La nova Llei aposta per la professionalització de la direcció i una major implicació de la societat en l'orientació de l'Institut
El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, ha defensat aquest matí, al Parlament de Catalunya, la nova Llei de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), la qual ha superat el seu primer tràmit parlamentari. A partir d’ara, començarà el seu debat en ponència.
El conseller d’Agricultura ha explicat que aquest nou projecte de Llei vol fer una posta al dia de diferents aspectes de la configuració d’aquest organisme per tal d’afrontar el futur amb les suficients garanties i mantenir i ampliar, si és possible, la projecció i impacte de l’actuació de l’IRTA.
Els principals canvis respecte la Llei que regeix en aquests moments l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, que data del 1985, es poden concretar en cinc punts:
1.- Ampliació i concreció de les finalitats i objectius estratègics de l’Institut.
El responsable del DAR ha explicat que s’ha cregut oportú introduir dins les finalitats generals de l’Institut els nous conceptes apareguts en aquests darrers anys de sostenibilitat i de seguretat alimentaria, “conceptes que avui dia és imprescindible que tinguem presents”.
Així mateix també s’amplien els seus àmbits d’actuació: un cap a l’aqüicultura, que de fet ja hi ha estat treballant en els darrers anys, cap a la pesca i cap a les conseqüències del canvi climàtic en el nostre mar mediterrani.
Segons el conseller, “l’IRTA ha de cubrir tots els esglaons de la cadena alimentària i ha de contribuir a les necessitats reals del sector”.
2.- Àmbit competencial : transferència tecnològica i suport d’universitats i recerca.
El nou projecte de Llei clarifica les funcions de transferència tecnològica que fa l’IRTA i les concreta en l’assessorament especialitzat o expert i en les activitats de recerca i experimentació adaptativa de demostració i serveis varis de caràcter tecnològic.
Llena també ha dit que addicionalment es preveu que l’Institut s’integri en les estructures o plataformes de col·laboració i coordinació establertes per la Generalitat en el marc del sistema públic català de ciència i tecnologia i que col·labori amb el Departament responsable de la recerca en l’assoliment dels seus objectius.
En aquest sentit, el conseller d’Agricultura ha afirmat que “crec fermament que l’IRTA pot contribuir a vertebrar i a coordinar el sistema català de ciència i tecnologia en l’àmbit agroalimentari”.
3.- El sistema cooperatiu d’R+D agroalimentari vinculat a l’IRTA
Al llarg dels anys l’IRTA ha contribuït a impulsar i crear nous centres concertats. Entre ells per exemple: el de Mas Badia a Girona, el CREAF i CReSA a Bellaterra, la UdL IRTA a Lleida, el GIRO a Mollet, etc. Ara ni hi ha un altre en preparació a Lleida: el Fruitcentre.
Addicionalment l’IRTA ha anat col·laborant també amb altres estructures de col·laboració com són els parc científics i tecnològics. Per això, en el nou projecte de Llei el Govern pretén donar carta de naturalesa jurídica a aquest esforç i treball de cerca de la complicitat i la col·laboració entre institucions i entitats diverses, que es reconeix com a molt positiu. Per aquesta raó la Llei conté una sèrie d’articles destinats a consolidar la col·laboració d’aquests centres concertats del sistema cooperatiu de recerca.
4.- Modificacions en la composició dels òrgans de govern de l’Institut
D’altra banda, hi ha dos tipus de modificacions que s’inclouen en el projecte de Llei. Un el Consell d’Administració on es concreta la presidència en la figura del Conseller responsable de l’àmbit d’Agricultura i la vicepresidència en el Conseller responsable de l’àmbit d’universitats i recerca. A més a més, s’ha ampliat el nombre de representants dels sectors que anomenarà el Govern fins a la xifra de 4. D’aquesta manera, es vol aportar una visió més plural i donar més participació als diferents sectors (agroalimentari, de recerca, tecnològic, etc.) a l’orientació de les grans línies mestres de l’Institut.
Addicionalment s’introdueixen criteris previs per la selecció del Director o Directora general de l’Institut que serà seleccionat d’entre persones que reuneixin condicions de mèrit i de capacitat reconeguda i comptin amb una trajectòria que combini adequadament l’experiència en la vessant científica i en la de la gestió a alt nivell en ens públics o privats.
Llena considera aquest punt molt important de cara al futur, ja que des del Govern es considera que la persona que ocupi la Direcció General de l’Institut ha de ser un bon coneixedor del món agroalimentari i de la recerca.
5.- Règim econòmic financer i incorporació de la figura del Contracte Programa
Finalment el projecte de Llei institucionalitza l’ús de la figura del Contracte Programa com un instrument de relació entre el Govern de la Generalitat i una empresa pública que es regeix pel dret privat com l’IRTA.
Aquest instrument que ja s’ha utilitzat des de ja fa una sèrie d’anys, es creu que és una molt bona manera per guiar la relació entre el Govern i l’IRTA i per orientar l’actuació de l’Institut. Per això s’estableixen una sèrie de previsions i de precisions al seu respecte en aquest projecte.
El conseller ha manifestat que avui s’ha presentat una llei que és oberta i senzilla, i “per tant ens permet fer tot” en benefici del sector agroalimentari català.
El conseller Llena ha aprofitat la seva intervenció per fer un reconeixement públic de la figura del director general de l’IRTA, Josep Tarragó, per la seva tasca al capdavant d’aquest organisme i el paper innovador que ha assolit al llarg del anys.
Coincidint amb la seva aprovació, avui s’ha reunit al Parlament el Consell d’Administració de l’IRTA.
2 d’abril de 2008
