Aquestes intervencions s’inscriuen en el protocol de col·laboració entre els departaments de Cultura, i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que té per objectiu frenar el progressiu deteriorament dels nuclis antics i els entorns monumentals de diferents poblacions de Catalunya. Les obres disposen d’un pressupost d’1,23 milions d’euros.
Camarasa – Recuperació de l’església de Sant Miquel de Camarasa (2a fase)
Pressupost d’adjudicació – 229.200 €
Termini d’execució – 6 mesos
L’actuació representa la continuació dels treballs realitzats per l’Incasòl en la 1a fase de la rehabilitació de l’església de Sant Miquel. Les obres que ara es liciten consisteixen a frenar la degradació que afecta l’edifici des que el 1737 es va deixar de fer servir per a culte. Actualment, l’església està molt malmesa. La volta de creueria de la capella lateral de la cara nord està ensorrada. Una de les cobertes de les dues capelles laterals ja no existeix i l’altra està en molt mal estat. Els murs que encara es mantenen no tenen cap element de cobertura i també estan molt deteriorats.
Camarasa – Recuperació de l’església de Sant Miquel de Camarasa (2a fase)
Pressupost d’adjudicació – 229.200 €
Termini d’execució – 6 mesos
L’actuació representa la continuació dels treballs realitzats per l’Incasòl en la 1a fase de la rehabilitació de l’església de Sant Miquel. Les obres que ara es liciten consisteixen a frenar la degradació que afecta l’edifici des que el 1737 es va deixar de fer servir per a culte. Actualment, l’església està molt malmesa. La volta de creueria de la capella lateral de la cara nord està ensorrada. Una de les cobertes de les dues capelles laterals ja no existeix i l’altra està en molt mal estat. Els murs que encara es mantenen no tenen cap element de cobertura i també estan molt deteriorats.
La intervenció de l’Incasòl preveu la substitució dels carreus motllurats de cornises, la recuperació i construcció de murs de l’edifici, la substitució de les lloses malmeses, i la construcció de les noves cobertes de les capelles, les voltes i els nous nervis de creueria, així com una nova tapa d’escopidor dels finestrals.
L’obra es basa en un projecte de l’arquitecte Antoni R. Macià i els promotors són l’Ajuntament de Camarasa, la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i l’Institut Català del Sòl, dins el programa de l’1% Cultural. L’Ajuntament de Camarasa i l’Incasòl finançaran l’actuació a parts iguals.
L’església de Sant Miquel correspon a una fàbrica bastida entre el final del segle XII i mitjan segle XVIII, dins d’un estil encara romànic, però amb elements gòtics i reformes posteriors (final s. XVIII i s. XIV).
L’església es va iniciar amb l’absis, el transsepte i el creuer, d’estil romànic. Després segurament es va construir la nau central amb volta de canó lleugerament apuntada i dues capelles laterals que s’unien a la nau amb arcs apuntats. Una altra capella va fer-se rebaixant el tram de la part nord del transsepte. Les capelles estan cobertes amb voltes de creueria, de final del segle XVIII o principi del segle XIX.
Barbens – Rehabilitació de la Casa Consistorial (castell de Barbens) (3a fase)
Pressupost d’adjudicació – 120.204 €
Termini d’execució – 6 mesos
L’obra es basa en un projecte de l’arquitecte Antoni R. Macià i els promotors són l’Ajuntament de Camarasa, la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i l’Institut Català del Sòl, dins el programa de l’1% Cultural. L’Ajuntament de Camarasa i l’Incasòl finançaran l’actuació a parts iguals.
L’església de Sant Miquel correspon a una fàbrica bastida entre el final del segle XII i mitjan segle XVIII, dins d’un estil encara romànic, però amb elements gòtics i reformes posteriors (final s. XVIII i s. XIV).
L’església es va iniciar amb l’absis, el transsepte i el creuer, d’estil romànic. Després segurament es va construir la nau central amb volta de canó lleugerament apuntada i dues capelles laterals que s’unien a la nau amb arcs apuntats. Una altra capella va fer-se rebaixant el tram de la part nord del transsepte. Les capelles estan cobertes amb voltes de creueria, de final del segle XVIII o principi del segle XIX.
Barbens – Rehabilitació de la Casa Consistorial (castell de Barbens) (3a fase)
Pressupost d’adjudicació – 120.204 €
Termini d’execució – 6 mesos
La intervenció proposa la reforma i rehabilitació de les dependències de la planta baixa i la façana principal del castell de Barbens. L’actuació convertirà la planta baixa en una sala d’usos múltiples. Actualment, la planta baixa és un espai amb estructura d’arcs diafragmàtics i compartimentat amb envans. La façana, de pedra natural, té dues finestres a la planta baixa que no són de l’edifici original. L’obra preveu enderrocar elements interiors i substituir el paviment amb peces de pedra natural de Sant Vicenç. Es reforçaran els arcs i es restauraran tres finestres. També se substituiran les portes i es pintarà la façana de l’edifici.
L’obra es basa en un projecte de l’arquitecte Ramon Batalla i l’enginyer David Palou. Els promotors són l’Ajuntament de Barbens, la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’Ajuntament de Barbens i l’Incasòl finançaran l’actuació a parts iguals.
El castell de Barbens, catalogat com a bé cultural d’interès nacional, és actualment la seu de l’Ajuntament i té una estructura de casa monumental. La singularitat i l’aspecte defensiu, els rep d’una torre quadrangular de la cantonada nord-oriental. Es tracta d’una construcció de planta rectangular, amb coberta de doble vessant, per sobre de la qual destaca una torre de teulada piramidal.
El castell o comanda de Barbens és un casal residencial fortificat dels templers, que es va aixecar el segle XV i que ja havia estat restaurat el 1733.
Talarn – Urbanització dels espais existents entre la plaça del Castell i el carrer del Forn
Pressupost d’adjudicació – 140.330 €
Termini d’execució – 2 mesos
L’actuació consisteix en l’ordenació dels espais compresos entre el carrer del Forn, la plaça del Castell i el carreró que va fins a la confluència amb el carrer de Soldevila. Tota aquesta àrea està situada a la part central del nucli històric. Actualment, el paviment de tot aquest àmbit està molt malmès i en algunes de les zones és inexistent.
Per això, la intervenció de l’Incasòl preveu construir un paviment nou que permetrà revitalitzar i regenerar el teixit urbà, ara molt deteriorat. Es reconstruirà la traça de la muralla del segle XI-XII, es construiran tres bancs a partir de bancades de pedra, s’hi instal·laran papereres i es farà un nou accés als cellers des de la via pública, amb una escala impermeabilitzada i tancada. També es milloraran tots els serveis de clavegueram, el subministrament d’aigua potable, l’enllumenat públic i la xarxa del gas.
L’obra es basa en un projecte de l’arquitecte Artur Juanmartí i els promotors són l’Ajuntament de Talarn, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Institut Català del Sòl, dins el programa “Reviure les velles ciutats”. L’Ajuntament de Talarn i l’Incasòl finançaran l’actuació a parts iguals.
La vila de Talarn estava tancada rere muralles i organitzada bàsicament en relació amb tres eixos i dos grans portals. Entre aquests eixos hi ha encara alguns carrerons com el del Forn, i el carreró del Castell. El terme del Castell de Talarn és esmentat per primera vegada els anys 1055 i 1056, com a afrontació septentrional del Castell de Mur i de Llimiana.
Barberà de la Conca – Rehabilitació del castell (3a fase)
Pressupost d’adjudicació – 265.046 €
Termini d’execució – 6 mesos
L’actuació se centra a continuar les obres iniciades en la primera i la segona fase de la rehabilitació del castell. En aquesta nova fase, el projecte preveu adequar l’interior de l’edifici com a museu i, a l’exterior, recuperar el mur existent i adaptar-lo perquè sigui accessible com a torre de guaita.
Concretament, la tercera fase consisteix a estucar de la façana nord de l’edifici; s’hi realitzarà l’excavació arqueològica per recuperar i consolidar el mur que tanca el recinte; s’hi col·locarà una porta corredissa; s’eliminarà la vegetació existent a l’exterior de l’edifici i s’adaptarà la torre de guaita com a mirador. A l’interior del castell, es restauraran les escales existents i se’n construiran de noves; es reforçarà l’estructura dels sostres; i, a la segona planta, es construirà un balcó i s’obriran finestres a la façana nord.
En la primera i segona fase d’obres, es van dur a terme el major volum possible d’enderrocs, la construcció de la coberta de la capella i el forjat de la planta baixa. En la segona fase, es va poder realitzar l’estructura de gairebé tot el nucli d’accessos verticals interiors i reforços en el sostre de la planta primera. Es van condicionar per a l’ús la planta baixa, la planta primera, la galeria porticada i la cisterna.
L’obra es basa en un projecte d’Adell Associats Sant Cugat, SL, i els promotors són l’Ajuntament de Barberà de la Conca, la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’Incasòl i l’Ajuntament en finançaran l’actuació al 50%.
Durant tot el segle XI, el castell de Barberà va ser una de les fortaleses més importants de la marca establerta pels comtes de Barcelona i d’Urgell. El cavaller Arnau Pere de Ponts va repoblar el puig de Barberà i hi va construir una fortalesa. El castell de Barberà va ser la segona donació que van rebre els templers a Catalunya, el 1132, donació dels comtes Ramon Berenguer III i Ermengol VI d’Urgell. L’any 1317, amb la supressió de l’ordre del Temple, la comanda de Barberà va passar als hospitalers i es va convertir, a mitjan segle XIV, en una de les comandes més riques de l’orde a Catalunya. Al segle XVIII es va fer l’ampliació barroca del castell. La comanda hospitalera va subsistir fins a l’inici del segle XIX. Posteriorment, va passar a ser propietat de l’Estat, que el 1858 el va cedir al municipi. I a partir del 1859 s’hi van instal·lar les escoles públiques de la vila que hi han estat fins fa pocs anys.
El recinte del castell és un solar, o pati, delimitat per la muralla dels recintes del segle XI i del segle XII, on destaca la base de la torre cilíndrica del segle XI i els vestigis de la planta de les sales del segle XIV.
L’obra es basa en un projecte de l’arquitecte Ramon Batalla i l’enginyer David Palou. Els promotors són l’Ajuntament de Barbens, la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’Ajuntament de Barbens i l’Incasòl finançaran l’actuació a parts iguals.
El castell de Barbens, catalogat com a bé cultural d’interès nacional, és actualment la seu de l’Ajuntament i té una estructura de casa monumental. La singularitat i l’aspecte defensiu, els rep d’una torre quadrangular de la cantonada nord-oriental. Es tracta d’una construcció de planta rectangular, amb coberta de doble vessant, per sobre de la qual destaca una torre de teulada piramidal.
El castell o comanda de Barbens és un casal residencial fortificat dels templers, que es va aixecar el segle XV i que ja havia estat restaurat el 1733.
Talarn – Urbanització dels espais existents entre la plaça del Castell i el carrer del Forn
Pressupost d’adjudicació – 140.330 €
Termini d’execució – 2 mesos
L’actuació consisteix en l’ordenació dels espais compresos entre el carrer del Forn, la plaça del Castell i el carreró que va fins a la confluència amb el carrer de Soldevila. Tota aquesta àrea està situada a la part central del nucli històric. Actualment, el paviment de tot aquest àmbit està molt malmès i en algunes de les zones és inexistent.
Per això, la intervenció de l’Incasòl preveu construir un paviment nou que permetrà revitalitzar i regenerar el teixit urbà, ara molt deteriorat. Es reconstruirà la traça de la muralla del segle XI-XII, es construiran tres bancs a partir de bancades de pedra, s’hi instal·laran papereres i es farà un nou accés als cellers des de la via pública, amb una escala impermeabilitzada i tancada. També es milloraran tots els serveis de clavegueram, el subministrament d’aigua potable, l’enllumenat públic i la xarxa del gas.
L’obra es basa en un projecte de l’arquitecte Artur Juanmartí i els promotors són l’Ajuntament de Talarn, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Institut Català del Sòl, dins el programa “Reviure les velles ciutats”. L’Ajuntament de Talarn i l’Incasòl finançaran l’actuació a parts iguals.
La vila de Talarn estava tancada rere muralles i organitzada bàsicament en relació amb tres eixos i dos grans portals. Entre aquests eixos hi ha encara alguns carrerons com el del Forn, i el carreró del Castell. El terme del Castell de Talarn és esmentat per primera vegada els anys 1055 i 1056, com a afrontació septentrional del Castell de Mur i de Llimiana.
Barberà de la Conca – Rehabilitació del castell (3a fase)
Pressupost d’adjudicació – 265.046 €
Termini d’execució – 6 mesos
L’actuació se centra a continuar les obres iniciades en la primera i la segona fase de la rehabilitació del castell. En aquesta nova fase, el projecte preveu adequar l’interior de l’edifici com a museu i, a l’exterior, recuperar el mur existent i adaptar-lo perquè sigui accessible com a torre de guaita.
Concretament, la tercera fase consisteix a estucar de la façana nord de l’edifici; s’hi realitzarà l’excavació arqueològica per recuperar i consolidar el mur que tanca el recinte; s’hi col·locarà una porta corredissa; s’eliminarà la vegetació existent a l’exterior de l’edifici i s’adaptarà la torre de guaita com a mirador. A l’interior del castell, es restauraran les escales existents i se’n construiran de noves; es reforçarà l’estructura dels sostres; i, a la segona planta, es construirà un balcó i s’obriran finestres a la façana nord.
En la primera i segona fase d’obres, es van dur a terme el major volum possible d’enderrocs, la construcció de la coberta de la capella i el forjat de la planta baixa. En la segona fase, es va poder realitzar l’estructura de gairebé tot el nucli d’accessos verticals interiors i reforços en el sostre de la planta primera. Es van condicionar per a l’ús la planta baixa, la planta primera, la galeria porticada i la cisterna.
L’obra es basa en un projecte d’Adell Associats Sant Cugat, SL, i els promotors són l’Ajuntament de Barberà de la Conca, la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’Incasòl i l’Ajuntament en finançaran l’actuació al 50%.
Durant tot el segle XI, el castell de Barberà va ser una de les fortaleses més importants de la marca establerta pels comtes de Barcelona i d’Urgell. El cavaller Arnau Pere de Ponts va repoblar el puig de Barberà i hi va construir una fortalesa. El castell de Barberà va ser la segona donació que van rebre els templers a Catalunya, el 1132, donació dels comtes Ramon Berenguer III i Ermengol VI d’Urgell. L’any 1317, amb la supressió de l’ordre del Temple, la comanda de Barberà va passar als hospitalers i es va convertir, a mitjan segle XIV, en una de les comandes més riques de l’orde a Catalunya. Al segle XVIII es va fer l’ampliació barroca del castell. La comanda hospitalera va subsistir fins a l’inici del segle XIX. Posteriorment, va passar a ser propietat de l’Estat, que el 1858 el va cedir al municipi. I a partir del 1859 s’hi van instal·lar les escoles públiques de la vila que hi han estat fins fa pocs anys.
El recinte del castell és un solar, o pati, delimitat per la muralla dels recintes del segle XI i del segle XII, on destaca la base de la torre cilíndrica del segle XI i els vestigis de la planta de les sales del segle XIV.
