Joan Boada inaugura l'itinerari Camins de l'Exili, que recorre 28 llocs emblemàtics de l'exili republicà

El secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha inaugurat avui a La Vajol l’itinerari Retirada i Camins de l’Exili , que recorre els llocs més emblemàtics de l’exili republicà a l’Alt Empordà. En total, el Memorial Democràtic de la Generalitat (Dep. Interior, Relacions Institucionals i Participació), en col·laboració amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i diversos ajuntaments, ha senyalitzat 28 punts de les rutes de l’exili a 17 municipis diferents.

 

En l’acte d’inauguració, Boada ha destacat que, amb la senyalització de la ruta, “la memòria de l’exili continuarà viva per sempre, com també l’homenatge i l’agraïment” als qui van haver de fugir del feixisme fa 70 anys “per haver defensat la llibertat i la democràcia.” També ha explicat que  l’itinerari “pretén fer de la memòria de la repressió i de l’exili un patrimoni col·lectiu que no podem perdre” i ha afirmat que “recordar les injustícies passades ens compromet a fer tot el possible per evitar que fets com aquells es repeteixin”. També ha destacat la càrrega simbòlica de la inauguració de la ruta al Coll de Lli, “la via d’escapament de la democràcia en la figura de quatre personalitats representants de les màximes institucions: la presidència de la República; la presidència de Les Corts; el president del País Basc i el president de la Generalitat”. El secretari general d’Interior també ha reiterat el compromís del govern català per “conèixer i aprendre el passat per construir un futur millor.”

 

Joan Boada, la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Consol Cantenys, l’alcaldessa de La Vajol, Montserrat Sarabia, i representants dels 17 municipis per on passa l’itinerari han visitat diversos punts de la ruta, com el monument a l’exili a La Vajol, la mina de Negrín i la senyalització del Mas Barris, que va ser seu de la presidència de la República. Després, tots s’han dirigit a peu al Coll de Lli, per on van fugir cap a l’exili els presidents Companys, Azaña i Aguirre l’any 1939.

Alguns dels indrets senyalitzats que formen part de la ruta són el Coll del Portús (la Jon­quera); el Coll dels Belitres (Portbou); el Mas Perxés (Agullana), última seu de la Generalitat de Catalunya; el Coll de Man­rella (Agullana); el Coll de Lli (la Vajol), lloc de pas de les màximes autoritats republicanes; el mas Can Barris (la Vajol), seu de la presidèn­cia de la República; el castell de Sant Ferran (Figueres); el castell de Peralada, i la mina d’en Negrín (la Vajol), lloc escollit pel govern central per protegir part del patrimoni econòmic i artístic de la República.

L’objectiu de la nova ruta senyalitzada és que els ciutadans descobreixin els camins que van recórrer ara fa 70 anys prop de mig milió de republicans. Per això s’ha editat un tríptic informatiu que conté informació sobre la senyalització dels 17 pobles i la ruta, que es pot resseguir tant a peu, com en vehicle o bicicleta.

Aquesta primera fase de senyalització a l’Alt Empordà permetrà dibuixar, a partir del MUME com a epicentre, un veritable territori-museu, un espai vivent de memòria que en aquest cas s’estendrà per tota la zona més septentrional de l’Alt Empordà. A mig termini, també se senyalitzaria tota l’àrea pirinenca catalana fins a la Cerdanya. Alhora, amb l’impuls del desenvolupament del projecte europeu “Pirineus: territori de memòries” encapçalat pel Memorial Democràtic, el conjunt del programa senyalitzador adquirirà un caire transfronterer, atès que la senyalització s’estendrà per la banda francesa.

Les rutes de l’exili s’integren dins la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya, impulsada per la Generalitat per promoure la recuperació de la memòria democràtica a través de la recuperació, senyalització i difusió del patrimoni memorial (trinxeres; rutes; búnkers...etc).

 

 

 

L’itinerari Retirada i Camins de l’Exili passa per 17 municipis on el Memorial, en col·laboració amb el Consell Comarcal i els respectius ajuntaments, ha col·locat panells informatius:  

 

Agullana : durant la Retirada, Agullana va ser seu de diferents institucions del govern de la República i va allotjar, entre altres, la Presidència de la Generalitat i la Conselleria de Cultura. El Mas Perxés, confiscat per la Generalitat, va acollir polítics i intel·lectuals(Ll.Companys, Pompeu Fabra, Bosch i Gimpera..etc) abans d’abandonar el país. S’han col·locat panells explicatius al jardí públic d’entrada a l’Agullana; al Coll Manrella i al Mas  Perxés.

 

Cantallops :  part de l’exèrcit republicà i molts civils van travessar les muntanyes de Cantallops i Requesens per arribar a França. S’ha col·locat un adossat panoràmic (Can Cortada)

 

Colera : va ser lloc de pas cap a la frontera per a milers de refugiats. S’ha col·locat un faristol panoràmic al poble.

 

Darnius : durant la Retirada, s’hi van establir diverses delegacions dels governs espanyol (Can Sot) i català (Can Descalç). També va ser punt d’aturada de molts exiliats. Un faristol panoràmic informa sobre les rutes al centre del poble i un altre a can Descalç

 

Espolla : va ser lloc de pas cap a l’exili. Es col·loca un faristol panoràmic.

 

Figueres: va ser la darrera ciutat catalana on es va establir el govern republicà abans d’emprendre el camí cap a França. Un faristol a la Plaça de l’Ajuntament de Figueres i un altre al Castell de Figueres (centre d’acollida i distribució de tropes i seu de l’última reunió de les Corts Republicanes) expliquen la importància d’aquesta localitat en les rutes de l’exili

 

Garriguella : va ser lloc de pas de molts exiliats que van decidir creuar la frontera pel Coll de Banyuls o per l’Albera. Es col·loca unacartellera informativa.

 

La Jonquera : la Retirada republicana va fer de La Jonquera un pas obligat per a la majoria dels republicans catalans i espanyols (Coll i poble del Portús). El 28 de gener es va obrir la frontera als civils i el 5 de febrer als militars. Un faristol panoràmic al Museu Memorial de l’Exili i un monòlit al Barri dels Límits aportaran informació sobre els camins de l’exili i el pas de milers d’exiliats per aquest localitat.                          

La Vajol: va ser el lloc escollit pel govern central per protegir part del patrimoni econòmic i artístic de la República (Mina Canta o Mina de Negrín). A més, centenars d’exiliats van passar avançar de La Vajol cap al Coll de Lli. Se senyalitza l’aparcament de La Vajol; el Monument Exili; la Mina Canta;  Can Barris i el camí cap al Coll de Lli (coll per on van fugir centenars de civils i militars, a més de Companys, Azaña, Aguirre..etc.)

Llançà : des de finals de 1936, la Casa Marly de Llançà va acollir la colònia infantil “Ascaso-Durruti, que va allotjar fins a 200 nens. Durant la retirada, Llançà va ser un dels passos importants cap a l’exili en direcció a Portbou. Es col·loca un panell explicatiu a Casa Marly

Llers: el 8 de febrer de 1939, l’exèrcit republicà va fer esclatar el dipòsit de material explosiu que s’havia habilitat a l’església. Tot i que molta gent fa refugiar-se fora del poble, hi van morir 8 persones.Un faristol panoràmic recordarà aquells fets i l’exili.

Maçanet de Cabrenys : durant la Retirada, s’hi van allotjar importants destacaments de Carrabiners i la Presidència de Les Corts. S’hi instal·la un faristol panoràmic

 

Peralada : el castell va ser confiscat el 1938 i s’hi van instal·lar la plana major de l’exèrcit republicà i un parc de vehicles militars i un taller de muntatge d’avions. També s’hi van dipositar obres d’art evacuades del Museo del Prado i, durant uns dies, s’hi va allotjar la comitiva de la Presidència de la República, encapçalada per Azaña. Una cartellera al centre del poble recordarà aquells fets.  

Portbou : durant la Retirada va ser un dels passos fronterers més utilitzats per arribar a França. Els controls fronterers van permetre l’entrada de refugiats civils a partir del 28 de gener de 1939 i dels militars republicans a partir del 5 de febrer. Més tard, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, Portbou, amb la seva estació internacional de ferrocarril, va ser un punt d’evasió dels fugitius del nazisme. Una cartellera al centre del poble i un faristol panoràmic al Coll de Balitres narren el pas de milers d’exiliats per aquest municipi ara fa 70 anys.

 

Rabós : va ser un dels municipis de l’Alt Empordà per on es van retirar milers d’exiliats que es dirigien cap al Coll fronterer de Banyuls. Un faristol panoràmic informa de les rutes de l’exili al Coll de Banyuls.

Roses: va patir el primer bobardeig sobre les comarques gironines l’any 1936 i va tornar a patir els atacs de l’aviació italiana l’estiu de 1937, l’any 1938 i durant la Retirada. També va ser base naval de guerra. Es col·loca un faristol panoràmic al refugi antiaeri.

 

Vilajuïga : durant la guerra va acollir més d’un centenar de persones refugiades i fins al 1938 s’hi va instal·lar el personal militar del camp d’aviació de Garriguella-Vilajuïga, l’últim aeròdrom que es va desmantellar. La Pl. Margineda acull una cartellera on s’informa del paper de Vilajuïga durant l’exili.

El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri­bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la República començava un període marcat per la repressió i el silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir i deixar la feina, casa seva i la família.

Les comarques gironines van ser l'escenari principal de la retirada de centenars de milers de persones, incloent-hi els principals dirigents de la Generalitat, de la República espanyola i del govern autonòmic basc. També va ser l'escenari de la retirada del gruix de l'exèrcit de Catalunya, que va anar a parar principalment a la Catalunya Nord, el primer refugi de la gran massa dels vençuts, que foren internats en camps concentració com els d'Argelers, Sant Cebrià, El Barcarès, Ribesaltes, Bram, Agde, Vernet, Setfonts i Gurs, entre d’altres.

Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones. Si hi sumem la resta de ciutadans que van travessar la frontera pels camins de les comarques de la Cerdanya i el Ripollès, el nombre d’exiliats ascendeix a gairebé mig milió de persones. Una vegada traspassada la frontera, es va iniciar un recorregut marcat per la incertesa, el fred, la fam, la por i la mort.

A causa de les mesures empreses per l’Administració fran­cesa, que bàsicament consistien en l’internament en precaris camps de concentració que no reunien les mínimes condici­ons d’habitabilitat i salubritat, la desesperança i la frustració van aclaparar els refugiats catalans i espanyols. Ben aviat, més de la meitat va retornar a la Nueva España franquista.

Les persones que van romandre a l’exili –prop de 200.000– van patir els efectes de la Segona Guerra Mundial i, fins i tot, en alguns casos, la deportació als camps nazis. Finalment, la majoria dels republicans exiliats es van establir a França i també, en menys quantia, a la Unió Soviètica i altres països europeus. Tanmateix, alguns grups nombrosos van a anar a raure a Mèxic i a altres països americans.