La Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat (Dep. d’Interior, Relacions Institucionals i Participació) iniciarà el pròxim 15 de març un programa d’actuacions per recuperar la memòria dels bombardejos que van patir més de 140 municipis catalans durant la Guerra Civil i que van provocar més de 4.700 morts. En la presentació dels actes, la directora general de la Memòria Democràtica, M. Jesús Bono, ha destacat que es tracta de “ rememorar, explicar, vindicar i comprendre els fets que van ocórrer a Barcelona el març de 1938 i a altres municipis catalans, uns fets que han estat significatius per la història mundial”. Bono ha explicat que la primera d’aquestes actuacions serà la inauguració (15 de març) de “Refugi. Quan el refugi és el subsòl”, una mostra que reprodueix una estació de metro utilitzada com a refugi antiaeri durant la guerra. La directora general de Memòria Democràtica ha destacat que “hem volgut treure l’exposició del seu espai i portar-la al carrer”, ja que la mostra, coproduïda pel Memorial, TMB i Ferrocarrils de la Generalitat, es podrà visitar al vestíbul de la L-2 de la parada de metro d’Universitat fins al 6 d’abril. En el mateix sentit, el director de Promoció Corporativa de TMB, Sebastià Buenestado, ha destacat la importància que la mostra es pugui veure en una estació de metro del “tronc principal de la xarxa a Barcelona”, una estació que ja va poder ser usada l’any 1938 com a refugi.

 

Per la seva banda, el comissari de l’exposició “Refugi”, Xavier Domènech, ha assegurat que “es tracta del projecte més ambiciós realitzat mai, amb recolzament institucional, per recuperar la memòria dels bombardejos de 1938”, una memòria “esquarterada i no vindicada fins ara”. Domènech ha explicat que la mostra “recrearà la vivència dins els refugis” amb la reproducció d’una estació de 1938 “buscant l’impacte” amb el visitant. La reproducció d’una estació actual “serà un espai de reflexió sobre què ha passat després de 1938 a Barcelona i al món, on la tècnica de la guerra global i dels bombardejos de saturació sobre la població civil continua vigent”. El comissari també ha destacat la rellevància de portar l’exposició “Quan plovien bombes” a Itàlia,  “implicant tots els actors que van intervenir en els atacs de 1938” i “contribuint a construir una memòria democràtica europea”.

 

En la roda de premsa s’han pesentat els actes commemoratius més importants, com el que el Memorial Democràtic organitzarà el 17 de març al Palau de la Generalitat, un acte institucional d’homenatge a les víctimes dels bombardejos, que comptarà amb la presència d’alcaldes de les més de 140 ciutats bombardejades, supervivents i familiars de víctimes. Aquell mateix dilluns, en què es commemora el 70è aniversari del bombardeig del Coliseum de Barcelona, el Club Coliseum també acollirà l’estrena de “Mirant al cel”, un documental ficcionat de Jesús Garay que rememora l’horror viscut aquells dies de març de 1938 i que ha estat produït per Massa d’Or amb el suport de la Generalitat. 

 

A banda de les accions commemoratives puntuals, la Direcció General de Memòria Democràtica obre un espai estable d’informació sobre els bombardejos a Barcelona i altres punts de Catalunya sota l’adreça www.barcelonabombardejada.cat. El web treu de l’anonimat les víctimes dels bombardejos, amb un llistat de noms que familiars i historiadors locals podran completar amb les seves històries de vida.

 

Però, a més de recuperar la memòria històrica dels bombardejos a Barcelona i tot Catalunya, la Direcció General de Memòria Democràtica ha volgut fer-ho a Itàlia i difondre entre la societat italiana aquells fets dramàtics protagonitzats per l’Aviazione Legionaria al servei de les tropes de Franco. El programa d’actes commemoratius es va iniciar el passat desembre a Novi Ligure, on es va inaugurar l’exposició “Quando piovevano bombe”, una mostra sobre els bombardejos de Barcelona que la Direcció General de Memòria Democràtica ha adaptat a partir de la que es va veure al Museu d’Història de Catalunya per fer-la itinerar per quinze ciutats italianes. Es tracta d’una acció comuna i sense precedents amb l’objectiu d’avançar en l’encreuament de les diverses memòries europees. La mostra es va presentar dins el Congrés d’hispanistes “Exiliats i combatents. L'Espanya dels anys 30 en la memòria col·lectiva a Itàlia”, on es va fer públic un manifest de reconeixement de les responsabilitats italianes en els bombardejos de Barcelona, signat per prop d’un miler d’historiadors i personalitats significades, entre les quals cal destacar Massimo Cacciari, alcalde de Venècia. Tot plegat ha obert un debat sense precedents sobre les responsabilitats històriques dels bombardejos.

 

L’assetjament dels bombarders durant la Guerra Civil va afectar més de 140 municipis catalans amb un balanç d’almenys 4.736 morts. Protagonitzats per l’aviació feixista italiana, còmplices de les forces revoltades contra la República, els atacs sobre Barcelona viscuts els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 no sols van causar pràcticament el 25 % de les víctimes per aquest tipus d’acció a la ciutat , sinó que van inaugurar un capítol fonamental del camí cap a l’anomenada ‘guerra total’.

 

 

La mostra vol retre homenatge a les víctimes i als supervivents dels bombardejos sobre Barcelona i sorprendre el visitant i usuari del metro, convidant-lo a descobrir com les estacions que utilitza habitualment van servir de refugi antiaeri per a milers de barcelonins ara fa 70 anys. La reproducció d’una estació de 1938 utilitzada com a refugi vol reflectir la vivència traumàtica i desoladora d’aquells barcelonins assetjats des del cel i la reacció que això va provocar, amb la construcció de més de 1.300 refugis gràcies a la fortalesa del teixit social, la iniciativa civil dels ciutadans i les mesures de protecció de la Generalitat republicana i de l’Ajuntament de Barcelona. A la vegada, la reproducció d’una estació del 2008 intentarà mostrar com el que es va esdevenir a la ciutat de Barcelona durant els bombardeigs de 1938 tan sols fou el pròleg del desenvolupament de les tècniques de bombardeig sobre població civil durant la segona meitat del segle XX, mostrant el fil que connecta aquest passat amb el nostre present tant a la ciutat de Barcelona com a nivell mundial. 

 

L’acte vol ser un homenatge a les víctimes i els supervivents dels bombardejos que van patir més de 140 municipis catalans entre 1936 i 1939. Hi assistiran alcaldes de tot Catalunya, acompanyats de familiars de víctimes i supervivents. L’acte comptarà amb el testimoni d’alguns d’aquests supervivents i s’acompanyarà de la conferència “El 17 de març d’avui fa 70 anys” a càrrec del professor Joan Villarroya, autor del llibre Els bombardejos de Barcelona.

 

Produïda per Massa d’Or amb el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica, l’última obra de Jesús Garay recorda un dels episodis més cruents de tota la guerra, quan, el 17 de març de 1938, els bombardejos italians van fer esclatar un camió carregat de trilita molt a prop del cinema Coliseum, situat al xamfrà entre la Gran Via i el carrer Balmes. El documental ficcionat, que recupera la memòria dels atacs del 16,17 i 18 de març on van morir almenys 670 persones, es podrà veure als cinemes Alexandra.

 

L’exposició recuperarà la memòria dels bombardejos que va patir Catalunya durant la guerra i incorporarà material documental local en cadascun dels municipis que acullin la mostra. Coproduïda per la Direcció General de Memòria Democràtica i el Museu d’Història de Catalunya, l’exposició es podrà veure en ciutats com Cervera; Solsona; Manresa o la Jonquera a partir del maig.

 

L’exposició, que pren com a base la que es va presentar fa un any al Museu d’Història de Catalunya i que descobria la immensa xarxa de refugis creada a Barcelona per protegir la població, amplia l’àmbit de referència a altres poblacions bombardejades i s’anirà enriquint amb el material de les localitats que l’acullin.

 

 

La Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat és la unitat responsable de l’execució de les polítiques públiques de memòria històrica que du a terme el Govern de Catalunya. Aplega totes les competències i unitats relacionades amb la restitució de la memòria democràtica i ha impulsat la creació del Memorial Democràtic, aprovat el passat octubre al Parlament de Catalunya.