Les adopcions internacionals s'estabilitzen

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presentat avui el balanç del 2007 de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA), acompanyada de la secretària d’Infància i Adolescència, Imma Pérez, i de la directora de l’ICAA, Sílvia Casellas. Al desembre de 2006, quan es va reestructurar el Departament, es va crear la Secretaria d’Infància i Adolescència per tal potenciar les polítiques dels menors i vetllar per l’efectivitat dels seus drets; una de les principals línies d’actuació de la Secretaria és l'acolliment familiar i l'adopció dels infants tutelats per la Generalitat, que es treballa des de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció.

Prova d’aquest esforç de l’ICAA en potenciar les adopcions d’infants tutelats, és l’increment que han experimentat les adopcions d’infants de Catalunya des del 2005.

 

 

 

D’altra banda, els acolliments d’infants en família aliena mantenen un cert increment respecte als anys anteriors (de 589 infants acollits al desembre de 2005, s’ha passat a 669 infants a finals del 2007) com també han augmentat el nombre de famílies acollidores (passant de 396 famílies a finals del 2005 a 466 al desembre del 2007).

 

L’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció, tot i aquest increment, vol continuar promovent la mesura de l’acolliment familiar i, per això, durant l’any 2007 ha dissenyat tota una sèrie d’intervencions i campanyes de sensibilització que es duran a terme aquest 2008.

 

 

 

Les adopcions internacionals van passar de 1.030 l’any 2006 a 880 el passat 2007, la qual cosa significa un descens del 14%. Aquestes dades mostren la racionalització que s’està donant a Catalunya, tant respecte les sol·licituds d’adopció  que es presenten (2.493 al 2006 i 1.859 al 2007), com al nombre d’infants d’altres països que són adoptats per famílies catalanes.

 

En qualsevol cas, aquesta disminució no s’hauria de prendre com un valor negatiu sinó que suposa un pas cap a l’estabilització i normalització dels valors de les adopcions internacionals a Catalunya. Aquestes circumstàncies, de fet, també es reflecteixen en altres països com Suècia, Quebec, Itàlia, on també s’han estabilitzat les adopcions.

 

 

 

El perfil de les famílies que el passat 2007 van dur a terme una adopció d’infants de Catalunya (143 menors) correspon en un 94,40% a famílies heteroparentals, un 1,40% a famílies homoparentals i un 4,20% a famílies monomarentals.

 

Pel que fa la tipologia de famílies que han formalitzat una adopció internacional al llarg del 2007 (880 infants), un 86,14% corresponia a parelles heterosexuals, un 13,64% a dones soles i un 0,22% a homes.

 

Respecte les famílies homoparentals, des que l’any 2005 es va modificar el Codi de família que preveia la possibilitat d’adoptar a nous nuclis familiars, l’ICAA ha rebut 66 sol·licituds, de les quals 16 corresponen al passat 2007. S’han formalitzat ja 4 adopcions d’infants de Catalunya, donat que  continua només sent viable la possibilitat d’adoptar infants de Catalunya per a aquestes unitats familiars i atès que, de moment, no hi ha cap país en adopció internacional que ho permeti.

 

 

D’alta banda, durant l’any 2007, l’ICAA ha iniciat un procés de reflexió entorn a la metodologia que es du a terme per a la formació i valoració de les famílies que sol·liciten una adopció. Aquest és un treball que derivarà en una proposta concreta de modificació a mig termini.

 

Aquesta reflexió del procés ve motivada per diversos factors, evidentment els 10 anys d’experiència aporten un valuós bagatge per a l’anàlisi, però també els nous perfils dels infants susceptibles de ser adoptats tan a Catalunya com a d’altres països, requereixen una resposta diferent. També la informació que s’extreu de les demandes d’atenció postadoptiva mostren que cal una adequació metodològica a la situació actual.

 

Comparativament les resolucions d’idoneïtat es distribueixen de la següent manera:

 

 

El Comité Tècnic d’Evaluació està duent a terme un estudi per analitzar les causes de les no idoneïtat, però un petit avançament de l’anàlisi indica que no hi ha cap diferència significativa pel que fa al nivell de formació, al nivell d’ingressos o dels anys de convivència de les famílies entre les propostes d’idoneïtat i de no idoneïtat. Les causes es situen en les pròpies característiques personals i familiars quant a actitud i predisposició per entendre les necessitats d’un infant adoptat.

 

Aquest programa es va iniciar a mitjans de l’any 2005 i després d’aquest tempsde funcionament s’ha confirmat l’encert i la necessitat de la seva posada en marxa i la idoneïtat com a recurs de prevenció.

 

Durant l’any 2007 es van atendre 95 noves demandes d’atenció (34 al 2005 i 64 al 2006) . D’aquestes 95 demandes la majoria (86) eren referides a infants d’adopció internacional, i 9 demandes feien referència a infants adoptats de Catalunya.