdores de la que cessa.
27. Per aconseguir l’objectiu de reduir en un 20% la sinistralitat laboral durant la legislatura, es posarà en marxa el nou Pla de Govern per a la Seguretat i Salut Laboral 2009-2012. Entre les actuacions incloses hi ha fer extensiva la formació i cultura preventiva als diferents nivells educatius, intensificar la vigilància i el control de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, donar suport a les pimes per millorar els sistemes de gestió preventiva i impulsar la formació de qualitat i adaptada a cada lloc de treball en matèria de prevenció de riscos laborals.
28. Mitjançant el Pla Estratègic per a la inserció de les persones amb discapacitat 2008-2010, s’afavorirà la igualtat d’oportunitats i la no discriminació d’un dels col·lectius amb més dificultats per ingressar al món del treball.
29. La igualtat entre gèneres en el món del treballés un altre dels reptes de futur de Catalunya. Per aquesta raó es millorarà la inserció laboral de les dones que estiguin en situació més vulnerable davant l’atur, prestant especial atenció a les víctimes de la violència de gènere. També es fomentarà, a través d’accions formatives, la presència de dones en sectors masculinitzats o bé emergents. Així mateix es donarà suport i capacitació perquè més dones accedeixin a càrrecs directius.
30. Amb l’objectiu de promoure la cohesió social es millorarà la cobertura de la prestació de la Renda Mínima d’Inserció per a les famílies beneficiàries, ja siguin monoparentals o nuclears amb fills. També s’incrementaran i adaptaran les mesures d’inserció laboral de les persones perceptores de la RMI, mitjançant l’adaptació de les metodologies de formació als seus perfils i l’ajust de l’oferta formativa al es necessitats detectades en el mercat de treball. D’altra banda, s’optimitzarà la gestió de la RMI.




